Diuen que són dies de neguits per un futur gens clar. Molts de cop i volta s’han llevat del seu llit amb el país en crisi i a punt d’entrar en recessió econòmica. Desconcerta molt anar-te’n a dormir en el paradís i despertar-te en la crua realitat. Els polítics governants ens deien, fins fa poc, que tot anava bé, que no hi havia cap motiu de preocupació i que no calia preveure res d’extraordinari per fer front al futur immediat. Aquests mateixos polítics ens diuen ara, poc temps desprès d’aquelles declaracions, que el futur pinta negre, que l’atur creixerà molt, que si passa res garantiran els nostres estalvis, ...... Ens hem despertat en un dels pitjors malsons.
Malauradament estem en un país on es fa molta política de les paraules, potser és així perquè la gent té el costum de no llegir-se els programes electorals i de patir amnèsies freqüents pel que fa a les promeses polítiques. El que ens van dir ahir ho contradiran demà i si algú intenta evidenciar aquesta manca d’honestedat sempre ens despistaran amb el fet dit de “i tu més”, o bé “la culpa és de quan governàveu vosaltres”. Sempre la culpa és dels demès, nostre mai. La política de les paraules ho aguanta tot i ho capgira de tal forma que fa que aconsegueixin els seus objectius sense posar-se vermells.
El problema de tot això és l’exemple que transmetem als nostres joves: fins fa dos dies els hi dèiem que s’havien de formar pel seu futur immediat i, de sobte, els hi diem que no tenen futur. El mateix ministre, en qüestió de pocs dies, ens ha dit el contrari sobre la mateixa situació econòmica, així doncs, ens ha d’estranyar la poca confiança del nostre jovent en les recomanacions que els hi fem els adults sobre el que els hi depara el futur?. Els senyors Zapatero, Solbes i Corbacho que, en principi, pels nostres alumnes-fills estan en un estatus social superior al nostre com a docents i pares ens estan dinamitant la credibilitat que com a adults tenim per als nostres joves.
Tant se val la veritat, el que volen és mantenir les quotes de poder i que els altres partits no avancin electoralment. L’objectiu és clar i cal aconseguir-lo al preu que sigui. Poc importen les incoherències, les mentides, les manipulacions, les falses acusacions, tot si val. I amb aquesta forma d’actuar treuen la lluentor de l’exemple que tot adult hauria de ser pels joves. Però tant els hi fa això, és més, estan convençuts que si cal mentir és bo mentir doncs aquest país en mans de l’oposició s’enfonsaria i encara la situació seria pitjor. El vell lema de la justificació dels mitjans per tal d’aconseguir l’objectiu. I desprès ens queixem de la manca de valors en la nostra societat!
