diumenge, 18 de gener del 2009

La política dels fets

En contraposició a la política de les paraules, aquests dies els nostres representants polítics ens estan donant exemples de la seva política dels fets. Ha sortit ja publicat l’IPC de l’any 2008 que ens diuen que ha estat d’un 1,4% a Espanya i d’un 1,6% a Catalunya la qual cosa vol dir, entre d’altres, que el risc de recessió econòmica és més que evident aquest 2009 que hem començat a viure. Ara que la cosa pinta negra, ara que la situació ja és evident que va malament, ara seria el moment ideal perquè els nostres representants polítics fessin de la coherència i de l’exemple bandera. Doncs, no!.
Com és possible que els impostos i els serveis més importants, amb alguna excepció, pugin al voltant del 4%, quan no el 14% com és el cas de l’aigua a la ciutat de Terrassa, i aquí no passi res?. Els hi haurem d’explicar als nostres representants que els nostres sous pujaran al voltant de l’1,4% si és que no ens els congelen com en alguns sectors ja s’està anunciant?. On queda la sensibilitat per la greu situació econòmica?. Tant els hi fa tot plegat?. No són d’aquest món?.
“Profe, si és que tots són iguals” em deia l’altre dia un alumne fart d’intentar trobar arguments prou vàlids que ajudessin a explicar el per què d’aquesta forma d’actuar i de fer política.
Els pares i els docents que dia rere dia incideixen en la formació i educació dels seus fills i alumnes, de vegades no saben què dir davant certs comportaments polítics. La incoherència política ens fa molt de mal a l’hora d’educar el nostre jovent. Com els hi podem dir que ens hem d’estrènyer el cinturó i que s’ha d’estalviar quan veuen que als nostres polítics tant els hi fa això. Que ells, plogui o faci sol, sempre van ben calents. Que som nosaltres els que sempre acabem pagant la factura.
Si quan la inflació era alta se’ns demanava contenir l’augment dels nostres sous, potser ara que la inflació és baixa els hi hauríem d’exigir la contenció dels impostos. De ben segur que aquesta forma d’actuar ens ajudaria molt, a pares i docents, a l’hora d’educar.