dissabte, 10 de novembre de 2007

Renda mínima d’inserció i escoles tallers: continua el desastre

En aquest mateix blog, i amb data de 6 de març de 2007, es publicava el comentari “El desastre de la renda mínima d’inserció”. Val a dir que vuit mesos després es pot afirmar que el desastre continua vigent. L’actuació de la Generalitat de Catalunya és d’una inoperància total doncs estem a finals d’any i encara no hi ha noticies sobre quan es resoldrà la convocatòria d’aquest any 2007, és evident però que no pot demorar-se gaire més doncs l’any està en les seves acaballes. Els responsables polítics del Departament de Treball, i de la corresponent direcció general, evidencien un cop més la seva ineptitud en la gestió política dels itineraris d’inserció sociolaboral. Fa pena el tema un any més i fan pena també els seus responsables.
Sort que estem parlant d’un govern pretesament d’esquerres que, segons diu ell mateix, té una alta sensibilitat social pels col•lectius més desafavorits de la societat. Un govern que fa bandera de la bona gestió amb un eslògan “fets, paraules no”, se’n recorden?. Ara ja no tenen excuses de que acaben d’arribar al govern, ara ja no es poden excusar en que la culpa és de l’anterior govern, ara els culpables són ells. No saben gestionar bé ni tan sols les polítiques socials de les quals es diuen els primers defensors. No tenen cap excusa, la realitat és prou evident.
El mateix està passant amb les escoles tallers, estem a finals d’any i la convocatòria encara està per sortir. Un altre col•lectiu feble desassistit pel govern de la Generalitat. El col•lectiu de joves sense estudis i sense formació professional i laboral és el majoritari en els programes d’escoles tallers, així doncs, estem parlant dels joves que més possibilitats tenen de ser exclosos per la nostra societat. El risc d’exclusió és molt elevat, però això a la Generalitat de Catalunya sembla que no l’importa gens. “Fets, no paraules” és el que com a societat els hi hauríem de demanar als nostres governants, encara que ells s’entestin en donar-nos “fets no, paraules”. I, per cert, ja que es van copiar l’eslògan d’un altre partit podrien, almenys, tenir la decència de complir-lo.
La societat catalana n’hauria de prendre nota dels fets, de les actuacions, dels nostres polítics de cara a les properes eleccions i no només de les seves paraules. Ara seran els centres col•laboradors de la Generalitat de Catalunya els que hauran de començar a corre-cuita aquestes formacions pressionats per l’imminent acabament de l’any. Ja va sent hora de demanar responsabilitats polítiques als governants incompetents.