Fa uns dies molts pares hem rebut les notes que els tutors dels nostres fills ens han fet arribar o ens han entregat. Donem per fet que cada grup classe ha de tenir un tutor i ens estranyaria si alguna vegada ens diguessin que un grup d’alumnes no té el seu corresponent tutor. Les funcions dels tutors queden recollides en les tasques d’entrevistar als alumnes i als seus pares, en detectar i fer el seguiment de les dificultats d’aprenentatge, en coordinar les activitats de reforç, en promoure la participació dels pares, en fer l’orientació de l’alumne pel que fa als itineraris acadèmics i professionals, en facilitar la participació i un clima adient dins de l’aula i en portar a terme el pla d’acció tutorial bàsicament.
És evident que per poder fer totes aquestes tasques el tutor hauria de tenir certes qualitats com ara tenir el coneixement i la metodologia per ensenyar la matèria, tenir la capacitat de motivar als alumnes, certa pràctica en dinàmica de grups, coneixement psicopedagògic de l’alumne al seu càrrec i saber escoltar. Però la realitat ens indica que molts tutors pateixen mancances en les diverses tècniques tutorials, que no tenen prou temps per poder dedicar-se als seus alumnes i als seus pares, que existeix una manca de coordinació amb la resta del professorat, que no disposen gairebé de recursos al seu abast i que són dipositaris d’excessives tasques i funcions a desenvolupar.
Sorprèn encara que en la formació del professorat hi hagi tant poc temps dedicat a la figura del tutor i les seves funcions, seria bo dedicar crèdits específics a la formació de tutors doncs malauradament no tothom acaba fent formació de reciclatge sobre aquest perfil professional. Tots hem sentit les apostes que es fan a final d’un curs escolar sobre qui serà el tutor que li tocarà al nostre fill el proper setembre i les opinions venen molt marcades en funció dels possibles candidats. El dia en que se’ns comunica el nom del tutor s’acostuma a dir dues expressions: “bé, sí, molt bé, m’agrada” o “a la vida et trobes de tot, així que endavant”.
Les direccions pedagògiques haurien de ser curoses i posar de tutors a aquells que realment estan qualificats per a fer aquesta funció, i no caure en el parany de que treure-li la tutoria a un professor és castigar-lo, és degradar-lo als ulls dels companys. En aquest sentit no sempre s’actua amb criteris pedagògics i s’acaba pagant amb una manca d’atenció educativa a les necessitats de cada alumne.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada