Eleccions 2012: propostes educatives d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)

Les propostes educatives d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) per a les eleccions del proper dia 25 de novembre queden recollides a continuació.

.- Assegurar l’èxit educatiu de tothom, posant fre a les retallades pressupostàries aplicades sense cap mena de criteri.

.- Començar a construir el que ha de ser un sistema educatiu propi que respongui en els seus continguts i organització a la realitat i a les necessitats de la societat catalana actual.

.- Oposar-se amb fermesa a les intencions del govern de l’Estat. Una oposició que haurà d'emparar legislativament, si fos necessari, la desobediència de la comunitat educativa a les mesures centralitzadores.

.- Cal un nou Pacte Social i Educatiu que estableixi quines hauran de ser les prioritats d’un sistema educatiu propi.

.- El model d’escola catalana, inclusiva i compensadora de les desigualtats socials, continua sent per a Esquerra Republicana l’eix bàsic que ha d’orientar la política educativa dels propers anys.

.- Estendre la immersió lingüística a totes les etapes educatives obligatòries i assegurar l’ús de la llengua catalana, especialment a la secundària, com a llengua vehicular de l’ensenyament.

.- Un nou Pacte Nacional per a l’Educació, que sigui la base d’una futura Llei d’Educació Catalana que organitzi el nou sistema educatiu català sense cap condicionant de la legislació espanyola.

.- El servei públic educatiu haurà d’assegurar l’equitat per a tot l’alumnat i, en conseqüència, la nova administració educativa haurà d'impulsar les mesures necessàries que facin possible, en l’àmbit escolar, la compensació de les desigualtats inicials.

.- L’assoliment de l’èxit educatiu per a tothom, entenent com a èxit la suma de l’èxit acadèmic, l’èxit personal, l’èxit social i l’èxit professional.

.- Incrementar la coresponsabilitat entre els centres educatius i l’Administració Pública amb els objectius d’èxit.

.- Dotar els centres d’una gran autonomia. Autonomia per decidir l’organització interna que més s’adeqüi al seu projecte educatiu, per decidir els continguts i els horaris de les matèries que més s’ajustin a les necessitats de l’alumnat i autonomia per intervenir, mitjançant la direcció, en la selecció del professorat del centre.

.- Incorporar una política de recursos humans que millori la formació inicial, l’accés, la carrera docent i l’avaluació, tot i respectant unes condicions laborals dignes.

.- Reforçar tots els acords de coresponsabilitat i explicitar i formalitzar un pacte de confiança, entre tots els agents de la comunitat educativa, i un projecte operatiu de treball en xarxa.

.- Les famílies, en tota la diversitat de la seva expressió, són les primeres responsables de l’educació dels seus fills i filles.

.- Potenciar la FP com a objectiu de país.

.- Orientació, tant adreçada a joves com a persones adultes, per descobrir la pròpia vocació i ajudar a trobar els àmbits professionals amb més futur a curt, mitjà i llarg termini.

.- Acomodar l’oferta formativa, no només a la demanda de formació, sinó també a les perspectives d’ocupació.

.- Potenciar la formació de les persones adultes amb l’objectiu d’incrementar la seva qualificació acadèmica i professional i millorar la seva ocupabilitat.

.- Potenciar l'Institut Obert de Catalunya incrementant la seva oferta formativa, amb l'objectiu de donar resposta a les persones que no poden seguir una formació presencial.

.- Especialitzar els centres de formació professional, implantant de forma generalitzada un model de formació professional integrada per tal de donar resposta a la formació inicial, a la continuada, a l’acreditació de les competències professionals i a la transferència tecnològica, i flexibilitzar l’oferta per tal de donar resposta tant a joves que inicien la seva formació com a persones treballadors en actiu i persones aturades.

.- Potenciar l’establiment de convenis amb les empreses per fer-les partícips de la formació en alternança de l’alumnat i de la formació continuada del professorat en els aspectes tecnològics que cada sector incorpora.

.- Regular l’acreditació professional necessària per ocupar els diferents llocs de treball, amb l’objectiu de millorar la qualitat del treball de les persones, incrementar la productivitat i guanyar en la realització personal i l’autoestima de les persones ocupades.

.- Tota l’escola ha de ser inclusiva, és a dir, ha d’oferir les oportunitats per assolir els millors resultats possibles a tothom. En aquest sentit, proposen un Servei d’Educació de Catalunya on, en base a la pluralitat i la llibertat d’opcions educatives, tots els centres sostinguts amb fons públics col•laborin en l’assoliment d’una escolaritat equilibrada de tot l’alumnat, la qualitat educativa i la cohesió social.

.- Tendir a una progressiva restitució de la sisena hora a la pública i dels contractes programa a l’escola concertada, així com dels instituts escola.

.- Promoure iniciatives legislatives per tal de suspendre els processos de desnonament quan les famílies afectades tinguin fills en edat escolar.

.- Prioritzar l’atorgament de beques de menjador en situacions de pobresa escolar i redefinir els programes de reutilització de llibres de text per tal que suposin un estalvi a les famílies.

.- Tendir a la generalització de l’atenció dels infants de 0 a 3 anys i les seves famílies, diversificant l’oferta educativa en funció de les seves necessitats i fent especial atenció a les zones desafavorides i a les zones rurals.

.- Optimitzar els recursos per a la detecció precoç de necessitats educatives especials, així com dels diversos talents, per tal de posar en joc els recursos pedagògics adaptats a cada persona.

.- Formar el professorat, tant en els nivells inicials com en la formació permanent, en diverses metodologies i recursos d’atenció a la diversitat, tot promovent l’estudi de casos i el coneixement de les bones pràctiques.

.- Dotar l’Agència d’Avaluació i Prospectiva de funcions d’avaluació pedagògica del procés, que permetin dissenyar formacions ajustades a les necessitats dels equips docents.

.- Incentivar, en el desplegament de l’autonomia de centres, el disseny de Plans de diversitat en els centres, que prevegin l’ús de recursos contextualitzats (USEE, psicopedagogs, etc.), la formació dels professionals corresponents i la relació amb les famílies, i dotar els centres amb el pressupost adequat per dur-los a terme.

.- Promoure ràtios i formes d’organització que facilitin l’atenció a tot l’alumnat en diverses formes d’agrupament: individualment, en grups petits i en gran grup. Reduir al mínim imprescindible l’atenció segregada a l’alumnat amb necessitats específiques.

.- Reduir el currículum prescriptiu, tot definint de forma participativa una cultura comuna desitjable per a tota la ciutadania.

.- Incrementar en tots els nivells el percentatge de dedicació dels tutors i tutores al seu grup de referència, per tal d’acompanyar de forma adequada el procés d’aprenentatge de cada alumne.

.- Reforçar els recursos de suport extern als centres, possibilitant la reducció del nombre de centres atesos per cadascun i la coordinació entre els diversos professionals.

.- Reprendre els plans educatius d’entorn i donar suport a iniciatives similars, que prevegin la dimensió de desenvolupament comunitari de l’educació.

.- Promoure la recerca, les publicacions i l’intercanvi professional relacionat amb la comprensibilitat i la inclusió de l’educació.

.- Integrar l’ús dels recursos digitals a l’aula com a oportunitat per a promoure el canvi metodològic que permeti assolir les competències que el món actual reclama.

.- Ajustar l'enfocament d’estratègies orientades a la cultura com a disciplina globalitzadora del fet social, cultural i artístic per complir amb els objectius que ens requereix el món contemporani.

Eleccions 2011: propostes educatives d'ERC

Les propostes educatives d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) per a les eleccions del proper dia 20 de novembre són les següents:

- Educació, igualtat d’oportunitats i construcció nacional.

L’educació constitueix per a Esquerra Republicana (ERC) un dels principals eixos de la seva acció política. Per a ERC l’escola catalana, en llengua i continguts, ha jugat i juga un paper cabdal no només per mantenir vives la llengua i la cultura del país, sinó que ha conjurat el perill de fractura social assegurant –a través dels programes d’immersió lingüística i des de fa més trenta anys- la competència lingüística en les dues llengües oficials de les joves generacions. Per tot això, Esquerra Republicana ha treballat i treballa per aconseguir una educació de qualitat per a tothom, entenent que una educació que promogui l’equitat i la igualtat d’oportunitats, tant en l’accés a l’escolarització com en els resultats educatius, és essencial per assolir un país més cohesionat i més just socialment.

ERC està convençuda que l’estabilitat social i democràtica d’un país ve directament relacionada pel nivell educatiu assolit per la seva ciutadania.

En aquest sentit, cal que el sistema educatiu compti amb els instruments que consolidin els centres educatius com a espais de convivència no excloents. És per això que es fa necessari, doncs, potenciar i consolidar la llengua catalana com a llengua vehicular del sistema educatiu i com a factor de cohesió social. Amb una adequada integració educativa, social i cultural de tot l’alumnat del sistema educatiu català, independentment del seu origen i condició, juntament amb l’aprenentatge de la llengua castellana i d'una llengua estrangera

- La recerca de l'equitat educativa.

La inequitat del sistema educatiu té el seu origen en el diferent capital cultural de les famílies i en el seu nivell socioeconòmic. És a dir, els infants porten incorporades unes desigualtats tan remarcades que fa difícil que el sistema educatiu, per si sol, pugui corregir aquesta situació. A més, també hi ha processos al llarg de la vida escolar que poden incrementar, encara més, aquestes desigualtats i impedir la consecució de la igualtat d’oportunitats.

Davant d’aquesta situació, sembla obvi que la dualitat afecta el dret a l’educació de la ciutadania i que el legislador hauria de corregir aquesta situació. Es fa necessària la cerca de mecanismes que consolidació de realitats antagòniques. Afavorir el dret d’elecció d’uns, no hauria d’afectar mai el dret a l’educació dels altres. L’escolarització és la condició necessària per assolir el dret a l’educació, però no és per si sola una condició suficient.

És per això, que cal garantir, en primer lloc, la gratuïtat real del conjunt de centres del servei públic i evitar, així la selecció de l’alumnat. Però en segon lloc, cal oferir unes condicions materials i curriculars homogènies en tots els centres. Cal implantar la sisena hora a l’educació primària de les escoles públiques.

Aconseguir un país competitiu econòmicament i cohesionat socialment, passa per assegurar uns majors nivells formatius per al conjunt de la població.

- Mesures que volen portar a terme:

- Tenir les competències exclusives per tal de poder desenvolupar polítiques pròpies en educació.

- Potenciar i consolidar la llengua catalana com a llengua vehicular al sistema educatiu de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears com a factor de cohesió social en un marc plurilingüe.

- Atorgar els recursos necessaris per garantir el dret dels 125.000 estudiants valencians que sol•liciten poder estudiar en català a l'Escola Valenciana.

- Avançar en l’homogeneïtzació de les condicions estructurals de l’oferta educativa pública i concertada, com a estratègia indirecta, per promocionar la distribució equitativa de les preferències de les famílies.

- Finançament adequat per implantar la sisena hora lectiva a l’escola pública és una mesura inequívoca d’equitat educativa i afavoridora de la igualtat d’oportunitats per a tot l’alumnat.

- L’educació no és una despesa, sinó una inversió de futur i una de les millors fórmules per evitar que la crisi econòmica s’aguditzi.

- Laïcitat: convivència i respecte a la llibertat de consciència.

Des de la perspectiva dels valors republicans que fonamenten les societats democràtiques, el laïcisme és el concepte igualitarista que permet el respecte a totes les creences, tant religioses com no religioses, sense establir cap tipus de privilegis ni de preeminència d'una sobre les altres. La laïcitat no és una posició agnòstica o atea, sinó neutral. Ha de ser l'espai comú de trobada de totes les religions i creences, d'agnòstics i ateus. I des de la pràctica política, això significa atorgar el mateix valor i els mateixos drets a totes les religions i persones siguin catòliques, musulmanes, jueves, atees, budistes, testimonis de Jehovà, mormones, agnòstiques o atees.

Des d'aquest punt de vista, la laïcitat nega la pretensió excloent de qualsevol religió de tenir el monopoli social o educatiu en un territori determinat o la voluntat de mantenir les prebendes que històricament han adquirit, entre elles, les educatives.

La Llei d'Educació segueix mantenint la religió com una assignatura dogmàtica en el marc de l'educació obligatòria amb un professorat i uns continguts determinats per la pròpia Església Catòlica, confonent els termes i l'espai on s'ha de desenvolupar la formació religiosa. El dret a la formació religiosa ha de ser escrupolosament garantit, però en el marc de cadascuna de les confessions. Perquè fer-ho en el marc de l'educació formal i en horari lectiu estableix un privilegi i nega el dret dels pares agnòstics, ateus o d'altres confessions a rebre la formació d'acord amb el seu pensament. Així mateix, en l'educació reglada els continguts que es donen o que s'haurien de donar són científics, els continguts dogmàtics de fe han de tenir un altre espai.

La formació religiosa, pel respecte que mereix, no pot ser considerada una assignatura més, d'aquelles que s'ensenya per temes, es memoritza, s'examina i, fins i tot, es copia per aprovar. La formació religiosa s'ha de produir en les esglésies, en les mesquites o en l'espai que cada culte decideixi, però no en el marc de l'educació institucional reglada.

Eleccions 2010: propostes educatives d’ERC

Esquerra Republicana de Catalunya considera que l’educació és una peça clau per al progrés del país i de la seva ciutadania, i que el salt de millora qualitativa només serà possible des del diàleg, l’acord i el compromís de tota la societat. Les seves propostes educatives, per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya del dia 28 de novembre, són les següents:

Per un Projecte Educatiu de País que consolidi un sistema educatiu propi i de qualitat.

. Mantenir vius l’esperit i els continguts del Pacte Nacional per a l’Educació i assegurar que el desplegament de la Llei d’educació garanteixi amb fermesa els principis d’igualtat, equitat, excel•lència i cohesió social, en el marc d’un projecte de país i de construcció nacional.

. Aconseguir que el Projecte Educatiu s’inscrigui en un marc de construcció nacional, que impliqui tota la societat catalana i que, en conseqüència, la projecti cap a un futur de benestar i que potenciï la cohesió social a través del progrés individual i col•lectiu de tota la ciutadania.

. Donar continuïtat al treball i als compromisos expressats en el Pacte Nacional per a l’Educació, fent que el desplegament normatiu de la Llei d’educació permeti consolidar un sistema educatiu propi. És per això que s’ha de continuar impulsant la millora de l’escola pública i, alhora, potenciant el Servei Educatiu de Catalunya com l’àmbit de concurrència dels centres públics i dels centres concertats en la prestació del servei públic educatiu que garanteixi una bona educació de qualitat per a tothom i que faci efectiva la igualtat d’oportunitats.

. Incrementar progressivament el pressupost d’Educació fins arribar al 6% del PIB, peer arribar a la mitjana de despesa pública en educació dels països europeus.

La formació al llarg de la vida, una eina de futur.

. Garantir que el conjunt de la població pugui accedir a una formació professional diversificada i de qualitat, elevar el coneixement de llengües estrangeres i estendre l’ús de les TIC entre el conjunt de la població.

La formació professional, per a les necessitats del país.

. Avançar cap a un model català de Formació professional que tingui en compte el marc europeu de referència, així com les necessitats formatives derivades del nostre sistema educatiu i del nostre model productiu. El desplegament de la Llei d’educació de Catalunya ha de significar la universalització dels Cicles Formatius de Grau Mitjà (CFGM), dels Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI) i l’ampliació de l’oferta dels Cicles Formatius de Grau Superior (CFGS) i de l’aprenentatge d’idiomes.

. Fer una acurada planificació de l’oferta, equilibrada i contextualitzada territorialment, a través d’una estructura modular, amb horaris adaptats, que alterni la formació a l’escola i a l’empresa i que aprofiti les potencialitats de les noves tecnologies, de tal manera que s’asseguri que cap persona en quedi exclosa.

. Avançar cap a un model català de formació professional que integri adequadament la formació inicial, la formació ocupacional i la formació contínua.

. Potenciar la formació del professorat amb estades a les empreses i potenciar la mobilitat de l’alumnat fent pràctiques a l’estranger, ampliant la participació en els programes europeus i establint acords amb altres països per a la formació i l’intercanvi.

. Adequació i actualització dels equipaments i les infraestructures dels centres, amb un pressupost específic, que s’ha d’acompanyar amb mesures que afavoreixin la transferència tecnològica en els centres integrats com a suport a les empreses.

. Elaborar un mapa d’aprenentatge per a persones adultes per tal de garantir l’accés a una oferta formativa pública, transversal, variada i flexible, territorialment equilibrada i amb la col•laboració dels ajuntaments.

. Proposar que els centres de formació de persones adultes esdevinguin també centres de suport a l’Institut Obert de Catalunya (IOC) per tal d’aprofitar les potencialitats d’Internet. Cal avançar, també, en la creació de punts d’informació, orientació i assessorament que permetin recollir les necessitats de formació existents, així com informar i assessorar les persones que ho demanin dels recursos formatius existents al territori.

. Avançar el mapa d’Escoles Oficials d’Idiomes, de manera que es puguin establir les necessitats formatives i fer una oferta suficient i territorialment equilibrada.

Polítiques de suport a les famílies i a la seva implicació en l’educació.

. Proposar que els centres obrin des de l’1 de setembre fins al 31 de juliol, fent possible que ofereixin activitats educatives de lleure. L’organització d’aquestes activitats aniria a càrrec dels ajuntaments i dels serveis governamentals d’infància, joventut i famílies.

. Proposar que el Govern de la Generalitat asseguri el finançament adequat d’aquest tipus d’activitats.

. Impulsar les mesures acordades al Pacte Nacional per a l’Educació, especialment aquelles relatives als ajuts per a les activitats extraescolars.

. Exigir al govern de l’Estat el traspàs immediat de beques i ajuts amb la finalitat de millorar els ajuts que atenen la plena igualtat en les condicions d’escolarització, com ara els ajuts de menjador escolar, per a l’adquisició de material didàctic i informàtic o el programa de reutilització de llibres de text.

. Impulsar programes per facilitar i normalitzar l’ús de les tecnologies de la informació entre l’alumnat i les seves famílies i, al mateix temps, que les llars socialment més febles puguin accedir a les connexions de xarxa.

. Revisar l’actual calendari escolar i impulsar que el Govern entri a fons en el debat sobre els horaris escolars i els horaris socials i laborals, amb la finalitat de fer compatibles la màxima eficiència educativa i les necessitats de les famílies amb la cura i dedicació als seus fills i filles.

. Promoure el compromís mutu entre les famílies i l’escola com a un factor imprescindible per garantir l’èxit educatiu de l’alumnat i la millora del servei que presten els centres docents.

. Continuar treballant per donar suport específic a les escoles de mares i pares i, alhora, reforçar l’acció tutorial dels centres envers les famílies. Cal que el Govern estableixi nous canals d’interlocució amb les AMPA i que doni continuïtat als compromisos contrets en el Pacte Nacional per a l’Educació en el sentit de potenciar-ne la creació dins de cada centre educatiu i consolidar les diverses Federacions d’AMPA existents a Catalunya.

Polítiques de suport als centres educatius des de l’entorn.

. Reforçar els vincles de l’entorn amb les escoles i els instituts, de manera que el treball educatiu dels centres es vegi reforçat i complementat pel lloc on pertanyen. Els plans educatius d’entorn promoguts pel Departament d’Educació aporten una experiència molt positiva tant des del punt de vista educatiu com de descentralització i coordinació dels recursos existents en un territori.

. Configurar les zones educatives com a instrument de coordinació efectiva dels recursos del territori de manera que reforcin una gestió de proximitat del Departament d’Educació i com a punt de connexió amb la gestió dels ajuntaments.

. El suport als centres ha d’incloure l’ampliació i millora dels serveis d’atenció a la infància i al jovent, especialment aquells relacionats amb la detecció primerenca. Concretament, cal ampliar i millorar els serveis sanitaris (CSMIJ) i educatius (EAP), així com millorar els serveis socials que depenen de la DGAIA i dels ajuntaments.

El servei públic educatiu: qualitat, equitat, excel•lència i cohesió social.

. Tots els centres que integren el Servei Educatiu de Catalunya —públics i concertats— han d’assumir l’escolarització equilibrada de tot l’alumnat, participar activament en l’assoliment dels objectius generals que fixa la Llei d’educació de Catalunya i garantir la gratuïtat dels ensenyaments. Els centres privats que mitjançant el concert formen part del Servei Educatiu de Catalunya han d’assumir aquest compromís.

. Reforçar el paper de les comissions de garanties d’admissió que potenciï les seves funcions, especialment pel que fa a la distribució adequada i equilibrada de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu entre tots els centres del seu territori i d’aquesta manera assegurar l’òptima escolarització de tot l’alumnat.

. Donar un impuls significatiu als contractes programa amb el centres concertats que assumeixen majors quotes de coresponsabilitat en l’escolarització de tot tipus d’alumnat, de manera que els centres puguin rebre els recursos necessaris per garantir la gratuïtat de l’escolarització.

. Exigir a tots els centres del Servei Educatiu el compromís en el foment de la pràctica de la inclusió pedagògica.

. Establir protocols de detecció primerenca d’aquestes necessitats, la millora i ampliació del servei que presten els Equips d’Atenció Psicopedagògica, la millora dels mecanismes de coordinació entre els diferents serveis de suport educatiu existents, així com una millora general dels recursos per tal d’incorporar als serveis educatius i als centres d’altres perfils professionals.

. Potencia l’autonomia dels centres. Fer possible que escoles i instituts disposin de la màxima autonomia pedagògica i de gestió dels seus recursos, inclosos els recursos humans.

. Fer possible centres excel•lents, és a dir, amb un alt grau d’autonomia pedagògica i de gestió dels seus recursos i, també, amb un alt grau de compromís amb el Projecte Educatiu de País.

. Reforçar el paper dels equips directius. Potenciar equips directius amb una bona capacitat de gestió i, al mateix temps, amb una alta capacitat de lideratge compartit que facin possible consolidar equips docents compromesos amb el projecte educatiu del centre.

. Posar en funcionament l’Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació perquè faciliti als centres els instruments per avaluar la seva pràctica educativa i els resultats obtinguts.

. Impulsar projectes d’innovació de caràcter transversal, especialment aquells relacionats amb la diversitat, la igualtat de gènere i la resolució de conflictes.

. Avançar en la millora de la tutoria, el seguiment i l’orientació escolar individual de l’alumnat.

. Establir mecanismes d’assessorament i orientació educatives adreçats a les famílies. Impulsar la creació de serveis d’orientació educativa adreçats a l’alumnat i a les seves famílies, en el marc d’una política de treball conjunt i de cooperació amb els centres i els ajuntaments.

. Impulsar la creació de sinergies entre els instituts i els centres de formació professional amb el món de l’empresa i les universitats.

Potenciar i consolidar la llengua catalana com a eix vertebrador d’un projecte plurilingüe.

. Dotar els centres dels recursos necessaris perquè puguin contribuir decisivament a la consolidació de la llengua catalana com a llengua de relació comuna habitual entre tota la ciutadania.

. Estendre la immersió lingüística a totes les etapes educatives obligatòries i assegurar l’ús de la llengua catalana, especialment a la secundària, com a llengua vehicular de l’ensenyament.

. Potenciar l’oferta de cursos d’aprenentatge de la llengua catalana que fan els Centres de Formació de persones adultes, coordinant l’oferta amb els Centres de Normalització Lingüística.

. Impulsar, amb caràcter experimental, la inclusió de l’aprenentatge d’altres llengües dins els plans d’estudis vigents. Igualment, promoure els intercanvis i les estades de formació d’estudiants i professorat amb d’altres països de l’entorn europeu per tal de facilitar aquests aprenentatges, així com la incorporació d’un major nombre d’auxiliars de conversa en els centres educatius.

El professorat, imprescindible protagonista de la millora educativa.

. Cal que el professorat sigui reconegut socialment i laboralment i degudament qualificat professionalment, en un context de compromís de la professió docent amb els reptes que té plantejats la societat catalana.

. Proposar que la formació inicial i permanent, la selecció del professorat, els diferents incentius i el desenvolupament de la carrera professional formin part d’una política integrada i global de recursos humans, alhora coherent i estimulant, sota la responsabilitat d’una única unitat orgànica del Departament d’Educació.

. Dignificar la feina quotidiana del professorat en aspectes com ara els espais de treball individual i col•lectiu i de relació amb les famílies i l’alumnat.

. Canviar en profunditat els sistemes d’accés als estudis adreçats a la docència i, d’acord amb les previsions de l’Espai Europeu d’Educació Superior, millorar la formació inicial del professorat, tant des del punt de vista dels aprenentatges teòrics —que incorporin l’ús de les TAC i la competència en una llengua estrangera, entre d’altres— com de les pràctiques als centres docents.

. Millorar l’accés a la funció pública docent per tal que els sistemes de selecció garanteixin la idoneïtat per a la docència de les persones aspirants.

. Aprofundir en la formació en els centres, vinculada estretament als respectius projectes educatius i necessitats de formació específiques. Al mateix temps, cal establir mecanismes per avaluar l’impacte de la formació rebuda en les pràctiques concretes a l’aula i en la millora dels centres educatius i del seu alumnat.

. Trobar fórmules com la jubilació a partir dels 60 anys combinades amb una dedicació parcial a activitats de suport a la docència o a la formació i tutorització del professorat novell.

. Recuperació progressiva de la reducció salarial dels treballadors de l’educació tant del sector públic com del privat.

Una administració educativa al servei del Projecte Educatiu del País.

. Introduir canvis profunds en l’estructura de l’administració educativa, modernitzant-la i posant-la al servei de les escoles i instituts, per tal que aquests ocupin el lloc central que els correspon.

. Avançar cap a una administració educativa professionalitzada, menys burocràtica i més eficaç.

. Aprimar les estructures de comandament del Departament d’Educació i una descentralització profunda de l’administració educativa, que doti d’una major autonomia els serveis territorials del Departament d’Educació.

. Avançar en la coresponsabilitat amb els ajuntaments, bo i impulsant polítiques de proximitat que comptin amb el compromís dels ajuntaments, alineats amb un Projecte Educatiu de País.

Recuperar la il•lusió per millorar el present i construir el futur de l’escola catalana.

. Millorar el sistema educatiu amb la participació i les propostes de tothom.

Perles cultivades

Els últims dies ens han proporcionat unes quantes perles cultivades que paga la pena recordar.

L’Ajuntament de Terrassa aplicarà un increment del 14% al rebut de l’aigua el proper any 2009. ¿El motiu principal?. El menor consum per habitant i dia. L’argument del regidor Massallé és perquè se’t quedi la cara de babau. La mateixa persona que durant mesos ens ha estat dient que havíem de consumir menys aigua ara ens diu que precisament per haver consumit menys aigua ens han d’apujar un 14% el rebut doncs la companyia ha de continuar tenint els mateixos ingressos que l’any passat. En què quedem, consumim o no consumim aigua?. Ens els hem de creure quan ens diuen les coses?. Posats a pagar m’estimo més fer-ho gastant més aigua i passant de la meva consciència ecologista que no haver pas de reprimir-me i estar pendent cada dia de l’aixeta. És molt fàcil ser ecologista pagant els demès, si consumeixes pagues i si no consumeixes encara pagues més. Fantàstic!.

Continuant amb l’ecologisme i la sostenibilitat val la pena destacar els sis arbres que ha comprat l’Ajuntament de Barcelona per aquestes festes de Nadal. Són tan sostenibles que han costat 214.000 euros que pagaran religiosament cada un dels barcelonins en el moment en que es recuperin de l’ensurt que els ha donat la senyora Imma Mayol. Justificar el que no és justificable i voler tenir raó és el resultat d’una mala política doncs quants arbres es poden comprar i ornamentar amb aquests diners?. És podria haver justificat de moltes formes la compra d’aquests arbres tecnològics, però posar com a argument principal l’estalvi d’electricitat la veritat és que és una ximpleria molt gran. La frivolitat amb la que es gasten els nostres diners és esfereïdora. El concepte de sostenibilitat que tenen alguns polítics nostres va contra la sostenibilitat econòmica de les nostres famílies.

Governar i fer d’oposició és la darrera perla cultivada d’aquests dies. Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya (ICV) es van manifestar contra la futura Llei d’Educació de Catalunya (LEC) del govern de la Generalitat. És a dir, dos dels tres partits governants s’oposen a una llei que està elaborant el govern del qual formen part. La dita diu que no es pot estar a missa i al mateix temps repicar les campanes, però es veu que ERC i ICV sí. Fan de govern i fan d’oposició i aquí no passa absolutament res. Ho volen tot i fan de tot. La poca maduresa que tenen com a governants fa que ERC defensi, a Terrassa, l’estalvi d’aigua i acte seguit incrementi un 14% el rebut perquè s’ha consumit menys aigua aquest any. La poca maduresa que tenen com a governants fa que ICV, a Barcelona, vulgui estalviar electricitat per fer-nos més sostenibles a tots i faci una despesa de 214.000 euros en sis arbres sense parar-se a pensar que sis arbres ornamentats no costen, ni de bon tros, aquesta quantitat. ERC i ICV volen estar al govern però estan en contra de lleis tan importants, com la LEC, que fa el mateix govern. L’esquizofrènia està garantida.