dijous, 28 de febrer del 2008

Convocatòria programa Forma i Contracta

Referència: DOGC núm. 5080 - 28/02/2008
Departament: Treball
RESOLUCIÓ TRE/541/2008, de 22 de febrer, per la qual es convoquen les subvencions del programa Forma i Contracta per a la realització d'accions de formació amb compromís de contractació adreçades a treballadors en situació d'atur al 2008. (Pàg. 15922)
Objectiu: accions de formació amb compromís de contractació adreçades a treballadors en situació d'atur

dilluns, 25 de febrer del 2008

Convocatòria proves d'escola oficial d'idiomes curs 07-08 per a l'obtenció del certificat de nivell intermedi

Referència: DOGC núm. 5077 - 25/02/2008
Departament: Educació
ORDRE EDU/65/2008, de 14 de febrer, per la qual es regula la convocatòria de les proves d'escola oficial d'idiomes per al curs 2007-2008 per a l'obtenció del certificat de nivell intermedi. (Pàg. 14614)

dissabte, 23 de febrer del 2008

Convocatòria de les proves d'escola oficial d'idiomes

Referència: DOGC núm. 5075 - 21/02/2008
Departament: Educació
RESOLUCIÓ EDU/415/2008, de 13 de febrer, per la qual es regula la convocatòria de les proves d'escola oficial d'idiomes per al curs 2007-2008, per a l'obtenció del certificat d'aptitud. (Pàg. 13983)

dijous, 21 de febrer del 2008

Solidaridad, ¿un valor en alza?

Vivimos en una sociedad que hace gala de la solidaridad como uno de sus valores estrella. Difícilmente encontraremos una persona que se reconozca como insolidaria y, evidentemente, ningún político dirá que no lo es.
Pero me temo que la reflexión profunda sobre el tema nos puede deparar unas conclusiones difíciles de verbalizar. ¿Realmente somos solidarios?. ¿La sociedad que construímos día a día es solidaria de verdad, o sólo lo parece?. Las sociedades avanzadas disponen incluso de mecanismos preestablecidos que se ponen en marcha ante una catástrofe en cualquier parte del planeta, así ante un tsunami o un terremoto se activan los procedimientos estándard para enviar equipos humanos y recursos materiales y económicos de forma inmediata a las zonas afectadas. A continuación, se despliegan campañas de recaudación para que la gente pueda hacer sus aportaciones individuales. La respuesta acostumbra a ser positiva y exitosa lo cual nos induce a pensar que somos una sociedad solidaria. Y éso es bueno.
Me gustaría rememorar ahora la cartelera de un centro docente cuando, hace ya muchos años, trabajaba los valores humanos, entre ellos el de la solidaridad. El tema de esa cartelera se titulaba “La solidaridad del agüelo” y en los dibujos que la componían se veía un hombre mayor con su nieto. ¿Qué es la solidaridad, agüelo? pregunta el niño. La solidaridad es dejarle la goma de borrar al de la mesa de al lado, le responde su abuelo. He de confesar que, muchos años después, aún me sigue impactando la sencillez con que define el concepto solidaridad. Me gusta, y mucho, porque acostumbramos a llenarnos la boca de grandes conceptos e ideas etéreas y lejanas, pero cuando aterrizamos en lo concreto, en lo visible, entonces actuamos de forma contraria.
Es muy fácil ser solidario con los negros del Africa, o las víctimas del terremoto de Guatemala o los supervivientes del tsunami asiático pero qué difícil es serlo con el pobre con el que nos cruzamos cada día en la calle, o cómo nos disgusta ver a ese grupo de inmigrantes pobremente vestidos en la plaza de nuestro barrio y ya no digo nada del compañero de clase que tiene dificultades de aprendizaje y siempre nos pide ayuda a la hora de hacer los deberes. Solidarios sí, pero a distancia. Aquí las distancias cortas son malas pues la miseria, las desgracias, cuanto más lejos mejor y si puede ser por la tele mientras cenamos entonces es lo ideal. El concepto de solidaridad deviene así un ente abstracto que no impregna nuestra vida cotidiana, es algo que está allá, lejos, fuera de nosotros, de nuestro círculo más inmediato. Cuando se materializa en nuestro entorno entonces nos incomoda, nos hastía, nos cansa, nos despreocupamos de ello y recurrimos a la sordina de nuestra conciencia social y nos decimos, y repetimos, que para estos casos ya están los Servicios Sociales del Ayuntamiento, que si no trabaja es porque no quiere porque quien quiere bien que encuentra, que si es tonto yo no tengo la culpa y vaya a clases de refuerzo pero que a mí me deje en paz de una vez que yo sí que estudio, que no cuesta nada ir vestido decentemente y no con esas ropas que desmerecen el entorno de la zona comercial y que ya está bien que cada vez que paso por esta calle me tenga que acercar su mano pidiendo una limosna por caridad. ¡Ya está bien, hombre!.
La conclusión es que lo que está en alza es un falso valor de solidaridad a distancia pero que en realidad no somos una sociedad más solidaria ahora que antes, al contrario. En cuanto le vemos la cara a lo que nos incomoda nos encerramos en nosotros mismos y autojustificamos nuestra forma de actuar para seguir disfrutando de una conciencia más o menos limpia que nos permita vivir nuestro día a día con un mínimo de dignidad.

dimecres, 20 de febrer del 2008

Mòduls econòmics concerts educatius

Referència: DOGC núm. 5073 - 19/02/2008
Departament: Educació
RESOLUCIÓ EDU/367/2008, de 7 de febrer, per la qual s'estableixen els mòduls econòmics de les despeses de funcionament dels concerts educatius per a l'any 2008. (Pàg. 12986)

dimarts, 19 de febrer del 2008

Convocatòria proves d'accés als Cicles Formatius

Referència: DOGC núm. 5072 - 18/02/2008
Departament: Educació
RESOLUCIÓ EDU/354/2008, de 8 de febrer, per la qual es convoquen les proves d'accés als cicles formatius de grau mitjà i de grau superior de formació professional específica, les proves de caràcter general dels ensenyaments de règim especial d'esports que condueixen a l'obtenció de les titulacions oficials de tècnic/a d'esport i tècnic/a superior d'esport i a les formacions esportives de nivell 1 i de nivell 3, corresponents a l'any 2008. (Pàg. 12576)
Dates: La prova d'accés a grau mitjà es farà el dia 7 de maig de 2008 i la prova d'accés a grau superior els dies 15 i 16 de maig de 2008.

dilluns, 18 de febrer del 2008

Normes de preinscripció i matrícula per al curs 2008/09

Referència: DOGC núm. 5072 - 18/02/2008
Departament: Educació
RESOLUCIÓ EDU/349/2008, de 8 de febrer, per la qual s'aproven les normes de preinscripció i matrícula de l'alumnat als centres educatius, per al curs 2008-2009, en els ensenyaments sufragats amb fons públics d'educació infantil, d'educació primària, d'educació secundària obligatòria, de batxillerat, de formació professional, artístics, d'esports, d'idiomes o de formació de persones adultes. (Pàg. 12547)

diumenge, 10 de febrer del 2008

Correcció d’errades Programa d'Aprenentatge Permanent de la Unió Europea: convocatòria 2008-2010

Referència: DOGC núm. 5066 - 08/02/2008
Departament: Educació
CORRECCIÓ D'ERRADES a l'Ordre EDU/490/2007, de 17 de desembre, per la qual es dóna publicitat del marc general que regirà en les convocatòries descentralitzades del Programa d'Aprenentatge Permanent de la Unió Europea, per al període 2007-2013, i s'obre la convocatòria corresponent al període 2008-2010 (DOGC núm. 5037, pàg. 57446, de 28.12.2007). (Pàg. 10329)
Estructura: El PAP té una durada de set anys (2007-2013) i està estructurat en els quatre subprogrames sectorials següents: Comenius: adreçat a l'ensenyament escolar. Erasmus: adreçat a l'educació superior. Leonardo da Vinci: adreçat a la formació professional. Grundvig: adreçat a l'educació de persones adultes.

dijous, 7 de febrer del 2008

Societat subvencionada, societat subordinada

La societat actual que estem construint entre tots comença a mostrar signes evidents de cansament mental molt preocupants. Encara no sabem quant però en algun moment hom haurà de posar l’aturador a aquest desgavell de funcionament social. I la medicina que haurà de prendre el malalt serà bastant amarga.
Estan convertint el nostre estil de vida en una subvenció permanent i imprescindible de tal forma que ja incorporem al nostre llenguatge certes paraules d’una forma inconscient i permanent. Així davant l’anunci de donar 210 euros mensuals per llogar un pis podem llegir les opinions de la gent del carrer que expressen que “tota ajuda és bona”, que “aquestes ajudes haurien de ser més grans doncs el cost de la vida està molt alt”, que “ja era hora que el govern donés aquesta ajuda doncs els preus dels pisos estan pels núvols” ...... I el mateix podríem dir sobre els 2.500 euros per nadó, pels 400 euros de l’IRPF i un munt d’ajudes més.
Al poder ja li va bé aquesta situació, és més, la potencia i l’amplifica amb un munt de subvencions de tot tipus i, així, ens subvenciona la cultura, l’educació, l’esport, una diversitat immensa de cursos per a tot tipus de col•lectius socials, la renovació de la caldera, el lloguer del pis, el canvi de cotxe, la festa major del barri, cert tipus de beques escolars, la reforma de la façana de casa, la ...... I quantes més menys lliures serem. Una imatge molt aproximada del que intento explicar aquí ho vaig escriure, el desembre de l’any 2006, en aquest mateix blog en l’escrit titulat Vergonya.
I de mica en mica, a poc a poc, anem incorporant al nostre vocabulari paraules i expressions com “es que si no fos per la subvenció no el podríem comprar”, “sort que et donen l’ajuda que sinó ...”, “ens haurien de donar més ajuda per arribar a final de mes” ....... L’altra accepció lingüística que guanya terreny és la de reclamar la gratuïtat de les coses: “els llibres de text haurien de ser gratis” (veure ¿Libros gratuítos?. No, gracias. Me explico. de maig de 2007), “l’ortodòncia hauria de ser gratis”, “el lleure hauria de ser gratis” .... Aquest vocabulari nostre sembla l’inspirador màgic de la clau que posa en marxa la màquina de fer diners.
Per postres la societat demana als seus docents que preparin als seus fills per a una societat competitiva, que els hi proporcionin aquelles competències professionals i socials necessàries per fer front amb garanties d’èxit el seu futur personal i professional. Mentrestant, el poder, en plena subhasta pública i desvergonyida, els hi ofereix coses i serveis de forma gratuïta o milers d’ajuts que els hi ocasionaran una sensació de ser uns receptors permanents, amb dret a tot, per l’únic motiu d’haver nascut en aquesta la nostra societat.
El dia que ens adonem que una societat subvencionada és una societat subordinada, i menys lliure, haurem fet un gran pas per recuperar la nostra iniciativa personal. Les subvencions i els ajuts creen clientelisme i temences i afavoreixen que qui es mogui no surti a la foto mai més.