Inscripcions escolars

Ha acabat el periode d’inscripció als centres educatius per les etapes d’Educació Infantil, Educació Primària i l’Ensenyament Secundari Obligatori i a poc que els terrassencs estiguem informats haurem constatat que el que ens han dit no és ben bé la veritat.

Des que amb el govern tripartit van desaperèixer els barracots infames de l’època d’en Pujol gaudim, i cada vegada més, dels magnífics mòduls prefabricats que són la solució a tots els problemes del sector educatiu. Sembla mentida veure com certs sindicats i federacions de pares d’alumnes, que no fa pas tants anys cridaven i esbroncaven els antics gestors públics, ara aplaudeixen i declaren públicament que el tema de la manca de places escolars s’està fent bé, i ho diuen sense posar-se vermells. Jo ho comprenc, doncs no és el mateix un barracot que un mòdul prefabricat, o sí?.

Qualsevol terrassenc que presti una mica d’atenció observarà que des de fa anys només s’obren escoles públiques a la nostra ciutat. És més, des de la regidoria d’educació es llencen missatges en el sentit de dir que el problema de la manca de places escolars l’enfronta en solitari l’escola pública, incrementant el nombre de barracots això sí, i que la privada concertada no fa res i deixant traspuar sibilinament que al ser el gruix de nouvinguts immigrants estrangers no els interessa obrir nous centres. Però, la realitat quina és?. La realitat és que des de l’Ajuntament es posen tots els pals a les rodes per tal de desanimar als centres concertats el que obrin noves línies o nous centres. Hi ha un bon grapat de centres terrassencs que després de tenir els contactes corresponents amb la regidoria d’Educació, han vist decebuts que la consigna és obrir el màxim de centres públics i impedir al màxim l’obertura de noves línies o centres concertats. Però mentrestant el missatge és dir que la privada concertada passa, no s’implica, no l’interessa ajudar a resoldre aquest problema. La forma d’actuar de l’Ajuntament té un nom: sectarisme.

Prova del que s’ha dit en el paràgraf anterior va ser un article que el regidor Màrius Massallé va publicar al Diari de Terrassa, no fa gaire, on parlant d’aquests temes només feia referència a l’escola pública i va obviar qualsevol referència a la privada concertada. Hi haurà qui dirà que el senyor Massallé és d’un partit que s’autodenomina d’esquerres i que per tant això és lògic, però la veritat és una altra doncs aquest senyor és regidor de tots els terrassencs no només d’una part. Tot el que no sigui representar tots els ciutadans és sectarisme. I per cert ara que surt el Diari de Terrassa pel mig, quina gran oportunitat va perdre la periodista Mercè Boladeras de callar-se fa uns dies quan va escriure que molts pares demanen plaça a l’escola concertada bàsicament perquè no volen que els seus fills es barregin amb els immigrants que van a la pública. Quina observació tan desfortunada la d’aquesta senyora!.

Però, és clar, a nivell de la resta de Catalunya les coses no estan millor només cal agafar El Periódico de Catalunya de dissabte passat i veure com, un cop més, carrega les tintes contra els centres privats concertats fent de nou demagògia amb el tema de les quotes, les fundacions i les matrícules. Ja se sap que no hi ha res pitjor que una mitja veritat o una mitja mentida. L’obsessió d’aquest diari per les escoles concertades és per prendre nota.

Molt em temo que encara ens queden molts anys perquè les disputes polítiques es continuin realitzant en el camp de batalla de l’educació. Els polítics van trobar fa anys un recurs fàcil i populista amb el qual entretenir la gent i passar de puntetes per sobre d’altres problemes realment molt més difícils de lidiar i de resoldre, i mentre ens deixem enredar ells aniran fent el doble discurs i marejant la perdiu.