dimarts, 14 de juliol del 2009

Finançament, el mal exemple dels polítics

Pel que sembla s’ha arribat a un acord en el tema del finançament econòmic i, de nou, el comportament dels nostres polítics governants ha estat decebedor pel conjunt dels ciutadans d’aquest país. I no em vull referir a si a Catalunya, o a Madrid, li han de correspondre més o menys diners. Si els milers de milions d’euros que diuen que li corresponen a Catalunya, o a València, són pocs o molts. Em refereixo, un cop més, a la coherència demostrada pels nostres governants i al respecte que en tenen per les normes.
Tots sabem que l’Estatut de Catalunya és una llei orgànica, és a dir, que és una norma de rang legal que es troba en un nivell jeràrquic superior. Per a l'aprovació de l’Estatut de Catalunya va caldre la majoria absoluta dels nostres representants polítics. Val a dir que en els països on existeix aquest graó intermedi entre la lleis ordinàries o comunes i la Constitució, és normal que es limiti l'aplicació de les lleis orgàniques a una sèrie de matèries concretes. Estem parlant, així, de regulacions molt importants i sensibles.
El finançament acceptat pel Govern tripartit de Catalunya s’allarga fins l’any 2012 quan l’Estatut marca l’any 2011 com a límit màxim per resoldre aquest tema. És cert que venim, també, d’un altre incompliment com és el retard d’un any respecte el model i aplicació del finançament. I, malgrat tot, els nostres polítics governants riuen i ens diuen que és una molt bona notícia, per tots nosaltres, el fet d’haver aconseguit tots aquests milions d’euros i que no cal donar-hi voltes al cap si això s’aconsegueix un any desprès del que marca l’Estatut. Que el que importa són els diners i res més.
Tremolor és el que hem de sentir els educadors cada cop que els nostres polítics es passen les lleis pel folre del darrera. Així no s’educa un país, així no donem cap exemple als nostres ciutadans i, molt menys als nostres joves. Si els nostres governants són els primers en incomplir la llei com podem pretendre l’exigència d’aquesta?. Ens estan dient que si no fem la declaració de la renda d’aquest any la podrem fer i liquidar l’any vinent i que no ens passarà res?. O, ben al contrari, si ens passem tan sols un dia ja ens estaran cobrant un fort recàrrec econòmic per entregar-la fora de termini?. Com ens poden exigir a nosaltres allò que no fan ells?. Quin exemple és aquest pels nostres joves?. Els centres educatius, els educadors, els pares, com podem exigir els nostres joves el compliment de les normes amb exemples com aquest?.
Els nostres governants no viuen la nostra realitat, viuen la seva que està desarrelada, i molt, de la nostra. Per a ells tot s’hi val si aconsegueixen el que volen, fins i tot si amb això se salten el compliment de les lleis que ells mateixos han aprovat. Trist, molt trist.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Encara és més trist i habitual veure'ls discutir com si fossin canalla: que acusen a algú de fer una cosa? Automàticament diu que l'oposició també ho fan, o que ho fan pitjor. Ara amb el finançament es queixen perquè "a l'altre li ha tocat més que a mi!" i així cada dia...

Anònim ha dit...

(continuació)... Ah, si! I m'oblidava de la increïble capacitat que tenen alguns per justificar la corrupció i altres delictes i, alhora, la intolerància que mostren davant del mínim error dels rivals polítics.

Pedagog ha dit...

Benvolgut "Anònim" no puc estar més d'acord amb les teves opinions. Però el que és més trist és que aquest missatge va calant mica en mica en la societat.