Bon inici de curs

Aquesta nit ha cantat el gall del meu veí. La única pega que se li pot posar, a l’animal aquest, és que eren quarts de tres de la matinada i no m’ha fet gens de gràcia. He pensat, d’entrada, que el pobre estava una mica desorientat doncs se suposa que ha de cantar quan es fa de dia i no en plena nit. Un cop recuperat de l’imprevist m’ha vingut la vena humorística i crec que el que estava fent el gall era practicar de cara a l’inici del curs escolar perquè ja el tenim a tocar i igual com molts de nosaltres els últims dies de vacances els dediquem a anar agafant la rutina poc a poc per tal de minimitzar els efectes de la reincorporació a la feina, he suposat que el gall feia una cosa semblant tot assajant el seu cant al final de les seves vacances. Semblava que havia de durar molt i mirar per on ja s’acabat. Un nou curs escolar ens espera i tan sols ens queda saber si serà, de nou, un curs amb: - més objectius programats dels que estem capacitats per fer. Els humans, i els docents ho som, programem i programem fites i objectius per tal de demostrar que som capaços d’entomar mil i un reptes que al final de curs, quan fem el repàs dels objectius assolits, esdevé en la voluntat d’escriure fulls que ningú s’ha prés la molestia de llegir. - si serà un curs maravellós i podrem començar les reunions i les feines a l’hora (vegeu La puntualidad y la coherencia) i no haver d’esperar als mateixos de sempre. - si serem capaços de ser més productius i menys “xerraires” a l’hora d’entomar les feines. Potser els docents formem part d’un dels col·lectius que parlen molt, que confronten molt els diversos punts de vista però alhora concreten poc o gens el que s’ha de fer i això resta productivitat a la nostra feina. - els tres punts anteriors ben portats ens haurien de portar a estar menys hores a l’escola i no allargar la nostra permanència en ella. Més productivitat vol dir, aquí, més eficiència i aquesta vol dir més concreció i menys divagacions etèrees. - si serà possible, alguna vegada, fer el primer dia de feina més efectiu i no haver-nos de passar mig matí petonejant galtes de companyes i apretant mans de companys, a banda de no començar mai a l’hora perquè un bon grapat arriba tard ja el primer dia. - si serà capaç la Generalitat de Catalunya de donar més dies de preparació als docents i no fer més el paperina fent començar el curs escolar el dia dotze de setembre. La parafernàlia mediàtica dels polítics els porta a prendre decisions fàcils i populars que no serveixen per resoldre cap dels problemes que té plantejada la comunitat edicativa. Comencem abans però acabem també el curs abans i a més a més afegim algun dia festiu més pel mig. - si els mitjans de comunicació seran capaços d’acabar un estiu sense la cantarella de la “tornada al cole” i el que li costa a cada família. Ens bombardegen amb els llibres de text i la seva gratuïtat (vegeu ¿Libros gratuítos?. No, gracias. Me explico.) com si no els haguéssim de pagar amb els nostres impostos. Ens parlan del que costa la roba i les sabates dels nostres fills com si durant les vacances i els caps de setmana anéssin despullats. O del cost del menjador escolar, ¿és que quan no van a escola no mengen?. - si serem capaços de prescindir dels barracons, perdó, mòduls prefabricats, i ens dedicarem a construir les escoles que aquest país necessita ja siguin de titularitat pública o privada (vegeu Inscripcions escolars). Actualment no només tenim menys barracons sinó que estem superant el nombre màxim històric d’aquests. I tot això per culpa d’un gall que comença a assajar, amb temps, el seu cant a un nou dia. És per això que tan sols ens queda desitjar-nos un bon inici de curs.