Diferents investigacions i reflexions portades a terme demostren que, pel que fa a l’arquitectura de l’edifici escolar i a la distribució de l’aula, les condicions de llum i ventilació, el soroll, l’aïllament contra el fred i la calor, l’estètica, la distribució del mobiliari, la dotació d’equips i materials, ...... poden influir en l’ensenyament i en l’aprenentatge d’una forma positiva o negativa. L’espai escolar és un dels factors que facilita, o dificulta, el desenvolupament normal de la tasca educativa i el funcionament del centre escolar.
En un sistema en el que s’està generalitzant el treball dels especialistes en les àrees de música, educació física i llengua estrangera, per exemple, això suposa la necessitat de tenir en les escoles espais específics equipats convenientment per a les activitats especialitzades que es poden realitzar amb la finalitat de poder fer aquests aprenentatges especialitzats. És a dir, l’especialització ens porta a considerar nous espais d’aprenentatge per donar cobertura a les necessitats dels alumnes i la veritat és que, actualment, l’espai escolar actua com a element limitador en el desenvolupament de les activitats, succeeix que els centres educatius tenen unes estructures arquitectòniques molt rígides, difícils de canviar o de transformar. La majoria dels centres ofereixen dificultats per als alumnes amb problemes de mobilitat, ja que no disposen d’ascensors ni rampes i la carència de quelcom tan elemental condueix a la segregació d’aquests alumnes.
Encara avui als nostres centres predomina el disseny d’organització per territoris on s’ha de destacar l’organització de l’aula en fileres que pressuposa que les aules estan dissenyades de manera rígida i uniforme, incomunicades entres sí, amb taules en fileres i orientades cap a la taula del professor, amb poc mobiliari i materials. És aquest un disseny d’aula que afavoreix les relacions de poder i submissió entre el docent i l’alumnat i que es presta poc a que cada alumne porti el seu ritme d’aprenentatge. L’aula ha estat el lloc fonamental de treball de tots els centres educatius i, en cap altre espai de la nostra societat, es demana a un col•lectiu tan nombrós d’individus que estigui agrupat i tan propers els uns amb els altres durant tantes hores al dia i, a més a més, que actuïn i treballin amb eficàcia plena en tasques d’aprenentatge i de forma harmònica.
L’organització de l’espai caracteritza la forma en que els alumnes i els professors treballen i interaccionen. Per això, és important que l’espai escolar estigui dissenyat amb la finalitat de facilitar el desplegament del Projecte de Centre, així doncs, l’escola ha de respondre amb una organització flexible i proporcionar als professors un lloc de treball adequat a la presència i participació d’aquests. L’espai ha de ser necessàriament flexible i funcional per a poder acollir a grups de diversos tamanys i poder ser reconvertits per a la pràctica d’un ensenyament concret. L’organització de l’espai ha d’adequar-se a les exigències de cada dia, de cada activitat, de cada circumstància, el que significa que no ha de decidir-se ni organitzar-se l’espai d’una vegada per sempre i ha de fer-se en col•laboració amb els protagonistes de l’experiència de l’aprenentatge.
Atendre la diversitat dels nostres alumnes implica flexibilització. Evidentment que, també, s’han d’eliminar les barreres arquitectòniques que dificulten l’accés a les instal•lacions d’aquelles persones amb disminucions físiques, però les característiques bàsiques de l’espai escolar haurien de comptar amb les propietats de ser adaptables, flexibles, variats, polivalents i de fàcil comunicació. L’exemple més clar de la no flexibilització existent en els nostres centres es reflexa en l’assignació de temps entre matèries i professors, seguides per una assignació d’espais en els que es prescindeix dels requeriments de cadascuna de les matèries a ensenyar, i de cadascú dels alumnes a ensenyar, ocupant-se temps i espais idèntics per a finalitats diferents.
La intervenció dels usuaris dels espais en l’organització d’aquests és imprescindible doncs condicionarà la forma en que els alumnes i els professors han de treballar. Actualment, encara que se suposa que en tos els edificis escolars s’han de realitzar les mateixes activitats, el cert és que són aquestes les que acaben adaptant-se a l’espai.
