El Govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat el Decret pel qual es regulen les ludoteques, moltes de les quals s’havien constituït amb la ferma voluntat de fer d’escoles infantils al•legals. Benvingut sigui el citat Decret.
La Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola defineix la ludoteca com un centre d’esbarjo on es guarden jocs i joguines per a la seva utilització i préstec. Tanmateix l’Institut d’Estudis Catalans defineix la ludoteca com a centre d’educació en el lleure que fomenta l’activitat lúdica dels infants per mitjà de joguines, jocs didàctics, i d’altres. Així doncs una ludoteca mai ha de suplantar les funcions d’una escola infantil car la seva finalitat és el lleure de l’infant.
Aquesta regulació ha aixecat polseguera en el sector de les ludoteques, que se sent atacat i incomprès per part de la Generalitat, i que veu perillar el futur dels seus negocis. Negocis, val a dir, prou legítims, legals i honrats com el que més. Ara bé, la finalitat actual d’una part prou important de ludoteques tots sabem que no és la que hauria de ser. No és un argument vàlid, per part dels representants de les ludoteques, dir que aquest Decret no respon a la demanda social de manca de places de guarderies o, millor dit, d’escoles infantils. I no és vàlid perquè el que s’està regulant són les ludoteques i no pas les escoles infantils que ja fa molts anys que estan regulades. El que passa és que la inoperància de la Generalitat, en aquest tema, ha portat a creure a la gent que una ludoteca és igual a una escola infantil més barata. El propi nom del negoci diu què és un lloc on podem portar als infants a jugar i a que s’ho passin bé però no un lloc on aparcar o guardar nens. També Port Aventura és un espai lúdic i a ningú se li acudeix deixar els nens vuit hores al dia any rere any.
Una altra queixa del sector és que la regulació no l’hagi feta el Departament d’Educació i sí el Departament de Governació i Administracions Públiques. Sembla evident que al no ser un servei educatiu formal el que ofereixen les ludoteques el Departament d’Educació no té res a dir en aquest assumpte.
Fa por, també, l’argumentació que fan alguns pares en els mitjans de comunicació queixant-se per aquesta regulació que consideren que va contra els seus interessos personals i econòmics. Llegir que la titulació, i per tant la formació, és el de menys en aquests casos i que l’important és poder tenir col•locada la criatura en un lloc encara que no reuneixi les condicions ens indica que, en la nostra societat, hi ha pares que no assumeixen les seves responsabilitats paternes amb el mínim de seny necessari. Aquests arguments constaten que hi ha pares més preocupats en “guardar” els seus fills més que en contribuir a la seva educació.
Com a societat civil ens hem d’alegrar d’aquest regulació però, alhora, cal exigir al Govern de la Generalitat la creació, o la facilitat de crear, moltes més places d’escoles infantils. No pot ser que moltes famílies visquin amb el neguit de no disposar d’una plaça escolar pel seu fill. Aquest és un dels grans dèficits que el tripartit, sis anys desprès, no només no ha millorat sinó que l’està empitjorant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada