En la primera anotació sobre aquest tema feia les següents preguntes: "Què ha passat en aquest any?. Segurament una part important han cursat un Programa de Garantia Social, és aquesta la diferència?." És cert, almenys per l'experiència que tinc, que una part important dels alumnes que es presenten a la prova d'accés estan fent un PGS en algun centre. Això es nota quan veus molts professors de diferents centres com acompanyen els alumnes en els moments previs i durant el descans de la prova.
Feta aquesta prèvia, podem dir que molts alumnes un cop han passat per un PGS treuen un rendiment força positiu d'haver cursat aquest tipus d'estudis. Uns estudis que, cal recordar, són de caire no reglat i vistos moltes vegades com un cul de sac on anar deixant aquells alumnes de quart, de tercer i fins i tot de segon d'ESO perquè com a educadors ja no sabem què fer amb ells. Si és així, com és que ni la pròpia Administració Educativa hi creu gaire en aquests programes?. Perquè si hi creiés no s'exclamaria, ni reclamaria, que els PGS no han de ser una porta oberta per reingresar en el sistema educatiu via els CFGM.
I aquí no hi ha lloc a sospites, m'explico, els centres impartim uns PGS més o menys establerts i relacionats amb uns certificats de professionalitat que ens autoritza l'Administració corresponent i, a més a més, la prova d'accés als CFGM és aliena al centre i elaborada, passada i corregida pel Departament d'Educació. Més clar, aigua. Ni trampa ni cartró. Per tant, podem dir, igual com passa amb la selectivitat de segon de batxillerat, que el centre també és examinat i valorat en aquesta prova d'accés. Tots mirem quants alumnes nostres han aprovat, però també tots mirem quants alumnes dels que s'han presentat en aquell IES han aprovat. És a dir, els centres també ens presentem a la prova i amb uns alumnes que han fracassat a l'ESO. Deu de ser que en els Programes de Garantia Social hi tenim els millors professionals del nostre centre, o no?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada