Busot, un mal exemple

L’aparició dels blogs a internet ha potenciat que molta gent i estaments puguin comunicar les seves idees i opinions d’una forma àgil i fàcil. La diversitat d’aquests és prou àmplia com perquè qualsevol persona pugui trobar de totes les tendències a poc que remeni en la blogsfera mundial. Això ha propiciat una nova forma d’entendre la comunicació fins ara escrita que semblava estar reduïda al suport paper. I és clar, on n’hi ha de tot hi ha mal ús i fins i tot abús com és el cas del blog de notícies anomenat Busot.

Particularment aquest blog en els seus inicis em resultava interessant de llegir i de seguir, pensava que mitjançant la utilització de la ironia i l’anonimat podien arribar a explicar tot allò que d’una forma més a cara descoberta seria complicat o impossible de dir. Val a dir que la utilització de l’anonimat o del pseudònim és una fórmula prou vàlida en el món del periodisme que facilita poder dir més coses de les que en condicions normals un diria. Fixeu-vos si és una fórmula molt utilitzada que aquest blog que esteu llegint utilitza el pseudònim de “pedagog” per tal de que el seu autor, o autors, pugui expressar amb més tranquilitat les seves idees. ¿Per què, doncs, Busot és un mal exemple?.

Bàsicament perquè amparant-se en l’anonimat es dedica a insultar a tort i dret a tots aquells que no considera de la seva corda. I això senyors de Busot no és de rebut, no és de rebut dir que el senyor Josep Antoni Duran i Lleida és el Dioni de la Franja o és el diputat català més dropo del Congrés dels Diputats. O que el senyor Daniel Sirera és Daniel cocoliso Sirera. O el senyor Albert Fernández és Albertito bat de bèisbol Fernàndez. O que el diputat de Ciutadans José Domingo Domingo és José Libertad! Libertad!. O anomenar al senyor Ignasi Farreres, exconseller de Treball, presumpte delinqüent. I moltes coses més.

La utilització de l’anonimat o del pseudònim no ha de servir per insultar ni per difamar la gent. No és de rebut dir presumpte delinqüent a un senyor que encara no ha estat jutgat i ni tan sols sentenciat. En tot cas el senyor Farreres és innocent fins que un jutge no demostri el contrari. No tot és vàlid senyors de Busot. No val insultar. No val ser groller. Vostès poden criticar, donar la seva opinió, dir la seva d’una forma més seria o més en broma, avorrida o amb ironia però el que no poden fer és insultar ni difamar. I molt menys ho poden fer des d’una tendència política concreta que té en aquests moments responsabilitats de govern. La gent es desanima davant d’aquestes actituds dels seus polítics i provoca en ella descensís i desmotivació política que es tradueix en abstenció electoral.

Tampoc és correcte censurar els comentaris que la gent fa a les notícies pel simple fet d'expressar idees contràries i no compartides. Per últim, dir que tampoc és de rebut aprofitar la plataforma anònima del blog de Busot per insultar als col•legues aliats polítics. Les coses dins de les aliances es diuen a la cara amb honestedat i claredat, amb sinceritat i lleialtat, el que no pot ser és fer de govern i oposició a la vegada. Amb respecte i educació s’arriba més lluny. Per tot això Busot és un mal exemple.