Comença demà un nou curs sota la sospita de que hi ha moltes coses pendents de resoldre. D’entrada, ja podem dir que iniciar les classes el dia 7 de setembre és una concessió al populisme per part del govern actual. Les presses a les que estan sotmesos els docents aquests quatre dies de preparació de segur que no portaran res de bo en els primers dies lectius. D’altra banda, o es rectifica ràpidament o la setmana no lectiva del mes de març es convertirà en un clam de queixes.
Hi ha mala maror a les sales de mestres i professors. Ja es va acabar el curs passat amb un regust amargant quan es va retallar els sous dels funcionaris públics. Això va crear un mal ambient que tot just ara es comença a valorar en la seva justa mesura. Però si als funcionaris encara els hi queda el consol, per dir-ho d’alguna forma, de que tenen el lloc de treball garantit no succeeix igual a l’ensenyament concertat. Sembla com si algunes patronals haguessin aprofitat la retallada salarial per fer una volta més de pressió sobre els seus treballadors. La veritat és que hi ha centres on s’ha instaurat la por a perdre el lloc de treball i la llàstima és que en alguns centres s’està jugant amb aquesta por de forma força descarada.
Desfer un bon clima de treball costa més aviat poc, tan sols fa falta una mala direcció, un fet imprevisible mal resolt o qualsevol altra cosa que afecti negativament sobre el col•lectiu docent. Ara bé crear un bon ambient quan la situació ja s’ha podrit i està malmesa és molt complicat i requereix molt de temps doncs els treballadors desconfien dels que estan a dalt.
Per les nostres sales de mestres i professors s’està estenen una ombra de pessimisme i de gent descontenta cada vegada més gran. El problema gros serà quan tota aquesta situació salti de les sales de mestres i professors a les aules i afecti plenament als alumnes i a les famílies. Caldrà esperar a que això succeeixi o algú serà capaç de posar remei abans?.