Decepció

La decepció és un pesar causat per un desengany, és un desplaer que hom sent per alguna cosa, especialment d'haver fet una cosa de la qual es penedeix. Fixem-nos que des-engany és sinònim de falta de veritat. Dic això perquè a la vida de cadascú de nosaltres de decepcions n’hi ha un munt. Decepció per allò que no ha sortit bé malgrat l’esforç dedicat, és el cas de l’alumne que malgrat haver estudiat molt acaba suspenen l’exàmen. Decepció per aquella persona que ens ha fallat, és el cas del treballador que ha confiat en la paraula del seu superior i veu com aquest el menysté i l’ignora. Decepció per aquella amistat que creiem ferma i forta, és el cas d’aquell amic que no té miraments i et traeix per interessos materials o professionals. Decepció per ......

En una societat com la nostra on la paraula donada no té cap valor i on tot és justificat en funció dels objectius, la formació que hem de proporcionar als nostres fills ha d’incloure la preparació per a fer front la decepció. És una part de l’educació que costa portar-la a terme doncs implica dir als nostres fills que no s’han de fiar de ningú i això és molt poc educatiu. L’expressió aquella de que no t’has de fiar ni del teu pare contrasta amb els valors de l’amistat, la confiança i la sinceritat però molt em temo que si tampoc eduquem en la desconfiança el que fem és formar babaus que s’ho empassen tot i que reberan bufetades per tot arreu.

Sé que és complexa i fins i tot antipedagògica aquesta forma d’actuar però els adults bé que sabem que la punyalada pot venir d’aquell que menys t’ho esperes. Darrera un somriure i unes bones paraules, fins i tot d’unes magnífiques promeses, es pot amagar la traïdoria d’una persona sense escrúpols que trepitjarà a qui calgui per tal d’aconseguir els seus objectius. Són llops amb pells de xais i si no volem que els nostres fills pateixin per culpa d’aquesta gent els hem d’ensenyar a que sàpiguen distingir-los i apartar-los de les seves vides. I és una tasca força complicada doncs aquesta mena de gent saben moure els fils per tal de sortir-se’n amb la seva.

És complicat fer entendre als nostres fills que juntament als valors que els hi volem transmetre els hi afegim l’estratègia de la desconfiança envers els altres. Que no tothom pel fet de somriure o dir-te les coses amb bones formes i paraules et desitja el teu bé, ans el contrari que el que busca és fer-te mal. Estem, doncs, davant una de les moltes contradiccions que conformen l’educació dels nostres fills i nosaltres, els adults, que ho sabem, moltes vegades dubtem quina opció formativa agafar si la de que l’ésser humà és bo per naturalesa o bé l’opció contrària on un no s’ha de fiar ni dels seu ....... pare?.