L’autoritat de la tarima

El curs actual s’està caracteritzant per les referències mediàtiques a la disciplina i una d’aquestes ha estat si els professors han de fer servir o no, a l’aula, una tarima. Aquest taulat movible que forma una plataforma un poc més elevada que el paviment de l’aula era molt freqüent anys enrere en els nostres centres escolars. Certs professors la reivindiquen perquè des d’ella es podia guaitar tota la classe i controlar millor els alumnes, aquests professors estan convençuts que per a poder ensenyar en bones condicions fa falta exercir cert tipus de control. D’altres docents creuen que la tarima és un símbol d’un passat, de repressions i càstigs, que no hauria de tornar mai més. Fins i tot un diari com La Vanguardia, sorprenentment, va fer l’altre dia una enquesta on el 84% de la gent va votar a favor de la recuperació de la tarima a les aules fent un paral•lelisme entre la recuperació de la tarima i l’augment de més autoritat pels professors.

La disciplina està de moda, veure Disciplina, torna el pèndol, precisament perquè la nostra societat està mancada d’ella. Hem construït una societat tan laxa en el tema del respecte, de les obligacions, de les exigències i de la disciplina que el pèndol se’ns ha anat cap un extrem i ara, tot espantats, volem recuperar-lo i portar-lo cap a l’altre extrem. Quan es parla de la manca d’autoritat dels professors i s’insinua que, gràcies a una tarima o a tractar al professor de vostè en comptes de tractar-lo de tu, es podrà recuperar la disciplina a l’aula no s’està fent res més que quedar-nos amb l’anècdota. És cert que tot ajuda, però no és més cert que hi ha molts tutors i professors que saben del recolzament incondicional de molts pares als seus fills, molts docents que en un conflicte escolar són els sospitosos principals davant uns pares que justifiquen fins l’extrem els seus fills per tal de que no siguin sancionats per unes normatives que els hi semblen més dures que el propi codi penal. La decisió dels pares de recórrer la prohibició del jutge de que els adolescents implicats en els aldarulls de Pozuelo de Alarcón, on van ser detingudes vint persones i deu policies van resultar ferits, puguin acudir durant tres mesos a festes o fires de pobles després de les 22 hores diu molt de la societat que estem construint entre tots.

Sigui com sigui el pèndol ha començat el camí de tornada, la qüestió a plantejar-se és si arribarà fins l’altre extrem o bé serem capaços d’aturar-lo en el centre.