Eleccions 2012: propostes educatives d’Iniciativa per Catalunya Verds i Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA)

Les propostes educatives d’Iniciativa per Catalunya Verds i Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) per a les eleccions del proper dia 25 de novembre queden recollides a continuació.

El primer objectiu és garantir uns serveis públics educatius de qualitat, que redueixin les desigualtats i millorin la cohesió social, on tots els centres sostinguts amb fons públics tinguin els mateixos drets i obligacions i on no sigui possible la segregació per origen, sexe o per llengua.Prioritzar l’educació pública com a eix vertebrador del conjunt del sistema educatiu català i garantia de la seva funció social. Per asolir aquest objectiu proposen:

.- Vetllar per a què el desplegament de la LEC s’orienti atenent els principis d’equitat, igualtat i qualitat de l’educació pública i modificar aquells aspectes ambigus de la LEC que no garanteixen el caràcter de servei públic de l’educació.

.- Establir un Pla Plurianual de finançament públic que garanteixi destinar a l'educació un percentatge del PIB igual o superior a la mitjana del nostre entorn europeu (6,3 %). .- Assegurar una ràtio màxima de 25 alumnes a les aules d’Educació Infantil i Primària, de 30 alumnes a Educació Secundària i de 35 alumnes a Educació Postobligatòria.

.- Garantir el dret a l'educació i la igualtat d'oportunitats equiparant totes les hores lectives a tots els centres sostinguts amb fons públics, implantant el model d’Institut Escola en els centres públics, assolint la completa gratuïtat de l’educació en els nivells obligatoris, recuperant els programes d'atenció a la diversitat i d’educació intercultural, augmentant els programes d'adaptació curricular, de les aules d’acollida i de les Unitats de Suport a l'Educació Especial (USEE), dotant econòmicament les polítiques de distribució equilibrada dels alumnes amb necessitats educatives específiques en tots els centres sostinguts amb fons públics, recuperant la convocatòria de beques d'escolaritat a les escoles bressol i aportant la dotació econòmica suficient per a les beques menjador. Fixar un termini màxim de pagament de les beques per part de la Generalitat als centres educatius.

.- Revisar i racionalitzar la política de concerts educatius. Eliminar els concerts de les escoles que incompleixen els criteris i els deures del servei públic, especialment, els centres que segreguen per raó de sexe i els que apliquen quotes abusives cobrades sota l’aixopluc de fundacions. Congelació de l’adjudicació de nous concerts i obertura d’un procés de racionalització, a través de noves regles de joc que estableixin la funció dels centres sostinguts amb fons públics. Promoure els acords econòmics i contractes programa amb els sectors de l’escola concertada que mantenen la seva funció social i donen suport a les polítiques de distribució dels alumnes nouvinguts.

.- Reforçar la coeducació en l’àmbit escolar i en l’educació del lleure fomentant l'ús del llenguatge no sexista, educant en la prevenció de les violències i les relacions abusives vers les dones i en una sexualitat lliure i no homòfoba, desenvolupant programes d'educació física i esportiva mixtos no competitius i impulsant l'educació mixta obligatòria en els centres sostinguts amb fons públics.

.- Promoure l'actitud crítica, tant en l’àmbit educatiu com en la formació permanent, davant la realitat i els missatges dels mitjans de comunicació. Potenciar les experiències d'Aprenentatge Servei com a motivació al compromís social dels nostres joves a través de l'associacionisme i del treball comunitari.

.- Garantir la laïcitat de totes les escoles sostingudes amb fons públics. Separar les activitats curriculars de l’alumnat de l’educació religiosa, que s’hauria d’impartir fora de l’horari escolar i sempre amb caràcter voluntari.

.- Mantenir el català com a llengua vehicular de l’aprenentatge i el conjunt del model d’immersió lingüística.

El segon objectiu és millorar la qualitat, l'equitat i l'èxit escolar amb més recursos i més autonomia per als centres, amb innovació educativa i treball en xarxa amb l'entorn. Les propostes per aquest objectiu són:

.- Incrementar els titulats en l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) fins arribar al 85 % de la població, objectiu de la Unió Europea per a l’any 2020. Adequar l’ESO al seu veritable objectiu de superació de les competències bàsiques, impulsant la diversificació curricular i potenciant els equips docents de coordinació. Aconseguir una implicació més gran de les famílies en els processos de transició, impulsant polítiques de capacitació educativa dels pares i mares.

.- Aconseguir una escolarització més gran de l’educació postobligatòria, Batxillerat, Formació Professional de Grau mitjà i Educació Permanent. Incrementar les persones titulades en educació postobligatòria i disminuir l’abandonament escolar als 16 i 18 anys.

.- Aprofundir en la coordinació dels centres d’educació infantil, primària i secundària, per tal de garantir una coherència que asseguri a les famílies la continuïtat curricular i educativa, així com la relació entre els centres i les famílies.

.- Potenciar les Zones Educatives Rurals (ZER) i la creació de zones d’atenció educativa preferent,.

.- Dotar de més autonomia econòmica, organitzativa, curricular i de gestió educativa els centres docents. Incrementar els recursos humans, materials, organitzatius i pedagògics dels centres, així com de serveis i programes educatius per atendre els infants amb necessitats educatives especials i per garantir l’atenció a la diversitat i la integració. Impulsar la creació d’unitats escolars als hospitals dotats amb servei de pediatria. Promoure nous serveis de suport a la docència: personal d’administració als centres d’educació primària, manteniment informàtic, auxiliars de biblioteca…

.- Revaloritzar la funció dels docents i reconèixer l'especificitat del seu treball en cadascuna de les etapes educatives diferents. Estimular la renovació pedagògica millorant la formació inicial, contínua i d’idiomes del professorat.

.- Reconèixer i potenciar l'acció tutorial com a eina fonamental de millora de l’acció educativa més enllà de les parets del centre.

.- Potenciar la creació de xarxes educatives a l'entorn dels centres educatius. Obrir els centres al seu entorn, convertint-los en elements permeables de la dinàmica cultural, econòmica i social del seu barri o població.

.- Redactar un Pla Tecnològic Estratègic per a cada centre per aprofundir en les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) i fer-ne un ús educatiu millor.

.- Assumir l’objectiu del Decenni de les Nacions Unides de l’Educació per al Desenvolupament Sostenible (2005-2014).

.- Reconèixer el caràcter educatiu que tenen els espais de menjador, lleure i acollida en els centres docents, vetllant per la qualificació dels professionals que s’hi dediquen i l'accessibilitat de tothom i regulant les seves ràtios. Incrementar les polítiques d’equitat i els serveis complementaris per a alumnes amb més necessitats. Augmentar el pressupost per a serveis educatius complementaris: socialització de llibres i material escolar, sortides, programació d'activitats extraescolars, acollida i servei de menjador escolar. Recuperar la convocatòria de subvencions i d'ajuts a les AMPA.

El tercer objectiu és promoure l'educació al llarg de la vida. Garantir una oferta de qualitat i suficient en tots els nivells i etapes educatives. Impulsar una educació permanent, àmplia i flexible. Potenciar i prestigiar la Formació Professional. Aconseguir el reconeixement ple al dret a l'Educació en el Lleure. Les propostes per aquest objectiu són:

.- Remarcar el caràcter educatiu dels serveis d’atenció a la primera infància, en un marc global de polítiques públiques d'infància i família plenament integrades. Desenvolupar la xarxa d’escoles bressol de titularitat pública de Catalunya.

.- Fer accessible el servei d’escoles bressol al conjunt de la ciutadania tot recuperant el finançament de 1.800 euros per al manteniment de cada plaça.

.- Establir uns criteris mínims funcionals i de qualitat per a totes les escoles bressol de la xarxa pública.

.- Elaborar un mapa de centres que garanteixi una oferta equilibrada i pròxima al territori pel que fa als ensenyaments de règim especial —artístics, musicals i d'idiomes— per a tota la població.

.- Potenciar les escoles municipals de música i dansa que opten per un model pedagògic que prioritza la cohesió social, la pedagogia de grup, l’apropament dels aprenentatges artístics al conjunt de la població i que aposta per l’art com a instrument per millorar l’èxit escolar i recuperar el nivell de finançament dels alumnes de les escoles municipals de música als 600 euros per alumne.

.- Impulsar una relació i coordinació més gran entre l’ensenyament no reglat, l’obligatori, el superior professionalitzador i d’aquests amb els espais i grups de creació. Creació de l’Institut Superior de les Arts.

.- Ampliar la xarxa d’escoles oficials d’idiomes per millorar els coneixements i les competències de la població activa (ocupats i aturats) i per reforçar la formació dels estudiants universitaris i de cicles formatius, i de la població en general.

.- Aprofundir i desenvolupar el Pla d’Educació Inclusiva de Catalunya. Establir el Mapa de l’Educació Inclusiva, identificant i reforçant les escoles d’educació especial realment necessàries i reconvertint la resta en serveis de recursos específics.

.- Crear totes les Unitats de Suport a l’Educació Especial (USEE) que siguin necessàries en els centres ordinaris com a un bon instrument d’inclusió dels alumnes amb necessitats educatives específiques.

.- Coordinar amb les administracions locals i d'altres entitats els serveis d’atenció en totes les àrees necessàries (salut, benestar i treball) per tal de garantir igualtat d’oportunitats per a tothom.

.- Garantir un sistema de Formació Professional (FP) accessible a totes les persones (joves estudiants, adults ocupats o a l’atur) com a recurs de millora de la seva formació acadèmica, qualificació i ocupabilitat, ampliar l’oferta complementària de formació semipresencial i a distància i dotar de beques suficients.

.- Aprovar, per part del Govern, el III Pla General de la Formació Professional de Catalunya.

.- Planificar el sistema de Formació Professional i Qualificacions partint dels sistemes implicats (FP inicial, contínua i per l’ocupació), tenint en compte els objectius estratègics de país i amb la fita de doblar el percentatge de persones amb qualificació de nivell mitjà i superior a Catalunya.

.- Potenciar la creació dels Consells Municipals de la Formació Professional, amb la participació dels governs locals, els centres educatius, les empreses i els sindicats.

.- Promoure la integració funcional de l’FP (inicial, contínua i ocupacional) mitjançant un organisme coordinador de les accions desenvolupades pels departaments competents respectius.

.- Impulsar l’activitat de l’Institut Català de Qualificacions Professionals en el reconeixement de competències professionals adquirides en l’àmbit laboral i la seva acreditació.

.- Reforçar l’oferta dels Programes de Qualificació Professional Inicial com alternativa al fracàs escolar i a l’abandó prematur dels estudis per part de molts joves.

.- Potenciar el sistema dual en alternança treball-formació, prioritàriament en els CCFF de grau mig, especialment en aquelles professions menys demandades pels alumnes i amb una inserció laboral més gran.

.- Potenciar la relació entre els centres de formació i les empreses, impulsant sistemes d’aprenentatge basats en l’alternança formació-treball.

.- Crear un Sistema d’Informació i Orientació que integri totes les dades globals i territorials d’oferta formativa i les de l’Observatori del Treball, que permeti orientar sobre el millor itinerari formatiu de les persones i estigui al servei dels instituts i, especialment, dels centres de formació de persones adultes.

.- Incentivar la igualtat d’oportunitats de les dones en l’accés i presència a la formació de les diferents famílies professionals.

.- Impulsar l’elaboració d’una Llei d’educació permanent i de formació al llarg de la vida que garanteixi l’obtenció de les competències bàsiques per a tota la població.

.- Elaborar el Mapa de l’Educació Permanent i elaborar Plans Locals d’Educació Permanent com a instruments de coordinació al territori.

.- Augmentar l’oferta educativa dels centres i aules de formació de persones adultes.

.- Promoure la creació d’un organisme coordinador de tota l’educació al llarg de la vida.

.- Incorporar l’Educació en el Lleure i les activitats més enllà de l’horari lectiu en el nucli de l’estratègia educativa.

.- Garantir l’equitat i l’accés a l’Educació en el Lleure i a les activitats més enllà de l’horari lectiu.

.- Reconèixer i donar suport a les entitats d’Educació en el Lleure.

El quart objectiu és Impulsar la participació de la comunitat educativa i la coresponsabilitat dels diferents agents socials que permeti fer de l'educació un objectiu compartit i una eina bàsica del desenvolupament i la cohesió social. Aconseguir una administració educativa descentralitzada i més eficient. Les propostes per aquest objectiu són:

.- Els ajuntaments han de ser plenament reconeguts com a administració educativa. Dotar l’administració local d’un marc comú amb més competències de gestió i de planificació amb els recursos corresponents.

.- Recuperar les zones educatives previstes al Pacte Nacional per l’Educació i la LEC com espais de descentralització i desconcentració dels Serveis Territorials.

.- Motivar els diversos centres públics de cada zona educativa a convertir-se en el referent educatiu principal de la seva zona.

.- Ampliar les competències, recuperar el finançament i potenciar l’extensió de les Oficines Municipals d’Escolarització (OME). Redactar un nou decret d’admissió.

.- Promoure Projectes Educatius de Ciutat (PEC.

.- Promoure la participació de les AMPA en la vida dels centres docents. Promoure els permisos retribuïts en el món laboral per assistència a tutories i Consells Escolars.

.- Reconèixer els drets de l’alumnat que permetin participar en la gestió dels centres i facilitin els mitjans necessaris per organitzar-se i expressar¬se.

.- Impulsar mesures per tal d’implicar el professorat en el procés de canvi i millora de l’educació.

.- Descentralitzar la formació del professorat i vincular-la al desenvolupament i creixement dels plans de centre i de zona, així com a la demanda específica del professorat.

.- Revisar el funcionament dels Consells Escolars de centre, territorials, municipals i de Catalunya, promovent-ne la participació activa.

.- Un model d’inspecció que assessori i orienti el desenvolupament dels projectes educatius dels centres i avaluï, amb el conjunt del professorat, el resultat de la seva aplicació.

.- Revisar la composició del Consell Escolar de Catalunya, augmentant-ne la presència de sectors directament representants dels diferents agents educatius (alumnat, pares i mares i professorat) i disminuir-ne la presència de l'Administració.