dimarts, 29 de maig de 2007

Resultats exitosos per a tothom

Els resultats de les eleccions electorals han tornat a deixar, com no podia ser menys, contents a tots els partits polítics. Aquí el que no es consola és perquè no vol i qui dia passa any empeny. I no seré jo qui els hi tregui la raó ni la il•lusió doncs hi ha moltes formes d’interpretar els resultats de les eleccions municipals.
Primera interpretació: Si el Partit Socialista Obrer Espanyol ha guanyat en el conjunt d’Espanya vol dir que a Catalunya ha guanyat Convergència i Unió. Si la interpretació que fem és pel nombre de regidors escollits la cosa és ben clara, el PSOE ha tret més que el Partit Popular i CiU més que el Partit Socialista de Catalunya-PSOE. Per tant guanyadors PSOE i CiU.
Segona interpretació: Si el Partit Popular ha guanyat en el conjunt d’Espanya vol dir que a Catalunya ha guanyat Convergència i Unió. Si la interpretació que fem és pel nombre d’alcaldes que ja tenen majoria absoluta la cosa és ben clara, el PP ha tret més que el PSOE i CiU més que el PSC-PSOE. Per tant guanyadors PP i CiU.
Tercera interpretació: Si el Partit Popular ha guanyat en el conjunt d’Espanya vol dir que a Catalunya ha guanyat el PSC-PSOE. Si la interpretació que fem és pel nombre de vots rebuts la cosa és ben clara, el PP ha tret més que el PSOE i el PSC-PSOE més que CiU. Per tant guanyadors PP i PSC-PSOE.
Encara es podrien fer més interpretacions que satisfarien a la totalitat dels partits polítics, ara bé, hi ha unes dades fredes i clarificadores que pocs s’han atrevit a dir de forma clara i directa. A nivell de Catalunya tots els partits han perdut vots en relació a les municipals de l’any 2003: CiU ha perdut uns 70.000 (-9%), el PSC-PSOE ha perdut uns 180.000 (-17%), ERC ha perdut uns 80.000 (-20%), ICV-EUiA ha perdut uns 75.000 (-24%) i el PP ha perdut uns 75.000 (-22%).
I pel que fa a la nostra ciutat, Terrassa, les dades encara són més evidents si les comparem amb l’any 2003: CiU ha perdut uns 1.000 vots (-8%), el PSC-PSOE ha perdut uns 5.500 vots (-17%), ERC ha perdut uns 3.500 vots (-43%), ICV-EUiA ha perdut uns 3.200 (-33%) i el PP ha perdut uns 3.000 (-33%). Si mirem les últimes cites amb les urnes a Catalunya podriem dir que quant més Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya tenim menys participació electoral dels ciutadans hi ha. Ja és ben trist que ningú hagi prés nota d’aquest missatge i que el responsable de la participació porti ja quatre anys al davant d’aquest Departament de la Generalitat i encara no hagi dimitit, o és que potser ja els interessa aquest baix tó electoral per tal de mantenir-se en el poder?.
Abans d’acabar fer esment d’una notícia que en el seu moment va generar una certa polèmica en el decurs d’aquesta campanya electoral: 16 persones han estat detingudes en el marc d'una operació contra el terrorisme islamista. La majoria de les detencions, 13 en total, s'han fet a Catalunya a les ciutats de Barcelona, Igualada, Mataró i Santa Coloma de Gramenet. Aquest operació, anomenada Tala, ha estat dirigida pel jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, i els jihadistes detinguts estan acusats de captar futurs terroristes per enviar-los a camps de formació i entrenament al Marroc, l'Iraq i l'Afganistan a més d'estar relacionats amb un grup terrorista marroquí salafista. Potser seria bó recordar ara la polsaguera que van aixecar les declaracions del senyor Artur Mas sobre el tema i l’atac de que va ser objecte per part d’alguns líders polítics molt millor informats que ell. En política no tot s’hi val i si val tot llavors no ens hem de queixar de l’elevada abstenció perquè si algun partit creix en els últims anys és el PA, el Partit de l’Abstenció.

6 comentaris:

Joan Rovira ha dit...

Tot i que hi ha aspectes on estem en profund desacord, trobo interessant la teva reflexió... Entre d'altres coses, perquè em sorprèn la poca quantitat de reflexions (no valoracions de partit, eh?) que ha generat el resultat electoral a Terrassa...

Pel que fa al darrer comentari, sobre el "PA"... No trobo que sigui gens correcte entendre l'abstenció com un bloc unitari: és d'una diversitat inabastable, tan plena de missatges que es fa impossible reduir-la a una sola lectura... Preocupant el percentatge, sens dubte. Però l'anàlisi no erà cosa de dos dies ni de tres...

I si no el fem, crec que coincidim, no anirem bé...

Pedagog ha dit...

Joan, estic d'acord amb tú de que l'abstenció no és un bloc unitari, és evident que hi ha moltes variables però estaràs amb mi que algunes tenen més incidència que d'altres. Una d'elles, m'atreveixo a dir, és que ja fa anys que cap partit perd mai i això ja fa riure a molta gent, t'has fixat com l'endemà de les eleccions molta gent ja fa la conyeta sobre aquest tema?. Això transmet una imatge de poca coherència i responsabilitat.

Una altra variable crec que és la de l'enginyeria electoral. Ja fa anys que el que més preocupa als partits és com desbancar el partit que ha tret més vots i no pas com col·laborar, encara que sigui des de l'oposició, en el bon govern de les nostres institucions. La política del treure't a tu per posar-me jo és una molt mala política. I és evident que n'hi ha moltes més variables però crec que aquestes dues són de les que demobilitzen més a la gent.

Joan Rovira ha dit...

Pedagog: reconèixer que les coses no t'han anat bé és sempre difícil, perquè entres a la fase següent amb la moral per terra... I dones armes als teus contrincants: la política, com tantes coses a la vida, és discurs: ja diran els altres el que vulguin, no cal que els doni arguments jo... No esperem que la gent es faci públicament l'haraquiri...

Això només passa quan algú es clava la gran patacada i necessita fer la gran catarsi...

Però els resultats electorals a Terrassa no donen per a tant dramatisme, ni molt menys. La política no és com el futbol, és (per bé i per mal) molt més complexa. Les eleccions, els pactes de govern, els pactes d'estat/país/ciutat, les complicades relacions oposició/govern, formen part de l'ànima de la política en una democràcia.

A vegades intueixo que a molta gent li agradaria que tot fos més simple, en blanc o negre, una política binària, de zeros i uns... Tot és més complexe i a vegades més confús. Però això ho ho fa més dolent ni més impur. Crec que justament al contrari.

Pedagog ha dit...

Joan, la política no és dicurs, la política ha esdevingut discurs. En el seus orígens la política era praxis, eren fets.

Joan Rovira ha dit...

El verb es fa praxis, més aviat...(M'ha quedat una mica bíblic, això...). La política és "fer"
sens dubte. Però no menystinguem la "paraula" (p.ex. "parlament"), amb idees al darrera: és imprescindible el discurs i el diàleg per crear la majoria que després legitimarà les decisions que esdevindran praxis...

Anònim ha dit...

Veo que este señor es muy persitente pues a medida que se acuerda de las cosas las va comentando, me refiero al de los comentarios.