El màrqueting de la jornada de portes obertes

La imatge dels centres escolars és una qüestió important i alhora delicada. És tant important que malgrat tots els esforços que es fan no s’aconsegueix superar del tot la imatge negativa que la societat té d’aquests. És evident que els centres han fent els dies previs al període de preinscripció esforços per ser escollits pels pares. I, curiosament, quants més mecanismes administratius per distribuir la matrícula posa l’Administració més necessitat de comunicar millor el què fan tenen els centres educatius. Segurament és la necessitat d’esvair la impressió d'alguns pares que potser tenen menys confiança pel fet que portaran els seus fills a un centre educatiu perquè els ha tocat per normativa. Així doncs, cada any es reprodueixen les jornades de portes obertes amb l’objectiu d'aconseguir matrícula. Però el màrqueting és una cosa molt diferent de la comunicació.

La comunicació dels centres educatius es plasma, de forma molt evident, en la imatge física d’aquests. Aspectes visibles com l’edifici, els rètols, la neteja, el logotip, la lluminositat de les aules, el gimnàs, els laboratoris, ... diuen i comuniquen molt més del que un es pot imaginar. Altres aspectes com la tipografia de les comunicacions escrites amb els pares, l’edat dels professors, l’ambient a les hores d’entrada i sortida del col•legi així com la classe social dels alumnes, el titular del centre, .... comuniquen molt més que un dia de portes obertes per molt que aquest s’hagi preparat tenint en compte tots els detalls. El màrqueting de la jornada de portes obertes posa l'accent en el producte que es vol vendre, la matrícula, i per això n’ha de cantar les virtuts i buscar la satisfacció dels pares. Però compte amb el que es diu, doncs es treballa amb un producte difícil de vendre i no es pot assegurar el resultat de que tothom aprovarà.

És cert, també, que els mitjans de comunicació no ajuden gaire i que les notícies educatives són esporàdiques i escasses, a no ser que aquestes facin referència a fets excepcionals i habituals, cosa que contribueix a formar una imatge desenfocada de la realitat dels nostres centres educatius. Es fa complicat lluitar contra els tòpics del fracàs escolar, del malestar docent i de les agressions que es produeixen en els nostres centres. També amb els tòpics de l’inici i del final del curs escolar que, any rere any, es difonen pels mitjans de comunicació. En paraules dels autors Armentia i Caminos (2003): “Com més negatives siguin les conseqüències d'un fet, més possibilitats té de convertir-se en notícia, com més cruent i insòlit és l'espectacle, més gran és el seu valor noticiable”. Sense oblidar, també, que l'educació ja fa anys que s’utilitza com a argument per a la confrontació política.

Sembla evident que si pràcticament ningú no parla bé dels centres educatius correspon a aquests donar-se a conèixer, tant per captar nous clients, mitjançant el màrqueting de la jornada de portes obertes, com per mantenir el seu posicionament en la societat mitjançant una bona comunicació.

Per cert, i ja per acabar, quina gran pensada que ha tingut el Departament d’Educació en el tema de les matriculacions. Si detecten que els pares han falsejat les dades d’inscripció castigaran els seus fills, al final del proper curs, amb un canvi obligat d’escola. Per què han de penalitzar els fills un cop aquests ja s’han adaptat al centre i als companys?. Quina culpa tenen els fills del que fan els pares?. I per què no sancionen els pares?.