diumenge, 29 de juny del 2008

Vacaciones escolares

Y como cada año ya han llegado, ya están aquí. Son las vacaciones escolares de verano que nos traen, por enésima vez, las quejas de un sector de padres que consideran que son extensas e injustificadas. Incluso algunos culpan del tema a la Iglesia por aquello de las interrupciones escolares en navidad, Semana Santa y el verano. Pero, la verdad, es que hacemos, aproximadamente, las mismas vacaciones que hacen otros países pero resulta que nosotros las tenemos más concentradas mientras otros las hacen más repartidas durante el curso. Si aquí tuviéramos un calendario más laico, como en Francia por ejemplo, trabajaríamos seis semanas y libraríamos una más un mes de vacaciones en verano. No hay ningún sistema escolar que satisfaga a todos a la vez.
A muchos habría que decirles que en nuestros centros no podríamos impartir clase en julio y agosto, puesto que las aulas están sin acondicionar. Les podríamos recordar también que muchos alumnos durante el curso llegan a estar fuera de casa unas once horas diarias, más que una jornada laboral. Que las vacaciones escolares antes no eran un problema pero desde que la mujer se incorporó masivamente al mundo laboral, los abuelos ya no residen todos en casa y que cada vez más los adultos dedicamos más tiempo a la jornada laboral ya no sabemos qué hacer con los hijos. Muchas cosas se están haciendo mal para que la compañía de nuestros hijos sea un estorbo.
Ahora que somos adultos ya no nos acordamos con qué ganas deseábamos las vacaciones y lo bien que nos iban para desconectar y hacer otras cosas que no fuera la rutina diaria. Pero, ahora que somos padres, pedimos que no haya vacaciones pues no nos cuadra bien en nuestra organización personal diaria. La pregunta sería, si tanto os molestan los hijos en casa, ¿por qué los tuvísteis?. ¿Para tenerlos fuera de casa todo el día durante todo el año?. Habría que recordar que los hijos no son de los profesores, son de los padres.
¿Qué las vacaciones de los escolares son demasiado largas?, desde hace muchas décadas así es. Quizás, solamente quizás, el principal problema sean los horarios laborales absolutamente aberrantes que gozamos en este país pero no por ello los escolares tienen que pagarlo. Y como siempre en esta sociedad nuestra es más fácil meterse con la escuela, con los profesores, que no con las empresas y los empresarios. Como las empresas aún no se han puesto las pilas al respecto cada vez que hablamos de conciliación de horarios atacamos por el eslabón más débil y acabamos incrementando el número de horas de permanencia escolar, en cualquiera de sus variantes, de nuestros hijos.
Todos los años la misma queja en las mismas fechas, ¿se imagina a su media naranja pidiendo a su jefe, sí al de usted, que le quite días de vacaciones porque molesta en casa?. No es cuestión de castigar al niño.

dilluns, 23 de juny del 2008

Programes de Qualificació Professional Inicial: bases i convocatòria

Referència: DOGC núm. 5158 - 23/06/2008
Departament: PRESIDÈNCIA
ORDRE PRE/308/2008, de 13 de juny, per la qual s'estableix el procediment d'autorització dels Programes de Qualificació Professional Inicial, es regulen les bases de concessió de subvenció d'aquests programes i s'obre la convocatòria per al curs acadèmic 2008-2009. (Pàg. 47668)
Termini: 20 dies naturals comptats a partir de l'endemà de la publicació d'aquesta Resolució al DOGC.

dijous, 19 de juny del 2008

Convocatòria ajuts per a l'adquisició de llibres i material per a l'alumnat

Referència: DOGC núm. 5156 - 19/06/2008
Departament: Educació
ORDRE EDU/299/2008, d'11 de juny, per la qual es convoquen ajuts per a l'adquisició de llibres de text i material didàctic complementari per a l'alumnat d'educació primària i d'educació secundària obligatòria, escolaritzat en centres sostinguts amb fons públics durant el curs 2008-2009. (Pàg. 46816)
Ajut: La quantitat individual màxima a concedir és de 100 euros.
Termini: fins al dia 30 de setembre de 2008

dimecres, 18 de juny del 2008

Requisits formals del procés d'avaluació en l'educació secundària obligatòria

Referència: DOGC núm. 5155 - 18/06/2008 Departament: Educació ORDRE EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d'avaluació a l'educació secundària obligatòria. (Pàg. 46397) Enllaç: https://www.gencat.net/diari/5155/08165082.htm

Requisits formals del procés d'avaluació en l'educació primària

Referència: DOGC núm. 5155 - 18/06/2008
Departament: Educació
ORDRE EDU/296/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d'avaluació en l'educació primària. (Pàg. 46446)

diumenge, 15 de juny del 2008

El disseny de l’espai escolar

Diferents investigacions i reflexions portades a terme demostren que, pel que fa a l’arquitectura de l’edifici escolar i a la distribució de l’aula, les condicions de llum i ventilació, el soroll, l’aïllament contra el fred i la calor, l’estètica, la distribució del mobiliari, la dotació d’equips i materials, ...... poden influir en l’ensenyament i en l’aprenentatge d’una forma positiva o negativa. L’espai escolar és un dels factors que facilita, o dificulta, el desenvolupament normal de la tasca educativa i el funcionament del centre escolar.
En un sistema en el que s’està generalitzant el treball dels especialistes en les àrees de música, educació física i llengua estrangera, per exemple, això suposa la necessitat de tenir en les escoles espais específics equipats convenientment per a les activitats especialitzades que es poden realitzar amb la finalitat de poder fer aquests aprenentatges especialitzats. És a dir, l’especialització ens porta a considerar nous espais d’aprenentatge per donar cobertura a les necessitats dels alumnes i la veritat és que, actualment, l’espai escolar actua com a element limitador en el desenvolupament de les activitats, succeeix que els centres educatius tenen unes estructures arquitectòniques molt rígides, difícils de canviar o de transformar. La majoria dels centres ofereixen dificultats per als alumnes amb problemes de mobilitat, ja que no disposen d’ascensors ni rampes i la carència de quelcom tan elemental condueix a la segregació d’aquests alumnes.
Encara avui als nostres centres predomina el disseny d’organització per territoris on s’ha de destacar l’organització de l’aula en fileres que pressuposa que les aules estan dissenyades de manera rígida i uniforme, incomunicades entres sí, amb taules en fileres i orientades cap a la taula del professor, amb poc mobiliari i materials. És aquest un disseny d’aula que afavoreix les relacions de poder i submissió entre el docent i l’alumnat i que es presta poc a que cada alumne porti el seu ritme d’aprenentatge. L’aula ha estat el lloc fonamental de treball de tots els centres educatius i, en cap altre espai de la nostra societat, es demana a un col•lectiu tan nombrós d’individus que estigui agrupat i tan propers els uns amb els altres durant tantes hores al dia i, a més a més, que actuïn i treballin amb eficàcia plena en tasques d’aprenentatge i de forma harmònica.
L’organització de l’espai caracteritza la forma en que els alumnes i els professors treballen i interaccionen. Per això, és important que l’espai escolar estigui dissenyat amb la finalitat de facilitar el desplegament del Projecte de Centre, així doncs, l’escola ha de respondre amb una organització flexible i proporcionar als professors un lloc de treball adequat a la presència i participació d’aquests. L’espai ha de ser necessàriament flexible i funcional per a poder acollir a grups de diversos tamanys i poder ser reconvertits per a la pràctica d’un ensenyament concret. L’organització de l’espai ha d’adequar-se a les exigències de cada dia, de cada activitat, de cada circumstància, el que significa que no ha de decidir-se ni organitzar-se l’espai d’una vegada per sempre i ha de fer-se en col•laboració amb els protagonistes de l’experiència de l’aprenentatge.
Atendre la diversitat dels nostres alumnes implica flexibilització. Evidentment que, també, s’han d’eliminar les barreres arquitectòniques que dificulten l’accés a les instal•lacions d’aquelles persones amb disminucions físiques, però les característiques bàsiques de l’espai escolar haurien de comptar amb les propietats de ser adaptables, flexibles, variats, polivalents i de fàcil comunicació. L’exemple més clar de la no flexibilització existent en els nostres centres es reflexa en l’assignació de temps entre matèries i professors, seguides per una assignació d’espais en els que es prescindeix dels requeriments de cadascuna de les matèries a ensenyar, i de cadascú dels alumnes a ensenyar, ocupant-se temps i espais idèntics per a finalitats diferents.
La intervenció dels usuaris dels espais en l’organització d’aquests és imprescindible doncs condicionarà la forma en que els alumnes i els professors han de treballar. Actualment, encara que se suposa que en tos els edificis escolars s’han de realitzar les mateixes activitats, el cert és que són aquestes les que acaben adaptant-se a l’espai.

dijous, 12 de juny del 2008

Convocatòria dels premis extraordinaris de batxillerat

Referència: DOGC núm. 5151 - 12/06/2008
Departament: Educació
RESOLUCIÓ EDU/1813/2008, de 23 de maig, per la qual s'obre la convocatòria per a la concessió dels premis extraordinaris de batxillerat del curs 2007-2008, i s'estableix el procediment per a la realització de les proves corresponents (Pàg. 45029)
Inscripció: del 16 al 27 de juny de 2008 a la secretaria del centre en el qual l'aspirant hagi finalitzat el batxillerat
Proves: es realitzaran el dia 9 de setembre de 2008, a partir de les 9 hores

dilluns, 9 de juny del 2008

Convocatòria reutilització de llibres de text i material

Referència: DOGC núm. 5148 - 09/06/2008
Departament: Educació
ORDRE EDU/277/2008, de 2 de juny, per la qual s'aproven les bases reguladores del Programa cooperatiu per al foment de la reutilització de llibres de text i material curricular en els centres educatius sostinguts amb fons públics que imparteixen ensenyaments obligatoris, i s'obre la convocatòria pública corresponent al curs escolar 2008-2009. (Pàg. 44010)
Termini: 20 dies a comptar des de l'endemà de la publicació d'aquesta Ordre al DOGC

diumenge, 8 de juny del 2008

Preus del servei de menjador i de l'ajut individual

Referència: DOGC núm. 5147 - 06/06/2008
Departament: Educació
RESOLUCIÓ EDU/1712/2008, de 2 de juny, per la qual es determina el preu màxim de la prestació del servei escolar de menjador dels centres educatius de titularitat del Departament d'Educació, i el preu de l'ajut individual de menjador escolar per a l'alumnat escolaritzat fora del seu municipi de residència en centres educatius privats concertats, d'acord amb la planificació feta al mapa escolar per al curs escolar 2008-2009. (Pàg. 43583)

dijous, 5 de juny del 2008

De palabras y actos

Encaramos el final de este curso escolar y pienso en cuántas veces nuestras palabras quedan desmentidas por nuestros actos. El colectivo docente es muy proclive a transmitir mensajes que sus propios actos desmienten de una forma descarnada. Es el viejo refrán de haz lo que te digo y no lo que hago.
Muchos tenemos en nuestro recuerdo la imagen del médico de familia cuando con un puro en la boca nos sentenciaba con un “deje usted de fumar”. Sus actos desmentían sus palabras y, que se sepa, pocos dejaban de fumar porque se lo dijera su médico. A los docentes nos pasa otro tanto de lo mismo cuando cargamos contra el consumismo desaforado de nuestros alumnos, lo decimos de una forma tan seria y dogmática que no nos damos cuenta que vestimos nuestra camisa Ralph Lauren o hemos dejado encima de la mesa nuestro bolso Mandarina Duck y esa incoherencia entre lo que decimos y hacemos hace que no seamos creíbles. Sí, sí, deben pensar nuestros alumnos, tu mucho cargar contra el consumismo pero tus pantalones Furest y tu Audi A4 me dicen que lo que quieres para mí no lo quieres para tí.
Los alumnos captan enseguida cuando un profesor es coherente con lo que explica. Ya podemos decirles que se han de esforzar, que han de seguir unas pautas de trabajo, que han de elaborar sus trabajos siguiendo una estructura, que si captan que los trabajos no son corregidos con detenimiento entonces estamos dando rienda suelta a la picaresca de copiar, o lo que es peor, a que algún alumno que vaya de sobrado se atreva a poner entre el redactado del trabajo insultos o frases del tipo “marica el profe que lea ésto” y, evidentemente, cuando no hay la reprimenda posterior el alumno se reafirma en que ese profesor ni siquiera ha hecho el esfuerzo de hojear su trabajo y que por lo tanto es mejor entregarle en un futuro un trabajo de cortar y pegar que tenga muchas páginas que no un trabajo bien hecho y elaborado. Los hechos desmienten las palabras.
Lo mismo nos pasa a los adultos en nuestras relaciones personales y laborales. Todos sabemos que a veces es mejor que no nos digan lo buenos profesionales que somos pues los actos de quien nos está halagando nos desmiente su valoración positiva. Es aquello de “no me quieras tanto y dáme de comer”. Las sociedades laborales, y la escuela es una de ellas, está llena de equilibrios entre la realida y la apariencia, la sinceridad y la hipocresía, el abrazo y la puñalada, la verdad y la mentira, entre lo correcto y lo incorrecto. Son trazos de la sociedad que vivimos que impregnan nuestras aulas y salas de profesores y, siendo así, son actitudes humanas que transmitimos incluso de forma inconsciente pero, puesto que somos así, ¿no deberíamos esforzarnos en desterrar estos comportamientos y actuar con coherencia con nuestros alumnos y compañeros?. La respuesta la dejo en el aire de nuestros pensamientos, de cada uno de nuestros pensamientos, porque si no tendríamos que concluir que cuando traspasamos el umbral cada mañana nos disfrazamos del personaje que nos toca representar pero que, a pesar de todo, nuestros alumnos y compañeros no dejan de vernos como unos simples actores.