dimarts, 3 de febrer de 2009

De carnestoltes i excursions

S’apropa carnestoltes i, un any més, seria bo que els centres escolars es plantegessin quin ha de ser el seu paper respecte a aquesta celebració. És cert que l’escola ha contribuït a la recuperació d’aquesta festa que havia estat censurada i que havia quedat poc més que oblidada. Però un cop assumit això, i en la mesura en què la societat ja ha incorporat aquesta festa com a seva, valdria la pena reflexionar si l’esforç que li suposa a l’escola celebrar-la compensa la inversió de temps que fa en preparar les disfresses de la rua escolar. Són moltes les hores que es dediquen les setmanes prèvies a la rua per tal de que tot llueixi bonic. Des del punt de vista educatiu, val la pena tot aquest esforç?
Potser el temps de les rues escolars ja ha passat i el que caldria més seria ensenyar les arrels d’aquesta tradició per tal que els nostres alumnes, juntament amb les seves famílies, acabin participant més activament a la rua de la seva localitat. Amb el cor a la mà caldria preguntar-se quin és el benefici que treuen els nostres alumnes d’aquesta activitat escolar, més enllà d’aturar un munt de dies l’activitat normal de les matèries a impartir i a banda del gran esforç que suposa la preparació de la rua als mestres i professors. Ningú discuteix que la recuperació del carnestoltes ha estat una contribució social de l'escola més enllà de l’aprenentatge, però que avui dia s’hauria de tenir present més la vessant de l’aprenentatge que no pas la lúdica.
El mateix caldria repensar sobre el tema de les excursions a realitzar. Si en el seu origen va ser l’escola anomenada activa la que incorporà excursions o sortides per conèixer el medi natural i geogràfic, va ser a partir dels anys seixanta en que aquestes van esdevenir unes activitats molt importants dins la formació dels alumnes. Aquestes sortides, aquestes excursions, eren organitzades pels mestres i professors mitjançant gestions telefòniques o, fins i tot, anant-hi abans, un cap de setmana, a preparar-les personalment. Però els últims anys estem assistint a una major professionalització de les activitats i de les sortides escolars, trobant-nos immersos en una competició d’una oferta que el que busca és captar més clients. Així no és estrany veure anunciats programes de cases de colònies que ofereixen tota mena d’activitats i, fins i tot, discoteca a la nit després de sopar. Tot està tan organitzat que moltes vegades el paper dels mestres i professors queda reduït a la d’un espectador qualsevol i fa que no hi participin ni que vetllin pels seus alumnes. I la demanda d’aquests serveis integrals sembla que va en augment.
Des dels centres escolars no s’hauria mai de permetre que els docents no tinguin el paper protagonista a l’hora de dirigir l’aprenentatge dels seus alumnes. Les direccions pedagògiques no haurien de consentir que uns monitors del lleure guiïn les activitats formatives dels seus alumnes i que arribin a anul·lar i, fins i tot, fomentar l’absència dels docents responsables d’aquests. La iniciativa sempre l’han de tenir els docents. En l’altre extrem trobem les excursions o sortides a llocs com Port Aventura, Eurodisney, la platja, els parcs aquàtics i un llarg etcètera que són sortides de caire lúdic que poden fer les famílies amb els seus fills i que no cal que les facin amb l’escola o institut.
Des de l’escola s’ha d’oferir allò que contribueixi a l’aprenentatge i al desenvolupament personal i social dels nostres alumnes i que, en tot cas, no li pot oferir el seu entorn més immediat i no caure en el parany d’uns paquets turístics ben embolcallats però de poca o nul•la capacitat formativa.

4 comentaris:

Edison ha dit...

Puc estar força d'acord amb el tema de les sortides. Crec que no es tracta de deixar de fer-ne, sinó d'organitzar sortides que realment siguin una aportació enriquidora al procés d'aprenentatge de l'alumnat, i compensin les que no acostumaran a fer fóra del marc escolar.
En canvi, amb el tema de Carnestoltes no hi estic gens d'acord. Potser t'has fixat en un centre escolar on la dedicació per aquesta festa és exagerada. Jo he voltat per bastants centres i sempre he trobat moltíssima més dedicació amb el Nadal que amb el Carnestoltes. I aquesta sí que és una festa que s'hauria de celebrar a casa, qui la vulgui celebrar, i com la vulgui celebrar cadascú.

Pedagog ha dit...

En el tema del Nadal puc està també d'acord amb tu Edison, en el fons el que hauria d'interessar a l'escola és el que tu apuntes en el teu comentari, és a dir, que siguin " una aportació enriquidora al procés d'aprenentatge de l'alumnat, i compensin les que no acostumaran a fer fóra del marc escolar".
Actualment crec que ja no es tracta de si celebrem o no el Carnestoltes o el Nadal o la Pasqua, ... sino el per qué l'escola ha d'aturar el ritme normal de les classes. Interessa més saber el per què s'ha de celebrar alguna cosa que la celbració en sí mateixa. Si celebrem el Nadal perquè és Nadal no estem fent cap aportació als nostres alumnes. Si celebrem el Nadal (o Carnestoltes o la Pasqua) amb la intenció d'explicar el significat del Nadal llavors sí que val la pena dedicar temps i recursos a celebrar-lo.

Anònim ha dit...

Penso que a l'escola hi ha "molta roba i poc sabó". Si no anem en compte anirem de celebració en celebració i... quedarà temps per res més?

Estic molt d'acord amb el post. Felicitats i endavant amb el blog!

LPM

Pedagog ha dit...

Gràcies pels ànims LPM. Estic amb tu que l'escola s'ha de plantejar, seriosament, fer menys coses de les que actualment està fent. Serem capaços?