Horarios comerciales

Estamos inmersos en la vorágine de las compras navideñas y quizás todavía no hemos salido a la superficie a tomar el aire para poder continuar con las de los próximos Reyes Magos. Sea como fuere nada tan consumista como estas fechas y nada más irracional que sus horarios comerciales.

Nos llenamos la boca de lo que ha avanzado la sociedad en los últimos siglos por lo que hace a los derechos de los trabajadores y resulta que “nos venden” de la mejor manera posible que la libertad de horarios comerciales es la panacea, el progreso y el no va más. Resulta que ahora si no compramos en domingo o en días festivos ya no tenemos tiempo para hacer todas nuestras compras, ya no vamos a ser capaces de adquirir todos los regalos necesarios con qué ofrecer a familiares y amigos nuestro cariño y amistad. Todos estamos muy ocupados y no tenemos tiempo.

Preocupa el egoísmo de cada uno de nosotros que hace que ciertos colectivos laborales se vean perjudicados en su vida particular y familiar. Muchas familias han hecho de los festivos comerciales el núcleo de una unión familiar que se basa en ir de tiendas y en el peregrinaje programado de los diferentes centros comerciales. Y éso les une. Pero esa unión está cimentada sobre la empobrecida vida familiar de los trabajadores del sector comercial, sobre su poca calidad de vida familiar, sobre su ausencia de vida familiar. Porque cuantos más comercios abren, más trabajadores trabajan y más consciencia tomamos todos de que más servicios han de abrir los festivos para que yo pueda satisfacer “mi libertad”. Pero también más cerca estoy yo de ser prisionero de esa libertad de horarios y más probabilidades de trabajar en festivo tengo.

Me sorprende, no obstante, ver cómo ciertos sectores que considero más esenciales todavía se resisten a la tan cacareada libertad horaria. Cuando tengo que hacer una gestión ante cualquier administración pública no me queda más remedio que pedir permiso en mi empresa y, a costa de parte de mi sueldo, ir en los horarios que me marcan los organismos públicos a resolver la gestión pertinente. ¿Saben lo bien que me iría poder ir a las ocho de la noche, o un día festivo por la mañana, a resolver la gestión municipal que me requiere mi ayuntamiento?. ¿O lo bueno que sería poder ir a mi banco uno de estos días festivos a resolver mis gestiones bancarias?. ¿O ir a la comisaría de policía a las siete de la tarde, hora en que ya he salido de mi trabajo, a renovar mi documento de identidad?. O ........ O.......... O.........

Pero veo que no. Que de momento, no. Pero no defallezco pues estoy seguro que el día está por llegar y a lo mejor, o a lo peor, podré hacer todo éso y más. Podré ir un día festivo a mi ayuntamiento a realizar mis gestiones, como buen ciudadano que soy, pues los funcionarios municipales estarán trabajando y que cuando acabe éstas me pasaré a renovar mi DNI por la comisaría de policía donde su personal de forma eficiente me atenderá. Y saliendo de la comisaría pasaré por mi oficina bancaria donde realizaré mis modestas gestiones financieras y todavía estaré a tiempo de pasar a recoger a mi hijo por la escuela, sí, sí, por la escuela dónde si no debería estar si sus padres están trabajando. Finalmente iríamos a reunirnos con mi mujer a la salida de su trabajo y, previo paso por un supermercado haríamos la compra de la semana. Todo ésto si, claro, no es que yo también haya tenido que trabajar este festivo para poder atender a mis clientes. ¡Buffff!. Y a ésto le dicen ir hacia adelante.

Vergonya

Vergonya és el que vaig sentir l’altra dia mirant al diari una foto on més de mil persones contemplaven “in situ” el sorteig d’encara no una vuitantena de pisos de protecció oficial.

Vergonya va ser el sentiment de veure fins on les nostres administracions públiques han fet de la claudicació el servilisme polític. Ja fa temps que penso que ens entretenen amb lo fàcil mentre que lo difícil ho deixen passar de llarg. M’explicaré amb un exemple.

Crec que els poders polítics i, per tant, les administracions públiques que controlen ens distreuen amb la gratuïta de l’ensenyança, amb els lemes de que l’ensenyament ha de ser públic i gratuït, amb la pressumpta foscor de les fundacions privades de les escoles concertades, amb que els pares no han de pagar un euro per l’escolarització dels seus fills malgrat els concerts econòmics a prou feines abasten el 60% dels costos d’una plaça escolar, .... i mentrestant passen olímpicament del tema de la vivenda, del tema de les immobiliàries i de les aberracions que algunes cometen (magatzems soterranis reconvertits en vivendes, ....), de les quantitats importants de diners negres que es mouen en el sector de la construcció, dels nyaps dels acabats de les construccions i un munt de coses mil variades.

Fem un drama si ens assabentem que un centre escolar concertat té beneficis però ens sembla d’allò més normal que els constructors gaudeixin de grans fortunes econòmiques i que fins i tot en facin ostentació d’aquestes (presidències de clubs, festes socials, ......). I per què dic tot això, doncs per la vergonya que em va produir aquella foto, aquella imatge.

Vergonya al veure que el dret a la vivenda digna que queda recollit en la nostra Constitució és ignorat pels nostres governants. Vergonya de veure que no s’hi fiquen en aquest tema de forma decidida. És clar que no, em podeu dir, no si fiquen perquè hi ha molts interessos creats començant pels propis ajuntaments. D’on ens pensem que treuen diners i diners els nostres ajuntaments?, doncs del sector de la construcció. Per tant, podriem concloure que començant pels ajuntaments, passant per les administracions autonòmiques i acabant pel govern central a ningú li interessa ficar-li la mà de forma seriosa al tema de l’habitatge.

De retruc el que fan és agafar un altre dret que també recull la Constitució com és el de l’educació i, com que aquí els agents implicats són més febles, aquí sí que ens hi fiquem a per totes, marejem la perdiu i ens hi posem durs. D’aquesta forma tenen la gent entretinguda amb el sector de l’educació. Per què no ens garanteixen la vivenda gratuïta tal i com ho fan amb l’ensenyament?.

Els hi vull fer una pregunta, què s’estima més vosté, pagar durant quinze anys deu mensualitats de 300€ a l’escola del seu fill?, o bé pagar durant trenta anys 14 mensualitats de 700€ al seu banc?. Em poden contestar si volen, jo tinc molt clar què és el que voldria.

Per què permetem que sigui l’ajuntament de la nostra ciutat qui “ens sortegi” la vivenda on hem de viure?. Què buscan, el nostre agraïment?. No us fa sentir vergonya aquestes adjudicacions de vivenda protegida?. A mí, sí.

Si ens adonessim del servilisme polític que estan creant en nosaltres els nostres governants ens faria por viure en aquesta societat.

¿Llamo al monstruo?

Se ha hecho de noche y la sala de espera del servicio de urgencias del hospital está llena de gente. Hay mucha gente y el tiempo de espera para que te atiendan es dilatado. Pienso que, ya que hay que esperar, lo mejor es tomármelo con calma. Me pongo a observar a la gente. A mi izquierda tengo una madre con un niño que debe tener cerca de tres años. La verdad es que el niño no parece necesitar asistencia médica, ya lo dice la madre: “Con lo malito que estaba y míralo ahora, para arriba y para abajo. Es que no para, claro como lleva dos días malito y sin salir de casa ya se sabe”. La otra mujer que la escucha también está con su hijo esperando que les atienda el pediatra de urgencias. El primer niño, llaves de coche en mano, se dedica a acercarse a la máquina de café y a intentar no se qué metiéndolas dentro del dispensador de cambio de monedas y combinándolo con un continuo ponerses las llaves dentro de su boca. Ahora en la máquina de café, ahora dentro de su boca. ¡Que vivan los microbios!, pienso para mí mientras intento adivinar si sería la típica madre que pondría el grito en el cielo si observara que en la guardería de su hijo hubiera alguna cosa falta de higiene.

La madre del hijo más calmado se acerca al niño de las llaves y haciéndose la simpática le empieza a hacer carantoñas y sonidos para que se ria. El niño se rie y se va, vuelve, se ríe y se va, recorre corriendo media sala de espera y vuelve. Y así varias veces. Regresa y cuando le vuelven a hacer carantoñas deja ir la mano en un golpe certero que impacta en el brazo de la madre simpática. Se oye la expresión: “Eso no lo hacen los niños”, es la madre biológica que se exclama. La simpática le dice que no se preocupe que ya se sabe cómo son los niños e intenta coger en brazos al niño, éste se revuelve y le muerde con fuerza en el brazo. La madre biológica vuelve a exclamar con poca convicción: “Eso no lo hacen los niños”, la otra, la simpática, le quita importancia pero se frota el brazo de dolor. El niño se acaba de espabilar del todo. Llaman por el interfono y la madre simpática coge a su hijo y se dirige al consultorio correspondiente.

Bueno, parece que después de una hora y media la sala se empieza a vaciar. Vuelvo a prestar mi atención sobre el niño de las llaves, no ha parado en ningún momento, se ha recorrido la sala de espera infinidad de veces, ha metido las llaves del coche un sinfín de veces en el dispensador de cambio de la máquina de café, y parece que ahora quiere ampliar horizontes. Se dirige a la puerta de un consultorio e intenta meter una llave por la cerradura, no lo consigue, lo intenta de nuevo y fracasa, ante la evidencia coge el manubrio e intenta abrir la puerta. “No, éso no lo hacen los niños” dice la madre que en ningún momento se ha levantado de la silla que ocupa. El niño insiste. “No, éso no lo hacen los niños”, vuelve a decir con voz cansada la madre. El niño consigue abrir la puerta y la madre espeta desde su silla : “¿Llamo al monstruo?. Ya sabes lo que va a pasar si viene el monstruo”, el niño se la mira brevemente y continua a lo suyo. “¿Llamo al monstruo?”, insiste de nuevo desde su asiento y con poca convicción. El niño a lo suyo y ella sentada.

¿Y yo?, yo me quedé con las ganas de saber qué es lo que pasa si viene el monstruo.

¿Y el niño?, el niño ni se inmutó.

¿Y la madre?, la madre tampoco.

Ja hem votat, i sí ....... i no .......

El dia 1 de novembre els catalans vam votar als diferents partits polítics per tal d’escollir els nostres representats al Parlament de Catalunya i sí va crèixer l’abstenció, la qual cosa ens hauria de fer reflexionar el per què un nombre tan gran de ciutadans d’aquest país decideixen no votar a ningú, i no entenc com tots els líders polítics la nit de les eleccions diuen que els hi ha anat bé malgrat perdre vots, escons i les eleccions.

I sí va tornar a guanyar Convergència i Unió per vuitena vegada, i no governarà CiU per segona vegada consecutiva.

I sí va guanyar CiU a les quatre provincies i en 38 de les 41 comarques de Catalunya, i no ha estat suficient per evitar la reedició del tripartit.

I sí s’observa perfectament mirant el mapa de Catalunya que serà l’àrea metropolitana de Barcelona la que impulsarà el nou govern, i no és estrany que això estigui mal vist per la gent que no viu a l’àrea metropolitana de Barcelona.

I sí es perfectament legítim que tres partits polítics facin una aliança per governar, i no és cert que la gent hagi votat al tripartit en aquestes eleccions doncs no es presentava.

I sí és comprensible que els de CiU s’enfandin, més faltaria, o és que nosaltres no ens enfadem quan no ens surten les coses bé, i no vol dir això que no acceptin els resultats de les eleccions.

I sí el PSC, ERC i ICV fan bé d’aliar-se per governar, i no deuen de tenir-les totes amb ells quan hem passat d’un “govern catalanista i d’esquerres” a un “govern d’entesa i progressista”.

I sí és ben lícit fer campanyes electorals incorporant novetats com el DVD, i no és de rebut criticar aquest quan la majoria reconeix no haver-lo vist.

I sí està bé expressar les nostres opinions en blogs, diaris, ràdios, televisions, ....... i no estic d’acord amb tota aquesta gent que insulta i falta al respecte als demés pel simple fet de que no pensen com ells.

I sí és bó per a la nostra societat que hi hagi un nou partit amb representació parlamentària com és Ciutadans Partit per la Ciutadania, i no és bó que la crispació faci que a alguns partits ja els hi estigui bé aquest ambient doncs així creixen i recullen més vots.

I sí continuarem observant en els propers dies els esdeveniments que ens depara la política catalana, i no defallim en demanar als nostres polítics aquell valor tan important en educació com és la coherència entre el que es diu i el que es fa.

Propostes educatives de CiU

De cara a les eleccions del proper dia 1 de novembre Convergència i Unió proposa un model educatiu d'interès públic, que és el desplegament en matèria d'educació del nou Estatut. Aquest model educatiu quedarà recollit en la llei catalana d'educació i ha de garantir els drets i llibertats a l'educació, especialment el dret constitucional dels pares a escollir l'escola dels seus fills.

Pretenen que sigui un model innovador, que garanteixi la qualitat de l'ensenyament, on siguin valors claus l'equitat, l'excel·lència, la cohesió social, la garantia de promoció personal i social i el progrés econòmic i cultural de Catalunya, on la cultura de l'esforç i la recuperació de l'autoritat del mestre i dels equips directius hi tinguin un paper fonamental.

En aquest sentit Convergència i Unió diu que farà una aposta per la potenciació de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC's) i el trilingüisme, amb l'aprenentatge de l'anglès com a tercera llengua, a l'ensenyament.

El model educatiu d'interès públic tindrà com un dels seus valors fonamentals el de la coresponsabilització família-escola en l'educació dels fills. Tot posant èmfasi en l'assumpció de responsabilitats mútues i tot assenyalant amb claredat aquells aspectes de l'educació familiar que no es poden delegar.

.- En el capítol llibertat i igualtat proposen el dret a escolli mitjançant aquestes mesures:

. Establir el model educatiu d’interès públic que garanteixi els drets i llibertats a l'educació, especialment el dret a una educació de qualitat i a accedir-hi en condicions d’igualtat, el dret a la formació professional i a la formació permanent de totes les persones i el dret a rebre l’ensenyament en català, el qual s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament.

. Introduint la sol·licitud anticipada, és a dir, les famílies catalanes podran sol·licitar l’escola que triïn per als seus fills des del dia del seu naixement. Això diuen que farà possible conèixer amb anticipació la demanda de cada centre i facilitar una millor atenció.

. Desenvolupar la plena gratuïtat de l’ensenyament de 3 als 16 anys. Fent l’extensió gratuïta i progressiva de la sisena hora a l’educació infantil i primària a l’escola pública i concertada.

.- Dediquen un apartat als límits de l’administració on diuen que els centres de Catalunya podran definir una part del currículum per ajustar el que cal ensenyar a les necessitats i interessos del seu entorn immediat. El 15% del currículum podrà ser determinat per les escoles.

.- Referent a la cultura del sí volen aplicar els acords subscrits en el Pacte Nacional per a l’Educació, tant en allò que fa referència a l’escola pública, com a l’escola concertada.

.- Parlen també de la cultura de l’esforç i per aconseguir-la volen fer el següent:

. Apostar per la cultura de l’esforç i per reafirmar l’autoritat dels mestres en la relació amb l’alumnat, i dels equips directius tot reforçant el seu paper i poder de decisió en la gestió dels centres. Prestigiant la figura del mestre i potenciant el comportament cívic tant a l’aula com al centre.

. Enfortir el compromís dels nois amb la societat fomentant la cultura del civisme i el respecte envers els adults i els companys.

. Augmentar l'èxit escolar en l'educació obligatòria i augmentar fortament el percentatge de persones de 18 a 24 anys d'edat que a Catalunya accedeixin a l'educació postobligatòria, batxillerat i formació professional i ensenyaments de règim especial fins a situar-nos en dues legislatures en el nivell dels països del nostre entorn.

.- Sobre la catalanitat diuen que faran, d’acord amb la societat civil, un itinerari cultural i educatiu català. El currículum competencial català que tingui en compte la promoció i consecució del ple desenvolupament de la persona com a subjecte individual i com a membre de la societat, la integració a la societat les noves generacions, la construcció d’un projecte comú renovat i projectat cap al futur, l’actualització dels continguts curriculars i la transmissió del llegat cultural i científic.

.- Per a situar els alumnes entre els millors proposen que:

. Tots els infants nascuts en el segle XXI faran, de manera progressiva, els seus aprenentatges bàsics mitjançat les TIC. La revolució tecnològica duu a la revolució educativa. Els centres docents disposaran de pissarres electròniques, connexió a internet amb banda ampla, programari i ordinadors suficients per a fer-ho possible.

. Tots els alumnes tindran el seu e-portafoli, on podran deixar i recuperar els seus treballs, posar-los a disposició dels professors i mestres, gaudir de continguts electrònics, que podran complementar, quan no substituir, els llibres de text.

. L’any 2010 hi haurà tres ordinadors per cada dos alumnes i assolint l’objectiu d’un ordinador per alumne l’any 2012.

. Implantar definitivament el model trilingüe, amb l’aprenentatge de l’anglès des de l’educació infantil fins als 16 anys, una assignatura impartida exclusivament en anglès a partir dels 12 anys, i la possibilitat d’aprendre una segona llengua estrangera a partir dels 14 anys; amb un mínim de 120 hores de llengua estrangera a la formació professional; amb la presència de l’anglès susceptible d’impartir-se en la formació contínua, amb una major presència de l’anglès a la universitat, i amb la possibilitat d’establir incentius per a les famílies que incorrin en despeses d’aprenentatge d’un tercer idioma. També es potenciarà l’anglès a la programació televisiva adreçada als infants i adolescents.

. Catalunya destinarà el 6’5% del seu PIB a educació, fet que ha de possibilitar una acceleració del pla de construccions escolars, un nou model d’edifici escolar i la progressiva substitució dels mòduls prefabricats.

. Establir programes de formació del professorat amb atenció específica a la formació inicial de mestres i professors, amb la reforma de la carrera de magisteri, i amb la potenciació de continguts tecnològics i d’idiomes a la formació permanent del professorat adaptada a les diferents etapes de la carrera professional.

. Crear el Programa Directors 21 per a la formació dels directors en exercici, i d’aquells que s’hi vulguin incorporar.

.- Sobre la inclusió social proposen:

. Reduirm la taxa d’abandonament escolar i promoure el dret a conèixer el primer ofici per a tots aquells ciutadans que no continuïn en el sistema educatiu.

. Afavorir la segona oportunitat. Diuen que tot ciutadà de Catalunya tindrà garantits 15 anys escolars de formació gratuïta. Els ciutadans se’n podran beneficiar fins que tinguin 24 anys, amb possibilitat de combinar-s’ho amb la vida laboral.

.- I sobre el concepte d’ascensor social ens diuen que:

. En els diferents sectors de l'activitat econòmica i empresarial, es crearan, d’acord amb les necessitats específiques del mercat laboral de cada moment, unitats de coordinació del coneixement de la demanda i de concreció de l'oferta formativa.

. Indicativament es crearà una quinzena d'aquestes Unitats Integrals de Formació Professional (UNIFOP), que tindran connexió especial amb els centres integrats.

.Es desenvoluparà una política pròpia de beques de caràcter compensatori que permeti la gratuïtat en l’ensenyament obligatori.

. Impuls del programa escoles Shift: Es crearan centres experimentals en entorns escolars d’especial dificultat en els quals, mitjançant un ús intensiu de les tecnologies de la informació i la comunicació, la diversificació curricular i noves propostes d’organització escolar, es procurarà que tots els alumnes assoleixin les competències bàsiques.

Propostes educatives del PSC

Pel Partit Socialista de Catalunya l’espina dorsal de l’educació a Catalunya és el servei públic d’educació i cal que acompleixi la seva funció social garantir la cohesió i el desenvolupament i la igualtat d’oportunitats, que incorpori la diversitat social i cultural de la nostra societat i mantingui el seu caràcter universal, gratuït, laic, democràtic, coeducatiu, científic, integrador i compensador de les desigualtats. En aquest sentit creuen que és imprescindible implicar la societat i la ciutadania en l’educació ètica i ciutadana (el món local, les famílies, el professorat, les escoles finançades amb fons públics, la comunitat educativa i fins i tot els mitjans audiovisuals) que fomenta els valors democràtics i de civisme.

Per als i les socialistes l’educació és una de les banderes distintives i creuen que, en el marc de la societat del benestar i de la igualtat d’oportunitats, cal un sistema educatiu adequat als reptes que ara mateix té plantejats el país, entre d’altres: aprofundir en els valors democràtics i de ciutadania; garantir la qualitat i la permanència en el sistema educatiu.

Així doncs, volen endegar un gran procés que conduiria a implantar un model educatiu basat en la responsabilització i el compromís de tots els agents educatius, fonamentat en la descentralització com a concreció de les polítiques de proximitat, amb el doble objectiu de qualitat i equitat, i finalment amb la inclusió com a principi fonamental i per tant amb un clar impuls cap a l’escola inclusiva..

Així doncs en el seu programa electoral es marquen com a objectius, entre d’altres, els següents:

.- Ampliar i millorar una oferta educativa atractiva i adequada amb hores de classe de més qualitat i més serveis educatius.

.- Promoure l’assumpció de les responsabilitats educatives corresponents entre l’escola, les famílies i els agents socials.

.- Continuar dotant a Catalunya de les places d’escola bressol públiques en col•laboració amb els ajuntaments.

.- Promoure l’excel•lència i combatre el fracàs escolar de manera que millorin els resultats de tots els alumnes en l’ensenyament obligatori i s’incrementin les taxes de continuïtat i d’èxit en l’ensenyament postobligatori.

.- Aconseguir una formació professional més completa i adequada a les necessitats de les persones i del món del treball.

.- Formar persones en els valors del civisme i la ciutadania, la tolerància i el respecte als altres.

.- Impulsar i aprofundir els processos d’innovació educativa necessaris per poder tractar millor la creixent diversitat i per incorporar i aprofitar satisfactòriament els avenços científics i tecnològics, particularment reforçant una presència més real de les TIC en els diferents ensenyaments.

.- Garantir un vertader domini de les llengües estrangeres en tant que són aprenentatges instrumentals imprescindibles per al desenvolupament personal i col•lectiu.

.- Avançar cap a una xarxa integrada de tots els centres sostinguts amb fons públics (servei públic educatiu) per evitar la dualització del sistema educatiu entre un subsistema per als més capacitats i amb més recursos i un subsistema per als menys capacitats i amb menys recursos. Tots els centres sostinguts amb fons públics han d’oferir un servei públic d’educació sense cap discriminació i amb un nivell de qualitat satisfactori.

.- Aconseguir uns centres educatius autònoms i un professorat reconegut socialment i econòmica, per millorar la gestió del servei educatiu.

.- Impulsar la formació permanent del professorat i la reflexió metodològica que permeti incorporar millores en els projectes educatius dels centres i en la pràctica educativa.

.- Fer més pròxima l’administració educativa, a la qual s’atorgarà un protagonisme creixent en els ajuntaments a fi que esdevinguin veritables autoritats educatives locals.

.- Establir les coordinacions necessàries entre el sistema educatiu i l’educació fora de l’escola i la seva articulació en xarxes de coresponsabilitat i col•laboració per tal d’afegir valor a les actuacions educatives individuals.

Aquests objectius el PSC vol aconseguir-los amb les següents mesures:

.- Mesures per millorar l’educació obligatòria i postobligatòria: completar el nombre de centres que oferiran més temps i més serveis, tant escolars com extraescolars; garantir la formació dels alumnes en els elements clau del coneixement; ampliar l’obertura de centres educatius fora de l’horari escolar; impulsar mesures per afavorir l’èxit escolar; completar el procés de connexió a internet de tots els centres educatius; elaborar el curriculum escolar a Catalunya, en el marc de la LOE i de l’estatut de Catalunya de 2006; arribar a la mitjana europea de despesa pública educativa, això és al voltant del 5,6 del PIB.

.- Mesures per compartir les responsabilitats d’educació amb les famílies: establir un sistema de rendició de comptes del centre vers les famílies; incloure en la programació general anual les activitats de formació de mares i pares; estimular l‘associacionisme de pares i mares així com també d’alumnes; incrementar el sistema d’ajuts a les associacions de mares i pares d’alumnes.

.- Mesures per compartir responsabilitats amb els agents socials i per vincular els centres amb el lleure educatiu: estimular les relacions i crear vincles entre els centres educatius i associacions culturals, socials i de lleure; intrdoduir en les programacions generals de centre aquelles activitats vinculades al territori i que desenvolupen els projectes educatius de territori i de ciutat; promoure la coordinació i la cooperació de les associacions i entitats d'educació en el lleure amb la resta d'institucions educatives; promoure polítiques compensatòries a fi de garantir ajuts econòmics per a famílies amb pocs recursos econòmics pel lleure i les activitats extraescolars; ampliar l’horari d’obertura de les escoles amb activitats no lectives; l'adequació dels equipaments escolars d'un territori durant l'horari no escolar.

.- Mesures per fomentar la innovació en l’educació: orientar l’educació per garantir la seva formació integral; incentivar programes que afavoreixin la coeducació; promoure programes que en noves tecnologies, en el foment de la lectura i les llengües estrangeres; generalitzar, en quatre anys, els programes d’innovació educativa a tots els centres; atendre la diversitat de l’alumnat; garantir les plantilles necessàries i adaptades a aquesta nova necessitat de programes i atenció a la diversitat; promoure els centres de recursos pedagògics; reforçar el treball en xarxa del personal docent amb altres agents; consolidar i afavorir les zones escolars rurals de Catalunya; ordenar i innovar l'educació especial; promoure activitats d’art comunitari que puguin desvetllar inquietuds artístiques.

.- Mesures per desplegar el servei públic educatiu i integrar-lo en una xarxa única de centres educatius finançats amb fons públics: desplegar el procés endegat mitjançant el Pacte Nacional per a l’Educació; incloure les noves necessitats d’escolarització de tot l’alumnat, i contemplar en els requisits d’accés als concerts educatius aquestes noves necessitats, per estendre l’experiència dels contractes programa a tots els centres concertats, fent efectiu el principi de gratuïtat en l’etapa obligatòria; desplegar una gestió amb control social i amb rendició de comptes dels acords establerts; incorporar en tots els sistemes de planificació, gestió i de coordinació en els territoris, l’oferta pública escolar i d’activitats educatives, dels centres finançats amb fons públics, com a una oferta única dels servei públic d’educació.

.- Mesures per apropar la gestió autònoma dels centres educatius i el reconeixement social de la funció docent: crear una comissió d’experts que determini quins són els elements normatius i de regulació que es podran traspassar directament als centres educatius; establir un pla de reconeixement de les funcions no estrictament lectives del professorat; reforçar les funcions directives; elaborar un pla de carrera de la funció docent.

.- Mesures per descentralitzar l’administració i la gestió educatives: avançar en el procés de descentralització del departament d’Educació vers els territoris i les seves administracions; adaptar el Departament d’Educació a la nova distribució territorial de Catalunya; incrementar el paper dels Serveis Territorials d’Educació i de relació amb els ajuntaments; desenvolupar la coresponsabilitat dels ajuntaments vers l’educació; establir els governs educatius de territori.

.- Mesures per desenvolupar els ensenyaments artístics, esportius i d’idiomes: adaptar el sistema de formació inicial i continuada del professorat, així com la contractació d’especialistes; afavorir la interrelació de les diverses arts i dels seus ensenyaments i oromoure l’ensenyament d’idiomes; afavorir l’autonomia en la gestió; formar, seleccionar i homologar el professorat; implementar les inversions i els programes previstos conjuntament amb els ajuntaments; promoure polítiques públiques que garanteixin l’existència d’una autoritat en referència als ensenyaments artístics format pels diversos departaments competents de la Generalitat i una àmplia representació del sector artístic, cultural i esportiu.

.- Mesures per assegurar la transició entre l’escola i el treball: dissenyar un sistema d’orientació al món del treball; donar prioritat a l’orientació personal, acadèmica i professional en els centres de secundària tot establint connexions entre els centres de secundària i els serveis locals d’inserció professional.

.- Mesures per a la integració dels tres subsistemes de formació professional: crear més centres de formació professional que ofereixin formació reglada, ocupacional i contínua; fomentar la cooperació amb les empreses de formació no reglada; establir un sistema d’articulació i convalidació dels mòduls de formació ocupacional i els reglats; organitzar la formació permanent de manera que permeti enllaçar la formació reglada i l’ocupacional amb la contínua.

.- Mesures per a la integració local del sistema de formació professional: crear organismes territorials que coordinin l’oferta de formació professional en el marc del seu territori; connectar en xarxa els centres que formen el sistema.

.- Mesures per a un sistema formatiu obert a la innovació: crear una unitat d’innovació, amb terminals en els centres, per promoure la innovació; dotar els centres de formació professional d’una unitat d’innovació i transferència de tecnologia connectada als centres educatius i als grans centres d’innovació tecnològica i lligada a les necessitats de l’entorn productiu; capacitar els centres per poder establir contractes amb empreses per impartir formació a les seves instal•lacions.

.- Mesures per a la planificació i gestió del sistema: definir una política conjunta de formació entre tots els ens implicats.

.- Mesures en l’àmbit del reciclatge professional i la formació continuada: promoure mecanismes que integrin i coordinin territorialment la formació.

.- Mesures per adequar el nivell formatiu de les persones nouvingudes: atendre la doble necessitat d’integració social i d’adequació del nivell formatiu de l’important contingent d’immigrants a les necessitats del nostre sistema productiu.

Propostes educatives d'ERC

Esquerra Republicana de Catalunya en el seu programa per a les eleccions al Parlament de Catalunya diu que la consolidació d’un sistema educatiu català de qualitat i per a tots els ciutadans necessita, com a condició prèvia, un ampli acord social sobre l’educació, els seus objectius i les seves finalitats. Sense aquest gran acord no és possible avançar vers un Servei Educatiu Públic que faci de l’escola pública l’eix que vertebri el sistema i que tingui el concurs dels centres concertats, en un marc de plena igualtat de drets i deures.

Per a ERC el Pacte Nacional per a l’Educació representa, en primer lloc, un compromís de la comunitat educativa, del govern i de la societat per millorar la qualitat de l’educació, un compromís històric per donar més estabilitat al sistema educatiu. En segon lloc, és un punt final a la confrontació entre dos models educatius antagònics i un punt de partida per construir entre tots un servei educatiu català de qualitat doncs es reconeix la importància de disposar d’una xarxa de centres de titularitat pública de qualitat, ben dotats i amb equips professionals compromesos i capacitats, com a eix vertebrador del sistema, i alhora una xarxa de centres concertats de qualitat, respectant la singularitat de cadascun, en igualtat de drets i deures, i tots igualment compromesos a fer front als reptes socials i educatius del país. En definitiva, Catalunya ha de tenir un sistema educatiu plural, que incentivi la innovació i els projectes educatius de cada centre, que fomenti la llibertat de les famílies sense cap discriminació per raons econòmiques, culturals, religioses, de sexe, de procedència o qualsevol altra, en el marc del Servei Públic Educatiu de Catalunya.

Amb aquesta finalitat es comprometen a garantir una correcta aplicació dels acords establerts en el Pacte Nacional per a l’Educació i a establir un marc jurídic que consolidi el aquest model educatiu, que en millori la qualitat i que doni estabilitat i confiança al sistema.

Algunes de les propostes d’ERC són:

– Desplegar els acords signats en el Pacte Nacional per a l’Educació, que inclou en tot cas: garantir la gratuïtat efectiva de l’educació bàsica a les famílies en els processos d’admissió d’alumnat a través del Servei Públic Educatiu i millorar la gestió dels centres educatius, dotant-los de més autonomia i recursos partint de projectes reconeguts i periòdicament avaluats.

– Elaborar la Llei d’educació de Catalunya, que haurà d’incorporar els acords principals del Pacte Nacional per a l’Educació i garantir els drets educatius establerts en el nou Estatut.

– Impulsar la millora general dels centres públics com a eix vertebrador del sistema educatiu per millorar una oferta de qualitat que sigui atractiva per a totes les famílies, a l’hora de triar centre educatiu per a llurs fills i filles.

– Igualar els horaris, les jornades i els calendaris dels centres finançats amb fons públics.

– Assegurar una bona aplicació de la sisena hora en l’educació primària pública.

– Garantir la gratuïtat de tots els centres privats concertats que presten el Servei Públic Educatiu en un màxim de sis cursos tot fixant uns requisits clars per a la concertació educativa, en el marc de les competències educatives de la Generalitat i mitjançant un nou decret sobre concerts educatius.

– Garantir l’oferta de places de titularitat pública en nuclis de població de nova creació.

– Assegurar la suficiència dels mòduls econòmics dels concerts educatius per garantir la gratuïtat dels ensenyaments bàsics dels centres concertats i la igualtat d’oportunitats.

– Garantir la gratuïtat a les famílies i una escolarització equilibrada de tot l’alumnat mitjançant contractes programa amb els centres concertats.

– Equiparar els recursos, els serveis educatius, la planificació, el control i l’avaluació entre els centres que formin part del Servei Públic Educatiu.

– Fomentar la participació de la comunitat educativa dels centres privats concertats.

– Facilitar la integració a la xarxa de centres de titularitat pública d’aquells centres privats concertats que lliurement ho sol·licitin, en les condicions que s’estableixin.

– Igualar progressivament les condicions laborals del professorat amb pagament delegat amb les condicions del dels centres públics.

– Incorporar un representant municipal als consells escolars dels centres concertats.

– Regular i potenciar les oficines municipals d’escolarització.

Pel que fa a la innovació educativa i la qualitat del sistema: crear grups de recerca i innovació en què participin professorat del Departament d’Educació i del d’Universitats.

Impulsar el català i l’aprenentatge de les llengües tot potenciant la immersió en català d’una manera extensiva i sistemàtica amb l’actualització de les metodologies d’immersió a l’educació primària i impulsant l’aprenentatge d’una segona llengua estrangera als centres de secundària.

Referent a la coeducació, impulsarem el llenguatge no sexista ni androcèntric aplicat a l’àmbit educatiu.

De l’educació especial diu que s’ha d’avançar cap a una escola inclusiva tot creant més unitats de suport a l’educació especial (USEE).

Sobre l’escolarització de l’alumnat nouvingut dissenyar un pla per la llengua, la interculturalitat i la cohesió social tot estenent les aules d’acollida a tots el centres que en necessitin.

Sobre la laïcitat i l’ensenyament de continguts de cultura religiosa, oferir continguts de cultura religiosa en les etapes d’educació obligatòria a tot l’alumnat.

Les propostes encaminades al suport als centres educatius busquen l’actualització i millora de les infraestructures educatives públiques, l’autonomia dels centres i la coresponsabilització i la cogestió educativa amb els municipis.

Sobre el reconeixement del professorat proposa ERC la revaloració qualitativa de la tasca docent del professorat i pel que fa al suport a les famílies obrir els centres educatius des de l’1 de setembre fins al 30 de juny.

Propostes educatives del PP

El projecte educatiu del Partit Popular per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya conjuga tres aspectes fonamentals:

.- Millorar la qualitat del sistema educatiu amb un conjunt de mesures que permeti formar joves preparats, educats en valors i cultes en coneixements, per acarar els nous reptes del futur, en igualtat de condicions amb els joves del nostre entom europeu.

.- Crear una xarxa d'infrastructures escolars adequada a les necessitats dels alumnes, amb els recursos humans i tecnològics necessaris, d'acord amb la demanda existent.

.- Incrementar les dotacions pressupostàries que permetin fer realitat tots aquests objectius i estar a l'altura del nou espai europeu d'educació.

El Partit Popular defensa el dret dels pares a escollir l'educació que volen per als seus fills i a triar els valors que inspiren i donen coherència al conjunt de l'acció educativa, i a posar-lo en pràctica a través de l'elecció d'un centre educatiu, tant en l'educació infantil, com a primària o a la secundària, ja sigui en centres públics o concertats.

També creuen que cal millorar el nivell mitjà dels coneixements dels alumnes per augmentar i millorar el rendiment escolar, amb oportunitats per a tots que permetin assolir l'excel·lència.

Els centres públics i privats són institucions educatives complementàries, que contribueixen a prestar un servei que fa possible el dret de tothom a l'educació, en un marc de llibertat d'ensenyament i que fan possible el dret dels pares a escollir el tipus d'educació que volen per als seus fills. Per això volen canviar el sistema de finançament de les escoles, tot introduint un contracte programa que permeti assegurar el finançament de les escoles per un període mínim de tres anys, i adaptant-lo al nombre d'alumnes, els resultats acadèmics, els objectius assolits, les millores educatives aconseguides i l'augment de la matriculació.

Per tot això les propostes del Partit Popular en el tema educatiu queden exposades, bàsicament, com continua:

1. Ensenyament de qualitat.

.- Instaurar el xec escolar per tal que els pares puguin triar el centre on volen que estudiïn els seus fills.

.- Reforçar la carrera docent i facilitar millores per a la seva promoció professional a tots els professors, que inclogui l'acompliment de funcions de responsabilitat en el govern dels centres docents, d'acord amb els seus mèrits i la seva capacitat, i enfortir l'autoritat del mestre.

.- Estabilitzar les plantilles del professorat.

.- Aprovar l'estatut català del personal inspector d'educació de la Generalitat que, entre altres mesures, haurà de garantir la igualtat retributiva de tot el personal que presta aquests serveis.

.- Reduir la ràtio a 15 alumnes per aula en els casos concrets en què calgui atenció especial.

.- Reforçar l'estudi del castellà, i augmentar les classes en castellà dels ensenyaments ordinaris, a partir de secundària.

.- Introduir l'estudi de l'anglès des dels primers cursos de primària i incrementar el nombre d'hores de formació d'anglès als cursos educatius en què s'imparteix actualment.

.- Implementar un pla de xoc específic de lluita contra el fracàs escolar tant a l'ensenyament primari com al secundari.

.- Implementar un pla de xoc específic, amb un acord previ amb el professorat i els centres educatius, per tal d'abordar la pèssima avaluació de la qualitat del nostre sistema educatiu. Doncs aquesta situació no és sostenible car la competitivitat del país depén de la formació del capital humà.

2. La formació professional eficaç.

.- Prestigiar la formació professional per convertir-la en una autèntica alternativa real per als joves.

Propostes educatives d'ICV-EUiA

La proposta educativa d’Iniciativa per Catalunya Els Verds – Esquerra Unida i Alternativa es basa en els principis de:

.- la formació dels ciutadans actius,

.- el desenvolupament personal i social,

.- la cohesió social,

.- el respecte a la diversitat individual, cultural i social,

.- i l’equitat.

El servei educatiu és tot d’interès públic, al marge de la seva titularitat, i d’abast universal. El fet de coexistir en el nostre sistema educatiu una xarxa de centres de titularitat pública amb un nombre significatiu de centres privats concertats amb l’Administració educativa, obliga a definir uns principis generals comuns per superar la dualitat i les desigualtats en l’educació.

El canvi en educació s’ha de fonamentar en tres eixos bàsics:

.- Qualitat: mitjançant l’increment de la despesa fins a assumir per al 2010 el mateix nivell de la Unió Europea i la reduicció de les ràtios d’alumnat/aula i d’alumnat/docent per atendre millor la diversitat de necessitats educatives.

.- Equitat: expressada en la gratuïtat real de l’ensenyament bàsic 3-16 anys, incloent-hi el material escolar i els llibres de text, assegurant que les activitats complementàries no siguin un element d’exclusió i/o discriminació. Revisar els concerts. Proposant que solament aquells centres de titularitat privada que garanteixin un servei educatiu públic, gratuït, i de lliure accés a través de les oficines municipals d’educació, tinguin concert educatiu a través dels contractes programes. Els concerts garantiran l’homologació del professorat als de la xarxa pública. També exigirà els mateixos controls de qualitat en el servei a la ciutadania. I desenvolupar polítiques educatives que garanteixin gràcies al nou marc generat per l’Estatut del 2006, la laïcitat de l’escola pública.

.- Coresponsabilitat: Donant als consells escolars, més competències i capacitat de decisió i de participació en la gestió compartida per tota la comunitat educativa. Impulsant les Zones Escolars per treballar conjuntament les administracions educatives i l’Administració local, “l’escola i el fora escola”. Potenciar a través de mesures laborals de conciliació la coresponsabilització dels pares i de les mares en l’educació dels seus fills i el compromís amb l’escola. Un altre element fonamental en la proposta educativa d’ICV-EUiA és la coeducació.

ICV-EUiA considera important desenvolupar en la propera legislatura 2006-2010 les propostes següents:

1. La xarxa publica, eix vertebrador del servei públic educatiu. ICV-EUiA concep i afirma que l’escola pública és i ha de ser l’eix vertebrador del Servei Públic Educatiu Català i motor de garantia de la seva funció social. Cal garantir el seu caràcter universal, públic, gratuït, laic, democràtic, coeducatiu, científic, integrador i compensador de les desigualtats.

Ampliar i millorar la xarxa de centres públics, com a eix vertebrador de tot el sistema educatiu que arribi a tot el territori, no només allà on no hi ha suficient oferta privada concertada.

Garantir el dret a l’educació i a la igualtat d’oportunitats potenciant i extenent a tot el territori les Oficines Municipals d’Escolarització (OME) ampliant-ne les funcions, els recursos i les competències, per garantir la matrícula única de tots els ensenyaments obligatoris, l’admissió, la baremació i la distribució d’alumnes que eviti la concentració d’alumnes nouvinguts i/o amb necessitats educatives especials en determinats centres.

Cal assolir la completa gratuïtat en els nivells obligatoris progressivament: llibres de text i material escolar, etc.

Garantir l’aconfessionalitat de l’escola. Denunciar els acords entre l’Estat espanyol i el Vaticà i el conveni amb l’Arquebisbat, contraris als principis d’un Estat aconfessional, perquè l’educació religiosa ha d’estar a les famílies i als centres religiosos.

Una educació mixta obligatòria als centres educatius sostinguts amb fons públics que sigui el punt de partida necessari per a una escola coeducativa.

Revisar i racionalitzar la política de concerts.

Els punts de partida haurien de ser: congelar els concerts actuals i obrir un procés de racionalització que separi “el gra de la palla” tot consensuant unes noves regles de joc amb les quals els centres sostinguts amb fons públics tinguin clara quina és la seva funció, tot fent una aliança entre el sector públic i una part del privat concertat per tal d’assolir la gratuïtat, revalorant el mòdul i acabant amb les quotes segregadores i altres desigualtats insostenibles. Segurament s’hauran de retirar alguns concerts i augmentar la quantia de la resta.

Continuar augmentant la despesa en educació.

2. La planificació de l’oferta educativa.

La planificació és la millor alternativa (per no dir l’única) a les “regles del mercat” que augmenten sempre i, sobretot, a llarg termini els desequilibris i els col·lectius exclosos.

Ampliació del dret a l’educació:

Escoles infantils o llars d’infants: assolir una cobertura molt àmplia, encara que no necessàriament universal i establir una única xarxa d’escoles bressol que incorpori les del Departament d’Educació i les de titularitat municipal, traspassant les del Departament als ajuntaments per homogeneïtzar la xarxa.

Ensenyaments obligatoris (educació primària i secundària): cal una dedicació especial a l’educació secundària obligatòria per aconseguir una secundària oberta i flexible perquè tothom pugui estudiar amb garanties d’èxit escolar, entès aquest no només com a èxit acadèmic, sinó també i sobretot com a èxit social i personal de cada jove.

L’educació especial: el sistema educatiu ha d’aconseguir una escola plenament inclusiva, que, per actitud i formació dels seus elements, aculli la diversitat, les particularitats o l’excepcionalitat dels seus alumnes.

Formació professional: planificació del sistema educatiu partint dels tres sistemes implicats i tenint en compte els objectius estratègics de país. Si l’objectiu és doblar la qualificació de nivells mitjans a Catalunya, cal planificar en el territori centres integrats d’FP i prioritzar les polítiques d’orientació cap a l’FP. Al mateix temps, s’han de potenciar els cursos pont, l’acreditació de competències i les vies d’accés de cicles formatius (CCFF) de grau superior al grau universitari (convalidacions de crèdits professionalitzadors i accés amb prioritat sobre les PPAU). Amb una prioritat social i finançament adequat per als Programes de Qualificació Inicial. Cal recollir el conjunt d’experiències positives de programes com els PTT, les Escoles Taller, les Cases d’Oficis, etc.

Educació permanent instrumental i bàsica per al món laboral, per al lleure i la cultura: reduir en un període de 10 anys un 20% el percentatge de persones adultes que estan per sota de la titulació mínima. Per assolir aquest objectiu cal preveure places anuals de formació instrumental i bàsica per a un 3,2% de la població adulta.

3. Qualitat de l’Educació: mitjançant la renovació pedagògica, treball en equip i acció tutorial, desenvolupant la relació dels centres amb l’entorn i promovent altres serveis complementaris com el reconèixer el caràcter educatiu que tenen els espais de menjador, d’esbarjo i d’acollida en els centres docents vetllant per la qualificació dels professionals que s’hi dediquen i facilitant la compensació de les possibles desigualtats en l’accés. Tot potenciar una bona oferta d’activitats extraescolars, organitzada per les AMPA, les organitzacions de voluntariat i les entitats de lleure, coordinades amb les comunitats educatives de cada centre i del barri i finançades i coordinades en col·laboració amb l’Administració local.

En aquest sentit s’han de promoure nous serveis de suport a la docència: personal d’Administració alscentres d’educació primària, manteniment informàtic, auxiliar de biblioteca, etc.

4. Participació i coresponsabilització de nous sectors: implicant la societat, tota la ciutadania, per desenvolupar plenament un model d’educació inclusiva i impulsant mesures per tal d’implicar el professorat en el procés de canvi i de millora de l’educació.

5. Els reptes de l’educació al nou segle necessiten administracions educatives eficients: facilitar la descentralització, promovent les zones educatives, i l’autonomia de centre.

Eleccions al Parlament de Catalunya

El proper dia 1 de novembre hi haurà eleccions al Parlament de Catalunya, s’ha iniciat tot just fa poques hores la campanya electoral i tots han començat la “venda” del seu producte per tal de captar el seu vot. És intenció d’aquest blog oferir les propostes educatives que els diferents partits polítics han escrit en els seus programes electorals. El blog del Pedagog farà un resum dels trets més importants de cada programa polític, el millor sempre és llegir-se tot el programa, però si no és possible la intenció és que qui vulgui pugui fer una ullada ràpida als resums que anirem oferint avui i en dies posteriors. Abans de començar amb les propostes d’Iniciativa per Catalunya Els Verds – Esquerra Unida i Alternativa, El blog del Pedagog vol agraïr, a la majoria dels partits polítics, el fet d’haver-li proporcionat els seus programes electorals.

Les fundacions de les escoles concertades

La hipocresia ha tornat a fer acte de presència en el món educatiu de la mà, un cop més, de la política. El Tribunal Suprem ha setenciat que a un grup de pares de l'Escola Pia d'Olot que estaven pagant mensualment uns diners a aquest centre concertat se'ls hi ha de retornar les quantitats abonades atesa la voluntarietat d'aquestes. I és cert .......... però no. D'entrada i tal com deiem en el comentari El contracte programa i el concert econòmic la mateixa Generalitat de Catalunya reconeix que "s'ha d'avançar en la línia d'adequar el mòdul econòmic en tant que no es disposa de l'estudi per determinar els costos estàndards dels centres i .......". És a dir, evidencia que són conscients de que el concert econòmic no cobreix els cost real de l'ensenyament. Però hi ha un altre tema que val la pena tenir en compte i és que quan uns pares matriculen el seu fill en un centre concertat se'ls informa abastament de tot i també de que per la diferència entre el cost real i el que cobreix el concert és la quantitat que han d'abonar mensualment si voluntariament volen matricular el seu fill en aquell centre. Ningú els obliga a fer-ho, però el que no és de rebut és que un cop feta la matrícula es vulgui disfrutar gratuïtament de l'ensenyament quan ja se sap que aquest té un cost. Perque el resultat és molt clar: la resta de pares pagaran més per culpa d'aquesta situació. S'ens ha venut el tema de les fundacions dels centres concertats com unes entitats fosques i sinistres quan són clares i obertes, legals i exteses a tot tipus d'organitzacions: els partits polítics les tenen i les fan servir per rebre subvencions de diners públics i no passa res. Però tot plegat està envoltat d'un debat interessat i polític ple d'hipocresia i mala fe (vegeu el comentari Eleccions i coherència). Potser la pròpia Generalitat en un acte de sinceritat política hauria d'informar els pares que el concert econònic no cobreix el 100% del sou dels mestres i professors, ni les inversions, ni la majoria de l'apartat de manteniment dels centres, ni els estadis, ni la dedicació directiva, ni els tres primers mesos d'una substitució laboral, ni els serveis administratius, ni .......... Ara que venen eleccions que siguin honestos, que alguns es treguin la careta i ho diguin. D'altra banda si no és així continuarem tenint els pares que confien els seus fills als centres concertats enganyats i desconcertats.

Boadella y el Partido de los Ciudadanos

En el otro extremo de las opiniones del señor Rubianes encontramos al señor Boadella. Los extremos se tocan y la bola de nieve rueda y rueda y cada vez se hace mucho más grande. A una barbaridad de un bando le sigue otra barbaridad mucho más grande del otro bando.

Hoy sábado en el acto de presentación de la campaña electoral del Partido de los Ciudadanos, del cual el señor Boadella es uno de los fundadores, se ha leído una carta de éste en la que se ha expresado en los siguientes términos al mostrar su desacuerdo con el nacionalismo catalán: "mis razones no las quiero expresar en catalán". Ante esta aseveración correcta, educada, ponderada y prudente que se podría interpretar como un recurso literario o un efecto teatral pues para demostrar el desacuerdo se pasa de una lengua a la otra y así lo remarca más, la carta a partir de ese momento ha continuado en castellano y aquí se ha vuelto a abrir la caja de Pandora pues ha cargado muy duramente contra los políticos catalanes a los que ha llamado "conglomerado de cursis y de capullos" que actúan en nombre de "la patria". ¡Qué gran oportunidad perdida!.

Pero no acaba aquí la cosa pues el señor Iván Tubau, también del mismo partido, ha dicho que "la nación catalana me suda la polla por encima y por debajo, que se metan Catalunya por el puto culo". Este señor que es profesor de la Universidad Autónoma de Barcelona ha añadido a continuación "a ver si les explota dentro" y "que se vayan a la mierda y dejen de tocar los cojones". ¡Otra gran oportunidad perdida!.

En definitiva los unos se retroalimentan de los otros. Es como en los programas de la televisión donde sale alguien y dice una barbaridad sobre el otro, luego sale el otro y dice una barbaridad más grande sobre el alguien y así empieza un recorrido por los diferentes programas de la misma cadena o de otras cadenas donde se va a ocupar mucho espacio y titulares sobre un tema que empezó siendo una nimiedad. Parece ser que esta forma de retroalimentarse ya ha llegado a la política, ya lo vivimos en unas elecciones anteriores donde el Partido Popular y Esquerra Republicana de Catalunya desarrollaron esta estrategia. Estrategia que a pesar de las apariencias ya les va bien a las partes en litigio pues cada una de ellas espera que la otra parte abra la boca para así poder incrementar su cuota mediática y de esta forma radicalizar las opiniones de sus futuros votantes y asegurarse, así, la movilización electoral necesaria para incrementar su porcentaje de votos.

Lo triste de todo ésto es que el Partido de los Ciudadanos en su programa electoral cuando nos hable de la educación y de la enseñanza nos dirá que los centros escolares han de promover la educación en valores, el respeto, la solidaridad, las buenas formas, el respeto a la diversidad y a las opiniones de los demás. Al menos hoy la coherencia les ha fallado.

Rubianes i el dret d'expressió

Dir-vos primer de tot que a mi el Pepe Rubianes és un còmic que em deixa un regust amargant, m'explicaré, m'agrada i he rigut molt amb la seva forma d'explicar les coses però em desagraden d'ell certes formes d'explicar coses que per a mi tenen la consideració de més íntimes o bé la consideració d'intocables. Però reconec que m'ho passo més bé que malament amb ell. L'opinió expressada pel Pepe Rubianes la vaig trobar de molt mal gust i ofensiva per a molta gent, recordo que en sentir-les vaig pensar: què fort que va aquest nano! i, també, t'has passat molt!. Per això quan va demanar disculpes, a la seva manera això sí, em va alegrar molt doncs tots cometem errors al llarg de la nostra vida. Reconèixer els errors és una bona forma d'educar-nos i d'educar els altres.

Del que ha passat a Madrid no entraré a discutir qui en té la culpa, si en Ruiz Gallardón, si la brunete mediàtica, si els fatxes, si en Rubianes, si en Mario Gas, si ....... però sigui el que sigui hi ha hagut un atemptat contra la llibertat d'expressió i això no és bó per a ningú. No pot ser que l'error d'una persona condicioni la retirada d'una obra de teatre, de literatura o del que sigui. No és bó estigmatitzar les persones per un error i menys fer una campanya mediàtica per tal d'encoratjar la gent contra algú o quelcom com sovint en aquest païs fem. En aquest sentit només cal llegir els titulars de certs mitjans per adonar-nos que no s'adiuen amb el contingut de la notícia, però ja sabem que allò que ven és el titular i no pas la notícia o allò de que no deixis que un bon titular t'espatlli la noticia.

Si a Madrid, millor dit, si una part dels madrilenys estan en contra del Pepe Rubianes la seva resposta era tan fàcil com no anar a veure la seva obra sobre Lorca, tan fàcil com això i segur que el senyor Rubianes hagués captat molt bé el missatge de que no es pot ofendre gratuïtament ningú. Ara, molt em temo, hem creat un nou màrtir.

No todo vale, ¿o sí?

Hace unos días me dirigía a la zona centro de la ciudad donde resido cuando al pasar por delante de la oficina de Correos empezaron a salir los carteros cargados de cartas para empezar el reparto de éstas. Hay que decir, antes de continuar, que en mi ciudad llegar el verano y tener problemas graves con el reparto de las cartas es lo mismo, se ve que Correos no sabe encontrar la solución a las substituciones vacacionales de sus trabajadores. Uno de los carteros que habían salido iba unos metros por delante de mí y llevaba mi mismo camino. Me chocó su vestimenta que la podríamos describir como sigue: una camiseta ancha de tirantes, unos pantalones abombados y unas chancletas de playa que ahora están tan de moda. La verdad, me llamó la atención y lo primero que pensé fue que debía ser un sustituto vacacional y no un cartero de plantilla. Aflojé el paso para poderlo observar mejor un buen rato. Iba cargado con una bolsa bastante llena que llevaba colgada del hombro y un carrito con ruedas, como los que se utilizan para ir al supermercado, lleno a rebosar. Antes he dicho que aflojé el paso para poderlo observar mejor porque si hubiera llevado un ritmo andante normalito lo hubiera adelantado en pocos metros. Era un poema andante con ese calzado tan poco adecuado para desarrollar la faena de repartidor de cartas. Pensé ¿cómo era posible que una empresa como Correos no dijera, no obligara a un trabajador suyo a llevar un calzado adecuado?. Con la vestimenta si quieren no me pongo, puedo pensar que al ser un contratado temporal no le corresponde tener uniforme, o que debido a la intensa calor de estos días Correos ha dado libertad a sus empleados para que puedan ir más frescos, pero ¿el calzado?. ¿Se imaginan repartir centenares de cartas con un calzado inadecuado día tras día?. Mientras lo seguía por la calle varios pensamientos me vinieron a la cabeza: ¿será capaz de repartir todas las cartas?, debe acabar muy cansado al final de la jornada, debe coger muchas bajas médicas por problemas en los pies, ¿dónde está el responsable de prevención de riesgos laborales de Correos?, ..... y muchos pensamientos más. Viene todo ésto a cuento porque cada vez más vemos cómo un amplio sector de la sociedad confunde su forma de vestir, su estilo propio de vida, con las normas más elementales de vivir en sociedad. Confunden el ámbito privado con el público, todo vale es la reflexión última, visto como quiero, hago lo que quiero y nadie tiene por qué decirme nada. Y por parte de la sociedad, de Correos, de la empresa que sea no hay la determinación de hacer cumplir las normas de carácter laboral y social. Todo vale, es su problema ............ ¿o no?. Pues no, porque las bajas médicas, las enfermedades crónicas derivadas de una mala prevención e higiene laboral y social las pagamos usted ............ y yo, ¿o no?.

Eleccions i coherència

Com ja sabeu el dia 1 de novembre se celebraran eleccions al Parlament de Catalunya i la campanya electoral es preveu intensa i carregada d'acusacions. Evidentment l'educació tornarà a ser un dels temes estrelles i en nom d'ella es diran autèntiques barbaritats i promeses que mai es compliran. Al llarg dels anys i per la meva feina m'ha tocat anar a actes institucionals, polítics i socials en representació del centre on treballo i sempre m'ha sobtat trobar-me polítics fent una defensa numantina de l'escola pública quan ells porten els seus fills a escoles privades concertades o privades. Alguna vegada he tingut l'atreviment de preguntar-li a algun polític, en privat, per la coherència del que diu amb el que fa i la veritat és que la resposta donada deu de ser estàndar doncs sempre et diuen que de la seva vida privada ningú no n'ha de fer res. Fins i tot he presenciat en algun acte com, davant el retret d'algú sobre aquesta coherència, el polític de torn s'enfurismava molt i arribava a dir autèntiques barbaritats a l'ingenu que s'havia atrevit a obrir la boca.

M'ha vingut tot això al cap al llegir avui en un blog de política que un dels candidats a President de la Generalitat que pertany a un partit d'esquerres porta al seu fill o filla, no m'ha quedat clar, a un centre privat anglès. El primer que he pensat és "mira que és espavilat els fills dels demés a la pública, màxim a una privada concertada, però el seu a una de ben privada i a més en llengua anglesa". Aquest polític, que diuen que té fama de bon gestor serà un dels que en la propera campanya defensarà per sobre de tot l'escola pública fins i tot en detriment de la privada concertada. M'agradaria saber si es troba còmode en les reunions de pares de l'escola anglesa, o potser és que per ser més coherent amb ell mateix ni tan sols hi apareix a les reunions de pares?. Sigui com sigui l'inici de curs està a tombar la cantonada.

La puntualidad y la coherencia

Todos los que nos dedicamos a la profesión docente estamos hartos de insistir a nuestros alumnos que la puntualidad es muy importante en las relaciones laborales y sociales. Las normativas de convivencia de nuestros centros detallan con precisión este aspecto y reflejan que la reiteración de no llegar a la hora a clase se considerará como falta grave o muy grave, y que puede llevar acarreado el suspenso correspondiente de la materia afectada. Parece normal, ¿no?. Pero somos los propios docentes los que incumplimos esa norma, ¿alguien se ha fijado cómo actuamos?. Convoque usted un claustro e intente comenzar a la hora señalada. Convoque una reunión de etapa, un departamento o un seminario e intente comenzar a la hora anunciada. ¿Puede?. Seguramente la respuesta es ........ no.

Son las nueve de la mañana y es la hora de empezar la reunión de dirección. De la decena de personas convocadas sólo dos están sentadas en su sitio, ni tan sólo el convocante de la reunión, el director del centro, ha llegado. La estampa es la misma reunión tras reunión y a lo largo del curso escolar. Pasan dos, tres minutos y aparece el tercero. Pasan cinco y entran el cuarto y el quinto. Pasan siete y entra el director del centro. Pasan diez y entran el séptimo y el octavo. Después de los comentarios de rigor y del celebérrimo "vamos a esperar cinco minutos a ver si llegan las dos personas que faltan" la reunión empieza pasados veinte minutos de las nueve. A los diez minutos de empezada la reunión aparece la novena persona y a los veinte la última, ambas con el comentario de "lo siento, pero tenía trabajo". Cabe remarcar aquí que las dos últimas personas repiten en cada reunión la misma falta de puntualidad y excusa. Y no pasa nada. Luego los ves haciendo reflexiones en voz alta ante los alumnos diciéndoles que el que llegue tarde suspenderá la materia, o se quedará castigado al salir de clase en un acto sublime de la máxima de haced lo que os digo y no lo que hago.

Por otra parte intente usted empezar las reuniones a la hora convenida y verá como es tratado de inflexible, estricto, poco empático, carente de la cualidad de saber trabajar en equipo y mil cosas más. Y a medida que llegan tarde a la reunión y se excusan con el consabido "lo siento, pero tenía trabajo" ponga usted cara de comprensión y empatía mientras por dentro piensa "claro, yo no tengo tanto trabajo como tú, por eso siempre puedo llegar a la hora". ¿Les suena esta situación?. Pues es una de las muchas incoherencias que transmitimos a nuestros alumnos e hijos.

El contracte programa i el concert econòmic

El dia 18 de juliol sortia publicat en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la convocatòria del concurs públic per seleccionar centres educatius privats concertats que vulguin subscriure, amb caràcter experimental, un contracte programa amb el Departament d'Educació i Universitats per als ensenyaments obligatoris i el segon cicle de l'educació infantil per tal d'anar avançant cap a la gratuïtat dels centres privats concertats. Aquest és un punt que quedava reflectit en l'anomenat Pacte Nacional de l'Educació.

D'entrada ja ens diuen que aquest contracte programa serà amb caràcter experimental també ens diuen que el concert educatiu ha de garantir la gratuïtat dels ensenyaments objecte del concert. Així mateix, en el marc del Pacte Nacional per a l'Educació s'estableix el compromís de fer un estudi econòmic per determinar els costos estàndards del sosteniment dels centres educatius finançats amb fons públics amb la finalitat d'establir un mòdul econòmic suficient. Alhora, l'actual aplicació del mòdul econòmic del concert, que és única per a tots els centres, no permet tractar de manera diferenciada aquelles necessitats específiques dels centres que haurien de ser objecte de consideració. Finalment, els centres ofereixen activitats, complementàries o de serveis, que, pel seu caràcter voluntari, no formen part del concert. Aquests factors dificulten l'accés als centres privats concertats de tot l'alumnat, especialment d'aquell en situació socioeconòmica desafavorida.

El Pacte Nacional per a l'Educació preveu que el contracte programa, complementari al concert educatiu, mitjançant el qual es concretaran els compromisos recíprocs del Departament d'Educació i Universitats i de la titularitat dels centres que el signin sigui l'instrument que permeti, d'una banda, avançar en la línia d'adequar el mòdul econòmic en tant que no es disposa de l'estudi per determinar els costos estàndards dels centres i, de l'altra, singularitzar la dotació de recursos a cada centre, d'acord amb les necessitats de l'alumnat i de l'entorn on es troba ubicat, amb la finalitat que la prestació del servei educatiu d'interès públic que fa el centre sigui efectivament gratuïta.

Tot això ho diu i ho reconeix la pròpia administració al principi d'aquesta ordre publicada el dia 18 de juliol. És a dir la pròpia Administració catalana reconeix que el concert econòmic dels centres privats concertats no cobreix el 100% de les despeses de funcionament. Doncs, com és que tenen la cara (?) de cada dos per tres ficar-se amb el finançament d'aquests centres i fer grans escàndols anb les diverses fundacions i pagaments d'activitats complementàries?. De què es pensen aquesta gent del Govern Catalanista i d'Esquerres que mengen els professors d'aquest centres concertats?. Ells mateixos reconeixen que el concert és insuficient però alhora fan demagogia amb la diferència que han d'abonar els pares. Això sí, tots ells, tots i cadascú d'aquests partits tenen les seves fundacions amb les quals canalitzen diners i subvencions. Ells ho poden fer però els centres privats concertats no. Ells mateixos en un altre lloc de l'ordre diuen que l'objectiu és incrementar l'import del mòdul del concert educatiu corresponent a altres despeses en un percentatge del 30%.

Però és a l'article 1 on queda retratada la voluntad d'aquest govern on textualment diu: "Convocar concurs públic per seleccionar un màxim de 5 centres educatius privats concertats que subscriguin, amb caràcter experimental, un contracte programa per als ensenyaments obligatoris i l'educació infantil de segon cicle". I també a l'article 4: "Es destina a aquesta convocatòria un import màxim de 1.647.455,39 euros". Amb aquesta ambició política els centres privats concertats seran gratuïts cap a l'any ............ ¿fem números?. Ara que venen eleccions, ara que tindrem campanya electoral es tornaran a omplir la boca de demagògia, de falsetats i renegaran fins i tot del que ells han escrit i publicat en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Bilingüísmo y realidad social.

Hace unos días el señor Francisco Caja, presidente de Convivencia Cívica Catalana, acusaba al presidente d'Esquerra Republicana de Catalunya, Josep Lluís Carod-Rovira, de defender la imposición coactiva por los poderes públicos del catalán. El señor Caja es uno de los impulsores de la Iniciativa legislativa popular para la enseñanza en lengua materna y el bilingüísmo escolar, según este profesor de la Universidad de Barcelona el castellano está prácticamente excluído de la educación y hay una vulneración del derecho elemental de los niños a recibir la enseñanza en su lengua. El señor Caja ha asegurado que no se trata de erradicar o debilitar la enseñanza del catalán en la escuela, sino que por el contrario su modelo es un modelo bilingüe perfecto y que quiere que todos los alumnos aprendan catalán y castellano. Y seguramente tiene razón.

Pero cuando cogemos modelos lingüísticos y queremos aplicarlos a la realidad que nos rodea muchas veces nos damos cuenta de que su encaje es complicado. Todos podemos estar de acuerdo en que cada niño ha de aprender en su lengua materna pero ello nos lleva de inmediato a una doble red escolar: la que escolariza en castellano y la que escolariza en catalán. ¿Eso es bueno?. Seguramente desde el punto de vista del aprendizaje escolar lo sea, pero socialmente estamos creando dos tipologías de alumnos, dos categorías sociales de alumnos y eso ya no estoy tan seguro de que sea muy bueno. La realidad cotidiana nos enseña que no hay nada perfecto y que los sistemas se podrán ajustar más o menos pero que llega un momento en que hay que optar: o aprendizaje estricto en lengua materna o cohesión social. Dependiendo de dónde pongamos el acento tendremos una cosa u otra, pero eso sí sin perder de vista la inmensa capacidad de aprendizaje de los niños pequeños y más ahora que ya se habla de introducir el inglés como lengua vehicular en ciertas materias dado lo negados que somos los de este país en aprender idiomas.

És cert senyor Maragall ........

............ sí, és cert que la potestat de triar una data per fer les eleccions és seva. Sí, és cert. També és cert, en front de les crítiques que se senten, que es pot anar qualsevol dia a honorar els morts. És cert. Que sembla més indigne honorar els morts un dia determinat que no pas qualsevol dia de l'any també és cert. Però, també és cert, que la tradició és fer-ho per Tots Sants. La llàstima de tot això és que podia haver triat qualsevol dia i ha triat aquest, aquesta és la llàstima. Ha triat un dia molt especial tot fent cas omís de les creences de molta gent, aquí està el problema. Un problema que vostés provoquen quan magnifiquen tot el que ve d'altres religions i cultures i desprecien la religió de la majoria dels ciutadans de Catalunya.

Té tot el dret i és cert que estem en un estat aconfessional, sí és cert, peró també ho és que a vosté li costava molt poquet tenir en consideració els sentiments i creences d'una part molt important de la gent del seu país. ¡Tenia tant on poder triar!.

And here is the rest of it.

Calendario de aplicación de la LOE

El 18 de mayo de 2006 la ministra de Educación y Ciencia, Mercedes Cabrera, presidió la Conferencia Sectorial de Educación, que está integrada por todos los consejeros autonómicos con responsabilidad en el área de Educación. Los temas fundamentales que se trataron durante la reunión estuvieron relacionados con el desarrollo y calendario de aplicación de la Ley Orgánica de Educación (LOE) y el reparto de fondos para la educación infantil.

Así pues el calendario de aplicación de la LOE queda de esta forma:

.- Curso 2006-2007

Organización y dirección de los centros: Elección de director (artículos 132-136) y Consejo escolar (art. 126-127).

Título II: Escolarización de inmigrantes (art. 78-79).

Nuevo sistema de acceso a la función pública docente (transitoria 17ª).

Ampliación jubilación voluntaria (transitoria 2ª).

Bibliotecas escolares (art. 113).

Informe anual ante el congreso de los Diputados sobre los indicadores del sistema educativo (art. 147).

Extensión de los programas de diversificación curricular en ESO (art. 27).

Constitución del Consejo Superior de Enseñanzas Artísticas (art. 45.3).

.- Curso 2007-2008

Ordenación Académica: Nuevas enseñanzas en 1º y 2º de Primaria y 1º y 3º de Secundaria.

Evaluación, promoción y titulación en la ESO según lo establecido en la LOE (art. 28 y 31).

Ordenación académica del nivel básico e intermedio de las enseñanzas de idiomas (art. 59-62).

Nuevas pruebas de acceso a FP (41).

Acceso a la universidad de alumnos extranjeros.

Nuevos criterios de admisión de alumnos (art. 84-87).

.- Curso 2008-2009

Ordenación Académica: Nuevas enseñanzas en 3º y 4º de Primaria; 2º y 4º de Secundaria y 1º de Bachillerato.

Nueva educación infantil.

Generalización de las evaluaciones de diagnóstico en 4º de Primaria (10/11años) y 2º de Secundaria (13/14 años).

Ordenación académica del nivel avanzado de enseñanzas de idiomas (art. 59-60).

Nuevas pruebas de educación de adultos para obtener el título de ESO y Bachillerato (art. 68 y 69).

Primer ciclo de la educación infantil (las CC.AA. pueden adelantarlo al curso 2007/2008).

Programas de cualificación profesional inicial (las CC.AA. pueden adelantarlo al curso 2007/2008).

.- Curso 2009 – 2010

Ordenación Académica: Nuevas enseñanzas en 5º y 6º de Primaria y 2º de Bachillerato.

Nuevas pruebas de acceso a la Universidad (artículo 38).

Quan el director sempre té raó

La tendència en moltes organitzacions, educatives o no, és la de que el director sempre té raó. Pràcticament ningú s'atreveix a portar-li la contrària al seu superior doncs hi ha la percepció de que poses el teu lloc de treball en perill. Jo li he de portar la contrària?, es diuen els uns als altres, ja s'ho farà responen altres.

D'aquesta forma el director es reaferma cada cop més en les seves creences i satisfaccions. Convençut de que les seves opinions i propostes són les adequades en cada moment i circumstàncies. En les nostres institucions escolars es dóna molt aquest fet doncs qui més qui menys té clar que no es vol complicar la vida ni el lloc de treball. Si ho diu el director, què vols que faci jo, portar-li la contrària?. I qui dia passa, any empeny.

Això sí, si algú s'atreveix a contradir al director, o a expressar una opinió contrària, o a fer una proposta agosarada llavors, ai las!, llavors aquell queda marcat a foc i és mal vist per la resta de comparses de l'entorn del director. Oi que sí, senyor director?.

Los profesores vanguardistas

Se ha acabado el curso escolar y me gustaría hablaros de los profesores vanguardistas. Sí, de ellos, de los que leen La Vanguardia mientras todo a su alrededor parece que gira y gira porque ése es su orden natural. Os quiero hablar de esos profesores que tanto les da qué tipos de alumnos tienen delante en clase, ellos van a su rollo. ¿Que los alumnos no se enteran?. Será porque tienen un nivel bajísimo. ¿Que los alumnos no entienden las explicaciones?. Será que estan en la Luna y no atienden en clase. ¿Que se atreven a poner en duda mi forma de explicar?. Oigan, ustedes se callan que aquí el que entiende del tema soy yo y no ustedes. ¿Que no ha aprobado ningún alumno de la clase un examen?. Es que los alumnos de hoy en día no estudian nada, son unos vagos y no tienen el hábito de estudiar. ¿Que a final de curso nos encontramos con una clase que la mitad no ha superado el curso?. Vaya promoción más flojita que he tenido este año. Todo son excusas puesto que yo lo hago todo bien. Será mejor que me vaya a la sala de profesores me coja La Vanguardia y me oxigenee un poco porque vaya, vaya, qué curso me han dado estos alumnos que he tenido en clase.

Incluso un día se atrevieron a poner en duda que yo explico bien, ¿pero qué se han creído?. Oigan, que el profesional soy yo a ver qué va a pasar aquí. Aquí lo único que vale es la nota y lo demás son pamplinas, ustedes podrán tener muy buena actitud pero al final todo se reduce a la nota. ¡Ah, eso sí!. Háganme el favor de ser críticos, constructivos, responsables, solidarios y buenas personas porque sino la vamos a liar. Yo educo para la sociedad, para el mañana, pero el hoy es tan presente que lo que vale es la nota. ¡Son las contradicciones de la vida!. Yo tan sólo soy un engranaje del sistema, ya veo, ya, que tendría que valorar muchas otras cosas pero chicos ¿se saben ustedes el tema 10?. ¿No?, pues qué quieren que les diga ............ están suspendidos todos. No, si yo ya lo veo, pero ................. ufffff todo se reduce a una nota, sino los estaría engañando y yo no quiero engañar a nadie. Pero eso sí háganme el favor de ser autónomos, de saber buscar información, no hace falta saberla toda, más faltaría, con la de información y saberes que hay hoy en día, no hombre, no, pero si usted no me contesta correctamente todo el exámen y de la forma que yo quiero lo suspendo. ¡Faltaría más!. Pero sean ustedes el día de mañana personas con iniciativa, con criterio propio.

Se ha acabado el curso y el profesor vanguardista está satisfecho pues incluso a pesar de los alumnos que ha tenido ya se han acabado las clases. Ahora, a recogerlo todo y a guardarlo de cara al curso que viene. A ver , a ver, quizás que volviera a imprimir los apuntes pues parece que algunas hojas están arrugadas y amarillentas. Bueno, en todo caso, en setiembre ahora no. Felices vacaciones alumnos míos, ¡qué no habré hecho yo por vosotros!. Os quiero.

Reflexions al voltant de la prova d'accés als CFGM (i III)

Un dubte que sempre m'ha voltat pel cap és el següent: els centres educatius tenen la facultat d'aprovar o suspendre un alumne que està cursant l'E.S.O. i, per tant, tenen la potestat d'atorgar el titol del Graduat en E.S.O. o no en funció de l'avaluació final que faci d'aquest alumne. Bé doncs, aquest mateix centre educatiu no pot tenir la facultat d'atorgar el certificat corresponent perque un alumne seu es pugui matricular en un Cicle Formatiu de Grau Mitjà?. Els centres poden decidir sobre l'atorgament del Graduat en E.S.O., que és un titol reglat i vàlid acadèmicament, i no poden decidir si un alumne que ha fet un Programa de Garantia Social està en condicions o no de poder-se matricular en un Cicle Formatiu de Grau Mitjà?. No ho sé, però jo trobo certes desproporcions entre aquests dos fets. L'obtenció o no del Graduat permet continuar o interrompre els estudis dins del sistema educatiu. D'altra banda l'obtenció del certificat per poder-se matricular en un CFGM tan sols permet cursar-lo i en tot cas si se supera aquest és quan l'alumne pot continuar estudis dins el sistema educatiu. Tot plegat sembla com que no ens fiessim de la feina que fan els centres educatius.

Altres temes que deixo per més endavant són si el tipus de prova és el més adient; si el futur dels PGS en la figura dels PQPI (Programes de Qualificació Professional Inicial) está ben resolt o encara en aquest país no hem acabat d'entendre ben bé això de la diversificació i el significat dels itineraris personals, etc, etc ...................

¿Elección de escuela?

Ha finalizado estos días la asignación de centro para los alumnos que el curso escolar próximo harán P3. En mi ciudad, como me imagino que en tantas otras, la opción de escoger una escuela privada concertada ha sido superior a la opción de elegir una escuela pública. Es decir hay más demanda de plazas de escuela privada concertada que oferta existente y esto conlleva que haya padres a estas alturas del proceso que no van a poder matricular a su hijo en algún centro de estas características. En cambio en la primera fase del proceso han quedado plazas vacantes en los centros públicos. Esta situación se repite año tras año ante la extrañeza de los padres que se preguntan cómo es que la iniciativa privada no abre más centros de enseñanza. La respuesta no es que la iniciativa privada no quiera abrir más centros. La respuesta tampoco es que no quieran invertir en centros nuevos. La respuesta es más sencilla, mucho más. La respuesta es que desde el Ayuntamiento de mi ciudad se ponen todas las trabas posibles, todos los impedimentos a su alcance, para que se abra un sólo centro privado concertado. Mi ciudad es un coto prohibido. Desde la Casa Consitorial no sólo se impide que se abran centos privados concertados si no que, si pueden, presionan ante el Gobierno Autónomo para que no se incrementen líneas en los centros existentes. Ah, eso sí, el discurso político es "puro y transparente", nunca dirán estas cosas en público, al contrario si no se abren más centros privados concertados es porque nadie quiere arriesgar, porque nadie quiere complicarse, porque no hay ofertas en ese sentido y, claro, si nadie se ofrece pues no se pueden abrir centros privados concertados.

Todo forma parte de la farsa y de la falacia de una clase política que coharta la iniciativa social privada y no atiende las demandas sociales de unos padres que, curso tras curso, optan por la escuela privada concertada.

Reflexions al voltant de la prova d'accés als CFGM (II)

En la primera anotació sobre aquest tema feia les següents preguntes: "Què ha passat en aquest any?. Segurament una part important han cursat un Programa de Garantia Social, és aquesta la diferència?." És cert, almenys per l'experiència que tinc, que una part important dels alumnes que es presenten a la prova d'accés estan fent un PGS en algun centre. Això es nota quan veus molts professors de diferents centres com acompanyen els alumnes en els moments previs i durant el descans de la prova.

Feta aquesta prèvia, podem dir que molts alumnes un cop han passat per un PGS treuen un rendiment força positiu d'haver cursat aquest tipus d'estudis. Uns estudis que, cal recordar, són de caire no reglat i vistos moltes vegades com un cul de sac on anar deixant aquells alumnes de quart, de tercer i fins i tot de segon d'ESO perquè com a educadors ja no sabem què fer amb ells. Si és així, com és que ni la pròpia Administració Educativa hi creu gaire en aquests programes?. Perquè si hi creiés no s'exclamaria, ni reclamaria, que els PGS no han de ser una porta oberta per reingresar en el sistema educatiu via els CFGM.

I aquí no hi ha lloc a sospites, m'explico, els centres impartim uns PGS més o menys establerts i relacionats amb uns certificats de professionalitat que ens autoritza l'Administració corresponent i, a més a més, la prova d'accés als CFGM és aliena al centre i elaborada, passada i corregida pel Departament d'Educació. Més clar, aigua. Ni trampa ni cartró. Per tant, podem dir, igual com passa amb la selectivitat de segon de batxillerat, que el centre també és examinat i valorat en aquesta prova d'accés. Tots mirem quants alumnes nostres han aprovat, però també tots mirem quants alumnes dels que s'han presentat en aquell IES han aprovat. És a dir, els centres també ens presentem a la prova i amb uns alumnes que han fracassat a l'ESO. Deu de ser que en els Programes de Garantia Social hi tenim els millors professionals del nostre centre, o no?.

Reflexions al voltant de la prova d'accés als CFGM (I)

Fa pocs dies s'ha donat a conèixer els resultats de la prova d'accés als Cicles Formatius de Grau Mitjà. A la ciutat on visc el percentatge d'aprovats ha estat del 88%, és a dir, gairebé 9 alumnes de cada deu podran matricular-se el proper curs en un Cicle Formatiu de Grau Mitjà. Estem parlant, doncs, d'uns alumnes que tot just fa un any que en els seus respectius centres van suspendre. Què ha passat en aquest any?. Segurament una part important han cursat un Programa de Garantia Social, és aquesta la diferència?. O potser és que necessitaven un any més per madurar?. Les Juntes d'Avaluació de l'ESO es van equivocar?. Eren alumnes que s'avorrien a classe?. Els professors dels PGS són molt bons?. Què ha passat?.

La veritat és que potser no hi ha una única resposta. Segurament n'hi ha més d'una, en tot cas la pregunta seria: ¿per què uns alumnes que no han superat l'ESO, i en alguns casos ni tan sols el tercer de l'ESO, un cop fet un Programa de Garantia Social o un curs de preparació a la prova d'accés als Cicles Formatius de Grau Mitjà, el propi Departament d'Educació els hi reconeix la competència suficient per poder-se matricular en un Cicle Formatiu?.

Desigualdades tras la educación obligatoria: nuevas evidencias

El estudio de Jorge Calero, Catedrático de Economía Aplicada de la Universidad de Barcelona, y responsable del Informe Analítico del caso español en el programa Equity in Education de la OCDE, pone de manifiesto que el débil acceso a la educación secundaria postobligatoria en España se sitúa claramente por debajo de la media europea y es mayor en las comunidades autónomas en las que resulta más fácil para los jóvenes la incorporación al mercado de trabajo y, también, en aquellas donde el desarrollo de la escuela de masas es más reciente. Las dos causas inmediatas que dificultan la transición a los niveles postobligatorios son, por un lado, el bajo rendimiento académico de determinados grupos sociales en la escolaridad obligatoria (E.SO.) y, por otro, su sesgo antiacadémico en las elecciones educativas.

Para el autor esta situación constituye un lastre notable para el sistema productivo: la llegada al mercado de trabajo de jóvenes muy poco cualificados y, además, con competencias vocacionales muy limitadas, supone una desventaja competitiva con repercusiones graves, sobre todo en un contexto internacional muy exigente.

Recuerda que en el Consejo Europeo de 2003 se fijaron cinco benchmarks –puntos de referencia– educativos referidos al año 2010. El tercero de ellos establece que, para esa fecha, al menos el 85% de la población mayor de 22 años debe haber completado estudios de secundaria superior.

¿Qué pueden hacer las políticas públicas para incidir sobre esa red?. Jorge Calero sugiere siete posibles instrumentos:

• Una proporción muy reducida de jóvenes de 16 y 17 años trabajan y estudian simultáneamente. En la muestra utilizada, la proporción es del 5,9%. Sería deseable que esta proporción aumentara.

• Los estudios vocacionales, especialmente en el nivel de secundaria –CFGM–, mantienen unos niveles de prestigio y de calidad bajos. Será preciso continuar “dignificando” este nivel educativo.

• El Bachillerato se ha convertido en el “reducto académico” del sistema educativo. La ampliación del acceso al Bachillerato podría verse favorecida por la introducción de asignaturas aplicadas o vocacionales. Esta política sería más coherente con el requisito actual que exige el título de Bachiller para el acceso a los Ciclos Formativos de Grado Superior (CFGS).

• En la actualidad, el esfuerzo presupuestario realizado en el sistema de becas es reducido. Una reforma de la política de becas.

• La situación detectada en diferentes comunidades autónomas del arco mediterráneo, en las que el mercado de trabajo mantiene costes de oportunidad elevados para los estudios postobligatorios, debe de tratarse con políticas que afecten específicamente a esas comunidades. Se trata, de hecho, de un ejemplo de las ventajas que puede aportar la descentralización territorial de las políticas. Las comunidades afectadas deberían optar por políticas que redujeran el coste de los estudios en sus territorios y, de manera específica, por programas de becas adicionales.

• La reducción del fracaso escolar en la ESO es uno de los factores que más podría incrementar el acceso a la educación secundaria postobligatoria.

• Las intervenciones educativas muy tempranas en la educación infantil y, en concreto, en la educación infantil de 0 a 3 años, constituyen un potente instrumento para reducir tanto las desigualdades provocadas por el origen social y familiar como el abandono escolar temprano.

Avui comença el blog del Pedagog.