divendres, 31 de desembre del 2010

Normes de preinscripció i matrícula en el nivell bàsic d'anglès a l'Institut Obert de Catalunya 2010-11

Referència: DOGC núm. 5785 - 29/12/2010
Departament: Educació
RESOLUCIÓ EDU/4097/2010, de 21 de desembre, per la qual s'aproven les normes de preinscripció i matrícula en el nivell bàsic d'anglès dels ensenyaments d'idiomes a l'Institut Obert de Catalunya per al curs 2010-2011. (Pàg. 93748)

dijous, 30 de desembre del 2010

Convocatòria anticipada d'itineraris personals d'inserció i programes d'orientació i suport a la inserció

Referència: DOGC núm. 5785 - 29/12/2010
Departament: Treball
RESOLUCIÓ TRE/4101/2010, de 22 de desembre, per la qual s'obre la convocatòria anticipada per a l'any 2011 per a la concessió d'ajuts i subvencions d'itineraris personals d'inserció i programes d'orientació i suport a la inserció de col•lectius en situació de més vulnerabilitat. (Pàg. 93755)
Termini de presentació: trenta dies naturals comptadors des de l'endemà de la publicació al DOGC de la present Resolució.

dimecres, 29 de desembre del 2010

Bases reguladores dels itineraris personals d'inserció i programes d'orientació i suport a la inserció

Referència: DOGC núm. 5784 - 28/12/2010
Departament: Treball
ORDRE TRE/602/2010, de 22 de desembre, de modificació de l'Ordre TRE/560/2009, de 22 de desembre, per la qual s'aproven les bases reguladores per a la realització d'actuacions de la Xarxa d'orientació per a l'ocupació per a la concessió d'ajuts i subvencions d'itineraris personals d'inserció i programes d'orientació i suport a la inserció de col•lectius en situació de major vulnerabilitat, modificada per l'Ordre TRE/20/2010, de 21 de gener. (Pàg. 93482)

dimarts, 28 de desembre del 2010

Prova d'accés als sis cursos de dansa per al curs 2011-12

Referència: DOGC núm. 5784 - 28/12/2010
Departament: Educació
RESOLUCIÓ EDU/4081/2010, de 15 de desembre, de convocatòria de la prova específica d'accés als sis cursos dels ensenyaments professionals de dansa per al curs 2011-2012. (Pàg. 93439)

dimecres, 22 de desembre del 2010

Pla d'estudis transitori dels ensenyaments superiors de música del Liceu

Referència: DOGC núm. 5779 - 21/12/2010
Departament: Educació
RESOLUCIÓ EDU/4000/2010, de 13 de desembre, per la qual s'aprova, amb caràcter transitori, el pla d'estudis de grau dels ensenyaments artístics superiors de música del centre autoritzat de grau superior de música Liceu. (Pàg. 92246)

dimarts, 21 de desembre del 2010

Temaris i criteris de les proves d'accés als cicles de formació professional inicial, als d'arts plàstiques i disseny i als esportius

Referència: DOGC núm. 5778 - 20/12/2010
Departament: Educació
RESOLUCIÓ EDU/3983/2010, de 9 de desembre, per la qual s'estableixen els temaris i els criteris d'avaluació de les proves d'accés als cicles formatius de formació professional inicial, als cicles formatius d'ensenyaments d'arts plàstiques i disseny, i als cicles d'ensenyaments esportius. (Pàg. 91708)

dimecres, 1 de desembre del 2010

Noves qualificacions en el Catàleg de Qualificacions Professionals de Catalunya i el Catàleg Modular Integrat de Formació Professional

Referència: DOGC núm. 5766 - 30/11/2010
Departament: Educació
ORDRE EDU/552/2010, de 8 de novembre, per la qual s'inclouen diverses qualificacions professionals i els corresponents mòduls formatius en el Catàleg de Qualificacions Professionals de Catalunya i el Catàleg Modular Integrat de Formació Professional. (Pàg. 87599)

dimarts, 30 de novembre del 2010

Proves d'accés als ensenyaments esportius de règim especial de diverses especialitats

Referència: DOGC núm. 5765 - 29/11/2010
Departament: Educació
RESOLUCIÓ EDU/3784/2010, de 17 de novembre, per la qual es convoquen proves específiques d'accés als ensenyaments esportius de règim especial de diverses especialitats. (Pàg. 87126)

dilluns, 29 de novembre del 2010

Convocatòria del Programa d'Aprenentatge Permanent de la Unió Europea 2011-13

Referència: DOGC núm. 5765 - 29/11/2010
Departament: Educació
ORDRE EDU/552/2010, de 23 de novembre, per la qual s'obre la convocatòria del Programa d'Aprenentatge Permanent de la Unió Europea corresponent al període 2011-2013. (Pàg. 87045)

diumenge, 28 de novembre del 2010

Decret d'ordenació de la formació professional per a l'ocupació a Catalunya

Referència: DOGC núm. 5764 - 26/11/2010
Departament: Treball
DECRET 182/2010, de 23 de novembre, d'ordenació de la formació professional per a l'ocupació a Catalunya. (Pàg. 86691)

dissabte, 27 de novembre del 2010

Estatuts de l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació

Referència: DOGC núm. 5764 - 26/11/2010
Departament: Educació
DECRET 177/2010, de 23 de novembre, d'aprovació dels Estatuts de l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació. (Pàg. 86618)

divendres, 26 de novembre del 2010

Instruccions i requisits per impartir la doble titulació de batxiller i de baccalauréat

Referència: DOGC núm. 5763 - 25/11/2010
Departament: Educació
RESOLUCIÓ EDU/3741/2010, d'11 de novembre, per la qual s'aproven les instruccions que estableixen el procediment i els requisits per impartir el currículum mixt relatiu a la doble titulació de batxiller i de baccalauréat. (Pàg. 86158)

dijous, 25 de novembre del 2010

Mourinho: ¡soberbio!

El actual entrenador del Real Madrid, José Mourinho, es un técnico soberbio del futbol actual. Y no porque lo digan los demás sino porque él mismo se considera "un entrenador con muchísima autoestima, muchísima autoconfianza". Lo que de entrada no es nada malo, por cierto. Nadie le puede negar que en el aspecto técnico es un soberbio entrenador y que su trayectoria se mide por victorias y títulos. En este sentido la acepción de soberbio le viene que ni al pelo, porque los sinónimos que se derivan de esta palabra son, entre otros, los siguientes: excelso, magno, magnífico, ejemplar, extraordinario, genial, imponente, importante, magistral, perfecto, superior, estupendo, fantástico, fenomenal y maravilloso. Porque pocos no estarán de acuerdo en decir de él que es un entrenador grandioso y magnífico.
Ahora bien José Mourinho también es un personaje soberbio. Igual que antes, hay que decir que la acepción de soberbio le viene que ni al pelo, porque los otros sinónimos que se derivan de esta palabra son, entre otros, los siguientes: valentón, vanidoso, vano, altanero, altivo, arrogante, engreído, jactancioso, orgulloso, petulante, presumido, presuntuoso y desdeñoso. Es decir, una persona que tiene soberbia o se deja llevar de ella. De lo cual no se esconde, pues hace muy poco ha declarado que: “Gracias a Dios, me falta modestia” y que su defecto es "no ser hipócrita, no ser diplomático, no ser pelota".
La lástima de todo esto es que José Mourinho es un ídolo para millones de niños en el mundo y sus dos acepciones de soberbio van íntimamente ligadas la una con la otra y el mensaje que transmite no es nada positivo, pues es un provocador nato para el cual el fin justifica los medios que utiliza. Desde el punto de vista educativo se puede afirmar que Mourinho no es un buen ejemplo a seguir.

dimecres, 24 de novembre del 2010

Modificació del qüestionari d’avaluació de les accions formatives

Referència: DOGC núm. 5762 - 24/11/2010
Departament: Treball
RESOLUCIÓ TRE/3713/2010, de 8 d’octubre, per la qual es modifica la Resolució TRE/3767/2009, de 30 de novembre, per la qual es publica el qüestionari d’avaluació de la qualitat de les accions formatives adreçades prioritàriament a treballadors/ores desocupats/ades que promou el Servei d’Ocupació de Catalunya. (Pàg. 85936)

dimarts, 23 de novembre del 2010

Eleccions 2010: propostes educatives de C’s

Pert a Ciutadans-Partit de la Ciutadania l’educació i la cultura són les bases per a un futur millor, per això C’s aposta per una escola pública de qualitat, trilingüe i aconfessional on la cultura de l’esforç i el mèrit siguin els pilars del sistema educatiu i que tingui com a principals objectius buscar l’excel•lència educativa i afavorir la promoció social. En l’àmbit de l’educació les seves propostes són:
Revisar la LEC i adaptar-la a la sentència del TC.
.Aplicació de la sentència que restituirà així la igualtat de drets lingüístics en l’ensenyament.
Educació trilingüe unint alumnes i llengües a l’aula.
. Establir que castellà i català siguin dues llengües d’ensenyament en les aules, afegint progressivament una llengua estrangera i amb una presència, en els diferents trams educatius, d’un 40% per a cada llengua oficial i d’un 20 % per a la llengua estrangera.
Acabar amb el fracàs escolar.
. Reforçar l’autoritat dels docents i el valor de l’esforç en l’aprenentatge, així com el compliment de les normes de convivència dels centres.
. Potenciar el desenvolupament de les capacitats individuals.
. Reforçar de forma prioritària tots els aspectes de l’aprenentatge: la comprensió lectora, el raonament, el càlcul, l’expressió oral i escrita, l’expressió artística, les competències digitals i el tractament de la informació.
. Reforçar els programes de qualificació professional inicial per millorar la capacitació professional dels alumnes amb risc d’abandonament escolar.
. Establir un tutor personal que orienti als alumnes amb baix rendiment escolar en el seu procés educatiu individual.
. Potenciar l’esport com a recurs per a la millora d’hàbits i comportaments en els alumnes amb risc de fracàs escolar.
. Incentivar de manera especial la participació de les famílies amb fills amb problemes educatius i d’aprenentatge en el projecte educatiu, per abordar el problema amb més garantia d’èxit.
Més inversió i més qualitat.
. Augmentar la inversió pública en educació fins a la mitjana europea, prioritzant l’escola pública per tal d’augmentar la seva qualitat i eliminar els barracons.
. Promoure les accions oportunes per millorar la conciliació laboral amb la vida familiar tenint en compte les iniciatives de l’Associació per a la Racionalització dels Horaris Espanyols.
. Compromís d’aconseguir una major implicació i suport de l’Administració per resoldre els problemes i dificultats d’escoles i instituts.
Llibres de text gratuïts.
. Vetllar per mantenir estables els continguts en els llibres de text i establirem la reutilització dels llibres mitjançant un sistema de préstec per part dels centres educatius que garanteixi l’accés gratuït dels alumnes al material didàctic.
. Donar suport a l’ús en suport electrònic.
Harmonització de continguts a tot Espanya.
. Compromís de treballar per l’harmonització dels continguts educatius a tot Espanya per garantir que un alumne rebi la mateixa formació bàsica, la qual cosa afavorirà així la lliure mobilitat dels alumnes i garantirà la igualtat efectiva dels estudiants en l’educació.
Educació infantil.
. Donar a l’etapa de 0 a 3 anys abast universal i gratuït.
. Augmentarem progressivament l’oferta de les de titularitat pública a 50.000 places i promoure l’oferta privada i la concertació de places.
. Fomentar la construcció de centres multifuncionals que integrin l’atenció a la gent gran i l’educació infantil de nens en edat preescolar, afavorint així la comunicació intergeneracional.
Educació secundària.
. Establir itineraris curriculars flexibles per atendre les necessitats tant dels joves que aspiren a la universitat com dels qui busquin una formació general.
. Fomentar l’autonomia econòmica de les escoles i instituts perquè la despesa educativa la gestionin els propis centres.
. Establir més controls per evitar que l’escola concertada seleccioni el seu alumnat.
. Establir mecanismes per incentivar l’excel•lència en el professorat.
. Potenciar mecanismes d’avaluació externa i sistemàtica de la qualitat del sistema educatiu. Establir proves d’aptitud per a tots els estudiants de l’etapa obligatòria, fent públics els resultats mitjans dels centres i incentivant la seva millora.
. Potenciar les qualitats individuals de l’estudiant per desenvolupar el seu potencial humà i professional, mitjançant professionals qualificats a les escoles i instituts (psicòlegs-coaching) per evitar el fracàs escolar, captar l’excel•lència en l’alumne i poder guiar-lo cap a l’èxit.
Formació Professional.
. Reforçar la diversificació de l’oferta i afavorirem l’entrada als cicles de FP de grau mitjà mitjançant cursos preparatoris i suports específics, per aconseguir recuperar bona part d’aquest 30% d’alumnes que abandonen prematurament el sistema educatiu.
. Elaborar i dotar de finançament suficient un nou pla de formació professional a mig termini que millori les infraestructures, promovent i incrementant l’existència de centres especialitzats en l’impartiment exclusiu de la FP específica. Quedaran integrats els Programes qualificació professional inicial, la formació contínua i la reglada.
. Afavorir la creació de nous programes que vinculin de manera més eficaç el món acadèmic i el laboral, per atendre els interessos i les capacitats dels alumnes.
. Incrementar l’oferta de FP reglada a distància mitjançant l’Institut Obert de Catalunya (IOC).
Batxillerat nocturn i a distància.
. Garantir el nombre de places suficients perquè, ja sigui presencialment o bé a distància, mitjançant l’IOC i mitjançant les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), les persones puguin cursar el batxillerat nocturn.
Immigrants nouvinguts.
. Rebuig als espais de benvinguda educativa per ser centres aliens al sistema escolar. La integració en el sistema educatiu s’ha de realitzar a través de les aules d’acollida sense que aquesta circumstància comporti un adoctrinament identitari.

dilluns, 22 de novembre del 2010

Eleccions 2010: propostes educatives de ICV-EUiA

Per a Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa un país no avança, no se’n surt sense un bon sistema educatiu. I és en l’àmbit de l’educació on conflueixen dos objectius fonamentals: reduir les desigualtats i canviar de model productiu. Per aconseguir això les propostes d’ICV-EuiA són les següents:
- L’educació pública com a eix vertebrador del conjunt del sistema educatiu català i com a motor i garantia de la seva funció social.
. Recuperar els principis del Pacte Nacional per l’Educació.
. Vetllar per un bon desplegament de la LEC, atenent als principis d’equitat, igualtat i qualitat de l’ensenyament públic. Concretar aquells aspectes ambigus de la LEC per tal de garantir i millorar el caràcter de servei públic de l’educació (decrets de desplegament, gestió de recursos i planificació, etc.) i preservar l’educació pública coma eix vertebrador del sistema.
Ampliar i millorar la xarxa de centres públics.
. Treball en equip dels diversos centres públics de cada “zona educativa”.
. Donar continuïtat al Pla Plurianual d’Inversions per la construcció de centres públics d’Escoles Bressol, Escoles, Instituts, Instituts–Escola, Educació Permanent i Ensenyaments Artístics, per respondre a les noves demandes, i destinar més recursos a les partides de funcionament dels centres.
. Pla d’Atenció Educativa a la Diversitat, especialment urgent a la secundària obligatòria, pel repte històric que representa la seva universalització i pel repartiment desequilibrat d’alumnat amb necessitats educatives especials.
. Augmentar l’oferta educativa dels centres i aules de formació de persones adultes.
Garantir el dret a l’educació i la igualtat d’oportunitats.
. Accés a l'escolarització mitjançant processos senzills i transparents.
. Garantir la igualtat de tracte per a tota la ciutadania i per a tots els centres sostinguts amb fons públics.
. Potenciar i extendre a tot el territori les Oficines Municipals d’Escolarització –OME–, ampliant-ne les funcions, els recursos i les competències per garantir la matrícula única de tots els ensenyaments obligatoris, i una admissió, uns barems i una distribució d’alumnat que eviti la concentració de persones nouvingudes i/o amb necessitats educatives especials en determinats centres, concretant i desplegant les “zones educatives” previstes al Pacte Nacional per l’Educació i la LEC.
. Diversificació d’oportunitats per a la igualtat, potenciant la funció compensadora de l’educació amb una política de beques adequada.
. Revisar els terminis de petició i atorgament de beques per tal de poder beneficiar aquella part de l’alumnat que s’incorpora als centres quan el curs ja ha començat.
. Traspassar a la Generalitat de Catalunya l’atorgament i la gestió de les beques.
. Coordinació institucional i territorial de tots els recursos adreçats a beques.
. Garantir el dret a l’educació d'infants que pateixen discapacitats greus.
. Assolir la completa gratuïtat de l’educació en els nivells obligatoris progressivament, en especial pel que fa als llibres de text (digitals o en paper) i al material escolar; i assegurar que les activitats complementàries ( excursions, colònies, etc.) no siguin un element d’exclusió.
. Garantir l’aconfessionalitat de l’escola, exigint la denúncia dels acords entre l’Estat espanyol i el Vaticà i del conveni amb l'Arquebisbat. Les activitats curriculars de l’alumnat de l’educació religiosa, que s’hauria d’impartir fora de l’horari escolar i, per descomptat, sempre amb caràcter voluntari.
Coeducació en l’àmbit escolar i de l’educació del lleure.
. Fomentar l’ús del llenguatge no sexista.
. Afavorir la presència de dones en els càrrecs directius de les institucions educatives.
. Formació del professorat i dels educadors i les educadores de lleure per a la coeducació.
. Educació mixta obligatòria als centres educatius sostinguts amb fons públics.
. Suport i potenciació de projectes coeducatius encaminats a transformar la igualtat formal en igualtat real.
. Regulació més acurada dels horaris d’emissió i dels continguts dels mitjans de comunicació adreçats al públic infantil i juvenil, potenciant els valors del respecte, la tolerància, el diàleg i la justícia com a eina coeducativa amb projecció en l’àmbit familiar, social i també en el del lleure, i col•laborant en la transmissió de conductes no sexistes i evitant la transmissió de conductes discriminatòries i violentes.
. Desenvolupament de programes d’educació física i esportiva que no tinguin el vessant competitiu com a eix central i facilitin l’accés de nenes i nens en igualtat a les diverses disciplines esportives.
. Vetllar per la prevenció de les violències i les relacions abusives vers les dones.
. Promoció, tant en l’àmbit educatiu com a la formació permanent, d’instruments per tal que les persones puguin esdevenir usuàries crítiques i participatives capaces de descodificar els missatges dels mitjans de comunicació.
Revisar i racionalitzar la política de concerts educatius.
. Congelar l’adjudicació de nous concerts i obertura d’un procés de racionalització, a través d’unes noves regles de joc que estableixin de forma clara la funció dels centres sostinguts amb fons públics.
. Promoure acords amb els sectors més oberts de l’escola concertada i fer una aliança entre el sector públic i aquesta part del privat concertat, enfrontant-se amb el sector que aposta per mantenir formes de segregació que l’allunyen de la funció integradora de l’educació finançada amb diners públics.
. Eliminar els concerts de les escoles que incompleixen els criteris i deures de l’atorgament del concert i potenciar els contractes programa com a via per assegurar, entre d’altres, mesures de reequilibri de l’alumnat amb necessitats educatives específiques als centres concertats.
Continuar augmentant la despesa pública en educació.
. Establir un Pla plurianual de finançament públic que garanteixi destinar a Educació un percentatge del PIB igual o superior a la mitjana del nostre entorn europeu (6,3%).
- Qualitat i Equitat, una nova concepció per afrontar els nous reptes socials, laborals, tecnològics i culturals, al llarg de la vida. Millors resultats, més innovació.
Incrementar l’èxit escolar.
. Incrementar els titulats en l’Educació Secundària Obligatòria (ESO). És urgent arribar a l’objectiu establert per a tots els països de la Unió Europea per a l’any 2010, que el 85% de la població assoleixi les competències bàsiques de l’ESO.
. Adequació de l’ESO al seu veritable objectiu de superació de les competències bàsiques, amb possibilitat de diversificació curricular i potenciant els equips docents de coordinació.
. Formalitzar la implicació de les famílies, posant especial cura a l’inici de l’ESO i a les seves circumstàncies (canvi de centre, noves metodologies i horaris, “multiprofessorat”, etc.).
. Incrementar les persones titulades en educació postobligatòria: disminuir l’abandonament escolar als 16 i 18 anys.
Dotar els centres educatius de recursos i autonomia.
. Aprofundir en la coordinació dels centres d’educació infantil, primària i secundària, per tal de garantir una coherència que asseguri a les famílies la continuïtat curricular i educativa, així com la relació entre els centres i les famílies.
. Establir zones d’atenció educativa preferent, on els centres puguin establir propostes de recursos diferencials per assolir els objectius educatius generals.
. Donar més autonomia econòmica, organitzativa, curricular i de gestió educativa als centres docents.
. Incrementar els recursos humans, materials, organitzatius, pedagògics dels centres, així com serveis i programes educatius (equips d’assessorament psicopedagògic, aules taller, unitats d’adaptació curricular, compensatòria, etc.) per atendre infants amb necessitats educatives especials i per garantir l’atenció a la diversitat i la integració.
. Dotar de recursos complementaris aquells projectes de centre aprovats pel Consell Escolar, que donin noves respostes als reptes del canvi educatiu.
. Desenvolupar polítiques potents i actives de capacitació educativa de les famílies.
Renovació pedagògica, innovació, treball en equip, acció tutorial.
. Millorar la formació inicial dels docents i promoure una formació continuada del professorat molt més lligada als projectes de centre.
. Generalitzar la cultura del treball en equip a tots els centres educatius, regulant-ne uns mínims comuns: Pla Educatiu de Centre – PEC– i Pla Anual, estructures de coordinació (hores de dedicació,reunions i reconeixement de responsabilitats), defensa d’una certa estabilitat obrint la porta a poder definir un percentatge dels perfils professionals, coordinació entre etapes, etc.
. Nova concepció de la tasca professional, basada en una actualització de les metodologies didàctiques per donar resposta a la diversitat.
. L’acció tutorial reconeguda més enllà de les parets del centre: entendre l’acció tutorial com la interlocució continuada i bàsica de la comunitat educativa amb la família.
Revaloritzar la funció dels i les docents amb incentius a la innovació educativa.
. Promoure canvis en la funció pública docent, tot garantint una millor formació inicial i continuada del professorat, valorant la tasca educativa (amb especial incidència en la tutoria i orientació) i reforçant la funció directiva.
. Crear incentius a l’especial dedicació docent i a la innovació educativa d’equips de professorat i centres. Incentivar la innovació i la qualitat educativa com a element d’èxit i equitat.
. Reconèixer l’especificitat del treball docent en cadascuna de les diferents etapes amb mesures concretes de formació del professorat i llicències d’estudi, entre d’altres.
Desenvolupar la relació dels centres amb l’entorn.
. Obrir els centres al seu entorn, convertint-los en elements permeables de la dinàmica cultural, econòmica i social del seu barri o població. Generalització de les polítiques d’escoles obertes i dels plans educatius d’entorn i de barri.
. Redactar un Pla Tecnològic Estratègic per a cada centre per incorporar a tots els edificis educatius les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) i fer possible l’ús educatiu d’aquestes.
. Aprofitar la implantació de les TIC a l'escola per tal de replantejar el currículum i revisar els coneixements i continguts obsolets. Universalitzar el programa Educa 1x1.
. Introduir l’educació en informació i comunicació a l'escola i en el currículum.
. Promoure equips multiprofessionals per atendre les problemàtiques que superen l’àmbit escolar, amb participació de les administracions locals.
. Promoure l’Educació per la Sostenibilitat: assumint l’objectiu del Decenni de les Nacions Unides de la Educació per al Desenvolupament Sostenible (2005-2014) i afavorint la incorporació dels objectius de l’Educació per la Sostenibilitat en el projecte educatiu del centre.
Promoure altres serveis complementaris.
. Reconèixer el caràcter educatiu que tenen els espais de menjador, lleure i acollida als centres docents, vetllant per la qualificació dels professionals que s’hi dediquen i facilitant la compensació de les possibles desigualtats en l’accés.
. Potenciar una bona oferta d'activitats extraescolars, organitzada per les Associacions de Mares i Pares d’Alumnes (AMPA) i organitzacions de voluntariat, entitats de lleure, coordinades amb les comunitats educatives de cada centre i del barri i finançades i coordinades en col•laboració amb l'Administració local.
. Incrementar les polítiques d’equitat i els serveis complementaris per a alumnes amb més necessitats. Augment pressupostari per als serveis educatius complementaris: llibres i material escolar, sortides, activitats extraescolars, serveis matinals i, especialment, el servei de menjador escolar.
. Promoure nous serveis de suport a la docència: personal d’administració als centres d’educació primària, manteniment informàtic, auxiliars de biblioteca, etc.
- Tercer objectiu estratègic: Més educació per a tothom. Garantir una oferta de qualitat i suficient en tots els nivells i etapes educatives. Impulsar una educació permanent, àmplia i flexible. Més Formació Professional, Educació Permanent i Educació en el Lleure.
Escoles bressol o llars d’infants.
. Remarcar el caràcter educatiu que han de tenir els serveis d’atenció a la primera infància, en un marc global de polítiques públiques d'infància i família plenament integrades.
. Desenvolupar la xarxa d’escoles bressol de titularitat pública de Catalunya creada per la “Llei 5/2004 de 9 de juliol, de creació de llars d’infants de qualitat” i assolir una cobertura molt àmplia.
. Establir garanties d’equitat interterritorial.
Educació bàsica obligatòria (primària i secundària).
. Actualitzar permanentment el Mapa Escolar i dels itineraris pedagògics de forma descentralitzada i, alhora, equilibrada territorialment, feta conjuntament amb les organitzacions socials de la comunitat educativa i les administracions locals que abasti el conjunt de nivells i programes educatius.
. Impulsar la creació d’unitats escolars als hospitals dotats de servei de pediatria.
. Potenciar les zones educatives rurals.
Ensenyaments especialitzats (artístics, musicals, idiomes).
. Elaborar el mapa de centres que garanteixi una oferta equilibrada i pròxima al territori pel que fa als ensenyaments de règim especial: artístics, musicals, d'idiomes per a tota la població.
. Impulsar una major relació i coordinació entre l’ensenyament no reglat, l’obligatori, el superior professionalitzador i aquests amb els espais i grups de creació. Creació de l’Institut Superior de les Arts.
. Establir un marc de coordinació entre l’educació i el món laboral i econòmic de les indústries culturals. Promoure l’estada d'artistes als centres.
. Ampliar la xarxa d’Escoles Oficials d’Idiomes per millorar els coneixements i les competències de la població activa (ocupats i aturats) i per reforçar la formació dels estudiants universitaris i de cicles formatius, i de la població en general.
. Potenciar l’aprenentatge de llengües estrangeres per tal de garantir un coneixement bàsic i necessari en l'actualitat.
Educació inclusiva.
. Aprofundir i desenvolupar el Pla d’Educació Inclusiva de Catalunya.
. Establir el Mapa de l’Educació Inclusiva, identificant i reforçant les escoles d’educació especial realment necessàries i reconvertint la resta en serveis de recursos específics, dotant els centres de personal suficient i amb la formació específica apropiada.
. Fixar els criteris d’admissió d’alumnat amb necessitats educatives especials, per aconseguir una distribució equilibrada a tot el territori.
. Coordinar amb les administracions locals i d'altres entitats els serveis d’atenció en totes les àrees necessàries (salut, benestar i treball) per tal de garantir igualtat d’oportunitats per a tothom. Crear les xarxes de suport social necessàries.
. Crear una comissió assessora i de seguiment de l’educació inclusiva, en el marc del Consell Escolar de Catalunya.
Formació Professional.
. Planificació del sistema de Formació Professional i Qualificacions partint dels sistemes implicats (sistema educatiu FP inicial i FP per l’ocupació) i tenint en compte els objectius estratègics de país.
. Actualització del Pla General de la Formació Professional de Catalunya.
. Creació d’un organisme únic de caràcter públic i participat pels agents socials sindicats i patronals ( Agència, Comissionat,.. ) que gestioni tota la Formació Professional.
. Creació i posada en marxa dels centres integrats.
. Acreditació i reconeixement de competències. Impulsar l’activitat de l’Institut Català de Qualificacions Professionals en el reconeixement de competències i la seva acreditació. Desenvolupar l'orientació per a l’accés a la qualificació.
. Impuls de mesures específiques: millora de l’accés a la formació. Atenció a les necessitats de les persones per afavorir el seu desenvolupament individual o carrera professional. Millora del prestigi social de l'FP des de totes les perspectives. Facilitar l’accés a l'FP de Grau Mitjà i Grau Superior i d’aquesta a la Universitat, garantint la qualitatt i competència en les sortides i titulacions.
. Prioritat social i finançament adequat per als Programes de Qualificació Inicial.
. Promoure el sistema dual en alternança treball-formació prioritàriament en els CCFF de grau mig.
. Increment dels recursos per a la implantació dels nous cicles.
. Creació i planificació d’una xarxa pública de centres integrats (mínim un per comarca), que garanteixi a tot el territori una oferta integrada de Formació Professional.
. Promoure un sistema d’avaluació, reconeixement i certificació de l’experiència laboral i els aprenentatges no formals.
. Crear un Sistema d’Informació i Orientació que integri totes les dades d’oferta formativa i les de l’Observatori del Treball.
. Incrementar els recursos econòmics per tal de garantir una oferta que sigui capaç d’incorporar en la formació les competències transversals de les TIC, les llengües comunitàries i els drets laborals -sobretot en matèria de prevenció de riscs laborals- que facin efectiva la lliure circulació de persones en l’àmbit de la UE.
. Incentivar la igualtat d’oportunitats de les dones en l’accés i presència a la formació de les diferents famílies professionals.
Educació permanent al llarg de la vida.
. Impulsar l’elaboració d’una Llei d’Educació Permanent i de formació al llarg de la vida.
. Estendre i ampliar l’educació permanent.
. Elaborar el mapa de l’Educació Permanent de Catalunya.
. Elaborar Plans Locals d’Educació Permanent com a instruments de coordinació al territori.
. Promoure la creació d’un organisme coordinador de tota l’educació/formació al llarg de la vida.
Ple reconeixement al dret a l’educació en el lleure.
. Establiment de requisits i criteris de qualitat en les activitats de lleure.
. Regular les ràtios d’infants i educadors i educadores.
. Temps remunerat per a la coordinació educativa amb les tutories dels infants.
. Impulsar la concreció de la relació amb l’entorn en els Plans d’Autonomia de Centre.
. Promoure l’ús d’instal•lacions dels centres educatius per part de les entitats.
. Regular l’espai educatiu del temps del migdia i els menjadors escolars.
. Garantir l’atenció educativa dels infants en els espais de vacances escolars.
. Impulsar la generalització d’experiències d’Aprenentatge–Servei (ApS), camps de treball i d’exercici de ciutadania de les persones joves.
. Participació de les entitats de lleure en els òrgans de la Comunitat Educativa (centres, municipis, Catalunya).
Garantir l’equitat i l’accés a l’educació en el lleure i a les activitats més enllà de l’horari lectiu a infants i joves de Catalunya.
. Increment de les partides d’ajuts als casals, colònies I campaments d’estiu per a tota la població que ho requereixi.
. Instrumentació d'ajuts específics amb els ajuntaments per cofinançar les activitats.
. Garantir per a tothom, i especialment a les famílies amb més dificultats, l’accés a les activitats més enllà de l’horari lectiu.
Reconèixer i donar suport als centres d’esplai i/o entitats d’educació en el lleure. d’atenció a la infància, la joventut i les famílies.
. Establir el reconeixement legal i la regulació adient per dignificar els centres d’esplai i/o les entitats d’educació en el lleure.
. Fomentar el reforçament i la creació d’entitats d’educació en el lleure i seves les activitats.
. Vetllar per un finançament adequat dels centres d’esplai i/o les entitats d’educació en el lleure i pel suport als ajuntaments per tal de garantir les infraestructures necessàries de locals.
. Fomentar el suport a les entitats d’educació en el lleure com a espais educatius, d’acollida i intercanvi per a infants nouvinguts i nouvingudes i les seves famílies.
. Considerar i reforçar la funció preventiva de les entitats d’educació en el lleure dins dels plans de prevenció d’infància en risc social previstos a la Llei d’infància.
- La participació de la comunitat educativa i la corresponsabilització dels diferents agents socials han de permetre fer de l'educació un objectiu compartit i una eina bàsica del desenvolupament i la cohesió social.
Participació i corresponsabilització de nous sectors.
. Buscar vies per regular i aprofitar la tasca que, en molts casos, ja realitza l’Administració local.
. El Departament d’Educació ha de ser més àgil, obert i modern, i ha de ser el principal impulsor de la participació i implicació de les famílies.
. Necessitat d’un nou model d’escola més multicultural.
. Cal analitzar “l’escola”, “les extraescolars” i “el fora escola” d’una mateixa zona com a realitats complementàries, construint ponts molt flexibles de connexió i treball conjunt.
. Obrir la participació als Consells Escolars a d’altres sectors.
Implicar la societat, tota la ciutadania, per desenvolupar plenament un model d’educació inclusiva.
. Promoure Projectes Educatius de Ciutat.
. Potenciar i prioritzar projectes educatius de centre.
. Impulsar plans integrals/comunitaris de zona per treballar aspectes educatius.
. Revisar el funcionament dels consells escolars de centre, territorials, municipals i de Catalunya promovent-ne la dinamització.
. Garantir el funcionament adequat dels consells escolars dels centres finançats amb fons públics.
. Potenciar la vida associativa i el diàleg amb les entitats representatives de la comunitat educativa.
. Promoure la participació de les AMPA en la vida dels centres docents.
. Programes de participació i formació de les famílies en l’educació.
. Promoure permisos retribuïts en el món laboral per assistència a tutories i consells escolars. . Reconèixer els drets democràtics de l’alumnat que permetin participar en la gestió dels centres i facilitin els mitjans necessaris per organitzar-se i expressar-se, tot promovent l’associacionisme.
Impulsar mesures per tal d’implicar el professorat en el procés de canvi i millora de l’educació.
. Establir un pla de suport i incentivació del professorat.
. Formació del professorat: descentralitzar-la i vincular-la al desenvolupament i creixement dels plans de centre i zona, així com a la demanda específica del professorat.
. Difondre la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets dels infants, entre professionals que tracten directament amb infants.
- Cinquè objectiu estratègic: Els reptes de l’educació necessiten administracions educatives eficients i eficaces.
Descentralització, Zones Educatives i autonomia de centre.
. Modificar el model d’inspecció que respongui a les necessitats dels centres educatius.
. Desconcentrar la gestió en uns reforçats Serveis Territorials i crear, dins del seu àmbit, diverses “zones educatives” amb personalitat pròpia prou petites.
. Revisar la composició del Consell Escolar de Catalunya, augmentant-ne la presència de sectors directament representants dels diferents agents educatius (alumnat, pares i mares i professorat) i disminuir-ne la presència de l'Administració.
. Crear al Departament d’Educació l’Assessoria de Coeducació.
. Descentralitzar la gestió del sistema educatiu, dotant les zones educatives i les delegacions territorials de més competències de planificació, programació i execució de polítiques educatives en el territori, i dels corresponents recursos.
. Dotar de més competències de gestió i planificació, amb els recursos corresponents, l’Administració local.

diumenge, 21 de novembre del 2010

Elecciones 2010: propuestas educativas del PPC

El Partido Popular de Catalunya dice que el mejor futuro comienza en la escuela con una educación de calidad, que se ha de recuperar la autoridad y el prestigio del profesorado, favorecer la libertad de las familias para elegir el tipo de educación que quieren para sus hijos, potenciar la cultura del esfuerzo y de la excelencia, y cambiar un sistema de inmersión monolingüe por una escuela trilingüe abierta al mundo. Sus propuestas educativas, para las próximas elecciones al Parlamento de Catalunya del dia 28 de novembre, son las siguientes:
Una educación de calidad y en libertad.
. Reformar el sistema educativo y fortalecer el tratamiento de todas las áreas y asignaturas comunes y de contenido instrumental.
. Elevar la consideración social del profesorado, procurando que éste tenga un mayor apoyo de las familias y del conjunto de la sociedad, mejorando sus condiciones profesionales y fortaleciendo el sistema de formación inicial y de formación permanente.
. No podemos permitir una confrontación entre la escuela pública y la privada o concertada, dado que son complementarias y que prestan un mismo servicio a la sociedad.
Dar más poder a las familias en la educación de sus hijos.
. Hacer de Cataluña una sola zona a efectos de poder escoger un colegio para evitar que el lugar de residencia sea una limitación para elegir la escuela preferida por la familia.
. Establecer un proceso de preinscripción continuo desde septiembre del año anterior en el que los padres podrán comenzar a solicitar plaza en las escuelas de su preferencia para que la administración pueda planificar siguiendo las demandas de las familias.
. Posibilitar que las familias puedan escoger el centro de su preferencia desde el mismo momento del nacimiento de su hijo.
. Garantizar la libertad de las familias con hijos con necesidades educativas especiales a escoger el tipo de centro que quieren para sus hijos.
. Impulsar la libertad de elección de centro en la educación infantil y la educación postobligatoria así como en la educación musical.
. Garantizar la libertad de los padres a escoger en qué idioma quieren que sus hijos reciban la primera enseñanza y respetando el derecho de todos los niños a recibir la primera educación en su lengua materna.
. Incluir en la solicitud de preinscripción la posibilidad de que los padres o tutores de los alumnos puedan escoger libremente el idioma en que quieren recibir la educación primaria.
. Promover la protección de la libertad de cátedra en todos los niveles educativos para que los maestros y profesores tengan la libertad de impartir la clase en la lengua oficial que consideren oportuna.
. Eliminar las medidas coactivas que impiden el normal desarrollo de la libertad lingüística por parte de alumnos, padres, y docentes, como son los comisarios lingüísticos o los requisitos lingüísticos para la realización de actividades.
. Introducir “el régimen lingüístico del centro” como criterio de las familias a la hora de escoger un centro educativo.
. Garantizar a las familias que sus hijos recibirán formación religiosa si así lo desea eliminando los obstáculos que lo impiden en la actualidad.
. Adaptación de la asignatura de educación para la ciudadanía en los centros concertados y privados para que en ningún caso puedan ir en contra de su carácter propio.
. Respeto a la objeción de conciencia en los colegios públicos para que a nadie se le pueda imponer unas normas éticas y morales en contra de su voluntad, y la homologación de la asignatura mediante la realización de prácticas en entidades cívicas y de voluntariado.
Mejorar la calidad educativa y reducir el fracaso escolar.
. Recuperar el valor del esfuerzo afi anzando en los alumnos los hábitos de estudio y de trabajo que favorezcan el aprendizaje autónomo y el desarrollo de sus capacidades.
. Aumentar las horas en las asignaturas instrumentales básicas como las ciencias, la comprensión lectora y las matemáticas.
. Introducir la cultura del esfuerzo en los objetivos transversales del currículo.
. Realizar pruebas externas para pasar de etapa: no puede ser que alumnos sin un buen nivel de lectura o escritura pasen de la educación primaria a la educación secundaria.
. Implantar un plan de choque contra el fracaso escolar que habilite los fines de semana y el mes de julio para actividades de repaso y recuperación para aquellos alumnos que van más retrasados en las asignaturas instrumentales.
. Reintroducir los exámenes de septiembre.
. Avanzar las actuaciones de lucha contra el fracaso escolar a la educación primaria, estableciendo unos mayores controles en el proceso de aprendizaje del alumno con especial énfasis en las asignaturas instrumentales básicas.
. Eliminaro la promoción automática para evitar que pasen de curso los alumnos con más de dos asignaturas suspendidas, dando más poder a los profesores para poner las notas de su asignatura.
. Establecer periódicamente evaluaciones externas de los centros haciendo públicos los resultados y condicionando la financiación de los centros a los resultados y mejoras alcanzadas.
Pasar de la inmersión al trilingüismo.
. Impulsar los centros trilingües en los que los alumnos estudien en inglés una buena parte del tiempo educativo.
. Dotar a los alumnos de las capacidades lingüísticas y de las habilidades comunicativas en catalán, castellano e inglés. Introducir el inglés desde la educación infantil y una segunda lengua en la educación primaria e implantar una red de escuelas trilingües. Estas escuelas impartirán las áreas lingüísticas entre una quinta parte y una tercera parte en inglés, y el resto del currículum de forma equitativa entre catalán y castellano.
Potenciar las relaciones entre las familias y las escuelas.
. Hacer de las familias el centro de la vida escolar al ser los padres los primeros responsables de la educación de los hijos. Garantizar su participación en todos los procesos de decisión que afecten a la escolarización de sus hijos.
. Flexibilizar y ampliar los horarios de apertura de los colegios y, sobre todo, de las guarderías, reduciendo las vacaciones escolares, introduciendo aire acondicionado en todas las escuelas, destinando julio a programas de refuerzo y de actividades extraescolares y abriendo los centros las tardes de los días laborables y los sábados.
. Exigir al gobierno central el traspaso de las becas para poder gestionar un sistema catalán de becas y ayudas al estudio para establecer un sistema más justo de becas de comedor y transporte al que puedan acceder las familias de clase media y para impulsar la gratuidad de los libros de texto y de los ordenadores.
. Aumentar las plazas de guarderías públicas y concertadas y la libertad de las familias para escoger la plaza que deseen.
. Garantizar la continuación del bachillerato nocturno en los centros que ya lo hacían a principio de la presente legislatura.
. Posibilitar que cada escuela, en base a su autonomía, pueda escoger la jornada que desee (continua o partida) siempre que toda la comunidad educativa de los centros, en especial las familias, estén de acuerdo.
. Eliminación de la semana blanca y la disposición de esos días libres para la preparación de las evaluaciones y para las tareas de refuerzo escolar.
. Impulsar las nuevas tecnologías para que, en todo momento, los padres conozcan la evolución de sus hijos.
. Introducir la posibilidad de la educación en casa garantizando para ello un marco legislativo adecuado y un seguimiento riguroso de los contenidos, de la socialización y de los avances de los alumnos que estén en esta modalidad de escolarización.
Dar más poder a las escuelas
. Facilitar la creación de proyectos pedagógicos nuevos por parte de la sociedad civil, sobre todo en las zonas con mayor índice de pobreza, marginación y fracaso escolar, mediante la aprobación de una "ley de escuelas libres" siguiendo los ejemplos holandés y sueco.
. Eliminar el intervencionismo de la legislación actual en la autonomía de los centros privados y concertados.
. Potenciar el papel de la dirección de los centros educativos como factor decisivo de calidad y fortalecimiento de los equipos directivos.
. Desarrollar un modelo de selección de directores que permita la incorporación de los mejores a la dirección escolar de los centros públicos, así como su máxima profesionalización.
. Apoyar el ejercicio de la función directiva con la reducción de la docencia directa, el fortalecimiento de su autoridad, una formación permanente útil y de calidad y su desarrollo profesional.
. Reforzar la autonomía curricular de los centros, tanto públicos como privados, para que puedan desarrollar sus proyectos educativos, determinar contenidos curriculares para que los alumnos reciban una formación con contenidos amplios, neutrales y de calidad.
. Aprobar una ley de financiación de la educación que permita alcanzar en el 2020 el 7% del PIB de inversión en educación, un 5% en educación no universitaria, y un 2% en educación universitaria.
. Garantizar que el concierto cubra el 100% del coste de la plaza escolar para que la educación concertada sea gratuita para todos los alumnos que quieren acceder a un centro educativo privado concertado.
Más autoridad y dignidad para nuestros profesores.
. Aprobar una ley de autoridad del profesorado que equipare a los a la autoridad pública, les dé un mayor control sobre su clase, simplifique los trámites disciplinarios y establezca un nuevo sistema de expulsiones que de mayor poder a los profesores y directores en la toma de decisiones de expulsión de alumnos con comportamientos incívicos.
. Trabajar en serio las situaciones de bullying y acoso escolar mediante un trabajo en red entre las consejerías de educación, salud, bienestar y familia, interior y justicia, y los servicios sociales y educativos municipales para que intervengan y estableciendo un protocolo de actuación para la intervención de otros agentes como psicólogos, los servicios sociales e incluso la policía o el fiscal.
. Reducir las responsabilidades otorgadas a los profesores externalizando las tareas administrativas y dar a nuestros profesores más poder en el aula en la evaluación de los conocimientos de los alumnos.
. Revisar de las condiciones salariales para equiparar las condiciones de los profesores de la escuela concertadas a los de la pública y eliminar la reducción salarial del profesorado de la escuela concertada.
. Impulsar una campaña de comunicación para dignificar a los docentes haciendo especial incidencia en las imágenes ofrecidas en los medios de comunicación.
. Elaborar el Catálogo de Enfermedades Profesionales para que estudie las condiciones de trabajo de los docentes catalanes.
Dar un mayor protagonismo a la Formación Profesional.
. Apostar decididamente hacia el modelo de formación dual que combine de forma simultánea la formación en el instituto con el trabajo en la empresa, en línea con el denominado “modelo germano”.
. Impulsar el establecimiento de un nuevo contrato juvenil de formación que permita a los jóvenes estudiantes de formación profesional desempeñar de forma simultánea o en alternancia su formación y empleo.
. Ampliar la oferta pública de las titulaciones de grado medio y superior para ajustar la oferta a la demanda, principalmente en técnicos de grado medio, hasta converger con la Unión Europea.
. Ampliar la Red de Centros Integrados de Formación Profesional sostenidos con fondos públicos que realice una oferta integrada de la formación profesional del sistema educativo y de la formación profesional para el empleo.
. Posibilitar que la actual red de centros de formación profesional sostenida con fondos públicos pueda impartir en jornada de tarde-noche formación reglada y para el empleo para personas adultas y empresas.
. Fomentar desde la formación profesional el espíritu emprendedor de las personas jóvenes, enfocándolo a la creación de las empresas y el autoempleo.
. Promover un modelo fl exible de formación profesional con adopción de vías y pasarelas que permitan el tránsito entre los diferentes niveles de formación profesional, el bachillerato y los estudios universitarios.
. Potenciar los servicios de orientación profesional e intermediación laboral, para facilitar que los itinerarios formativos de los jóvenes desemboquen de forma rápida en el empleo.
. Realizar evaluaciones externas a todos los alumnos y a todos los centros, del conjunto de la formación profesional para verifi car la calidad del funcionamiento del sistema de cualificaciones, su adecuación a las necesidades formativas individuales y a las del sistema productivo y a las necesidades del mercado de trabajo.
. Promover entre las administraciones educativas y laborales la evaluación y acreditación de las competencias profesionales adquiridas a través de la experiencia laboral y aprendizajes no formales.

dissabte, 20 de novembre del 2010

Eleccions 2010: propostes educatives d’ERC

Esquerra Republicana de Catalunya considera que l’educació és una peça clau per al progrés del país i de la seva ciutadania, i que el salt de millora qualitativa només serà possible des del diàleg, l’acord i el compromís de tota la societat. Les seves propostes educatives, per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya del dia 28 de novembre, són les següents:
Per un Projecte Educatiu de País que consolidi un sistema educatiu propi i de qualitat.
. Mantenir vius l’esperit i els continguts del Pacte Nacional per a l’Educació i assegurar que el desplegament de la Llei d’educació garanteixi amb fermesa els principis d’igualtat, equitat, excel•lència i cohesió social, en el marc d’un projecte de país i de construcció nacional.
. Aconseguir que el Projecte Educatiu s’inscrigui en un marc de construcció nacional, que impliqui tota la societat catalana i que, en conseqüència, la projecti cap a un futur de benestar i que potenciï la cohesió social a través del progrés individual i col•lectiu de tota la ciutadania.
. Donar continuïtat al treball i als compromisos expressats en el Pacte Nacional per a l’Educació, fent que el desplegament normatiu de la Llei d’educació permeti consolidar un sistema educatiu propi. És per això que s’ha de continuar impulsant la millora de l’escola pública i, alhora, potenciant el Servei Educatiu de Catalunya com l’àmbit de concurrència dels centres públics i dels centres concertats en la prestació del servei públic educatiu que garanteixi una bona educació de qualitat per a tothom i que faci efectiva la igualtat d’oportunitats.
. Incrementar progressivament el pressupost d’Educació fins arribar al 6% del PIB, peer arribar a la mitjana de despesa pública en educació dels països europeus.
La formació al llarg de la vida, una eina de futur.
. Garantir que el conjunt de la població pugui accedir a una formació professional diversificada i de qualitat, elevar el coneixement de llengües estrangeres i estendre l’ús de les TIC entre el conjunt de la població.
La formació professional, per a les necessitats del país.
. Avançar cap a un model català de Formació professional que tingui en compte el marc europeu de referència, així com les necessitats formatives derivades del nostre sistema educatiu i del nostre model productiu. El desplegament de la Llei d’educació de Catalunya ha de significar la universalització dels Cicles Formatius de Grau Mitjà (CFGM), dels Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI) i l’ampliació de l’oferta dels Cicles Formatius de Grau Superior (CFGS) i de l’aprenentatge d’idiomes.
. Fer una acurada planificació de l’oferta, equilibrada i contextualitzada territorialment, a través d’una estructura modular, amb horaris adaptats, que alterni la formació a l’escola i a l’empresa i que aprofiti les potencialitats de les noves tecnologies, de tal manera que s’asseguri que cap persona en quedi exclosa.
. Avançar cap a un model català de formació professional que integri adequadament la formació inicial, la formació ocupacional i la formació contínua.
. Potenciar la formació del professorat amb estades a les empreses i potenciar la mobilitat de l’alumnat fent pràctiques a l’estranger, ampliant la participació en els programes europeus i establint acords amb altres països per a la formació i l’intercanvi.
. Adequació i actualització dels equipaments i les infraestructures dels centres, amb un pressupost específic, que s’ha d’acompanyar amb mesures que afavoreixin la transferència tecnològica en els centres integrats com a suport a les empreses.
. Elaborar un mapa d’aprenentatge per a persones adultes per tal de garantir l’accés a una oferta formativa pública, transversal, variada i flexible, territorialment equilibrada i amb la col•laboració dels ajuntaments.
. Proposar que els centres de formació de persones adultes esdevinguin també centres de suport a l’Institut Obert de Catalunya (IOC) per tal d’aprofitar les potencialitats d’Internet. Cal avançar, també, en la creació de punts d’informació, orientació i assessorament que permetin recollir les necessitats de formació existents, així com informar i assessorar les persones que ho demanin dels recursos formatius existents al territori.
. Avançar el mapa d’Escoles Oficials d’Idiomes, de manera que es puguin establir les necessitats formatives i fer una oferta suficient i territorialment equilibrada.
Polítiques de suport a les famílies i a la seva implicació en l’educació.
. Proposar que els centres obrin des de l’1 de setembre fins al 31 de juliol, fent possible que ofereixin activitats educatives de lleure. L’organització d’aquestes activitats aniria a càrrec dels ajuntaments i dels serveis governamentals d’infància, joventut i famílies.
. Proposar que el Govern de la Generalitat asseguri el finançament adequat d’aquest tipus d’activitats.
. Impulsar les mesures acordades al Pacte Nacional per a l’Educació, especialment aquelles relatives als ajuts per a les activitats extraescolars.
. Exigir al govern de l’Estat el traspàs immediat de beques i ajuts amb la finalitat de millorar els ajuts que atenen la plena igualtat en les condicions d’escolarització, com ara els ajuts de menjador escolar, per a l’adquisició de material didàctic i informàtic o el programa de reutilització de llibres de text.
. Impulsar programes per facilitar i normalitzar l’ús de les tecnologies de la informació entre l’alumnat i les seves famílies i, al mateix temps, que les llars socialment més febles puguin accedir a les connexions de xarxa.
. Revisar l’actual calendari escolar i impulsar que el Govern entri a fons en el debat sobre els horaris escolars i els horaris socials i laborals, amb la finalitat de fer compatibles la màxima eficiència educativa i les necessitats de les famílies amb la cura i dedicació als seus fills i filles.
. Promoure el compromís mutu entre les famílies i l’escola com a un factor imprescindible per garantir l’èxit educatiu de l’alumnat i la millora del servei que presten els centres docents.
. Continuar treballant per donar suport específic a les escoles de mares i pares i, alhora, reforçar l’acció tutorial dels centres envers les famílies. Cal que el Govern estableixi nous canals d’interlocució amb les AMPA i que doni continuïtat als compromisos contrets en el Pacte Nacional per a l’Educació en el sentit de potenciar-ne la creació dins de cada centre educatiu i consolidar les diverses Federacions d’AMPA existents a Catalunya.
Polítiques de suport als centres educatius des de l’entorn.
. Reforçar els vincles de l’entorn amb les escoles i els instituts, de manera que el treball educatiu dels centres es vegi reforçat i complementat pel lloc on pertanyen. Els plans educatius d’entorn promoguts pel Departament d’Educació aporten una experiència molt positiva tant des del punt de vista educatiu com de descentralització i coordinació dels recursos existents en un territori.
. Configurar les zones educatives com a instrument de coordinació efectiva dels recursos del territori de manera que reforcin una gestió de proximitat del Departament d’Educació i com a punt de connexió amb la gestió dels ajuntaments.
. El suport als centres ha d’incloure l’ampliació i millora dels serveis d’atenció a la infància i al jovent, especialment aquells relacionats amb la detecció primerenca. Concretament, cal ampliar i millorar els serveis sanitaris (CSMIJ) i educatius (EAP), així com millorar els serveis socials que depenen de la DGAIA i dels ajuntaments.
El servei públic educatiu: qualitat, equitat, excel•lència i cohesió social.
. Tots els centres que integren el Servei Educatiu de Catalunya —públics i concertats— han d’assumir l’escolarització equilibrada de tot l’alumnat, participar activament en l’assoliment dels objectius generals que fixa la Llei d’educació de Catalunya i garantir la gratuïtat dels ensenyaments. Els centres privats que mitjançant el concert formen part del Servei Educatiu de Catalunya han d’assumir aquest compromís.
. Reforçar el paper de les comissions de garanties d’admissió que potenciï les seves funcions, especialment pel que fa a la distribució adequada i equilibrada de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu entre tots els centres del seu territori i d’aquesta manera assegurar l’òptima escolarització de tot l’alumnat.
. Donar un impuls significatiu als contractes programa amb el centres concertats que assumeixen majors quotes de coresponsabilitat en l’escolarització de tot tipus d’alumnat, de manera que els centres puguin rebre els recursos necessaris per garantir la gratuïtat de l’escolarització.
. Exigir a tots els centres del Servei Educatiu el compromís en el foment de la pràctica de la inclusió pedagògica.
. Establir protocols de detecció primerenca d’aquestes necessitats, la millora i ampliació del servei que presten els Equips d’Atenció Psicopedagògica, la millora dels mecanismes de coordinació entre els diferents serveis de suport educatiu existents, així com una millora general dels recursos per tal d’incorporar als serveis educatius i als centres d’altres perfils professionals.
. Potencia l’autonomia dels centres. Fer possible que escoles i instituts disposin de la màxima autonomia pedagògica i de gestió dels seus recursos, inclosos els recursos humans.
. Fer possible centres excel•lents, és a dir, amb un alt grau d’autonomia pedagògica i de gestió dels seus recursos i, també, amb un alt grau de compromís amb el Projecte Educatiu de País.
. Reforçar el paper dels equips directius. Potenciar equips directius amb una bona capacitat de gestió i, al mateix temps, amb una alta capacitat de lideratge compartit que facin possible consolidar equips docents compromesos amb el projecte educatiu del centre.
. Posar en funcionament l’Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació perquè faciliti als centres els instruments per avaluar la seva pràctica educativa i els resultats obtinguts.
. Impulsar projectes d’innovació de caràcter transversal, especialment aquells relacionats amb la diversitat, la igualtat de gènere i la resolució de conflictes.
. Avançar en la millora de la tutoria, el seguiment i l’orientació escolar individual de l’alumnat.
. Establir mecanismes d’assessorament i orientació educatives adreçats a les famílies. Impulsar la creació de serveis d’orientació educativa adreçats a l’alumnat i a les seves famílies, en el marc d’una política de treball conjunt i de cooperació amb els centres i els ajuntaments.
. Impulsar la creació de sinergies entre els instituts i els centres de formació professional amb el món de l’empresa i les universitats.
Potenciar i consolidar la llengua catalana com a eix vertebrador d’un projecte plurilingüe.
. Dotar els centres dels recursos necessaris perquè puguin contribuir decisivament a la consolidació de la llengua catalana com a llengua de relació comuna habitual entre tota la ciutadania.
. Estendre la immersió lingüística a totes les etapes educatives obligatòries i assegurar l’ús de la llengua catalana, especialment a la secundària, com a llengua vehicular de l’ensenyament.
. Potenciar l’oferta de cursos d’aprenentatge de la llengua catalana que fan els Centres de Formació de persones adultes, coordinant l’oferta amb els Centres de Normalització Lingüística.
. Impulsar, amb caràcter experimental, la inclusió de l’aprenentatge d’altres llengües dins els plans d’estudis vigents. Igualment, promoure els intercanvis i les estades de formació d’estudiants i professorat amb d’altres països de l’entorn europeu per tal de facilitar aquests aprenentatges, així com la incorporació d’un major nombre d’auxiliars de conversa en els centres educatius.
El professorat, imprescindible protagonista de la millora educativa.
. Cal que el professorat sigui reconegut socialment i laboralment i degudament qualificat professionalment, en un context de compromís de la professió docent amb els reptes que té plantejats la societat catalana.
. Proposar que la formació inicial i permanent, la selecció del professorat, els diferents incentius i el desenvolupament de la carrera professional formin part d’una política integrada i global de recursos humans, alhora coherent i estimulant, sota la responsabilitat d’una única unitat orgànica del Departament d’Educació.
. Dignificar la feina quotidiana del professorat en aspectes com ara els espais de treball individual i col•lectiu i de relació amb les famílies i l’alumnat.
. Canviar en profunditat els sistemes d’accés als estudis adreçats a la docència i, d’acord amb les previsions de l’Espai Europeu d’Educació Superior, millorar la formació inicial del professorat, tant des del punt de vista dels aprenentatges teòrics —que incorporin l’ús de les TAC i la competència en una llengua estrangera, entre d’altres— com de les pràctiques als centres docents.
. Millorar l’accés a la funció pública docent per tal que els sistemes de selecció garanteixin la idoneïtat per a la docència de les persones aspirants.
. Aprofundir en la formació en els centres, vinculada estretament als respectius projectes educatius i necessitats de formació específiques. Al mateix temps, cal establir mecanismes per avaluar l’impacte de la formació rebuda en les pràctiques concretes a l’aula i en la millora dels centres educatius i del seu alumnat.
. Trobar fórmules com la jubilació a partir dels 60 anys combinades amb una dedicació parcial a activitats de suport a la docència o a la formació i tutorització del professorat novell.
. Recuperació progressiva de la reducció salarial dels treballadors de l’educació tant del sector públic com del privat.
Una administració educativa al servei del Projecte Educatiu del País.
. Introduir canvis profunds en l’estructura de l’administració educativa, modernitzant-la i posant-la al servei de les escoles i instituts, per tal que aquests ocupin el lloc central que els correspon.
. Avançar cap a una administració educativa professionalitzada, menys burocràtica i més eficaç.
. Aprimar les estructures de comandament del Departament d’Educació i una descentralització profunda de l’administració educativa, que doti d’una major autonomia els serveis territorials del Departament d’Educació.
. Avançar en la coresponsabilitat amb els ajuntaments, bo i impulsant polítiques de proximitat que comptin amb el compromís dels ajuntaments, alineats amb un Projecte Educatiu de País.
Recuperar la il•lusió per millorar el present i construir el futur de l’escola catalana.
. Millorar el sistema educatiu amb la participació i les propostes de tothom.

divendres, 19 de novembre del 2010

Eleccions 2010: propostes educatives del PSC

Les propostes educatives del Partit dels Socialistes de Catalunya, per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya del dia 28 de novembre, són les següents:
Posar l’escola al servei de la societat.
. Mantenir el creixement de la inversió educativa fins arribar a la mitjana de la despesa educativa dels països europeus més avançats. Continuar millorant, així, l’escola del país com la institució que vehicula el coneixement i articula la convivència.
. Consolidar estratègies que millorin els resultats educatius i que a més a més permetin atendre correctament la diversitat a l’aula (disminució de ràtios, aules d’acollida, projectes que millorin l’acció pedagògica, augment dels recursos als centres).
. Garantir l’estabilitat normativa de l’educació i complir el calendari de desplegament de la Llei d’Educació. Fent partícips als agents educatius amb una orientació progressista associada als conceptes d’equitat i excel•lència.
. Teixir complicitats amb la societat i la comunitat educativa, buscant el compromís i implicació de tots els agents (alumnat, famílies, professorat, administracions, agents econòmics i socials, i mitjans de comunicació) perquè l’educació esdevingui una prioritat central per a tot el país, com a tema clau per al futur.
. Continuar apostant decididament per la cultura de l’esforç, per promoure l’esperit emprenedor i la creativitat de l’alumnat i fomentar la convivència i comportament cívic a l’aula i als centres.
. Fer respectar l’autoritat, així com la figura i el treball dels i les docents, tant per part de l’alumnat, com de les famílies -i, en definitiva, de la societat-, a partir de l’enfortiment institucional dels centres, els seus projectes educatius i els seus equips directius.
. Apostar pel reconeixement social de la funció docent i pel desenvolupament de les carreres professionals avaluades i reconegudes.
. Promoure la participació dels diferents sectors i agents educatius als consells escolars de tots els nivells, tot reconeixent la tasca representativa en aquests àmbits a efectes de facilitar la disponibilitat horària de pares, mares i alumnes representants mitjançant un pacte entre l’administració, les empreses i els propis centres.
. Promoure l’ús social de les instal•lacions escolars per part de la ciutadania i les entitats tot treballant en la línia de consolidar un model d’escola oberta i de proximitat.
. Apostar, també, pel reconeixement de la tasca de les AMPA i les famílies en la participació en els centres educatius.
Assegurar l’èxit educatiu: millorar els resultats i la continuïtat formativa.
. Reforçar, en el primer cicle de l’educació primària, l’aprenentatge de la lectoescriptura amb l’objectiu que almenys un 90% de l’alumnat assoleixi la competència comunicativa escrita. L’alumnat que ho requereixi rebrà una atenció individualitzada i immediata.
. Promoure accions d’impacte immediat, centre per centre, per millorar els resultats educatius a secundària.
. Aprofundir en la cultura del rendiment de comptes, fent avaluacions externes rigoroses i independents al final de cada etapa i donant mecanismes d’autoavaluació en els centres docents i als seus professionals.
. Augmentar l’oferta escolar per assegurar el dret a l’escolarització fins als 18 anys a través de l’ampliació de l’oferta pública actual i de la concertació d’ensenyaments postobligatoris.
. Incentivar la permanència i retorn de l’alumnat en aquests ensenyaments a través d’instruments com la consolidació de l’Institut Obert de Catalunya –IOC- (que garantirà una oferta de 50.000 matrícules).
. Promoure la formació de les persones adultes, l’educació al llarg de la vida i la millora dels nivells d’instrucció dels adults.
. Diversificar la finalització de l’ensenyament obligatori amb opcions diferenciades dirigides a aquell alumnat que prefereixi una formació dirigida al món laboral, l’FP o el Batxillerat.
. Flexibilitzar l’educació postobligatòria (formació professional i batxillerat) per assegurar que l’alumnat tingui el major nombre d’opcions per continuar estudiant i romandre al sistema educatiu.
. Fer de l’FP una educació de prestigi augmentant-ne la seva atractivitat amb la creació dels contractes formació-treball per a 30.000 alumnes, Així mateix, intensificar la relació escola-empresa, millorant també el sistema de pràctiques a les empreses, sistema en el qual l’alumne simultanieja l’assistència escolar amb la vida laboral pràctica sota la supervisió pedagògica de l’escola.
. Impulsar la relació i vinculació de les famílies professionals de la formació professional amb la implantació de les empreses al territori, creant d’aquesta manera la màxima relació entre la formació de treball i l’oferta de treball a un mateix territori.
. Promoure convenis amb el teixit empresarial perquè els i les joves a partir de 4rt d’ESO puguin fer pràctiques a les empreses per facilitar el pas al món laboral.
. Flexibilitzar l’accés de l’alumnat graduat en ESO als Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI).
. Continuar potenciant PQPI adaptats per garantir l’atenció a la diversitat i promoure l’accés a l’empresa ordinària.
. Desenvolupar programes específics per facilitar que els i les joves puguin graduar-se en la secundària.
. Assegurar que l’alumnat domini com a mínim una tercera llengua (anglès) fent que professorat qualificat i nadiu pugui fer classes i planificar una oferta suficient de places a Escoles Oficials d’Idiomes per aprendre les llengües del futur.
. Garantir que l’alumnat domini l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.
. Apostar per un ensenyament orientat a l’aprenentatge per competències bàsiques per tal de millorar els resultats escolars de l’alumnat, sobretot les competències comunicatives, matemàtiques i en nous llenguatges.
. Atendre adequadament les necessitats dels i les alumnes més capacitats.
. Fomentar les vocacions científiques i promoure el talent en la recerca a través de promoure l’excel•lència en totes les disciplines acadèmiques.
. Continuar potenciant els programes esportius a l’escola per tal de generar hàbits saludables.
Compensar les desigualtats per garantir la igualtat d’oportunitats.
. Incrementar l’oferta de places a escoles bressol per avançar progressivament cap a que tots els pares i mares que requereixin aquest servei hi poguessin tenir accés.
. Consolidar el Servei d’Educació de Catalunya, avançant en l’escolarització equilibrada de l’alumnat en tots els centres sostinguts amb fons públics i garantint l’accés en condicions d’equitat.
. Actualitzar les regles d’accés a places escolars garantint l’escolarització equitativa, fent-la compatible amb la lliure elecció de centre per part de les famílies.
. Establir una política de beques integral i socialment eficient, sobretot en l’educació postobligatòria, que potenciï l’ascensor social i que garanteixi que cap alumne que ho necessiti es quedi sense ajuts, sobretot en l’educació obligatòria i en les comarques de baixa densitat.
. Proporcionar una orientació personal, acadèmica i professional adequada a l’educació secundària, assegurant que tots els i totes les joves tinguin oportunitats de feina o formació.
. Facilitar eines a l’alumnat per tal que desenvolupin estratègies i habilitats per a orientar-se i prendre decisions, dissenyant el seu propi projecte de vida personal de forma lliure arribant al màxim desplegament de les seves capacitats i habilitats .
. Garantir una escola inclusiva amb itineraris educatius i recursos per l’alumnat amb necessitats educatives especials a totes les etapes educatives.
. Integrar de forma explícita la perspectiva de gènere i promoure la igualtat d’oportunitats com a eix estratègic del sistema educatiu, com a motor econòmic i com a eina de transformació i canvi social; tot volent un sistema educatiu que potenciï la igualtat efectiva d’oportunitats i l’eliminació de tota mena de discriminació.
. Dissenyar programes per millorar la presència i participació de dones en alguns itineraris, branques i especialitats formatives, tant en l’educació obligatòria com en la postobligatòria, en les quals les dones són infrarepresentades.
. Promoure projectes coeducatius transversals i a totes les etapes de l’educació per tal de fomentar el desenvolupament personal i social de l’alumnat de forma integral, valorant indistintament les actuacions i aportacions de dones i homes, sense estereotipar aptituds ni actituds, i reconeixent i respectant les diferències sense ocultar-les ni jerarquitzar-les.
. Impulsar espais per al coneixement mutu i real de les comunitats i cultures minoritàries posant en valor les seves aportacions amb la resta de la societat catalana. Apostare per facilitar l’accés a l’educació i la formació d’aquestes comunitats, (com ara de la comunitat gitana), amb especial interès per la infància, però també per la formació continua dels adults.
. Adoptar mesures de conciliació personal i laboral per facilitar l’assistència de mares i pares a les reunions de tutoria ja que la implicació de les famílies és essencial per a l’educació dels fills i les filles.
. Promocionar l’organització d’escoles de pares i mares per contribuir a l’exercici de les seves responsabilitats educatives a través d’organitzacions de mares i pares d’alumnes.
. Continuar treballant per reduir la despesa de les famílies en materials escolars.
. Potenciar la col•laboració amb entitats d’educació en el lleure -esplais i escoltes- com a complement educatiu, cultural i factor de cohesió social.
. Treballar en el marc de la zona educativa per a la reducció de l’absentisme escolar en l’etapa obligatòria i la millora dels resultats educatius en col•laboració directa amb les administracions locals.
. Fomentar equips estables a cada escola, desenvolupant els sistemes de provisió de llocs docents que contempla la Llei d’Educació de Catalunya.
. Facilitar la incorporació a tasques de suport del professorat jubilat que ho desitgi als centres i als serveis educatius perquè realitzi, entre d’altres activitats, tasques de formació a fi d’aprofitar la seva experiència professional.
. Garantir equips estables a cada escola. Els sistemes de provisió de llocs docents que contempla la Llei d’Educació han d’adequar la plantilla al projecte educatiu de cada centre.
Modernitzar l’educació consolidant els canvis realitzats
. Completar l’extensió del projecte Educat 1X1 a l’ESO aconseguint que cada alumne/a d’aquestes etapes educatives tingui un ordinador portàtil i assegurar la seva extensió a l’educació postobligatòria i primària.
. Garantir la continuïtat entre l’educació primària i secundària i els Instituts-escola en seran el referent.
. Promoure la creació d’escoles i instituts públics de titularitat i gestió local per guanyar en proximitat i diversitat de models de gestió.
. Augmentar la mobilitat internacional tant pels alumnes com pel professorat, sobretot en l’educació postobligatòria (FP) i d’ un mínim de 3.000 alumnes.
. Impulsar un estatut de les professions relacionades amb l’educació.
. Proporcionar una formació inicial i contínua de qualitat al professorat i en l’àmbit de la gestió per professionals amb potencial per formar part dels equips de direcció dels centres autònoms.
. Seleccionar els millors candidats a docents a través de l’establiment d’una prova d’aptitud per accedir als Graus de mestre i als Màsters de professorat de secundària.També formular canvis en l’actual accés a la funció pública docent que impliquin un procés de selecció basat en la capacitat i compromís professional i social dels aspirants.
. Connectar les actuals biblioteques escolars, convertides en centres de recursos, amb les biblioteques públiques, com a nuclis d’una xarxa integral.
. Completar la creació de l’Institut de les Arts com a Universitat de les Arts, dels ensenyaments superiors artístics (art dramàtic, arts plàstiques, conservació i restauració de béns culturals, dansa, disseny, música).

dijous, 18 de novembre del 2010

Eleccions 2010: propostes educatives de CIU

En les properes eleccions al Parlament de Catalunya del dia 28 de novembre la coalició de Convergència i Unió diu que té la clara voluntat de treballar perquè el sistema educatiu torni a ser garantia d’ascensor social i d’igualtat d’oportunitats. Per aconseguir això els punts de les seves propostes educatives són els següents:
Garantir el dret a l’educació en un marc de llibertat: coresponsabilitat, sí; delegació, no.
.El dret a l’elecció de centre, la igualtat d’oportunitats i la cohesió social esdevindran un eix primordial de la política educativa. Afegir criteris complementaris als criteris de prioritat en l’accés, per resoldre les situacions d’empat, que determinarà el Govern i aplicarà els centres.
. Establir que les famílies catalanes puguin manifestar l’escola que prefereixen per als seus fills o filles des del dia del naixement. Això farà possible conèixer amb anticipació la demanda de cada centre.
. La família com a primera instància educadora ha de poder formalitzar el compromís amb l’educació escolar i situar l’alumne en condicions favorables per a l’aprenentatge.
. L’escola, com a instància coresponsable de l’educació dels infants i joves, i com a institució insubstituïble perquè accedeixin a la condició de ciutadans, ha de facilitar i promoure la col•laboració de la família en el seguiment, evolució acadèmica i personal de l’alumne.
. La carta de compromís educatiu ha de servir perquè la família es comprometi i faci seu el projecte educatiu de l’escola i les normes internes del centre, així com incrementar-ne la col•laboració en el procés educatiu de l’alumne que du a terme el centre.
. Es renovarà i potenciarà la participació de les famílies en els òrgans participatius del sistema escolar, en especial en els consells escolars de centre i en les AMPAs.
. Enfortir l’oferta de titularitat pública i comptar amb la iniciativa social per desplegar el model d’interès públic educatiu que doni resposta a la demanda educativa a totes les etapes i els nivells.
. Potenciar el Servei d’Educació de Catalunya per tal de garantir el dret a totes les persones a una educació de qualitat i a accedir-hi en condicions d’igualtat.
. Vincular les llars d’infants d’iniciativa social al model educatiu d’interès públic per reduir el cost a les famílies que optin per aquests centres a través d’ajuts públics, d’acord amb la programació educativa i els requisits que es determinin.
. Amb caràcter progressiu concertar els ensenyaments postobligatoris dels centres que formen part del SEC per tal de fer possible l’extensió de la gratuïtat a l’ensenyament postobligatori.
. Vincular els centres d’iniciativa social que imparteixin ensenyaments musicals i artístics al model d’interès públic per afavorir l’accés a l’ensenyament a les famílies que opten per aquests centres, d’acord amb la programació educativa i amb els mecanismes de finançament que es determinin.
. L’atenció i els recursos per a l’alumnat amb necessitats especials o específiques, la faran i compartiran els centres del Servei d’Educació de Catalunya, mitjançant mecanismes de reserva de places o especialització amb les dotacions de recursos educatius adients.
Ofensiva de país contra el fracàs escolar.
. Portar a terme una ofensiva de país per lluitar contra el fracàs escolar que ha esdevingut un fenomen persistent al llarg de totes les etapes del sistema educatiu. Actuar per abordar-lo de manera específica en cadascuna de les etapes, tot garantint els nivells adequats i situant l’èxit escolar en la franja alta de l’OCDE.
. Treballar per reduir els desavantatges inicials dels alumnes amb situacions socials i familiars complexes que afecten els processos d’aprenentatge i desenvolupament personal.
. Fer de la competència lectora un punt central de la lluita contra el fracàs escolar, atès que és la garantia d’accés al coneixement. Potenciar la lectura sistemàtica al llarg de tota l’escolaritat bàsica (primària i secundària obligatòria), Establir un Pla nacional de la lectura per a infants i joves. L’escriptura, l’expressió oral, les habilitats matemàtiques i les llengües estrangeres també seran prioritàries a l’aula.
. Promoure la identificació dels problemes i les dificultats d’aprenentatge o comunicació dels alumnes i la seva atenció immediata:
a) Pel que fa a la detecció precoç: Facilitar el diagnòstic gratuït de trastorns d’aprenentatge en la primera infància. Establir protocols que permetin detectar-los al més aviat possible per tal de millorar les possibilitats educatives i garantir un aprenentatge millor i fomentar la resposta ràpida i coordinada dels equips de professionals en l’etapa escolar.
b) Pel que fa a la formació del professorat: Actualitzar la formació i les funcions dels professionals de suport dels serveis educatius. El professorat rebrà formació inicial i, quan s’escaigui, permanent, per tal de poder detectar i atendre precoçment els possibles trastorns o necessitats educatives específi ques, amb el suport delsespecialistes adients.
c) Pel que fa al currículum escolar: Prioritzar i enfortir l’aprenentatge de les competències bàsiques, la lectura, el raonament i l’expressió oral i escrita, el càlcul, la música, les competències digitals i el tractament de la informació,i concretar la gradació entre els ensenyaments primaris i secundaris.
d) Pel que fa a les famílies: Promoure que les famílies s’impliquin més en el projecte educatiu del centre i facilitar que es puguin establir les complicitats necessàries per abordar conjuntament les problemàtiques de l’aprenentatge dels seus fills, si és el cas.
e) Pel que fa als equips professionals de l’àmbit educatiu i social vinculats a l’etapa d’educació infantil, primària i secundària: Reformular la formació dels especialistes i la seva coordinació amb els centres educatius.
. Potenciar i ampliar els programes de qualificació professional inicial (PQPI) per tal de millorar la capacitació professional dels joves amb risc d’abandonament escolar.
. Obrir un debat sobre les Unitats d’Escolarització Compartida per analitzar les decisions que facilitin la resposta més adequada a les necessitats de l’alumnat.
. Incentivar que els joves amb risc d’exclusió escolar o social participin en activitats esportives i culturals, per tal de millorar-ne les capacitats i els hàbits de comportament. Establir un tutor personal d’aprenentatge per als alumnes amb baix rendiment educatiu, perquè n’orienti el procés educatiu individual.
. Facilitar la promoció acadèmica real dels alumnes amb la implantació de mesures de reforç o recuperació a l’estiu, i si és el cas oferir una nova oportunitat al mes de setembre a l’alumne. Establir mecanismes de suport continuat a tot l’alumnat que vulgui ampliar o aprofundir els seus aprenentatges.
. El nivell educatiu de les famílies és un dels elements més relacionats amb l’èxit o el fracàs escolar de determinats alumnes. Promoure la participació específica de les famílies, quan sigui el cas, en els programes de formació permanent per a persones adultes.
Fer de cada centre un centre de qualitat.
. Oferir als joves un itinerari cultural i educatiu català a través d’un currículum competencial que ha de garantir la promoció i consecució del desenvolupament ple de la persona com a subjecte individual i com a membre de la societat.
. Garantir la transmissió del nostre llegat cultural, científi c i cívic, així com la construcció d’un projecte social comú, renovat i projectat cap al futur.
. Els desenvolupaments curriculars impulsaran els processos de personalització de l’aprenentatge i prendran com a referent els dels països més avançats de l’OCDE en matèria educativa.
. Promoure el desvetllament en els joves de la recerca del sentit de la pròpia vida, la descoberta de l’espiritualitat, del compromís social i del sentit de pertinença a la nació catalana, tot promovent en l’alumnat els valors instrumentals que els permetin viure de manera ètica, solidària, autònoma i racional.
. Els currículums garantiran un domini ple de les llengües oficials en finalitzar l’ensenyament obligatori d’acord amb el marc europeu comú de referència.
. El català, com a llengua pròpia, serà la llengua emprada normalment com a llengua vehicular, d’aprenentatge i de relació escolar en totes les etapes i a tots els centres.
. Enfortir la immersió lingüística a l’escola en tots els nivells.
. Fomentar l’esperit científic i tecnològic, així com el sentit emprenedor i creatiu. . La impartició del currículum a primària i al primer cicle d’ESO es portarà a terme amb equips reduïts de docents per enfortir l’acció tutorial i el millor seguiment possible dels alumnes.
. Clarificar la distribució i càrrega lectiva de les matèries de modalitat i optatives al batxillerat per tal de garantir la concordança amb les exigències de l’accés a la universitat.
. Elaborar els quadres de competències i continguts curriculars essencials per a cada matèria i etapa dels diversos ensenyaments i oferir materials curriculars i formació al professorat per tractar-los i avaluar-los.
. Potenciar el domini de la llengua anglesa en tots els nivells de la societat, especialment en els ensenyaments de primària i secundària.
. Diversificar el currículum dels darrers cursos de l’ESO per donar resposta a les necessitats singulars de determinats alumnes i per afavorir-ne l’acreditació acadèmica i les competències preprofessionalitzadores.
. Promoure, en col•laboració amb l’Institut d’Estudis Catalans, la convocatòria periòdica de l’Olimpíada del Saber per posar en relleu els coneixements interdisciplinaris i les capacitats pròpies de l’itinerari cultural educatiu català.
. Posar l’escola i l’institut al centre del sistema educatiu i procurar els instruments necessaris per a la seva qualitat. Aquest és l’element que pot contribuir més a millorar la igualtat d’oportunitats i l’equitat, i a assegurar l’ascensor social.
. El Govern, d’acord amb les universitats, posarà en marxa el Seminari Permanent de la formació inicial del professorat per, en col•laboració estreta, garantir el diàleg i la interacció necessària per a la programació, l’accés i el seguiment d’aquesta formació, en especial pel que fa al domini de les llengües i de les TIC dels futurs professionals de primària i secundària.
. La formació permanent del professorat tindrà en compte les necessitats dels centres d’acord amb els objectius educatius a través d’un pla periòdic que s’implantarà progressivament.
. Potenciar l’existència d’equips directius altament qualificats amb visió transformadora dels aprenentatges i altres capacitats de lideratge pedagògic i organitzatiu. Dissenyar conjuntament amb les universitats un màster específic per als candidats a director de centre que serà valorat com a mèrit preferent en les convocatòries als càrrecs directius.
. Cada centre ha de tenir capacitat per poder actuar autònomament i liderar un camí propi per garantir la millor resposta a les necessitats educatives de cada alumne.
. Promoure centres educatius que, mitjançant l’avaluació, aprenguin, innovin i millorin les seves pràctiques, formin i capacitin l’alumnat, tant en competències bàsiques, lingüístiques, matemàtiques, científiques, socials i personals, com en l’adquisició dels coneixements necessaris per a l’èxit en la vida professional, ciutadana i personal. Promoure l’obtenció de certificació externa de qualitat imillora contínua homologada a Europa.
. La innovació, la recerca, el desenvolupament i la creació de nou coneixement en l’àmbit educatiu esdevindran, de manera gradual i planificada, la clau de la millora dels aprenentatges i de l’organització i el funcionament dels centres, la qual cosa ha de permetre que Catalunya recuperi el lideratge pedagògic que l’ha caracteritzat.
. Establir un Pla de Foment de la Recerca Innovativa per als aspectes del sistema educatiu considerats prioritaris, al qual es vincularan recursos i ajuts de manera preferent.
. Potenciar les bones pràctiques educatives dels docents i els mecanismes de reconeixement, tot vinculant-los amb la carrera docent.
. Promoure l’aplicació de formes d’aprenentatge noves i productives associades a l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, complementàriament a la utilització dels llibres de text i altres documents escrits.
. L’avaluació diagnòstica dels resultats acadèmics dels alumnes serà la base de l’aplicació de mesures de correcció i de suport als centres a fi d’obtenir-ne una millora dels resultats. Es facilitaran als centres educatius protocols i instruments d’autoavaluació.
. S’ordenarà la intervenció i la presència del professorat extern dels centres, i se’n delimitaran les funcions i la dedicació horària.
. Per tal de poder fer realitat la inclusió escolar, es procurarà un equilibri raonat entre les responsabilitats de caràcter especial o específic encomanades als centres i els recursos humans i econòmics que se’ls assignen.
. Potenciar l’escola rural i se’n garantirà la qualitat de l’oferta, tot vetllant alhora per l’adequació de les dotacions de recursos humans i materials a la realitat de cada zona.
. Els centres amb alumnes amb més dificultats seran prioritaris. Implementar el programa “Escoles Palanca” per a entorns escolars d’una dificultat especial, mitjançant equips de professorat, diversificació curricular adequada i noves propostes d’organització escolar i, si s’escau, possibilitar l’obertura d’aquests centres els caps de setmana i els períodes de vacances, per tal de donar suport complementari als alumnes amb dificultats per assolir les competències bàsiques amb programes de reforç i acompanyament.
. Potenciar les activitats educatives complementàries i la formació de les famílies de manera especial en aquests entorns.
. Es crearan equips mixtos d’arquitectes, docents, pedagogs i experts en sistemes tecnològics, per dissenyar nous models d’edificis escolars que incorporin espais i nous entorns d’aprenentatge ergonòmics, versàtils i funcionals, al mateix temps que es potenciaran les “escoles verdes”, que redueixin l’impacte ambiental dels edificis, les instal•lacions i els equipaments dels centres educatius.
. Possibilitar experiències horàries diverses als centres docents per donar resposta a la funció docent que té encomanada l’escola, tot respectant la càrrega lectiva anual prescriptiva i garantint la qualitat de l’ensenyament.
. Promoure la realització d’accions educatives complementàries que aportin solucions racionals a les dificultats d’ajust horari de les famílies a l’horari lectiu, en col•laboració amb els ens locals, les famílies, les associacions en què s’agrupen, i les entitats, associacions i empreses d’educació en el lleure.
. En substitució de l’anomenada “setmana blanca”, el calendari escolar incorporarà un conjunt de dies de lliure disposició que es puguin agrupar o distribuir segons les conveniències de cada centre, població i característiques del calendari escolar. Recuperar l’endemà de Reis com a dia de vacances escolars per als alumnes.
. Buscar la complicitat dels diferents agents socials i mitjans de comunicació per afavorir en els infants i joves uns bons hàbits horaris que els permetin gaudir de més temps de família per a l’educació i uns horaris de descans i son que facilitin un bon rendiment escolar.
. Posar èmfasi en els principis d’autoritat docent, en la responsabilitat de l’alumnat, en el valor del respecte –per part del professorat, l’alumnat i les famílies–, en l’esforç en l’aprenentatge, en el desenvolupament de les capacitats individuals i en el compliment de les normes de convivència del centre.
. Apostar per una resolució de confl ictes àgil, positiva i proactiva per garantir un bon clima a l’aula i una bona convivència al centre. Afavorirem la detecció i l’actuació immediata en els casos d’assetjament o de discriminació. Promoure actuacions específiques per a l’alumnat que sol generar conflictes.
. Declarar l’escola i el seu entorn zona lliure de drogues, on no es permetrà ni la distribució, ni el consum ni la tinença de cap tipus de substàncies il•legals o perjudicials per a la salut. Establir un programa de seguiment específic per als alumnes consumidors habituals de qualsevol tipus de substància tòxica que en perjudiqui tant la salut com el procés d’aprenentatge.
. Establir la nota de conducta a l’aula i al centre i se’n determinaran els efectes acadèmics.
Formació professional: una política de país.
. Impulsar una Formació Professional Catalana mitjançant una política que ordeni i integri de manera efectiva els diferents subsistemes de la FP, amb el consens i la col•laboració dels agents econòmics i socials i la participació dels diferents organismes i entitats que interactuen en l’àmbit de la qualificació i de la formació de les persones, i en general del teixit productiu. Posar en marxa unsistema integrat d’informació i orientació professional.
.Establir títols propis, d’acord amb les necessitats de les empreses catalanes, i fer la integració en els catàlegs de formació i qualificació professional.
.Apostar pel règim de l’alternança entre formació i treball, com a element de millora professional i d’inserció laboral conjuntament amb els agents socials.
.El sistema serà flexible per tal que cada ciutadà i ciutadana tingui l’oportunitat de formar-se contínuament per millorar la qualificació professional.
. Desenvolupar i posar en marxa un model àgil i assequible de reconeixement i acreditació de competències professionals adquirides per qualsevol via de formació i per l’experiència professional.
. Posar a l’abast del conjunt de professionals docents i formadors, conjuntament amb els sectors productius, una formació contínua de qualitat que sigui efectiva per tal d’actualitzar-ne els coneixements.
L’educació al llarg de la vida: garantia de progrés i de cohesió.
. Actualitzar el model de formació d’adults català segons els models europeus que són referent i dissenyar una oferta flexible en els camps acadèmic, cívic, social i cultural, que s’adapti a les necessitats i característiques de l’aprenentatge en l’edat adulta. Establir una formació específica per al professorat amb metodologies per al treball amb persones adultes.
. Fer de les TIC un instrument clau en l’educació de les persones adultes, per tal de reduir l’escletxa digital i afavorir el desenvolupament de competències de comunicació i tractament d’informació.
. Potenciar la formació d’adults en els col•lectius més vulnerables: persones aturades, amb risc d’exclusió social, en situació de pobresa, amb alguna discapacitat, pertanyents a minories ètniques..., i amb una distribució territorial dels centres adequada.
Potenciar el talent al llarg de tot el sistema educatiu.
. Fer els canvis necessaris en l’estructura del sistema educatiu per tal que valori l’excel•lència i detecti el talent de l’alumne i l’incentivi.
. Promoure l’esperit emprenedor i el valor de l’esforç al llarg de totes les etapes educatives. La recuperació del valor tradicional de l’esforç, de la feina ben feta i de la responsabilitat individual és tan prioritària com potenciar les habilitats de treball i estudi individual i en equip, la cooperació, la capacitat crítica i la mentalitat emprenedora.
. Incentivar que alumnes amb expedients de batxillerat excel•lents i aptituds per ensenyar accedeixin als estudis de Magisteri i als màsters de secundària, de manera que es potenciï la detecció del talent i la vocació per atraure les millors persones a l’educació.
. Crear programes d’atenció educativa i d’enriquiment curricular per a l’alumnat excepcionalment dotat intel•lectualment i per als alumnes amb talents. El sistema educatiu català ha de donar una resposta adaptada a les capacitats, els interessos i els ritmes d’aprenentatge dels alumnes amb altes capacitats intel•lectuals, tot desenvolupant-ne al màxim les possibilitats per tal d’assolir-ne un desenvolupament i creixement plens com a persones.
Administració educativa i centres educatius al servei de l’educació.
. Comptar amb les diferents instàncies i els sectors implicats per implantar canvis i normes.
. Reduirla burocràcia administrativa per tal que els centres es puguin dedicar principalment al seu objectiu fonamental: ensenyar, estimular, donar suport i orientar els alumnes. Aplicar polítiques de racionalització i d’aprofitament de recursos per donar resposta a la situació derivada de la crisi econòmica.
. Promoure una nova manera d’actuar del Departament d’Educació que posi èmfasi en una gestió eficaç i transparent i una política comunicativa que prioritzi la informació i la relació amb els centres.
. La inspecció d’educació supervisarà i avaluarà la funció docent, la funció directiva, els centres i els serveis educatius per controlar l’assoliment dels objectius fixats. Assessorarà, orientarà i informarà els sectors de la comunitat escolar i emetrà els informes pertinents en l’aplicació de les polítiques educatives del Departament.
. Dissenyar, conjuntament amb les universitats, un màster en supervisió educativa que s’oferirà a inspectors en actiu i serà mèrit preferent per als candidats futurs.
. Les zones educatives seran unitats de programació i de coordinació de recursos, però no un nou graó de gestió administrativa entre el centre i els serveis territorials. L’existència de la zona no comportarà el manteniment ni la creació de càrrecs de confiança política.
. Millorar els horaris, els procediments de treball, la rapidesa i l’eficàcia dels sistemes d’atenció personal, telefònica i telemàtica dels serveis territorials i de totes les unitats de l’Administració educativa.