El codi deontològic mèdic i els fills menors

El Tribunal Superior de Justicia de Catalunya acaba d’anul·lar dos articles del nou codi deontològic del Col·legi de Mèdics de Catalunya que feien referència a garantitzar la confidencialitat dels menors considerats madurs, això vol dir que si un menor considerat madur pel metge li diu a aquest que no informi als seus pares aquest no té perquè fer-ho. L’article 33 del nou codi deontològic obliga als metges a respectar la confidencilaitat dels menors davant els seus pares sempre que el metge hagi arribat a la conclusió de que aquest és prou madur. Això vol dir que si un fill nostre consumeix drogues i es atés per aquesta circumstància per un metge aquest pot decidir no informar als progenitors, o si el nostre fill pateix un coma etílic i es atés als serveis d’urgències d’un hospital no té perquè ser obligatori avisar i informar als pares si el metge que l’aten considera que el nostre fill és prou madur. Madur, per què?. Per drogar-se i emborratxar-se?. L’article 59 diu que ha d’existir un consentiment explícit del menor abans de practicar-li un avortament o una esterilització i deixar només la decisió en mans dels pares quan el menor no té la comprensió suficient per a decidir sobre el tema que la afecta. O dit d’una altra forma, si el metge creu que el menor té aquest comprensió no cal avisar i informar als pares i pot procedir. En poques paraules, els pares no pinten res en aquests supòsits. Tan sols cal que un metge consideri al nostre fill menor d’edat prou madur com per tractar-lo com a una persona adulta. La pregunta en tot cas és, en què es basa el metge, que acaba de conèixer al nostre fill, per decidir si és madur o no quan aquest arriba afectat per drogues, un embaràs o un coma etílic?. Qui és el Col·legi de Mèdics de Catalunya per decidir pels nostres fills menors?. Qui els ha donat aquest dret sobre la vida dels nostres fills menors d’edat?. Aquests dos articles deixen en absoluta indefensió als pares que tenen fills menors d’edat doncs no els hi permet prendre partit i decidir per situacions que afecten a aquests. El que no pot ser és que tothom pugui incidir sobre la vida dels fills menors d’edat menys els propis pares. Em sembla que estem arribant a extrems força absurds.