Les propostes educatives d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) per a les eleccions del proper dia 20 de novembre són les següents:
- Educació, igualtat d’oportunitats i construcció nacional.
L’educació constitueix per a Esquerra Republicana (ERC) un dels principals eixos de la seva acció política. Per a ERC l’escola catalana, en llengua i continguts, ha jugat i juga un paper cabdal no només per mantenir vives la llengua i la cultura del país, sinó que ha conjurat el perill de fractura social assegurant –a través dels programes d’immersió lingüística i des de fa més trenta anys- la competència lingüística en les dues llengües oficials de les joves generacions. Per tot això, Esquerra Republicana ha treballat i treballa per aconseguir una educació de qualitat per a tothom, entenent que una educació que promogui l’equitat i la igualtat d’oportunitats, tant en l’accés a l’escolarització com en els resultats educatius, és essencial per assolir un país més cohesionat i més just socialment.
ERC està convençuda que l’estabilitat social i democràtica d’un país ve directament relacionada pel nivell educatiu assolit per la seva ciutadania.
En aquest sentit, cal que el sistema educatiu compti amb els instruments que consolidin els centres educatius com a espais de convivència no excloents. És per això que es fa necessari, doncs, potenciar i consolidar la llengua catalana com a llengua vehicular del sistema educatiu i com a factor de cohesió social. Amb una adequada integració educativa, social i cultural de tot l’alumnat del sistema educatiu català, independentment del seu origen i condició, juntament amb l’aprenentatge de la llengua castellana i d'una llengua estrangera
- La recerca de l'equitat educativa.
La inequitat del sistema educatiu té el seu origen en el diferent capital cultural de les famílies i en el seu nivell socioeconòmic. És a dir, els infants porten incorporades unes desigualtats tan remarcades que fa difícil que el sistema educatiu, per si sol, pugui corregir aquesta situació. A més, també hi ha processos al llarg de la vida escolar que poden incrementar, encara més, aquestes desigualtats i impedir la consecució de la igualtat d’oportunitats.
Davant d’aquesta situació, sembla obvi que la dualitat afecta el dret a l’educació de la ciutadania i que el legislador hauria de corregir aquesta situació. Es fa necessària la cerca de mecanismes que consolidació de realitats antagòniques. Afavorir el dret d’elecció d’uns, no hauria d’afectar mai el dret a l’educació dels altres. L’escolarització és la condició necessària per assolir el dret a l’educació, però no és per si sola una condició suficient.
És per això, que cal garantir, en primer lloc, la gratuïtat real del conjunt de centres del servei públic i evitar, així la selecció de l’alumnat. Però en segon lloc, cal oferir unes condicions materials i curriculars homogènies en tots els centres. Cal implantar la sisena hora a l’educació primària de les escoles públiques.
Aconseguir un país competitiu econòmicament i cohesionat socialment, passa per assegurar uns majors nivells formatius per al conjunt de la població.
- Mesures que volen portar a terme:
- Tenir les competències exclusives per tal de poder desenvolupar polítiques pròpies en educació.
- Potenciar i consolidar la llengua catalana com a llengua vehicular al sistema educatiu de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears com a factor de cohesió social en un marc plurilingüe.
- Atorgar els recursos necessaris per garantir el dret dels 125.000 estudiants valencians que sol•liciten poder estudiar en català a l'Escola Valenciana.
- Avançar en l’homogeneïtzació de les condicions estructurals de l’oferta educativa pública i concertada, com a estratègia indirecta, per promocionar la distribució equitativa de les preferències de les famílies.
- Finançament adequat per implantar la sisena hora lectiva a l’escola pública és una mesura inequívoca d’equitat educativa i afavoridora de la igualtat d’oportunitats per a tot l’alumnat.
- L’educació no és una despesa, sinó una inversió de futur i una de les millors fórmules per evitar que la crisi econòmica s’aguditzi.
- Laïcitat: convivència i respecte a la llibertat de consciència.
Des de la perspectiva dels valors republicans que fonamenten les societats democràtiques, el laïcisme és el concepte igualitarista que permet el respecte a totes les creences, tant religioses com no religioses, sense establir cap tipus de privilegis ni de preeminència d'una sobre les altres. La laïcitat no és una posició agnòstica o atea, sinó neutral. Ha de ser l'espai comú de trobada de totes les religions i creences, d'agnòstics i ateus. I des de la pràctica política, això significa atorgar el mateix valor i els mateixos drets a totes les religions i persones siguin catòliques, musulmanes, jueves, atees, budistes, testimonis de Jehovà, mormones, agnòstiques o atees.
Des d'aquest punt de vista, la laïcitat nega la pretensió excloent de qualsevol religió de tenir el monopoli social o educatiu en un territori determinat o la voluntat de mantenir les prebendes que històricament han adquirit, entre elles, les educatives.
La Llei d'Educació segueix mantenint la religió com una assignatura dogmàtica en el marc de l'educació obligatòria amb un professorat i uns continguts determinats per la pròpia Església Catòlica, confonent els termes i l'espai on s'ha de desenvolupar la formació religiosa. El dret a la formació religiosa ha de ser escrupolosament garantit, però en el marc de cadascuna de les confessions. Perquè fer-ho en el marc de l'educació formal i en horari lectiu estableix un privilegi i nega el dret dels pares agnòstics, ateus o d'altres confessions a rebre la formació d'acord amb el seu pensament. Així mateix, en l'educació reglada els continguts que es donen o que s'haurien de donar són científics, els continguts dogmàtics de fe han de tenir un altre espai.
La formació religiosa, pel respecte que mereix, no pot ser considerada una assignatura més, d'aquelles que s'ensenya per temes, es memoritza, s'examina i, fins i tot, es copia per aprovar. La formació religiosa s'ha de produir en les esglésies, en les mesquites o en l'espai que cada culte decideixi, però no en el marc de l'educació institucional reglada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada