dimarts, 7 de novembre de 2006

Ja hem votat, i sí ....... i no .......

El dia 1 de novembre els catalans vam votar als diferents partits polítics per tal d’escollir els nostres representats al Parlament de Catalunya i sí va crèixer l’abstenció, la qual cosa ens hauria de fer reflexionar el per què un nombre tan gran de ciutadans d’aquest país decideixen no votar a ningú, i no entenc com tots els líders polítics la nit de les eleccions diuen que els hi ha anat bé malgrat perdre vots, escons i les eleccions.
I sí va tornar a guanyar Convergència i Unió per vuitena vegada, i no governarà CiU per segona vegada consecutiva.
I sí va guanyar CiU a les quatre provincies i en 38 de les 41 comarques de Catalunya, i no ha estat suficient per evitar la reedició del tripartit.
I sí s’observa perfectament mirant el mapa de Catalunya que serà l’àrea metropolitana de Barcelona la que impulsarà el nou govern, i no és estrany que això estigui mal vist per la gent que no viu a l’àrea metropolitana de Barcelona.
I sí es perfectament legítim que tres partits polítics facin una aliança per governar, i no és cert que la gent hagi votat al tripartit en aquestes eleccions doncs no es presentava.
I sí és comprensible que els de CiU s’enfandin, més faltaria, o és que nosaltres no ens enfadem quan no ens surten les coses bé, i no vol dir això que no acceptin els resultats de les eleccions.
I sí el PSC, ERC i ICV fan bé d’aliar-se per governar, i no deuen de tenir-les totes amb ells quan hem passat d’un “govern catalanista i d’esquerres” a un “govern d’entesa i progressista”.
I sí és ben lícit fer campanyes electorals incorporant novetats com el DVD, i no és de rebut criticar aquest quan la majoria reconeix no haver-lo vist.
I sí està bé expressar les nostres opinions en blogs, diaris, ràdios, televisions, ....... i no estic d’acord amb tota aquesta gent que insulta i falta al respecte als demés pel simple fet de que no pensen com ells.
I sí és bó per a la nostra societat que hi hagi un nou partit amb representació parlamentària com és Ciutadans Partit per la Ciutadania, i no és bó que la crispació faci que a alguns partits ja els hi estigui bé aquest ambient doncs així creixen i recullen més vots.
I sí continuarem observant en els propers dies els esdeveniments que ens depara la política catalana, i no defallim en demanar als nostres polítics aquell valor tan important en educació com és la coherència entre el que es diu i el que es fa.

5 comentaris:

Màrius Massallé ha dit...

En les circumstàncies actuals, i fruit dels resultats electorals, trobo encertada la decisió d'ERC de tornar a plantejar un pacte d'esquerres. CiU va voler en primera instància un acord amb PSC, i només quan això va fallar va oferir el pacte a ERC. Per altra banda, un pacte nacionalista (CiU + ERC) només tindria sentit si anés encaminat a millorar el sostre autonòmic de Catalunya, si fos per avançar en autogovern o ens acostés més a l'autodeterminació. Però aquest no és l'escenari, després que CiU va marcar uns límits clars de l'autonomia pactant directament amb Zapatero un Estatut a la baixa. Estatut que ERC va trobar insuficient i va votar en contra.
Per tant, ERC només pot fer un pacte amb les altres forces d'esquerra per fer avançar el país en polítiques socials: educació, salut, benestar social, empreses, infrastructures,... en el benentès que la cohesió social ajudarà també a la cohesió nacional. I aquestes polítiques socials no les podria compartir amb CiU, que com ha mostrat en la campanya té una concepció molt més neoliberal de les qüestions socials (suport a la iniciativa privada, polítiques de subvenció per xec, etc.).
Ens agradin més o menys els actors, que ja coneixiem d'abans de les eleccions, el pacte d'esquerres, PSC + ERC + ICV-EUiA, és l'opció més lògica i raonable per governar ara Catalunya.

Pedagog ha dit...

Senyor Massallé pel seu comentari dedueixo que ERC al pactar amb el PSC en comptes de CiU el que fa és un acte explícit de renúncia a la independència de Catalunya. Així ho expressa quan diu "un pacte nacionalista (CiU + ERC) només tindria sentit si anés encaminat a millorar el sostre autonòmic de Catalunya, si fos per avançar en autogovern o ens acostés més a l'autodeterminació". En fí no sé jo si els votants d'ERC ho arriben a saber abans de votar haguessin donat la seva confiança als actuals dirigents d'ERC. Potser si ERC hagués parlat clarament al llarg de la campanya electoral ara no hi hauria tanta gent defraudada amb ERC.
Al meu parer dir que només es poden fer polítiques socials des de partits d'esquerra no és cert. No pel fet d'autoanomenar-se d'esquerres un fa polítiques d'esquerra. De vegades això són etiquetes que queden molt bé però que quan les treus veus que al darrera no hi ha res.
Per últim quan retreu que CiU dóna suport a la iniciativa privada no puc estar d'acord amb vosté. És precisament la iniciativa privada la que genera riquessa i dinamitza la societat. Les administracions públiques el que han de fer és regular l'activitat social, el que no hauria de fer mai és substituir-la.

Joan Rovira ha dit...

Hola, "pedagog"!

Lo prometido es deuda… Som-hi!

1) La nit electoral. A qualsevol manual de comunicació i marketing polític: ningú no es pot permetre que en la ment de l'electorat (=mercat) quedi la idea que ells, precisament ells, són els derrotats. Per això tothom diu que guanya, tot i sabent que els ciutadans no són babaus (bé, no tots… però en conjunt…convindria recordar aquella distinció, molt criticada aleshores però no gens casual, que feia Felipe González entre "opinió pública" i "opinió publicada"…).

2) Qui guanya i qui perd… Els aprenents de bruixot que volen modificar la llei electoral farien bé de mirar-s'ho una, dues, tres vegades… Tanmateix, penso, molt esquemàticament, el següent: a) no hi ha res que justifiqui, ni el fals argument de la "governabilitat", que no es respecti el principi sagrat "una persona, un vot", que vol dir que tots els vots són iguals, sense més distinció. b) Tot plegat, és tan simple i tan complicat com fer de Catalunya (o d'Espanya o d'Europa) una circumscripció única, i després determinar uns quants escons, simbòlics si es vol, per a la representació territorial, però sense traïr el principi general. c) Ben mirat, com a les municipals, on compta igual un vot del centre que de La Maurina, per sort… això és la circumscripció única…

3) CiU ha guanyat les eleccions, evidentment. Les del 2003 era més difícil saber qui havia guanyat, com a molt un empat…

4) Els partits haurien de dir clarament en la campanya quina serà la seva estratègia de pactes si no tenen la majoria absoluta… No fer-ho és jugar amb els/les ciutadans/nes: han de saber a on anirà a parar el seu vot, ja que en el nostre sistema el vot és un "mandat"… La democràcia és molt més que les petites tàctiques per aconseguir/mantenir el poder…

5) Evidentment, la diversitat és bona. L'estabilitat també. L'equilibri entre ambdues… jo diria que només hi ha un sistema polític que el garanteixi plenament, el nordamericà, malgrat els seus defectes i les seves estranyes derives: es basa en els contrapesos (concepte que a Europa és una pura ficció, un formalisme) i en una profunda desconfiança cap al poder…

6) Hi ha fronteres entre les dretes, els centres i les esquerres, però són més permeables del que sembla a primera vista… llevat dels extrems, és clar. El nostre model de societat (el que avala una i altra vegada la majoria, més enllà dels resultats electorals entesos com el vot a un o altre partit) és claríssimament de centre-esquerra des dels anys de la transició: qui no entengui això, se la fot (permeteu-me una expressió potser poc pedagògica, però molt gràfica).

Pedagog ha dit...

Joan, som-hi!

1) Segurament els manuals tenen tota la raó però el reconeixement explícit, la mateixa nit electoral, de que les eleccions no han anat bé fa que la gent, els electors, pensin que estan davant un líder i un partit polític honrat i com cal que reconeix humilment que aquesta vegada les coses no han anat bé. Això fa pujar la credibilitat dels polítics.
2) El tema de la circumscripció única el trobo força complicat, penso que seria millor les circumscripcions locals on els polítics de cada partit haguessin de competir entre ells i només en sortís un per circumscripció. Segurament aquesta fórmula, que no és perfecta, afegiria un plus de reequilibri territorial a les eleccions.
3) Les del 2003, com totes, les guanya qui treu més escons, més representativitat electoral. Aquest és el gran argument del tripartit, no?, 70 escons enfront dels 48 de CiU.
4)Completament d'acord amb tú.
5) La diversitat no porta forçosament cap a l'estabilitat. Moltes vegades porta al contrari.
6) Sóc dels convençuts que la distinció entre dretes i esquerres cada cop és més minça i és dilueix en la realitat possibilista de l'economia.

Joan Rovira ha dit...

Continuem...

1.- Totalment d'acord. La sinceritat és una de les millors armes polítiques... Es la base de la credibilitat. Detall curiós: a mesura que passen els dies, els polítics es van sincerant... Però la nit electoral, ni de broma. També hi ajuda el clima que es viu a les seus dels partits, una mena de bombolla en la que es va construint minut a minut un primer discurs oficial amb el que tothom se sent segur i còmode...

2.- Les circumscripcions per zones porten a sobre o sub-representar-les... I a imaginar estranys experiments amb les lleis electorals... Tanmateix, aquest tema mereix una anàlisi molt seriosa a la societat catalana, és un debat pendent.

3.-Les eleccions les guanya qui treu més vots, però no sempre és el mateix que obté més escons... Si el tripartit s'hagués presentat en una sola llista, podria dir que ha guanyat. Ara no. Però és legítim formar govern, perquè la democràcia és així de complexa. També és legítim formar govern quan tens 1 vot més que els altres... Tanmateix, en aquests casos cal filar molt prim, perquè ens acostem a les zones confuses del sistema democràtic...

4.- L'estabilitat, per a mi, o la governabilitat, no són suficients raons per modificar la representativitat. Si la societat és diversa i no hi ha grans majories (cosa que ho fa tot més fàcil), ens haurem d'acostumar als pactes, a suar la cansalada per cosntruir una majoria suficient... Crec que no és dolent, però és molt menys simple.

5.- Veus, aquí estem en un desacord radical. Crec que, per exemple, el govern Zapatero i el govern Aznar (més enllà d'altres qüestions que ara no toquen) sí són clares mostres de les diferències entre dretes i esquerra. No em refereixo al tarannà ni a res més, sinó a la ideologia profunda. Per exemple, per a mi una clau de la política d'esquerres és la lluita per la igualtat, en un sentit molt ampli. O per la laïcitat. O pel benestar social. La qual cosa no vol dir que la dreta no tingui una agenda social i només pensi en els beneficis... Qüestió de prioritats... I de no moure's massa del centre-esquerra, que és el bloc que decanta les eleccions a aquest país...