La hipocresia ha tornat a fer acte de presència en el món educatiu de la mà, un cop més, de la política. El Tribunal Suprem ha setenciat que a un grup de pares de l'Escola Pia d'Olot que estaven pagant mensualment uns diners a aquest centre concertat se'ls hi ha de retornar les quantitats abonades atesa la voluntarietat d'aquestes. I és cert .......... però no. D'entrada i tal com deiem en el comentari El contracte programa i el concert econòmic la mateixa Generalitat de Catalunya reconeix que "s'ha d'avançar en la línia d'adequar el mòdul econòmic en tant que no es disposa de l'estudi per determinar els costos estàndards dels centres i .......". És a dir, evidencia que són conscients de que el concert econòmic no cobreix els cost real de l'ensenyament. Però hi ha un altre tema que val la pena tenir en compte i és que quan uns pares matriculen el seu fill en un centre concertat se'ls informa abastament de tot i també de que per la diferència entre el cost real i el que cobreix el concert és la quantitat que han d'abonar mensualment si voluntariament volen matricular el seu fill en aquell centre. Ningú els obliga a fer-ho, però el que no és de rebut és que un cop feta la matrícula es vulgui disfrutar gratuïtament de l'ensenyament quan ja se sap que aquest té un cost. Perque el resultat és molt clar: la resta de pares pagaran més per culpa d'aquesta situació. S'ens ha venut el tema de les fundacions dels centres concertats com unes entitats fosques i sinistres quan són clares i obertes, legals i exteses a tot tipus d'organitzacions: els partits polítics les tenen i les fan servir per rebre subvencions de diners públics i no passa res. Però tot plegat està envoltat d'un debat interessat i polític ple d'hipocresia i mala fe (vegeu el comentari Eleccions i coherència). Potser la pròpia Generalitat en un acte de sinceritat política hauria d'informar els pares que el concert econònic no cobreix el 100% del sou dels mestres i professors, ni les inversions, ni la majoria de l'apartat de manteniment dels centres, ni els estadis, ni la dedicació directiva, ni els tres primers mesos d'una substitució laboral, ni els serveis administratius, ni .......... Ara que venen eleccions que siguin honestos, que alguns es treguin la careta i ho diguin. D'altra banda si no és així continuarem tenint els pares que confien els seus fills als centres concertats enganyats i desconcertats.
Opinions lliures, però respectuoses, sobre temes d'educació, política i de caire social.
dilluns, 25 de setembre del 2006
dissabte, 16 de setembre del 2006
Boadella y el Partido de los Ciudadanos
dilluns, 11 de setembre del 2006
Rubianes i el dret d'expressió
dimecres, 6 de setembre del 2006
No todo vale, ¿o sí?
divendres, 25 d’agost del 2006
Eleccions i coherència
dimecres, 9 d’agost del 2006
La puntualidad y la coherencia
dijous, 27 de juliol del 2006
El contracte programa i el concert econòmic
dimecres, 26 de juliol del 2006
Bilingüísmo y realidad social.
divendres, 14 de juliol del 2006
És cert senyor Maragall ........
dimarts, 11 de juliol del 2006
Calendario de aplicación de la LOE
dijous, 6 de juliol del 2006
Quan el director sempre té raó
dissabte, 1 de juliol del 2006
Los profesores vanguardistas
dimarts, 6 de juny del 2006
Reflexions al voltant de la prova d'accés als CFGM (i III)
dimecres, 31 de maig del 2006
¿Elección de escuela?
dimecres, 24 de maig del 2006
Reflexions al voltant de la prova d'accés als CFGM (II)
Reflexions al voltant de la prova d'accés als CFGM (I)
Fa pocs dies s'ha donat a conèixer els resultats de la prova d'accés als Cicles Formatius de Grau Mitjà. A la ciutat on visc el percentatge d'aprovats ha estat del 88%, és a dir, gairebé 9 alumnes de cada deu podran matricular-se el proper curs en un Cicle Formatiu de Grau Mitjà. Estem parlant, doncs, d'uns alumnes que tot just fa un any que en els seus respectius centres van suspendre. Què ha passat en aquest any?. Segurament una part important han cursat un Programa de Garantia Social, és aquesta la diferència?. O potser és que necessitaven un any més per madurar?. Les Juntes d'Avaluació de l'ESO es van equivocar?. Eren alumnes que s'avorrien a classe?. Els professors dels PGS són molt bons?. Què ha passat?.
La veritat és que potser no hi ha una única resposta. Segurament n'hi ha més d'una, en tot cas la pregunta seria: ¿per què uns alumnes que no han superat l'ESO, i en alguns casos ni tan sols el tercer de l'ESO, un cop fet un Programa de Garantia Social o un curs de preparació a la prova d'accés als Cicles Formatius de Grau Mitjà, el propi Departament d'Educació els hi reconeix la competència suficient per poder-se matricular en un Cicle Formatiu?.