Propostes educatives d'ICV-EUiA

La proposta educativa d’Iniciativa per Catalunya Els Verds – Esquerra Unida i Alternativa es basa en els principis de:

.- la formació dels ciutadans actius,

.- el desenvolupament personal i social,

.- la cohesió social,

.- el respecte a la diversitat individual, cultural i social,

.- i l’equitat.

El servei educatiu és tot d’interès públic, al marge de la seva titularitat, i d’abast universal. El fet de coexistir en el nostre sistema educatiu una xarxa de centres de titularitat pública amb un nombre significatiu de centres privats concertats amb l’Administració educativa, obliga a definir uns principis generals comuns per superar la dualitat i les desigualtats en l’educació.

El canvi en educació s’ha de fonamentar en tres eixos bàsics:

.- Qualitat: mitjançant l’increment de la despesa fins a assumir per al 2010 el mateix nivell de la Unió Europea i la reduicció de les ràtios d’alumnat/aula i d’alumnat/docent per atendre millor la diversitat de necessitats educatives.

.- Equitat: expressada en la gratuïtat real de l’ensenyament bàsic 3-16 anys, incloent-hi el material escolar i els llibres de text, assegurant que les activitats complementàries no siguin un element d’exclusió i/o discriminació. Revisar els concerts. Proposant que solament aquells centres de titularitat privada que garanteixin un servei educatiu públic, gratuït, i de lliure accés a través de les oficines municipals d’educació, tinguin concert educatiu a través dels contractes programes. Els concerts garantiran l’homologació del professorat als de la xarxa pública. També exigirà els mateixos controls de qualitat en el servei a la ciutadania. I desenvolupar polítiques educatives que garanteixin gràcies al nou marc generat per l’Estatut del 2006, la laïcitat de l’escola pública.

.- Coresponsabilitat: Donant als consells escolars, més competències i capacitat de decisió i de participació en la gestió compartida per tota la comunitat educativa. Impulsant les Zones Escolars per treballar conjuntament les administracions educatives i l’Administració local, “l’escola i el fora escola”. Potenciar a través de mesures laborals de conciliació la coresponsabilització dels pares i de les mares en l’educació dels seus fills i el compromís amb l’escola. Un altre element fonamental en la proposta educativa d’ICV-EUiA és la coeducació.

ICV-EUiA considera important desenvolupar en la propera legislatura 2006-2010 les propostes següents:

1. La xarxa publica, eix vertebrador del servei públic educatiu. ICV-EUiA concep i afirma que l’escola pública és i ha de ser l’eix vertebrador del Servei Públic Educatiu Català i motor de garantia de la seva funció social. Cal garantir el seu caràcter universal, públic, gratuït, laic, democràtic, coeducatiu, científic, integrador i compensador de les desigualtats.

Ampliar i millorar la xarxa de centres públics, com a eix vertebrador de tot el sistema educatiu que arribi a tot el territori, no només allà on no hi ha suficient oferta privada concertada.

Garantir el dret a l’educació i a la igualtat d’oportunitats potenciant i extenent a tot el territori les Oficines Municipals d’Escolarització (OME) ampliant-ne les funcions, els recursos i les competències, per garantir la matrícula única de tots els ensenyaments obligatoris, l’admissió, la baremació i la distribució d’alumnes que eviti la concentració d’alumnes nouvinguts i/o amb necessitats educatives especials en determinats centres.

Cal assolir la completa gratuïtat en els nivells obligatoris progressivament: llibres de text i material escolar, etc.

Garantir l’aconfessionalitat de l’escola. Denunciar els acords entre l’Estat espanyol i el Vaticà i el conveni amb l’Arquebisbat, contraris als principis d’un Estat aconfessional, perquè l’educació religiosa ha d’estar a les famílies i als centres religiosos.

Una educació mixta obligatòria als centres educatius sostinguts amb fons públics que sigui el punt de partida necessari per a una escola coeducativa.

Revisar i racionalitzar la política de concerts.

Els punts de partida haurien de ser: congelar els concerts actuals i obrir un procés de racionalització que separi “el gra de la palla” tot consensuant unes noves regles de joc amb les quals els centres sostinguts amb fons públics tinguin clara quina és la seva funció, tot fent una aliança entre el sector públic i una part del privat concertat per tal d’assolir la gratuïtat, revalorant el mòdul i acabant amb les quotes segregadores i altres desigualtats insostenibles. Segurament s’hauran de retirar alguns concerts i augmentar la quantia de la resta.

Continuar augmentant la despesa en educació.

2. La planificació de l’oferta educativa.

La planificació és la millor alternativa (per no dir l’única) a les “regles del mercat” que augmenten sempre i, sobretot, a llarg termini els desequilibris i els col·lectius exclosos.

Ampliació del dret a l’educació:

Escoles infantils o llars d’infants: assolir una cobertura molt àmplia, encara que no necessàriament universal i establir una única xarxa d’escoles bressol que incorpori les del Departament d’Educació i les de titularitat municipal, traspassant les del Departament als ajuntaments per homogeneïtzar la xarxa.

Ensenyaments obligatoris (educació primària i secundària): cal una dedicació especial a l’educació secundària obligatòria per aconseguir una secundària oberta i flexible perquè tothom pugui estudiar amb garanties d’èxit escolar, entès aquest no només com a èxit acadèmic, sinó també i sobretot com a èxit social i personal de cada jove.

L’educació especial: el sistema educatiu ha d’aconseguir una escola plenament inclusiva, que, per actitud i formació dels seus elements, aculli la diversitat, les particularitats o l’excepcionalitat dels seus alumnes.

Formació professional: planificació del sistema educatiu partint dels tres sistemes implicats i tenint en compte els objectius estratègics de país. Si l’objectiu és doblar la qualificació de nivells mitjans a Catalunya, cal planificar en el territori centres integrats d’FP i prioritzar les polítiques d’orientació cap a l’FP. Al mateix temps, s’han de potenciar els cursos pont, l’acreditació de competències i les vies d’accés de cicles formatius (CCFF) de grau superior al grau universitari (convalidacions de crèdits professionalitzadors i accés amb prioritat sobre les PPAU). Amb una prioritat social i finançament adequat per als Programes de Qualificació Inicial. Cal recollir el conjunt d’experiències positives de programes com els PTT, les Escoles Taller, les Cases d’Oficis, etc.

Educació permanent instrumental i bàsica per al món laboral, per al lleure i la cultura: reduir en un període de 10 anys un 20% el percentatge de persones adultes que estan per sota de la titulació mínima. Per assolir aquest objectiu cal preveure places anuals de formació instrumental i bàsica per a un 3,2% de la població adulta.

3. Qualitat de l’Educació: mitjançant la renovació pedagògica, treball en equip i acció tutorial, desenvolupant la relació dels centres amb l’entorn i promovent altres serveis complementaris com el reconèixer el caràcter educatiu que tenen els espais de menjador, d’esbarjo i d’acollida en els centres docents vetllant per la qualificació dels professionals que s’hi dediquen i facilitant la compensació de les possibles desigualtats en l’accés. Tot potenciar una bona oferta d’activitats extraescolars, organitzada per les AMPA, les organitzacions de voluntariat i les entitats de lleure, coordinades amb les comunitats educatives de cada centre i del barri i finançades i coordinades en col·laboració amb l’Administració local.

En aquest sentit s’han de promoure nous serveis de suport a la docència: personal d’Administració alscentres d’educació primària, manteniment informàtic, auxiliar de biblioteca, etc.

4. Participació i coresponsabilització de nous sectors: implicant la societat, tota la ciutadania, per desenvolupar plenament un model d’educació inclusiva i impulsant mesures per tal d’implicar el professorat en el procés de canvi i de millora de l’educació.

5. Els reptes de l’educació al nou segle necessiten administracions educatives eficients: facilitar la descentralització, promovent les zones educatives, i l’autonomia de centre.