dimarts, 30 de desembre del 2008

Procés d'avaluació i aspectes organitzatius del batxillerat

Referència: DOGC núm. 5287 - 30/12/2008
Departament: Educació
ORDRE EDU/554/2008, de 19 de desembre, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d'avaluació i diversos aspectes organitzatius del batxillerat i la seva adaptació a les particularitats del batxillerat a distància i del batxillerat nocturn. (Pàg. 94518)

diumenge, 28 de desembre del 2008

Maleducados

El pasado 21 de diciembre en el suplemento D7 Los domingos de ABC, del diario ABC, salía publicado un reportaje titulado "Maleducados. La tiranía de los sin límites" de la periodista Virginia Ródenas. Para su elaboración se requirió la colaboración del administrador de este blog, es por ello que facilitamos su reproducción a continuación.

dissabte, 27 de desembre del 2008

Bases reguladores i convocatòria "Crèdit formació per al treball"

Referència: DOGC núm. 5285 - 24/12/2008
Departament: Treball
ORDRE TRE/552/2008, de 22 de desembre, per la qual s'aproven les bases reguladores i s'obre la convocatòria anticipada de la línia de préstecs en condicions preferents "Crèdit formació per al treball" per finançar cursos de millora professional per a persones aturades. (Pàg. 93981)

divendres, 26 de desembre del 2008

Programa Interdepartamental de la formació professional

Referència: DOGC núm. 5283 - 22/12/2008
Departament: Presidència
ACORD GOV/205/2008, de 2 de desembre, pel qual s'aprova el Programa Interdepartamental de la Generalitat de Catalunya per a la integració de la formació professional a Catalunya. (Pàg. 93108)

dimecres, 17 de desembre del 2008

Final de trimestre

Estamos a final de trimestre y a algunos alumnos parece que se les están haciendo eternos los últimos días. Hablo, en concreto, de adolescentes cargados de excusas mil que gozan de las justificaciones pertinentes por parte de sus respectivos padres. Sería incorrecto decir que sorprende esta situación que se repite un trimestre tras otro, pero lo cierto es que los finales de trimestre registran un aumento considerable de faltas de asistencia y de puntualidad en nuestras aulas.
Los controles de puntualidad de los centros docentes pueden dar fe de la cantidad de alumnos que tienen como despertador principal su llamada telefónica. Así cuando desde el centro docente se llama a casa del alumno no es extraño sentir una media voz, que dice “digaaaaa”, como prueba irrefutable de que el alumno acaba de ser arrancado del sueño de Morfeo. A partir de aquí, todas la excusas que se quieran por inimaginables que parezcan como llegar a media mañana “porque se ha ido la luz en mi casa esta noche y hasta que no ha vuelto no me he podido secar el pelo”, o el alumno que aparece por la tarde porque por la mañana ha tenido que ir al médico de cabecera ¡a las 9 de la mañana! y claro no iba a llegar al centro una vez empezadas las clases. Seguro que se podría escribir un libro sólo con las justificaciones de nuestros alumnos …… y de sus padres.
A algunos alumnos les cuesta entender que el hecho de traer una nota escrita firmada por sus padres no justifica ni las faltas de puntualidad ni las de asistencia. Bien, a algunos alumnos y también a algunos padres que creen, erróneamente, que una nota escrita por ellos justifica una actuación poco responsable de sus hijos. A algunos padres les preocupa más salvar las apariencias de las actuaciones de sus hijos que contribuir, conjuntamente con el centro docente, a hacerlos más responsables y conscientes de sus actos. No deberían extrañarnos estos comportamientos en un país donde la poca puntualidad y la baja productividad son unos de los índices que nos diferencian de los países de nuestro entorno. Falta de compromiso que más tarde reproducirán en sus puestos de trabajo, en sus relaciones sociales y familiares.

dimecres, 3 de desembre del 2008

Perles cultivades

Els últims dies ens han proporcionat unes quantes perles cultivades que paga la pena recordar.
L’Ajuntament de Terrassa aplicarà un increment del 14% al rebut de l’aigua el proper any 2009. ¿El motiu principal?. El menor consum per habitant i dia. L’argument del regidor Massallé és perquè se’t quedi la cara de babau. La mateixa persona que durant mesos ens ha estat dient que havíem de consumir menys aigua ara ens diu que precisament per haver consumit menys aigua ens han d’apujar un 14% el rebut doncs la companyia ha de continuar tenint els mateixos ingressos que l’any passat. En què quedem, consumim o no consumim aigua?. Ens els hem de creure quan ens diuen les coses?. Posats a pagar m’estimo més fer-ho gastant més aigua i passant de la meva consciència ecologista que no haver pas de reprimir-me i estar pendent cada dia de l’aixeta. És molt fàcil ser ecologista pagant els demès, si consumeixes pagues i si no consumeixes encara pagues més. Fantàstic!.
Continuant amb l’ecologisme i la sostenibilitat val la pena destacar els sis arbres que ha comprat l’Ajuntament de Barcelona per aquestes festes de Nadal. Són tan sostenibles que han costat 214.000 euros que pagaran religiosament cada un dels barcelonins en el moment en que es recuperin de l’ensurt que els ha donat la senyora Imma Mayol. Justificar el que no és justificable i voler tenir raó és el resultat d’una mala política doncs quants arbres es poden comprar i ornamentar amb aquests diners?. És podria haver justificat de moltes formes la compra d’aquests arbres tecnològics, però posar com a argument principal l’estalvi d’electricitat la veritat és que és una ximpleria molt gran. La frivolitat amb la que es gasten els nostres diners és esfereïdora. El concepte de sostenibilitat que tenen alguns polítics nostres va contra la sostenibilitat econòmica de les nostres famílies.
Governar i fer d’oposició és la darrera perla cultivada d’aquests dies. Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya (ICV) es van manifestar contra la futura Llei d’Educació de Catalunya (LEC) del govern de la Generalitat. És a dir, dos dels tres partits governants s’oposen a una llei que està elaborant el govern del qual formen part. La dita diu que no es pot estar a missa i al mateix temps repicar les campanes, però es veu que ERC i ICV sí. Fan de govern i fan d’oposició i aquí no passa absolutament res. Ho volen tot i fan de tot. La poca maduresa que tenen com a governants fa que ERC defensi, a Terrassa, l’estalvi d’aigua i acte seguit incrementi un 14% el rebut perquè s’ha consumit menys aigua aquest any. La poca maduresa que tenen com a governants fa que ICV, a Barcelona, vulgui estalviar electricitat per fer-nos més sostenibles a tots i faci una despesa de 214.000 euros en sis arbres sense parar-se a pensar que sis arbres ornamentats no costen, ni de bon tros, aquesta quantitat. ERC i ICV volen estar al govern però estan en contra de lleis tan importants, com la LEC, que fa el mateix govern. L’esquizofrènia està garantida.

dimarts, 2 de desembre del 2008

Modificació del decret de desplegament de la llei de la renda mínima d'inserció

Referència: DOGC núm. 5270 - 02/12/2008
Departament: Presidència
DECRET 228/2008, de 18 de novembre, de modificació del Decret 339/2006, de 5 de setembre, de desplegament de la Llei 10/1997, de 3 de juliol, de la renda mínima d'inserció. (Pàg. 88182)

diumenge, 30 de novembre del 2008

El peor alumno: el profesor

Las normativas de convivencia de nuestros centros docentes son muy parecidas entre ellas. Son normas que recogen aspectos básicos como la puntualidad, la asistencia, el comportamiento y una enumeración básica de faltas leves, graves y muy graves. Es por ello que cuando un alumno nos llega tarde lo consideramos como una infracción leve de la cual debemos dejar constacia por escrito. Asímismo nos sentimos legitimados por la normativa del centro a sancionar a aquellos alumnos que hablan o no saben estarse quietos en clase, es el instrumento que utilizamos para mantener el orden en nuestros centros. Pues bien, no sé si alguno de ustedes ha tenido la oportunidad de impartir clase a un grupo de profesores. Aquel que sí lo haya hecho sabrá de qué hablo.
En muchas formaciones de las que se imparten en el propio centro la actitud de los docentes es totalmente contraria a la que exigen a sus alumnos. Así, no es extraño ver profesores hablando con otros mientras el formador sigue desgranando las explicaciones pertinentes de la materia correspondiente. Y si la formación requiere del manejo de ordenadores entonces la problemática es mayor, pues mientras el formador dice “ahora no toquen los ordenadores y préstenme atención” uno puede ver cómo siempre hay varios profesores que van a la suya, siguen tecleando y que pasan de las indicaciones recibidas. Y si el formador es un compañero del propio centro entonces la situación desemboca en ocasiones en una falta de respeto jugando con la ventaja de que difícilmente el formador se enfadará, exigirá silencio o llamará la atención de forma individual a ninguno de los presentes.
Y sin embargo, en nuestros centros, en nuestras aulas, no se deja de exigir a nuestros alumnos que estén quietos, callados y atentos a nuestras instrucciones y explicaciones. Y si uno de ellos se atreviera a teclear el ordenador cuando hemos dicho que no lo hiciera seguramente la caería una reprimenda oral como mínimo sino un aviso o una nota por escrito. Vemos normal que cada día durante seis horas y que cada semana durante treinta horas nuestros alumnos sean como estatuas receptoras de instrucciones y de formación, pero en cambio nosotros, los docentes, somos incapaces de aguantar sesiones esporádicas de formación de dos o tres horas. Exigimos a nuestros alumnos aquello que nosotros somos incapaces de hacer. Y en vez de reflexionar y pensar que sí, que realmente es muy complicado y difícil aguantar cada día seis horas sentado en una aula compartida con una veintena larga de compañeros, hablamos de falta de disciplina y de orden en las aulas y de un aumento considerable de transtornos de déficit de atención e hiperactividad.
La coherencia pasaría por exigir a los otros lo que nosotros somos capaces de hacer o bien hacer nosotros lo que exigimos a los otros.

dijous, 27 de novembre del 2008

Per a què serveix un PQPI?

Els Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI) continuadors dels Programes de Garantia Social (PGS) són una gran eina de què disposen els centres educatius sempre que se’n faci un bon us.
Els objectius dels PQPI són diversos i no s’ha de pretendre que tots els alumnes d’aquesta formació assoleixin tots i cadascú d’ells. Un dels objectius generals del PQPI és la de proporcionar una formació bàsica i professional que els permeti inserir-se en el món laboral amb un bagatge mínim així com lluitar contra el risc d’abandonament educatiu d’una part important dels nostres joves. Així doncs, la dinàmica del PQPI ha d’estar pensada per orientar l’alumne perquè assoleixi la maduresa que la societat exigeix a tothom per a prendre una decisió respecte al seu futur immediat sense oblidar l’assoliment d’una competència professional bàsica que li faciliti l’exercici d’una activitat laboral concreta.
El perfil de l’alumne del PQPI està marcat, moltes vegades, per una baixa autoestima i una poca valoració de sí mateix i un dels objectius específics dels docents d’aquest programa hauria de ser fomentar el coneixement de les capacitats i actituds dels alumnes així com dels seus interessos i motivacions. Altres objectius específics haurien d’anar encaminats a aconseguir la regularització dels hàbits i de les habilitats socials així com a proporcionar un coneixement de l’entorn que li permeti a l’alumne entendre correctament les situacions i sigui capaç de donar-hi les respostes adequades.
Per tant un PQPI és molt més que impartir els conceptes d’unes determinades matèries, l’aspecte de formació humana ha de ser l’eix vertebrador d’aquesta formació. Entrar a classe i donar matèria d’una forma pura i dura tan sols porta al fracàs d’aquesta eina alternativa. Tractar a aquests alumnes igual que tractem als alumnes de l’Ensenyament Secundari Obligatori o als que estan cursant qualsevol de les modalitats del Batxillerat actual és un error que pagaran uns alumnes que tenen les seves pròpies característiques. És per això que el professorat del PQPI ha de ser escollit en funció d’aquests objectius i no només de l’especialitat professional del PQPI o de les matèries específiques a impartir.

dimarts, 25 de novembre del 2008

La inyección

El gobierno ha decidido inyectar hasta 150 mil millones de euros para remontar la grave crisis económica que estamos sufriendo. La fórmula dice que será inyectando dinero en aquellas empresas o entidades financieras que lo necesiten y es, parece, una receta que aplicarán diversos países desarrollados. Seguramente es una medida necesaria pero que desde el punto de vista individual y profano plantea una serie de interrogantes de difícil respuesta. Una de ellas sería ¿por qué se inyecta dinero en las empresas, o entidades financieras, y no directamente en las economías familiares?. Si cogemos la cantida total a inyectar y la dividimos por el número de habitantes del país nos sale que a cada uno de nosotros “nos tocan” 3.190 euros, es decir, una inyección económica de 9.570 euros por unidad familiar tipo de tres miembros. Si el señor Rodríguez Zapatero fue capaz de hacerlo con la devolución de los 400 euros de su promesa electoral ¿qué le impide volver a hacerlo?. Sería una medida mucho mejor recibida por la gente y de alcance más amplio que los primeros fallidos 200 euros de la promesa electoral que no pudo cobrar un alto porcentaje de los trabajadores de este país.
¿Cómo debe entender el ciudadano de a pie esta forma de actuar?. Hasta hace pocas semanas los medios de comunicación abrían sus informativos con los beneficios de dos dígitos de entidades financieras y empresas. Se alababa públicamente la gestión empresarial de un sinfín de dirigentes empresariales que resulta que ahora necesitan una inyección de euros para poder salvar sus empresas. ¿Los ciudadanos nos hemos perdido algo?. ¿Cómo es posible que aquí no pase nada y que esta gente no responda por su forma de actuar pasada?. La impresión resultante de todo ésto es que cuando el viento sopla a favor es muy fácil ser navegante pero que cuando éste sopla de cara nos damos cuenta que no tenemos, ni tan siquiera, timonel y que la nave va a la deriva.
Puestos a premiar la incompetencia que sea la individual y no la empresarial. Es preferible dar 3.190 euros a quien no ha sido capaz de gastar menos de lo que ha ingresado que a un banquero que no ha sabido hacer bien su faena. Es preferible dar 3.190 euros a quien se ha tenido que hipotecar cuarenta años para poder tener una vivienda donde formar una familia que al empresario estrella y mediático que ha acabado estrellándose. Es preferible dar 3.190 euros a quien no tiene ninguna deuda contraída que a la gran corporación que alega que ahora sus beneficios ya no serán de dos dígitos. Puestos a hacerlo mal, ¡hagámoslo bien!.
El otro gran mal ejemplo que proporcionamos a nuestros hijos son los 120.000 euros que recibirán los jugadores del Real Madrid si ganan los próximos cinco partidos de futbol. Pues ya lo saben, si ustedes trabajan bien las próximas cinco semanas pidan a sus jefes una paga extra para poder equipararse a estos desmotivados jugadores merengues. Para situar las cosas en su justa medida hay que recordar que 120.000 euros es el salario de cinco años de muchos trabajadores de este país. ¿Se entenderá ahora por qué hay gente que se opone a repartir 3.190 euros entre cada uno de nosotros?. No todos vivimos la misma realidad.

dissabte, 22 de novembre del 2008

Programes de l'esport escolar

Referència: DOGC núm. 5263 - 21/11/2008
Departament: Vicepresidència
RESOLUCIÓ VCP/3459/2008, de 18 de novembre, per la qual es desenvolupen els programes de l'esport escolar per a tothom a Catalunya. (Pàg. 85738)

divendres, 21 de novembre del 2008

Bases del programa Forma't i convocatòria anticipada

Referència: DOGC núm. 5263 - 21/11/2008
Departament: Treball
ORDRE TRE/486/2008, de 6 de novembre, per la qual s'estableixen les bases que han de regir la concessió de subvencions de formació per a treballadors i treballadores del programa Forma't, i s'obre la convocatòria anticipada per al 2009. (Pàg. 85779)
El programa Forma't inclou les línies d'actuació següents:
a) Idiomes
b) Prevenció de riscos laborals
c) Transferència de coneixements
Termini: serà des de l'endemà de la publicació al DOGC d'aquesta convocatòria fins al dia 30 de setembre de 2009.

dimarts, 18 de novembre del 2008

Marc general del Programa d'Aprenentatge Permanent i convocatòria

Referència: DOGC núm. 5260 - 18/11/2008
Departament: Educació
ORDRE EDU/478/2008, de 7 de novembre, de modificació de l'Ordre EDU/490/2007, de 17 de desembre, per la qual es dóna publicitat del marc general que regirà en les convocatòries descentralitzades del Programa d'Aprenentatge Permanent de la Unió Europea, per al període 2007-2013, i s'obre la convocatòria corresponent al període 2009-2011. (Pàg. 84706)

dilluns, 17 de novembre del 2008

Els PQPI de la confusió

Estem a mitjans de novembre i la confusió segueix envoltant el dia a dia dels Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI). Per si no era poc que, un any més, la resolució feta pel Departament d’Educació no coincidís amb la que va fer el Departament de Treball tenint com a conseqüència que s’hagin atorgat PQPI per Educació que no reberan cap mena de subvenció per part de Treball, amb la qual cosa moltes famílies s’han tornat a trobar en la desagradable situació de no poder matricular els seus fills en els centres on havien fet la demanda de matrícula. I, és clar, davant la falta de subvenció la majoria de centres han optat per no activar els PQPI no subvencionats. Això, que és greu i que es repeteix un any més és l’antesala de la confusió pel que fa referència als criteris de com avaluar els anomenats mòduls C, que són els que poden donar dret a l’obtenció del Graduat en l’Ensenyament Secundari Obligatori. Els centres encara no tenen clar com programar els crèdits corresponents ni quins seran els criteris d’avaluació i d’acompliment específic que hauran de superar els alumnes. El desconcert entre els docents s’expressa clarament cada cop que les famílies pregunten sobre com podrà obtenir el seu fill el graduat. La resposta estàndard és “encara no ho sabem”.
Per altra banda els centres continuen, en molts casos, omplint-se’n la boca amb els PQPI i els fan servir com a màrqueting de la seva atenció a la diversitat i preocupació pels col•lectius desafavorits però utilitzant, en molts casos, docents no adequats a les característiques d’aquests alumnes. Així no és d’estranyar veure docents implicats en els PQPI amb l’unic objectiu de poder completar la seva jornada laboral. I això ho acaben pagant els alumnes i els professors. La imatge de professors desbordats per grups d’alumnes de PQPI no acostumats a estudiar, fer els deures, arribar a l’hora o assistir a les classes és sovint la confirmació de que el discurs va per una banda i la realitat va per una altra. Continuen, els centres, no creient en el missatge que publiciten doncs pràcticament cap d’ells dediquen els seus millors professionals als PQPI. I així ens trobem professors amb mentalitat de batxillerat que se sorprenen de que els alumnes de PQPI s’atreveixin a parlar i a enredar a classe, la qual cosa a ells els hi sembla poc més que una blasfèmia.
Com a país continuem no creient en l’educació, com a molt la fem servir de camp de batalla de la política.

dilluns, 10 de novembre del 2008

La mujer del César

Siempre se ha dicho que la mujer del César además de ser honrada tenía que parecerlo. Este dicho que hemos ido legando a lo largo de los siglos viene a cuento por los supuestos escándalos de políticos de la talla de Ernest Benach y los complementos en su coche oficial; o de Jordi Miralles respecto a su militancia comunista y su Audi A6 oficial; o el despacho de Juan Carlos Rodríguez Ibarra y las reformas en su nuevo despacho; y un sinfín de ejemplos más que se podrían citar. Hay crisis y se nota. Parece que cuando la situación económica es boyante nadie se detiene a criticar esos detalles pero en cuanto la crisis ataca todo el mundo dice la suya. ¡Y tienen toda la razón del mundo en hacerlo!. La lástima es que sólo se haga en ciertos momentos y una vez superada la crisis se vuelva relativizar sobre esos comportamientos sociales y políticos.
Dicen que los políticos han de estar bien pagados para evitar las tentaciones a posibles sobornos y prevaricaciones pero la realidad nos regala, con frecuencia, casos de corrupción. Por otra parte cabe preguntarse ¿qué es estar bien pagado?. ¿Cobrar una, dos, tres, cuatro o más veces el salario medio del país?. ¿Quién pone el límite?. Nadie, me temo. Sorprende ver que hay presidentes autonómicos, o alcaldes, que cobran más que el presidente de su propio país. Sorprende que España tenga casi la misma flota de coches oficiales que Estados Unidos.
Por cierto ya que ha salido a relucir Estados Unidos qué gran lección de saber hacer política han impartido los candidatos Barack Obama y John McCain, uno con su discurso de aceptación de la victoria, ¡impecable!, el otro con su discurso de aceptación de la derrota, ¡modélico!, del que sobresalen frases como “los estadounidenses han hablado y han hablado claramente”, “le he prometido esta noche que haré todo lo que esté en mi mano para ayudarle” y “hoy era el candidato a la oficina más importante del país al que amo y esta noche soy su servidor”. Sólo hay que recordar las noches electorales españolas para comprobar, estupefactos, que todos han ganado y nadie ha perdido, siempre se busca desmerecer la victoria del otro. La consigna es ningunear al adversario, por ello sorprende tan gratamente la lección dada por los señores Obama y McCain.
Volviendo a España, quizás habría que empezar a pensar que tienen más cosas en común un trabajador de derechas y otro de izquierdas, que éste último con su representante ideológico político. Siempre se tendrá más identificación con un igual que no con alguien que cobra seis veces más y que disfruta de su coche oficial. Difícilmente, desde esa distancia económica y de estatus social, se puede entender bien del todo las necesidades de la clase trabajadora o de la sufrida clase media.
La pregunta sigue siendo la misma, ¿quién pone el límite?. ¿Ellos, los políticos?. Me temo que no.

dimecres, 5 de novembre del 2008

És hora de dir prou!!

Fa temps que les aigües baixen brutes en el món de l’educació. No ens hem pas d’amagar que estem en un perenne pim pam pum continu on tothom s’atreveix a ficar la seva cullerada i on els protagonistes principals de la pel•lícula amaguen el cap sota l’ala. Ha estat revelador com, arran de l’últim informe de la Fundació Jaume Bofill, els directors entrevistats en els diferents diaris deien vaguetats i donaven excuses per fer veure que els agrupaments que s’estan fent als seus centres no ho són per capacitats sinó per altres motius i raons. Ens fa vergonya confessar allò que fem quan algú ens ho posa en dubte, potser que ens falti el convenciment ple d’estar fent bé la nostra feina.
Fruit de l’interés que desperta de veritat el tema educatiu en la nostra societat és el programa que va fer TV3 la setmana passada. Té tant d’interès que va començar a les 11 de la nit i va acabar a un quart de dues!!. És ben sabut que, si a l’endemà has d’anar a treballar, és molt possible que a quarts de dues ja faci una bona estona que estiguis dormint. D’aquest programa val a dir que, com sempre, va estar polaritzat pel tema de la pública contra la privada doncs és un dels paranys que des de la política i certs sindicats sempre posen pel davant per tal de fer debats estèrils i sense sentit. La qüestió és tenir el personal entretingut. El tema de l’autonomia dels centres, que és un dels pocs temes punyents que podria ajudar a millorar el funcionament dels centres públics, va esparverar a certs sindicalistes que no volen sentir a parlar del fet que siguin els centres públics els que puguin escollir els docents i no pas aquest els que continuïn escollin el centre. Com que era un tema que no interessava es va passar de puntetes.
I la concertada què hi pinta aquí?. Doncs la concertada és la filla lletja que fa la feina bruta però que hem d’amagar perquè ens avergonyeix a molts. Els polítics la necessiten però no la suporten. Fa uns dies en Francesc Portalés escrivia en aquest mateix blog, amb el títol d’Ensenyament: més llenya al foc!!, l’estat d’abandó en que es troben els professionals de la concertada a Catalunya. I significatius són els comentaris rebuts per aquest escrit que manifesten la ràbia i la impotència del col•lectiu de docents de la concertada. Però no patiu, que els titulars porucs dels centres concertats no faran ni cap vaga ni cap tancament patronal com a mesura de força davant el Departament d’Educació. I mica en mica la concertada anirà desapareixen i tancant centres gràcies a l’ofec que certs partits polítics practiquen contra ella des del poder. Recordo que quan alguna vegada des d’aquest blog s’havia dit que s’impedia obrir línies o centres a la concertada, vegeu per exemple Las preinscripciones escolares, alguns ens havien fet arribar missatges dient que exageràvem, doncs bé, en el programa de TV3 alguns representants de la concertada ja es van atrevir a treure el tema en públic i davant del conseller Ernest Maragall que no va saber ben bé què dir. Imagineu com està el tema!! I, per si algú pensa malament, caldria dir-li que de ben segur que en els propers anys el Departament d’Educació estarà més que predisposat a escoltar les propostes dels titulars de la concertada; a això se li diu crisi econòmica i restricció de pressupostos i, per tant, no ens hauran d’estranyar les crides a la responsabilitat i al paper preponderant que ha de jugar la iniciativa civil en el tema educatiu per part dels polítics de torn. Quan manquen els diners els polítics troben que és un bon moment per ressaltar el gran paper que ha de tenir la societat civil. Permeteu-nos dir que això és d’un cinisme immens.
Hi ha descontent, molt de descontent, en la concertada i potser comença a ser hora de dir prou. Prou a treballar en aquestes condicions. Prou d’incompliments una vegada i una altra. Prou de deixar-nos prendre el pèl. És l’hora de començar a dir les coses pel seu nom i sense embuts! Aquest blog resta obert a les col•laboracions d’aquells que creguin que ja n’hi ha prou!.

dissabte, 1 de novembre del 2008

Ensenyament: més llenya al foc !!

(El següent escrit és una col•laboració d'en Francesc Portalés)
Els mestres i professors de l’escola privada concertada ja estem farts que ens prenguin el pèl. El passat any (2007) no vàrem tenir conveni ni taules salarials fins el març del 2008. Aquest any, anem pel mateix camí: les patronals tenen totalment aturada la negociació.
Per si això fos poc, ara arriba la LEC que incompleix el Pacte Nacional d’Educació (PNE) del 2006 –signat pel propi Govern de la Generalitat conjuntament amb altres entitats educatives - en tot el que fa referència a l’homologació de les condicions laborals del professorat dels centres concertats. Més llenya al foc.
Cal que d’una vegada per totes el professorat del centres privats ens fem sentir i reivindiquem els nostres drets com a treballadors: hem d’exigir a les patronals la negociació d’un nou conveni i la modificació de la LEC, per tal que compleixi els acords d’homologació del PNE.
Francesc Portalés Claramonte

dimecres, 29 d’octubre del 2008

La puntualidad, ¡otra vez!.

Hoy he vivido, ¡otra vez!, una de las circunstancias que más me desagradan: la falta de puntualidad de la gente. Habíamos quedado un grupo de compañeros del trabajo, a una hora determinada, para desplazarnos juntos al lugar de la reunión. Como casi siempre a la hora acordada estábamos sólo dos de las personas que habíamos quedado y en los diez minutos siguientes han ido apareciendo el resto de los compañeros menos uno. Cuando llevábamos veinte minutos de espera alguien ha propuesto telefonear al móvil a la persona que faltaba, pero no ha habido forma de contactar con ella. Cuando llevábamos treinta minutos de espera vemos aparecer a nuestro compañero caminando con calma y sonriendo plácidamente. Y, la verdad, uno esperaba en ese momento alguna especie de excusa del tipo “lo siento”, “he tenido una urgencia y me ha sido imposible ser puntual”, o cualquier otro argumento exculpatorio. ¡Pues, no!, no ha dicho ni esta boca es mía y el resultado ha sido que hemos llegado tarde ¡todos! a la reunión por culpa de él.
Me choca la frescura, por no decir caradura, de ciertas personas que se creen con el derecho de hacer esperar a la gente día sí y día también. En la era de las telecomunicaciones, en que cada uno de nosotros tenemos acceso a la telefonía fija y móvil con suma facilidad, es de esperar que si surge un impedimento se telefonee al resto de los compañeros y se comunique la incidencia. A éso algunos le llaman buena educación, otros como los psicòlogos y los pedagogos, dirían tener pensamiento de perspectiva, es decir, saberse poner en el lugar de los otros. Lo contrario, la forma de actuar de este compañero nuestro, es egocentrismo y ya se sabe que al egocéntrico le importa muy poco el resto de la humanidad.
De esto que ha pasado hoy me maravilla, por no decir que me indigna, la incoherencia entre lo que esta persona dice en público y su forma de actuar en privado. Me imagino que ha de tener un profundo desprecio hacia los demás que le lleva a encontrar normal que cada día la gente espere por ella. Y, para más inri, las veces que se le ha hecho alguna observación sobre su falta de puntualidad se ha sentido ofendido y se ha enfadado con la persona que se lo ha dicho. Ya sé que estamos en un país donde ciertas actuaciones, como la puntualidad, se relativizan y otros como el exigir empezar las reuniones a la hora se demonizan. Ya sé que se perdona antes al que llega tarde, por sistema, que al que empieza la reunión, por sistema, a la hora acordada. Uno está más tolerado y al otro lo tratamos de intransigente e inflexible y lo toleramos poco o nada. Lo contrario de lo que sucede en las sociedades avanzadas y desarrolladas de nuestro entorno.
Ya sé que lo escrito aquí no servirá de nada excepto para desahogarme internamente pero pienso cómo es posible que haya gente que predique sin el ejemplo. No nos ha de sorprender, pues, que seamos uno de los países que dedicamos más horas del día a la jornada laboral y que menos índice de productividad tiene. ¡Tantas horas en el trabajo para tan poca faena!.

dijous, 23 d’octubre del 2008

Les conseqüències dels nostres actes

Els dos joves acusats de la mort de Rosario Endrinal en el caixer on aquesta dormia la matinada del 16 de desembre del 2005 han utilitzat el seu darrer torn de paraula per demanar perdó per la seva participació en els fets ocorreguts. Segons ells esperen del tribunal que emeti una sentència justa i que no van pensar mai a matar ningú. Fins i tot un d’ells ha carregat contra les acusacions que el consideren un assassí i que perjudiquen la seva imatge. I un cop més es constata la no previsió de les conseqüències dels actes propis.
Diverses teories, com la dels cinc pensaments definits per Spivack i Shure com a indispensables per a una bona relació interpersonal, ens diuen que hi ha molta gent, en la nostra cultura audiovisual, mancada del pensament conseqüencial que el podríem definir com aquella capacitat cognitiva de preveure les conseqüències d’allò que diem o fem. Implica avançar el pensament i preveure el que probablement passarà: “si faig això o si dic això a aquesta persona”. Les persones mancades d’aquest pensament sempre lamenten o pateixen les conseqüències que no van ser capaços de preveure i d’aquí expressions com les d’un dels encausats dient que mai va passar pel seu cap matar ningú.
I moltes vegades la realitat és aquesta i fa que ens trobem a joves i adults que actuen sense preveure les conseqüències, però que quan ho acaben de fer es lamenten de les conseqüències que se’n deriven i demanen perdó moltes vegades motivats per la por a patir en carn pròpia el càstig estipulat per la nostra societat. S’actua per impuls sense parar-se a avaluar els resultats de les accions realitzades i això fa que quan les conseqüències es fan evident les sinceres lamentacions. Un dels nois deia, tot compungit, que ell no era així en el moment de demanar perdó a la família de la dona assassinada. Segurament que no però els seus actes ja no tenen volta de fulla la Rosario està morta i no tornarà a la vida mai més, és doncs, quan se’ls hi fa evident a aquests nois que el resultat dels seus actes han tingut unes conseqüències terribles i que hauran d’afrontar la pena que la societat els imposi.
Des de les aules dels nostres centres escolars un dels aspectes que hauríem de treballar, amb els nostres alumnes, és aquest pensament conseqüencial que van definir Spivack i Shure com a ampliació de la teoria de la intel•ligència interpersonal de Howard Gardner. De ben segur que si aconseguim que els nostres alumnes abans d’actuar, o parlar, pensessin en les possibles conseqüències del que van a fer o a dir tindríem un ambient molt més positiu i agradable i la convivència milloraria substancialment.

divendres, 17 d’octubre del 2008

Convocatòria Consumópolis 4 sobre "Consum Responsable"

Referència: DOGC núm. 5237 - 16/10/2008
Departament: Economia i Finances
RESOLUCIÓ ECF/2997/2008, de 8 d'octubre, per la qual s'obre la convocatòria i s'aproven les bases per a la concessió dels premis de la fase autonòmica del Concurs escolar 2008-2009 sobre consum responsable: Què fem en el nostre temps de lleure? (Consumópolis 4). (Pàg. 75192)
Termini: per participar en la primera activitat del concurs serà del 16 d'octubre a l'1 de desembre de 2008, ambdós inclosos.
Per participar en la segona activitat començarà el 2 de febrer de 2009 i conclourà el 10 de març de 2009.

dijous, 16 d’octubre del 2008

Predicar sin el ejemplo

Escucho la COPE y me sorprende, es un decir, el giro radical que ha experimentado esta cadena de radio respecto al Partido Popular. Antes de las elecciones los políticos de este partido eran, mayoritariamente, los más invitados y entrevistados por los diferentes programas de su parrilla. Se constataba que habían depositado grandes esperanzas en ayudar al Partido Popular a volver al poder. El resultado no satisfizo, por lo que se ve, a los grandes presentadores de la COPE y a los pobres dirigentes populares les llueven yoyas desde todos los sitios imaginables.
Al señor Rajoy lo tratan de inútil para arriba y lo humillan de forma despectiva reordándole ahora sí, ahora también, que ellos lo votaron pero que no lo volverán a hacer nunca más. Es bien cierto que del amor al odio hay sólo un paso.
Escucho la SER y me sorprende, es un decir, cómo en sus tertulias se pone en duda las medidas excepcionales dictadas por el gobierno para combatir la crisis económica y cómo se cuestiona la capacidad del PSOE y de sus dirigentes para pilotar la nave española en tiempos tan tempestuosos. Desde que se celebraron las elecciones parece como si los contertulios se animaran los unos a los otros para ver quien habla más claro sobre la incompetencia del gobierno.
El señor Zapatero ya no es el líder intocable que todo lo hace bien y que sabe gobernar la nave a golpe de buen timón.
¿Qué nos está pasando?, que diría aquél. Éste no es mi niño que me lo han cambiado, que diría el otro.
¿Por qué estos cambios tan evidentes?. ¿Qué ha sucedido?. Seguramente lo que late en el trasfondo de la cuestió son unas expectativas no cumplidas en el tiempo ni en la forma. Seguramente la apuesta al caballo ganador que acaba entrando en segundo lugar deja un mal sabor de boca y pone en evidencia que las consignas lanzadas tuvieron menos poder de convicción del esperado. Quizás, sólo quizás, para no quedar en evidencia los “gurús de la COPE” han decidido pasar al ataque y cambiar el caballo.
Por el otro lado, y desde la muerte del fundador del imperio, parece que el gobierno del PSOE ya no prodiga la exclusividad de sus guiños al grupo PRISA y los reparte con otros medios en estos momentos más proclives a ellos. Y ya se sabe que no hay nada peor que una mujer despechada y en el momento en que se ve el negocio peligrar no hay nada como lanzar la consigna de ir hacia la deriva, lenta pero sin pausa, de la crítica desnuda de toda orla.
Ambos predicaban cosas diferentes, pero tal parece que sin el ejemplo de la verdad que se merece tener el rigor informativo. Nos dicen lo que les interesa a ellos, no lo que nos interesa a nosotros que es la verdad informativa sea del color que sea. Nos tratan con el convencimiento de que somos manipulables y que no nos merecemos nada más. Nos tratan como a súbditos tontos y no como a clientes exigentes de un periodismo veraz. Olvidan que nosotros, y no ellos, tenemos en nuestras manos el poder de decisión de escucharlos .........., o no.

dimecres, 8 d’octubre del 2008

La política de les paraules

Diuen que són dies de neguits per un futur gens clar. Molts de cop i volta s’han llevat del seu llit amb el país en crisi i a punt d’entrar en recessió econòmica. Desconcerta molt anar-te’n a dormir en el paradís i despertar-te en la crua realitat. Els polítics governants ens deien, fins fa poc, que tot anava bé, que no hi havia cap motiu de preocupació i que no calia preveure res d’extraordinari per fer front al futur immediat. Aquests mateixos polítics ens diuen ara, poc temps desprès d’aquelles declaracions, que el futur pinta negre, que l’atur creixerà molt, que si passa res garantiran els nostres estalvis, ...... Ens hem despertat en un dels pitjors malsons.
Malauradament estem en un país on es fa molta política de les paraules, potser és així perquè la gent té el costum de no llegir-se els programes electorals i de patir amnèsies freqüents pel que fa a les promeses polítiques. El que ens van dir ahir ho contradiran demà i si algú intenta evidenciar aquesta manca d’honestedat sempre ens despistaran amb el fet dit de “i tu més”, o bé “la culpa és de quan governàveu vosaltres”. Sempre la culpa és dels demès, nostre mai. La política de les paraules ho aguanta tot i ho capgira de tal forma que fa que aconsegueixin els seus objectius sense posar-se vermells.
El problema de tot això és l’exemple que transmetem als nostres joves: fins fa dos dies els hi dèiem que s’havien de formar pel seu futur immediat i, de sobte, els hi diem que no tenen futur. El mateix ministre, en qüestió de pocs dies, ens ha dit el contrari sobre la mateixa situació econòmica, així doncs, ens ha d’estranyar la poca confiança del nostre jovent en les recomanacions que els hi fem els adults sobre el que els hi depara el futur?. Els senyors Zapatero, Solbes i Corbacho que, en principi, pels nostres alumnes-fills estan en un estatus social superior al nostre com a docents i pares ens estan dinamitant la credibilitat que com a adults tenim per als nostres joves.
Tant se val la veritat, el que volen és mantenir les quotes de poder i que els altres partits no avancin electoralment. L’objectiu és clar i cal aconseguir-lo al preu que sigui. Poc importen les incoherències, les mentides, les manipulacions, les falses acusacions, tot si val. I amb aquesta forma d’actuar treuen la lluentor de l’exemple que tot adult hauria de ser pels joves. Però tant els hi fa això, és més, estan convençuts que si cal mentir és bo mentir doncs aquest país en mans de l’oposició s’enfonsaria i encara la situació seria pitjor. El vell lema de la justificació dels mitjans per tal d’aconseguir l’objectiu. I desprès ens queixem de la manca de valors en la nostra societat!

divendres, 3 d’octubre del 2008

Correció d'errada convocatòria proves certificat de formació instrumental i títol de graduat en educació secundària obligatòria per a majors de divuit

Referència: DOGC núm. 5228 - 03/10/2008
Departament: Educació
CORRECCIÓ D'ERRADA a la Resolució EDU/2770/2008, de 5 de setembre, per la qual es convoca la realització de proves lliures per a l'obtenció del certificat de formació instrumental i per a l'obtenció del títol de graduat en educació secundària obligatòria per a persones majors de divuit anys (DOGC núm. 5218, pàg. 69468, de 18.9.2008). (Pàg. 71845)

divendres, 19 de setembre del 2008

Alternança entre formació i treball en la formació professional inicial

Referència: DOGC núm. 5218 - 18/09/2008
Departament: Educació
RESOLUCIÓ EDU/2769/2008, de 10 de setembre, per la qual s'estableix, amb caràcter experimental, el règim d'alternança entre formació i treball en els ensenyaments de formació professional inicial. (Pàg. 69463)
Finalitat de l'experiència: obtenir dades qualitatives i quantitatives per al desplegament de l'alternança entre la formació i el treball en els ensenyaments de formació professional inicial.

dijous, 18 de setembre del 2008

Convocatòria proves certificat de formació instrumental i títol de graduat en educació secundària obligatòria per a majors de divuit

Referència: DOGC núm. 5218 - 18/09/2008
Departament: Educació
RESOLUCIÓ EDU/2770/2008, de 5 de setembre, per la qual es convoca la realització de proves lliures per a l'obtenció del certificat de formació instrumental i per a l'obtenció del títol de graduat en educació secundària obligatòria per a persones majors de divuit anys. (Pàg. 69468)
Requisits d'accés: tenir 18 anys o més el dia de la prova.
Inscripció a les proves: 27 d'octubre al 3 de novembre de 2008, ambdós inclosos.
Dates: La prova de certificat de formació instrumental es farà el 10 de desembre de 2008 i les proves de graduat en educació secundària els dies 10 i 11 de desembre de 2008.

dimarts, 16 de setembre del 2008

Decret d’ordenació del segon cicle de l'educació infantil

Referència: DOGC núm. 5216 - 16/09/2008
Departament: Educació
DECRET 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l'educació infantil. (Pàg. 68256)

divendres, 12 de setembre del 2008

Resolució publicació del qüestionari d'avaluació de la qualitat

Referència: DOGC núm. 5214 - 12/09/2008
Departament: Treball
RESOLUCIÓ TRE/2727/2008, de 5 de setembre, per la qual es publica el Qüestionari d'avaluació de la qualitat que estableix l'Ordre TRE/230/2008, de 6 de maig. (Pàg. 67720)

dijous, 4 de setembre del 2008

Resolució sol•licituds d'autorització dels PQPI

Referència: DOGC núm. 5209 - 04/09/2008
Departament: Educació
RESOLUCIÓ EDU/2695/2008, de 30 de juliol, per la qual es resolen les sol•licituds d'autorització dels programes de qualificació professional inicial per al curs acadèmic 2008-2009. (Pàg. 66606)

dilluns, 1 de setembre del 2008

Entre ustedes y yo: el primer día

Ha sido, el de hoy, un día para olvidar. Reconozco que no me gusta el primer día de trabajo después de las vacaciones de verano. Entre ustedes y yo, bastante triste es tener que levantarte por la mañana después de todas unas vacaciones fabulosas de verano, como para tener que soportar el ritual del reencuentro con los compañeros de trabajo. Aún recuerdo, todo sudoroso, el sonido del maldito despertador y el camino largo e interminable hacia el trabajo rezando para no coincidir con nadie conocido al cual tener que decirle los formulismos sociales obligados. Los hados me han sido propicios y no he visto a nadie conocido en todo mi recorrido.
¡Una hora!. Una hora entera saludando, besando, estrechando manos y diciendo puros formulismos sociales que no compromenten a nada y dicen todavía menos. ¿Y éste?, ¿éste quién es?, ¿cómo se llama?, me suena que es del departamento de lenguas pero la verdad es que nunca he hablado con él pero es igual, ¡choca esos cinco, tío!. ¿Y cómo te ha ido?, le pregunto para quedar bien aunque, entre ustedes y yo, poco me interesan sus vacaciones pero de esta forma parece que quedo mejor delante de todos.
Una vez realizado este ritual social hemos tenido la primera reunión, o claustro, donde una vez más los mismos contenidos pero con diferentes palabras han salido de la boca del director del centro. Que si un nuevo curso, que si unos objetivos nuevos, que si unas obras nuevas, que si unos proyectos nuevos, que si ...... ¡Que sí, que sí!, que ya lo sé, que tenemos que volver a trabajar un curso más, que ya ha pasado el verano, que se acabó lo bueno.
Y llegada la hora de finalizar la jornada te queda una sensación de “ya visto” que, entre ustedes y yo, te da por pensar ¿y si el próximo curso empezamos el día 2 y hacemos ver que ya nos hemos saludado y dicho las obviedades de cada curso y nos ponemos directamente a trabajar?. De todas formas, entre ustedes y yo, ¡que tengan un buen curso!.

dilluns, 25 d’agost del 2008

Ordre bases ajuts centres privats i convocatòria

Referència: DOGC núm. 5201 - 25/08/2008
Departament: Educació
ORDRE EDU/397/2008, de 24 de juliol, per la qual s'aproven les bases generals de la línia d'ajuts i subvencions destinada als centres educatius privats, les bases específiques dels programes que la integren, i s'obre la convocatòria pública per a l'any 2008. (Pàg. 65180)
Programa A: subvencions destinades a l'escolarització d'infants de zero a tres anys.
Termini sol•licituds: de l'1 de setembre fins al 15 de setembre de 2008.
Programa B: subvencions per al suport a l'acollida i l'aprenentatge de la llengua catalana destinat a l'alumnat estranger de nova incorporació.
Termini sol•licituds: de l'1 de setembre fins al 26 de setembre de 2008.
Programa C: subvencions per al finançament d'activitats complementàries de l'alumnat amb necessitats educatives específiques.
Termini sol•licituds: de l'1 de setembre fins al 15 de setembre de 2008.
Programa D: subvencions per al finançament de despeses de personal dels serveis de menjador, esbarjo i transport dels centres educatius concertats d'educació especial.
Termini sol•licituds: de l'1 de setembre fins al 15 de setembre de 2008.

dimarts, 29 de juliol del 2008

Decret d’ordenació del batxillerat

Referència: DOGC núm. 5183 - 29/07/2008
Departament: Educació
DECRET 142/2008, de 15 de juliol, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments del batxillerat. (Pàg. 59042)

dilluns, 28 de juliol del 2008

Convocatòria procés per a l'acreditació de les competències professionals

Referència: DOGC núm. 5182 - 28/07/2008
Departament: EDUCACIó
RESOLUCIÓ EDU/2390/2008, de 14 de juliol, per la qual es convoca, per al curs acadèmic 2008-2009, el procés per a l'acreditació de les competències professionals relatives a les unitats de competència establertes en els títols de tècnic i tècnic superior de determinats cicles formatius de formació professional del sistema educatiu. (Pàg. 58727)
Termini: veure els diferents terminis a la Resolució

dilluns, 21 de juliol del 2008

Correcció d’errada convocatòria formació en sectors prioritaris i emergents adreçada a aturats

Referència: DOGC núm. 5177 - 21/07/2008
Departament: Treball
CORRECCIÓ D'ERRADES a la Resolució TRE/555/2008, de 26 de febrer, per la qual es regulen i convoquen les subvencions per a 2008 i 2009 d'accions de formació en sectors prioritaris i emergents, adreçades a treballadors/es en situació d'atur, amb l'objectiu de facilitar l'adquisició de competències professionals requerides per a l'exercici d'una ocupació (DOGC núm. 5081, pàg. 16459, de 29.2.2008). (Pàg. 56645)

dissabte, 19 de juliol del 2008

Ordre reguladora d'ajuts i beques

Referència: DOGC núm. 5176 - 18/07/2008
Departament: Treball
ORDRE TRE/349//2008, de 9 de juliol, per la qual es regula el règim d'ajuts i beques a les persones treballadores desocupades i empreses establert en matèria de formació d'oferta. (Pàg. 56365)

diumenge, 13 de juliol del 2008

Convocatòria accions formatives per aturats vinculades al catàleg

Referència: DOGC núm. 5171 - 11/07/2008
Departament: TREBALL
RESOLUCIÓ TRE/2189/2008, d'11 de juliol, de convocatòria de subvencions relatives a la formació d'oferta per realitzar accions formatives vinculades al Catàleg de Qualificació Professional adreçades prioritàriament a treballadors/ores en situació de desocupació, per a l'any 2008. (Pàg. 54658)
Termini: fins al 8 de setembre de 2008

dissabte, 12 de juliol del 2008

Convocatòria programes d'igualtat d'oportunitats en el treball

Referència: DOGC núm. 5166 - 04/07/2008
Departament: TREBALL
RESOLUCIÓ TRE/2083/2008, de 27 de juny, de convocatòria per als anys 2008-2009 i de fixació de l'import màxim dels ajuts i subvencions previstos a l'Ordre TRE/267/2008, de 22 de maig, per la qual s'aproven les bases reguladores per a la concessió d'ajuts i subvencions als programes d'igualtat d'oportunitats en el treball: programes per a la diversitat. (Pàg. 51312)
Termini: 20 dies naturals, comptadors a partir de la publicació d'aquesta Resolució al DOGC.

divendres, 11 de juliol del 2008

Programes innovadors: bases i convocatòria

Referència: DOGC núm. 5171 - 11/07/2008
Departament: TREBALL
ORDRE TRE/337/2008, de 10 de juliol, per la qual s'estableixen les bases que han de regir la concessió de subvencions per a programes innovadors cofinançades pel Fons Social Europeu i s'obre la convocatòria per al 2008. (Pàg. 54602)
Termini: fins el 20 de setembre de 2008

dimecres, 9 de juliol del 2008

Correcció d’errada convocatòria formació en sectors prioritaris i emergents adreçada a aturats

Referència: DOGC núm. 5169 - 09/07/2008
Departament: Treball
CORRECCIÓ D'ERRADA a la Resolució TRE/555/2008, de 26 de febrer, per la qual es regulen i convoquen les subvencions per a 2008 i 2009 d'accions de formació en sectors prioritaris i emergents, adreçades a treballadors/es en situació d'atur, amb l'objectiu de facilitar l'adquisició de competències professionals requerides per a l'exercici d'una ocupació (DOGC núm. 5081, pàg. 16459, de 29.2.2008) (Correcció d'errada al DOGC núm. 5109, pàg. 28063, d'11.4.2008). (Pàg. 53049)

diumenge, 29 de juny del 2008

Vacaciones escolares

Y como cada año ya han llegado, ya están aquí. Son las vacaciones escolares de verano que nos traen, por enésima vez, las quejas de un sector de padres que consideran que son extensas e injustificadas. Incluso algunos culpan del tema a la Iglesia por aquello de las interrupciones escolares en navidad, Semana Santa y el verano. Pero, la verdad, es que hacemos, aproximadamente, las mismas vacaciones que hacen otros países pero resulta que nosotros las tenemos más concentradas mientras otros las hacen más repartidas durante el curso. Si aquí tuviéramos un calendario más laico, como en Francia por ejemplo, trabajaríamos seis semanas y libraríamos una más un mes de vacaciones en verano. No hay ningún sistema escolar que satisfaga a todos a la vez.
A muchos habría que decirles que en nuestros centros no podríamos impartir clase en julio y agosto, puesto que las aulas están sin acondicionar. Les podríamos recordar también que muchos alumnos durante el curso llegan a estar fuera de casa unas once horas diarias, más que una jornada laboral. Que las vacaciones escolares antes no eran un problema pero desde que la mujer se incorporó masivamente al mundo laboral, los abuelos ya no residen todos en casa y que cada vez más los adultos dedicamos más tiempo a la jornada laboral ya no sabemos qué hacer con los hijos. Muchas cosas se están haciendo mal para que la compañía de nuestros hijos sea un estorbo.
Ahora que somos adultos ya no nos acordamos con qué ganas deseábamos las vacaciones y lo bien que nos iban para desconectar y hacer otras cosas que no fuera la rutina diaria. Pero, ahora que somos padres, pedimos que no haya vacaciones pues no nos cuadra bien en nuestra organización personal diaria. La pregunta sería, si tanto os molestan los hijos en casa, ¿por qué los tuvísteis?. ¿Para tenerlos fuera de casa todo el día durante todo el año?. Habría que recordar que los hijos no son de los profesores, son de los padres.
¿Qué las vacaciones de los escolares son demasiado largas?, desde hace muchas décadas así es. Quizás, solamente quizás, el principal problema sean los horarios laborales absolutamente aberrantes que gozamos en este país pero no por ello los escolares tienen que pagarlo. Y como siempre en esta sociedad nuestra es más fácil meterse con la escuela, con los profesores, que no con las empresas y los empresarios. Como las empresas aún no se han puesto las pilas al respecto cada vez que hablamos de conciliación de horarios atacamos por el eslabón más débil y acabamos incrementando el número de horas de permanencia escolar, en cualquiera de sus variantes, de nuestros hijos.
Todos los años la misma queja en las mismas fechas, ¿se imagina a su media naranja pidiendo a su jefe, sí al de usted, que le quite días de vacaciones porque molesta en casa?. No es cuestión de castigar al niño.

dilluns, 23 de juny del 2008

Programes de Qualificació Professional Inicial: bases i convocatòria

Referència: DOGC núm. 5158 - 23/06/2008
Departament: PRESIDÈNCIA
ORDRE PRE/308/2008, de 13 de juny, per la qual s'estableix el procediment d'autorització dels Programes de Qualificació Professional Inicial, es regulen les bases de concessió de subvenció d'aquests programes i s'obre la convocatòria per al curs acadèmic 2008-2009. (Pàg. 47668)
Termini: 20 dies naturals comptats a partir de l'endemà de la publicació d'aquesta Resolució al DOGC.

dijous, 19 de juny del 2008

Convocatòria ajuts per a l'adquisició de llibres i material per a l'alumnat

Referència: DOGC núm. 5156 - 19/06/2008
Departament: Educació
ORDRE EDU/299/2008, d'11 de juny, per la qual es convoquen ajuts per a l'adquisició de llibres de text i material didàctic complementari per a l'alumnat d'educació primària i d'educació secundària obligatòria, escolaritzat en centres sostinguts amb fons públics durant el curs 2008-2009. (Pàg. 46816)
Ajut: La quantitat individual màxima a concedir és de 100 euros.
Termini: fins al dia 30 de setembre de 2008

dimecres, 18 de juny del 2008

Requisits formals del procés d'avaluació en l'educació secundària obligatòria

Referència: DOGC núm. 5155 - 18/06/2008 Departament: Educació ORDRE EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d'avaluació a l'educació secundària obligatòria. (Pàg. 46397) Enllaç: https://www.gencat.net/diari/5155/08165082.htm

Requisits formals del procés d'avaluació en l'educació primària

Referència: DOGC núm. 5155 - 18/06/2008
Departament: Educació
ORDRE EDU/296/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d'avaluació en l'educació primària. (Pàg. 46446)

diumenge, 15 de juny del 2008

El disseny de l’espai escolar

Diferents investigacions i reflexions portades a terme demostren que, pel que fa a l’arquitectura de l’edifici escolar i a la distribució de l’aula, les condicions de llum i ventilació, el soroll, l’aïllament contra el fred i la calor, l’estètica, la distribució del mobiliari, la dotació d’equips i materials, ...... poden influir en l’ensenyament i en l’aprenentatge d’una forma positiva o negativa. L’espai escolar és un dels factors que facilita, o dificulta, el desenvolupament normal de la tasca educativa i el funcionament del centre escolar.
En un sistema en el que s’està generalitzant el treball dels especialistes en les àrees de música, educació física i llengua estrangera, per exemple, això suposa la necessitat de tenir en les escoles espais específics equipats convenientment per a les activitats especialitzades que es poden realitzar amb la finalitat de poder fer aquests aprenentatges especialitzats. És a dir, l’especialització ens porta a considerar nous espais d’aprenentatge per donar cobertura a les necessitats dels alumnes i la veritat és que, actualment, l’espai escolar actua com a element limitador en el desenvolupament de les activitats, succeeix que els centres educatius tenen unes estructures arquitectòniques molt rígides, difícils de canviar o de transformar. La majoria dels centres ofereixen dificultats per als alumnes amb problemes de mobilitat, ja que no disposen d’ascensors ni rampes i la carència de quelcom tan elemental condueix a la segregació d’aquests alumnes.
Encara avui als nostres centres predomina el disseny d’organització per territoris on s’ha de destacar l’organització de l’aula en fileres que pressuposa que les aules estan dissenyades de manera rígida i uniforme, incomunicades entres sí, amb taules en fileres i orientades cap a la taula del professor, amb poc mobiliari i materials. És aquest un disseny d’aula que afavoreix les relacions de poder i submissió entre el docent i l’alumnat i que es presta poc a que cada alumne porti el seu ritme d’aprenentatge. L’aula ha estat el lloc fonamental de treball de tots els centres educatius i, en cap altre espai de la nostra societat, es demana a un col•lectiu tan nombrós d’individus que estigui agrupat i tan propers els uns amb els altres durant tantes hores al dia i, a més a més, que actuïn i treballin amb eficàcia plena en tasques d’aprenentatge i de forma harmònica.
L’organització de l’espai caracteritza la forma en que els alumnes i els professors treballen i interaccionen. Per això, és important que l’espai escolar estigui dissenyat amb la finalitat de facilitar el desplegament del Projecte de Centre, així doncs, l’escola ha de respondre amb una organització flexible i proporcionar als professors un lloc de treball adequat a la presència i participació d’aquests. L’espai ha de ser necessàriament flexible i funcional per a poder acollir a grups de diversos tamanys i poder ser reconvertits per a la pràctica d’un ensenyament concret. L’organització de l’espai ha d’adequar-se a les exigències de cada dia, de cada activitat, de cada circumstància, el que significa que no ha de decidir-se ni organitzar-se l’espai d’una vegada per sempre i ha de fer-se en col•laboració amb els protagonistes de l’experiència de l’aprenentatge.
Atendre la diversitat dels nostres alumnes implica flexibilització. Evidentment que, també, s’han d’eliminar les barreres arquitectòniques que dificulten l’accés a les instal•lacions d’aquelles persones amb disminucions físiques, però les característiques bàsiques de l’espai escolar haurien de comptar amb les propietats de ser adaptables, flexibles, variats, polivalents i de fàcil comunicació. L’exemple més clar de la no flexibilització existent en els nostres centres es reflexa en l’assignació de temps entre matèries i professors, seguides per una assignació d’espais en els que es prescindeix dels requeriments de cadascuna de les matèries a ensenyar, i de cadascú dels alumnes a ensenyar, ocupant-se temps i espais idèntics per a finalitats diferents.
La intervenció dels usuaris dels espais en l’organització d’aquests és imprescindible doncs condicionarà la forma en que els alumnes i els professors han de treballar. Actualment, encara que se suposa que en tos els edificis escolars s’han de realitzar les mateixes activitats, el cert és que són aquestes les que acaben adaptant-se a l’espai.

dijous, 12 de juny del 2008

Convocatòria dels premis extraordinaris de batxillerat

Referència: DOGC núm. 5151 - 12/06/2008
Departament: Educació
RESOLUCIÓ EDU/1813/2008, de 23 de maig, per la qual s'obre la convocatòria per a la concessió dels premis extraordinaris de batxillerat del curs 2007-2008, i s'estableix el procediment per a la realització de les proves corresponents (Pàg. 45029)
Inscripció: del 16 al 27 de juny de 2008 a la secretaria del centre en el qual l'aspirant hagi finalitzat el batxillerat
Proves: es realitzaran el dia 9 de setembre de 2008, a partir de les 9 hores

dilluns, 9 de juny del 2008

Convocatòria reutilització de llibres de text i material

Referència: DOGC núm. 5148 - 09/06/2008
Departament: Educació
ORDRE EDU/277/2008, de 2 de juny, per la qual s'aproven les bases reguladores del Programa cooperatiu per al foment de la reutilització de llibres de text i material curricular en els centres educatius sostinguts amb fons públics que imparteixen ensenyaments obligatoris, i s'obre la convocatòria pública corresponent al curs escolar 2008-2009. (Pàg. 44010)
Termini: 20 dies a comptar des de l'endemà de la publicació d'aquesta Ordre al DOGC

diumenge, 8 de juny del 2008

Preus del servei de menjador i de l'ajut individual

Referència: DOGC núm. 5147 - 06/06/2008
Departament: Educació
RESOLUCIÓ EDU/1712/2008, de 2 de juny, per la qual es determina el preu màxim de la prestació del servei escolar de menjador dels centres educatius de titularitat del Departament d'Educació, i el preu de l'ajut individual de menjador escolar per a l'alumnat escolaritzat fora del seu municipi de residència en centres educatius privats concertats, d'acord amb la planificació feta al mapa escolar per al curs escolar 2008-2009. (Pàg. 43583)

dijous, 5 de juny del 2008

De palabras y actos

Encaramos el final de este curso escolar y pienso en cuántas veces nuestras palabras quedan desmentidas por nuestros actos. El colectivo docente es muy proclive a transmitir mensajes que sus propios actos desmienten de una forma descarnada. Es el viejo refrán de haz lo que te digo y no lo que hago.
Muchos tenemos en nuestro recuerdo la imagen del médico de familia cuando con un puro en la boca nos sentenciaba con un “deje usted de fumar”. Sus actos desmentían sus palabras y, que se sepa, pocos dejaban de fumar porque se lo dijera su médico. A los docentes nos pasa otro tanto de lo mismo cuando cargamos contra el consumismo desaforado de nuestros alumnos, lo decimos de una forma tan seria y dogmática que no nos damos cuenta que vestimos nuestra camisa Ralph Lauren o hemos dejado encima de la mesa nuestro bolso Mandarina Duck y esa incoherencia entre lo que decimos y hacemos hace que no seamos creíbles. Sí, sí, deben pensar nuestros alumnos, tu mucho cargar contra el consumismo pero tus pantalones Furest y tu Audi A4 me dicen que lo que quieres para mí no lo quieres para tí.
Los alumnos captan enseguida cuando un profesor es coherente con lo que explica. Ya podemos decirles que se han de esforzar, que han de seguir unas pautas de trabajo, que han de elaborar sus trabajos siguiendo una estructura, que si captan que los trabajos no son corregidos con detenimiento entonces estamos dando rienda suelta a la picaresca de copiar, o lo que es peor, a que algún alumno que vaya de sobrado se atreva a poner entre el redactado del trabajo insultos o frases del tipo “marica el profe que lea ésto” y, evidentemente, cuando no hay la reprimenda posterior el alumno se reafirma en que ese profesor ni siquiera ha hecho el esfuerzo de hojear su trabajo y que por lo tanto es mejor entregarle en un futuro un trabajo de cortar y pegar que tenga muchas páginas que no un trabajo bien hecho y elaborado. Los hechos desmienten las palabras.
Lo mismo nos pasa a los adultos en nuestras relaciones personales y laborales. Todos sabemos que a veces es mejor que no nos digan lo buenos profesionales que somos pues los actos de quien nos está halagando nos desmiente su valoración positiva. Es aquello de “no me quieras tanto y dáme de comer”. Las sociedades laborales, y la escuela es una de ellas, está llena de equilibrios entre la realida y la apariencia, la sinceridad y la hipocresía, el abrazo y la puñalada, la verdad y la mentira, entre lo correcto y lo incorrecto. Son trazos de la sociedad que vivimos que impregnan nuestras aulas y salas de profesores y, siendo así, son actitudes humanas que transmitimos incluso de forma inconsciente pero, puesto que somos así, ¿no deberíamos esforzarnos en desterrar estos comportamientos y actuar con coherencia con nuestros alumnos y compañeros?. La respuesta la dejo en el aire de nuestros pensamientos, de cada uno de nuestros pensamientos, porque si no tendríamos que concluir que cuando traspasamos el umbral cada mañana nos disfrazamos del personaje que nos toca representar pero que, a pesar de todo, nuestros alumnos y compañeros no dejan de vernos como unos simples actores.

dimarts, 27 de maig del 2008

Conveni col•lectiu de l'ensenyament privat

Referència: DOGC núm. 5139 - 27/05/2008
Departament: Educació
RESOLUCIÓ TRE/1531/2008, de 30 d'abril, per la qual es disposa la inscripció i la publicació del Conveni col•lectiu de treball per al sector de l'ensenyament privat de Catalunya per a l'any 2007 (codi de conveni núm. 7900575). (Pàg. 40725)

dilluns, 26 de maig del 2008

Rodolfo Chikilicuatre

Constatar que la actuación de Rodolfo Chikilicuatre en el festival de Eurovisión 2008 ayudó a que fuera el programa emitido por una sola cadena más visto en los últimos seis años y que el minuto de oro fuera su actuación con 13.873.000 espectadores y un 78,1% de cuota de pantalla da, más que pensar, que reflexionar sobre el tema. Ante estos datos más de uno, y de dos, debería ser honrado y decir: ¡está bien, lo admito, yo también lo ví!.
La primera reacción ante el fenómeno Chikilicuatre podría ser de sentir vergüenza porque tal cantidad de gente haya visto un espectáculo de tan bajo nivel cultural representando a España. La segunda reacción podría ser pensar que hasta 47 millones todavía nos quedan 33 milones de españoles que no lo vieron. De todas formas yo diría que el objetivo de este montaje se ha cumplido más que de sobras, ¿qué buscaban sino una audiencia monstruosa cuando el concurso había entrado en una fase de decadencia en los últimos años?. Y está claro que la España de la pachanga y de la pandereta continua funcionando bien pero, ¿saben qué?, mucho hablar de la horterada pero es el programa que barrió en audiencias. Siempre podremos consolarnos diciendo que cualquiera que se tome demasiado en serio el tema corre el riesgo de parecer ridículo.
Cierto que hay un gran público que considera que el concepto Chikiliquatre demuestra inteligencia y humor, aparte de un montaje de mercadotecnia brutal que ha hecho que gente que hacía muchos años que no veía el festival de Eurovision lo haya visto y que piensa que quien siente vergüenza de este montaje le falta sentido del humor. Otros consideran que el festival es una estafa y que se han reído de nosotros durante años y ahora nos hemos reído nosotros del festival y que se ha enviado el candidato perfecto para un festival tan vulgar. Y por si faltaban argumentos el sábado quedó bien claro que Rodolfo Chikilicuatre quedó en mejor posición que los representantes españoles de los últimos cuatro años.
Mucho me temo que los únicos espabilados aquí han sido los de la productora El Terrat. Hace tiempo que Buenafuente y otros se están forrando a nuestra costa con todos los frikis que fabrican para consumo nuestro. Ellos hacen de sus frikis su bandera transgresora de tal forma que se llega a considerar progre a Chikilicuatre.
Y mientras tanto la escuela, ¿qué?. Pues nada, como siempre, predicando los valores sociales, la solidaridad, el compañerismo, el altruísmo, el esfuerzo, el estudio, la constancia, las normas, los hábitos, el respeto, ……

divendres, 23 de maig del 2008

Convocatòria d'estades de formació pel professorat de FP

Referència: DOGC núm. 5137 - 23/05/2008
Departament: Educació
RESOLUCIÓ EDU/1491/2008, de 19 de maig, de convocatòria de concurs públic per a la concessió d'estades de formació en empreses i institucions al professorat de formació professional dels centres educatius sostinguts amb fons públics per al curs 2008-2009. (Pàg. 39883)
Termini: fins al 27 de juny de 2008

dimecres, 21 de maig del 2008

Correcció d’errada convocatòria dels Premis Catalunya d'Educació

Referència: DOGC núm. 5135 - 21/05/2008
Departament: Educació
CORRECCIÓ D'ERRADA a la Resolució EDU/1423/2008, de 8 de maig, per la qual s'obre convocatòria pública per a la concessió dels Premis Catalunya d'Educació, de reconeixement social a mestres, professores, professors, centres educatius i institucions impulsores de l'escola catalana, corresponents a l'any 2008 (DOGC núm. 5132, pàg. 37659, de 16.5.2008). (Pàg. 39064)
Termini: de dos mesos comptats des de l'endemà de la publicació d'aquesta Resolució al DOGC

dilluns, 19 de maig del 2008

Calendari escolar del curs 2008-2009

Referència: DOGC núm. 5133 - 19/05/2008
Departament: Educació
ORDRE EDU/228/2008, de 14 de maig, per la qual s'estableix el calendari escolar del curs 2008-2009 per als centres educatius no universitaris. (Pàg. 38020)
Aquesta Ordre serà d'aplicació a tots els centres educatius no universitaris de Catalunya, públics i privats, llevat d'aquells que per la seva singularitat tinguin un calendari específic autoritzat.

diumenge, 18 de maig del 2008

Convocatòria dels Premis Catalunya d'Educació

Referència: DOGC núm. 5132 - 16/05/2008
Departament: Educació
RESOLUCIÓ EDU/1423/2008, de 8 de maig, per la qual s'obre convocatòria pública per a la concessió dels Premis Catalunya d'Educació, de reconeixement social a mestres, professores, professors, centres educatius i institucions impulsores de l'escola catalana, corresponents a l'any 2008. (Pàg. 37659)
S'estableixen tres categories del premi:
a) Premi Marta Mata a mestres, professores o professors que per la seva trajectòria personal i professional han excel•lit en l'exercici de la seva tasca docent.
b) Centres educatius que imparteixen ensenyaments de règim general o especial degudament autoritzats pel Departament d'Educació i que han dut a terme experiències reeixides d'innovació pedagògica.
c) Institucions que han contribuït al procés de construcció d'una escola catalana de qualitat al servei de la societat catalana i que s'han distingit per la defensa de l'educació i els seus valors.
Termini: fins l'11 de juliol de 2008

dissabte, 17 de maig del 2008

Bases i convocatòria del Concurs d'Oratòria en diverses llengües

Referència: DOGC núm. 5132 - 16/05/2008
Departament: Educació
ORDRE EDU/219/2008, de 7 de maig, per la qual s'aproven les bases reguladores i es convoca el Concurs d'Oratòria en diverses llengües per al curs 2007-2008. (Pàg. 37654)
S'estableixen tres categories del premi:
Categoria a de discurs en català, castellà i una llengua estrangera curricular que es cursi en el centre.
Categoria b de discurs en català i en dues llengües estrangeres curriculars que es cursin en el centre.
Categoria c de discurs en català, en una llengua estrangera curricular que es cursi en el centre, i en una llengua familiar o d'origen que es dugui a terme al centre en horari extraescolar.
Termini: la presentació de sol•licituds s'iniciarà l'endemà de la publicació d'aquesta Ordre al DOGC i finalitzarà el 23 de maig del 2008.

dimarts, 13 de maig del 2008

Del PGS al PQPI

Efectivament, del PGS al PQPI ens hem passat la major part d’aquest curs escolar i encara és hora que el departament d’Educació tregui el decret que regula els nous PQPI. A les alçades que estem del mes de maig a més d’un i de dos els hi sembla que ja fem tard.
Per l’esborrany que s’ha pogut llegir del futur decret val a dir que per aquest viatge no calia fer mudança. Es reprodueix força el mateix model del Programa de Garantia Social vigent tot introduint l’opció de poder obtenir el Graduat en Ensenyament Secundari. Pel demés marejar a la comunitat educativa amb aquest canvi la veritat és que no calia i menys quan s’està fent tard i malament. La Generalitat de Catalunya continua omplint-se la boca, i la propaganda, de polítiques socials progressistes però en el cas del futur Programa de Qualificació Professional Inicial ens diu que treurà una convocatòria conjunta dels Departaments d’Educació i Treball per tal d’autoritzar i dotar econòmicament els PQPI del proper curs. És a dir, Educació autoritza i Treball subvenciona. És a dir, Educació treu els PQPI de l’etapa de secundària obligatòria i s’estalvia haver de concertar o pagar aquesta formació. La pregunta és la següent: si les formacions que subvenciona Treball són per majors de 16 anys, què fem als nostres centres amb aquells alumnes menors d’aquesta edat però que ja han desconnectat o que no poden seguir el ritme del dia a dia escolar?. No ens havien dit que els PQPI serien com uns itineraris que ajudarien a la diversificació curricular?.
La comunitat educativa està perplexa davant la situació actual doncs sap que els PGS ja no es faran el proper curs però el decret dels PQPI encara no s’ha publicat i això fa que els centres no informin sobre un tema que desconeixen com acabarà sent. Tocar de peus a terra hauria de ser el lema de la Generalitat, escoltar els dubtes i neguits de moltes famílies que en aquests moments no saben com afrontar el fracàs escolar dels seus fills doncs encara no poden informar-se sobre una opció formativa prou vàlida pels seus fills. És pot ser més lent i negat?.
En moltes ocasions el ritme de l’Administració Pública no té res a veure amb el ritme de la societat a la que diuen que estan servint. Fa molt de temps que se sap que el proper curs entraran en vigor els PQPI, tant costava fer les coses bé?. Tot s’ha de fer a correcuita?. No en saben de planificar?.

dissabte, 10 de maig del 2008

Bases i convocatòria de diversos programes destinada als centres educatius

Referència: DOGC núm. 5128 - 09/05/2008
Departament: Educació
ORDRE EDU/201/2008, de 30 d'abril, per la qual s'aproven les bases generals de la línia d'ajuts i subvencions destinada als centres educatius, les bases específiques dels programes que la integren, i s'obre la convocatòria pública per a l'any 2008. (Pàg. 36148)
Beneficiaris: Poden optar als ajuts i subvencions dels diferents programes els centres educatius i les escoles de Catalunya que imparteixin ensenyaments no universitaris, en els termes previstos a les bases específiques de cada programa.
Programa A: subvencions als centres i escoles d'ensenyament no universitari de Catalunya que compten amb grups escolars de música o dansa, per participar en intercanvis o trobades.
Programa B: subvencions a centres educatius de Catalunya, per a la realització d'intercanvis escolars entre alumnes de centres educatius del domini lingüístic del català i l'occità.
Programa C: selecció de projectes de centres educatius per participar en un pla experimental de llengües estrangeres.
Termini: d'un mes a comptar des de l'endemà de la publicació d'aquesta Ordre al DOGC, sense perjudici que les bases específiques de cada programa n'estableixin un altre.

dissabte, 3 de maig del 2008

El trist adéu del batxillerat nocturn

De sobte i sense avisar el Govern de la Generalitat acaba de donar l’ordre de no deixar matricular cap alumne més a primer de batxillerat en el seu règim de nocturn. La decisió s´ha pres sense comunicar-la prèviament a les direccions dels centres afectats. Va ser mitjançant una trucada de telèfon el divendres 25 d´abril. M’imagino la sorpresa del professorat, pre exemple, de l’institut Lluís de Peguera de Manresa que està celebrant el 50è aniversari del batxillerat nocturn o la dels professors de l’institut Investigador Blanxart de Terrassa que porten des del 1970 oferint aquesta opció de batxillerat.
El Departament d´Educació, dirigit per un socialista, ha començat el procés de tancament de tots els batxillerats nocturns públics de Catalunya, i preten substituir-los per una oferta d´educació a distància. Així doncs els alumnes que el proper curs hagin de repetir primer curs o que vulguin començar el primer de nocturn hauran de fer-ho mitjançant l´Institut Obert de Catalunya, l’ICO, i de forma no presencial.
Voler treure el batxillerat nocturn sembla una decisió injusta, i una vergonya, per a tots aquells que cada tarda renuncien al seu lleure després de la seva jornada laboral per anar al seu institut i intentar millorar la seva formació acadèmica. Dia rere dia s’esforcen, tot compaginant el treball amb els estudis, per assolir una formació superior que els permeti millorar laboralment. I la decisió aquesta la prenen els mateixos que s’omplen la boca parlant de progressisme i de polítiques d’esquerres, és una decisió que va directament contra els que no han pogut obtenir el títol de batxillerat per diversos motius. Sembla que no els importi gaire el futur de moltes persones que volen tornar a estudiar.
L’argument de que l’ICO suplirà aquesta modalitat no s’aguanta per enlloc doncs la presencialitat en el món educatiu té una sèrie de virtuts que no podem obviar. No tothom és capaç de fer un curs no presencial via internet, molta gent necessita de la rutina, de la constància, d’anar cada dia al seu centre i que els professors els hi proporcionin els temes, els exercicis, i els hi facin les explicacions pertinents. Estudiar de forma no presencial requereix d’un autodomini i constància que no tothom té i només cal fer una ullada al nombre d’abandonaments d’aquests tipus d’estudis per entendre-ho. Sense oblidar, també, que no tothom gaudeix d’accés a internet ni té la mateixa facilitat per moure´s per la xarxa.
Molts estudis assenyalen que patim, com a societat, d’una manca de nivell formatiu, suprimir el règim nocturn del batxillerat col•labora a perpetuar i cronificar aquest dèficit. La formació d´adults requereix de diversificació i de mitjans i si no es faciliten aquests el país se´n ressentirà.

dijous, 1 de maig del 2008

Bases i convocatòria de diversos programes

Referència: DOGC núm. 5122 - 30/04/2008
Departament: Educació
ORDRE EDU/186/2008, de 21 d'abril, per la qual s'aproven les bases generals de la línia d'ajuts i subvencions destinada a les entitats i associacions, les bases específiques dels diversos programes que la integren, i s'obre la convocatòria pública per a l'any 2008. (Pàg. 34052)
Beneficiaris: les entitats sense ànim de lucre, les associacions de mares i pares d'alumnes, i d'altres associacions, federacions i confederacions d'associacions, en els termes previstos a les respectives bases específiques.
Programa A: ajuts a les associacions de mares i pares d'alumnes de Catalunya, llevat de les de la ciutat de Barcelona, per a l'organització de l'activitat Escoles Obertes al Juny i/o Setembre.
Programa B: subvencions a entitats que duen a terme actuacions a favor de l'alumnat amb necessitats educatives especials derivades de discapacitats físiques, psíquiques o sensorials, greus trastorns de la personalitat o malalties greus, i als seus familiars.
Programa C: subvencions a les associacions de mares i pares d'alumnes per a l'organització del servei d'acollida matinal d'infants, en els centres educatius sufragats amb fons públics de Catalunya, llevat els de la ciutat de Barcelona, que imparteixen educació infantil i/o primària per al curs 2008-2009.
Programa D: subvencions destinades al finançament d'activitats i al funcionament de federacions i confederacions d'associacions de pares d'alumnat, i d'associacions, federacions i confederacions d'associacions d'alumnat de centres educatius no universitaris.
Programa E: subvencions a entitats sense ànim de lucre per a la realització de programes i actuacions de formació de persones adultes amb necessitats educatives especials derivades de discapacitats físiques, psíquiques o sensorials.
Programa F: subvencions a associacions i organitzacions professionals d'ensenyants , i a altres entitats amb personalitat jurídica pròpia i sense finalitat de lucre directament vinculades al món de l'ensenyament, per a la realització d'activitats de formació permanent adreçades al professorat de nivell no universitari i per a despeses de funcionament, informació i difusió.
Termini: d'un mes a comptar des de l'endemà de la publicació d'aquesta Ordre al DOGC, sense perjudici que les bases específiques de cada programa n'estableixin un altre.

dilluns, 28 d’abril del 2008

Bases i convocatòria per a la realització d'activitats de formació i perfeccionament en llengües estrangeres

Referència: DOGC núm. 5120 - 28/04/2008
Departament: Educació
ORDRE EDU/172/2008, de 15 d'abril, per la qual s'aproven les bases generals de la línia d'ajuts i subvencions destinada al professorat, les bases específiques del programa d'ajuts per a la realització d'activitats de formació i perfeccionament en llengües estrangeres, i s'obre la convocatòria pública per a l'any 2008. (Pàg. 33000)
Termini: 15 dies naturals a comptar des de l'endemà de la publicació d'aquesta Ordre al DOGC.

diumenge, 20 d’abril del 2008

X Congreso Interuniversitario de Organización de Instituciones Educativas

Juan José González López del Departamento de Didáctica y Organización Educativa de la Universidad de Barcelona nos transmite la siguiente información sobre el X Congreso Interuniversitario de Organización de Instituciones Educativas (X CIOIE) “Organizaciones Educativas al Servicio de la Sociedad”.
Fechas: 11, 12 y 13 de diciembre de 2008.
El X Congreso Interuniversitario de Organización de Instituciones Educativas “Organizaciones Educativas al Servicio de la Sociedad” (11-13/XII/2008) pretende resaltar, por una parte, el carácter instrumental de las organizaciones educativas respecto a la realidad y necesidades de la sociedad donde se sitúan y, por otra, destacar su compromiso con el desarrollo de una sociedad más justa, equitativa y solidaria.
El congreso, de carácter internacional e interuniversitario, se caracteriza por ir más allá incluso en esa reflexión y considerar a las organizaciones educativas como un pivote de transformación, siempre y cuando intervengan desde una perspectiva ética, abierta y comprometida. Es así cuando apuestan por un funcionamiento democrático en sus objetivos, procesos y fines, fomentan la reflexión y el pensamiento crítico, actúan de manera inclusiva y no sólo integradora, son competentes y no competitivas, dialogantes y comprometidas con el entorno y la mejora social.
.- Objetivos.
El X CIOIE se constituye en una actividad académica de carácter internacional de referencia dentro del área de la Didáctica y la Organización Escolar que reúne con carácter bianual al colectivo docente e investigador de las universidades españolas y extranjeras vinculado con este ámbito de conocimiento y también a profesionales de la dirección, gestión y supervisión de instituciones y servicios educativos.
En esta ocasión, el encuentro pretende alcanzar los siguientes objetivos generales y desarrollando las correspondientes líneas prioritarias de trabajo:
• Analizar y debatir la realidad y perspectivas de las organizaciones educativas al servicio de la sociedad actual.
• Conocer y valorar los estudios e investigaciones relacionadas con la naturaleza y desarrollo de las organizaciones educativas al servicio de la mejora social.
• Fomentar el intercambio de experiencias sobre dirección, organización y gestión de los sistemas e instituciones de formación.
• Impulsar la presentación y promoción de nuevas líneas de trabajo relacionadas con la organización y desarrollo de las instituciones de formación.
.- Líneas prioritarias:
• La organización y desarrollo del sistema educativo u otros sistemas formativos.
• Organización y dirección de instituciones educativas.
• La enseñanza-aprendizaje de las materias relacionadas con la organización de las instituciones educativas.
.- Organizan:
Universidad Autónoma de Barcelona
Universidad de Barcelona

dimecres, 16 d’abril del 2008

Operación Triunfo y los valores

Aquellas personas que estos días hayan visto la selección de los concursantes del programa televisivo de Operación Triunfo se habrán dado cuenta, ¡espero!, del trato infligido por el jurado de selección a un sinfín de ilusionados aspirantes. En muchas ocasiones se les ha ridiculizado, herido en sus sentimientos, se les ha descalificado, menospreciado y una larga retahíla de adjetivos con tal de garantizar el espectáculo y la cuota de pantalla. Lo sorprendente de todo ello es la reacción pasiva, callada y dócil de la mayoría de los aspirantes a concursantes.
Viene ésto a cuento por las situaciones que muchas veces nos toca vivir en nuestros centros educativos con temas tan sensibles como la vestimenta de los alumnos, los “piercings”, los castigos e incluso las observaciones que hacen los profesores a los alumnos. ¿A quién no le ha estallado una crisis por considerar, el alumno o sus padres, que el tono o lo dicho por el profesor no tenía el suficiente grado de corrección?. Por éso, sorprende ver cómo los aspirantes a un concurso de televisión tragan carros y carretas ante los comentarios despectivos de tres personas, como sorprende la facilidad de ciertos alumnos y padres en montar un cirio por cualquier tema con la excusa de que “a mí nadie me habla así”. Sin embargo esas mismas personas callan ante las humillaciones que les infligen en un concurso de televisión. Veamos otro ejemplo.
La forma de vestir es la expresión de “mi” libertad personal y como tal la entienden muchos de nuestros alumnos y los educadores sabemos que pedir una vestimenta correcta desencadena conflictos desagradables con los alumnos y sus padres. Es fácil recordar ciertas modas y sus correspondientes conflictos como los tangas que se veían, los pantalones caídos que dejan ver las bragas o los calzoncillos, las camisetas que enseñan mucho pecho, las gorras, los piercings, los pantalones rotos que enseñan más que tapan, las camisetas que en vez de poner PUMA ponen PUTA, ..... Ante según qué modas, cuando los centros educativos han querido hacer cumplir la norma de que hay que asistir al colegio con la vestimenta adecuada, los conflictos con los alumnos y sus padres han sido una constante ante la argumentación de “que yo me visto como quiero y el cole no es nadie para decirme nada”. Éstos mismos son los que cada semana se visten como quiere el portero de la discoteca de moda porque, si no, saben que no les dejarán entrar a bailar. Es más, el portero de la discoteca tiene un criterio tan subjetivo que un día entras y otro día no aunque vayas vestido igual. ¡Y no pasa nada!. A pocos se les ocurre montar el escándalo que montarían en su colegio.
¿Dónde estamos?. O no hemos llegado o nos hemos ido, pero la verdad es que no estamos. Tal vez todo sea tan simple como que es una cuestión de intereses. Quizás nos interesa más Operación Triunfo y la discoteca de moda que lo que podamos recibir, como sociedad, de un centro educativo. Es el viejo axioma que dice que aquello que todos tienen, la escolaridad, no tiene valor y aquello que pocos pueden tener, ser concursante de Operación Triunfo, tiene mucho más valor. Acabáramos pues, así todo es una cuestión de valores.

divendres, 11 d’abril del 2008

Correcció d’errada convocatòria formació en sectors prioritaris i emergents adreçada a aturats

Referència: DOGC núm. 5109 - 11/04/2008
Departament: Treball
CORRECCIÓ D'ERRADA a la Resolució TRE/555/2008, de 26 de febrer, per la qual es regulen i convoquen les subvencions per a 2008 i 2009 d'accions de formació en sectors prioritaris i emergents, adreçades a treballadors/es en situació d'atur, amb l'objectiu de facilitar l'adquisició de competències professionals requerides per a l'exercici d'una ocupació (DOGC núm. 5081, pàg. 16459, de 29.2.2008). (Pàg. 28063)