dimecres, 18 de juny del 2008
Requisits formals del procés d'avaluació en l'educació secundària obligatòria
Referència: DOGC núm. 5155 - 18/06/2008
Departament: Educació
ORDRE EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d'avaluació a l'educació secundària obligatòria. (Pàg. 46397)
Enllaç: https://www.gencat.net/diari/5155/08165082.htm
Requisits formals del procés d'avaluació en l'educació primària
Referència: DOGC núm. 5155 - 18/06/2008
Departament: Educació
ORDRE EDU/296/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d'avaluació en l'educació primària. (Pàg. 46446)
diumenge, 15 de juny del 2008
El disseny de l’espai escolar
Diferents investigacions i reflexions portades a terme demostren que, pel que fa a l’arquitectura de l’edifici escolar i a la distribució de l’aula, les condicions de llum i ventilació, el soroll, l’aïllament contra el fred i la calor, l’estètica, la distribució del mobiliari, la dotació d’equips i materials, ...... poden influir en l’ensenyament i en l’aprenentatge d’una forma positiva o negativa. L’espai escolar és un dels factors que facilita, o dificulta, el desenvolupament normal de la tasca educativa i el funcionament del centre escolar.
En un sistema en el que s’està generalitzant el treball dels especialistes en les àrees de música, educació física i llengua estrangera, per exemple, això suposa la necessitat de tenir en les escoles espais específics equipats convenientment per a les activitats especialitzades que es poden realitzar amb la finalitat de poder fer aquests aprenentatges especialitzats. És a dir, l’especialització ens porta a considerar nous espais d’aprenentatge per donar cobertura a les necessitats dels alumnes i la veritat és que, actualment, l’espai escolar actua com a element limitador en el desenvolupament de les activitats, succeeix que els centres educatius tenen unes estructures arquitectòniques molt rígides, difícils de canviar o de transformar. La majoria dels centres ofereixen dificultats per als alumnes amb problemes de mobilitat, ja que no disposen d’ascensors ni rampes i la carència de quelcom tan elemental condueix a la segregació d’aquests alumnes.
Encara avui als nostres centres predomina el disseny d’organització per territoris on s’ha de destacar l’organització de l’aula en fileres que pressuposa que les aules estan dissenyades de manera rígida i uniforme, incomunicades entres sí, amb taules en fileres i orientades cap a la taula del professor, amb poc mobiliari i materials. És aquest un disseny d’aula que afavoreix les relacions de poder i submissió entre el docent i l’alumnat i que es presta poc a que cada alumne porti el seu ritme d’aprenentatge. L’aula ha estat el lloc fonamental de treball de tots els centres educatius i, en cap altre espai de la nostra societat, es demana a un col•lectiu tan nombrós d’individus que estigui agrupat i tan propers els uns amb els altres durant tantes hores al dia i, a més a més, que actuïn i treballin amb eficàcia plena en tasques d’aprenentatge i de forma harmònica.
L’organització de l’espai caracteritza la forma en que els alumnes i els professors treballen i interaccionen. Per això, és important que l’espai escolar estigui dissenyat amb la finalitat de facilitar el desplegament del Projecte de Centre, així doncs, l’escola ha de respondre amb una organització flexible i proporcionar als professors un lloc de treball adequat a la presència i participació d’aquests. L’espai ha de ser necessàriament flexible i funcional per a poder acollir a grups de diversos tamanys i poder ser reconvertits per a la pràctica d’un ensenyament concret. L’organització de l’espai ha d’adequar-se a les exigències de cada dia, de cada activitat, de cada circumstància, el que significa que no ha de decidir-se ni organitzar-se l’espai d’una vegada per sempre i ha de fer-se en col•laboració amb els protagonistes de l’experiència de l’aprenentatge.
Atendre la diversitat dels nostres alumnes implica flexibilització. Evidentment que, també, s’han d’eliminar les barreres arquitectòniques que dificulten l’accés a les instal•lacions d’aquelles persones amb disminucions físiques, però les característiques bàsiques de l’espai escolar haurien de comptar amb les propietats de ser adaptables, flexibles, variats, polivalents i de fàcil comunicació. L’exemple més clar de la no flexibilització existent en els nostres centres es reflexa en l’assignació de temps entre matèries i professors, seguides per una assignació d’espais en els que es prescindeix dels requeriments de cadascuna de les matèries a ensenyar, i de cadascú dels alumnes a ensenyar, ocupant-se temps i espais idèntics per a finalitats diferents.
La intervenció dels usuaris dels espais en l’organització d’aquests és imprescindible doncs condicionarà la forma en que els alumnes i els professors han de treballar. Actualment, encara que se suposa que en tos els edificis escolars s’han de realitzar les mateixes activitats, el cert és que són aquestes les que acaben adaptant-se a l’espai.
dijous, 12 de juny del 2008
Convocatòria dels premis extraordinaris de batxillerat
Referència: DOGC núm. 5151 - 12/06/2008
Departament: Educació
RESOLUCIÓ EDU/1813/2008, de 23 de maig, per la qual s'obre la convocatòria per a la concessió dels premis extraordinaris de batxillerat del curs 2007-2008, i s'estableix el procediment per a la realització de les proves corresponents (Pàg. 45029)
Inscripció: del 16 al 27 de juny de 2008 a la secretaria del centre en el qual l'aspirant hagi finalitzat el batxillerat
Proves: es realitzaran el dia 9 de setembre de 2008, a partir de les 9 hores
dilluns, 9 de juny del 2008
Convocatòria reutilització de llibres de text i material
Referència: DOGC núm. 5148 - 09/06/2008
Departament: Educació
ORDRE EDU/277/2008, de 2 de juny, per la qual s'aproven les bases reguladores del Programa cooperatiu per al foment de la reutilització de llibres de text i material curricular en els centres educatius sostinguts amb fons públics que imparteixen ensenyaments obligatoris, i s'obre la convocatòria pública corresponent al curs escolar 2008-2009. (Pàg. 44010)
Termini: 20 dies a comptar des de l'endemà de la publicació d'aquesta Ordre al DOGC
diumenge, 8 de juny del 2008
Preus del servei de menjador i de l'ajut individual
Referència: DOGC núm. 5147 - 06/06/2008
Departament: Educació
RESOLUCIÓ EDU/1712/2008, de 2 de juny, per la qual es determina el preu màxim de la prestació del servei escolar de menjador dels centres educatius de titularitat del Departament d'Educació, i el preu de l'ajut individual de menjador escolar per a l'alumnat escolaritzat fora del seu municipi de residència en centres educatius privats concertats, d'acord amb la planificació feta al mapa escolar per al curs escolar 2008-2009. (Pàg. 43583)
dijous, 5 de juny del 2008
De palabras y actos
Encaramos el final de este curso escolar y pienso en cuántas veces nuestras palabras quedan desmentidas por nuestros actos. El colectivo docente es muy proclive a transmitir mensajes que sus propios actos desmienten de una forma descarnada. Es el viejo refrán de haz lo que te digo y no lo que hago.
Muchos tenemos en nuestro recuerdo la imagen del médico de familia cuando con un puro en la boca nos sentenciaba con un “deje usted de fumar”. Sus actos desmentían sus palabras y, que se sepa, pocos dejaban de fumar porque se lo dijera su médico. A los docentes nos pasa otro tanto de lo mismo cuando cargamos contra el consumismo desaforado de nuestros alumnos, lo decimos de una forma tan seria y dogmática que no nos damos cuenta que vestimos nuestra camisa Ralph Lauren o hemos dejado encima de la mesa nuestro bolso Mandarina Duck y esa incoherencia entre lo que decimos y hacemos hace que no seamos creíbles. Sí, sí, deben pensar nuestros alumnos, tu mucho cargar contra el consumismo pero tus pantalones Furest y tu Audi A4 me dicen que lo que quieres para mí no lo quieres para tí.
Los alumnos captan enseguida cuando un profesor es coherente con lo que explica. Ya podemos decirles que se han de esforzar, que han de seguir unas pautas de trabajo, que han de elaborar sus trabajos siguiendo una estructura, que si captan que los trabajos no son corregidos con detenimiento entonces estamos dando rienda suelta a la picaresca de copiar, o lo que es peor, a que algún alumno que vaya de sobrado se atreva a poner entre el redactado del trabajo insultos o frases del tipo “marica el profe que lea ésto” y, evidentemente, cuando no hay la reprimenda posterior el alumno se reafirma en que ese profesor ni siquiera ha hecho el esfuerzo de hojear su trabajo y que por lo tanto es mejor entregarle en un futuro un trabajo de cortar y pegar que tenga muchas páginas que no un trabajo bien hecho y elaborado. Los hechos desmienten las palabras.
Lo mismo nos pasa a los adultos en nuestras relaciones personales y laborales. Todos sabemos que a veces es mejor que no nos digan lo buenos profesionales que somos pues los actos de quien nos está halagando nos desmiente su valoración positiva. Es aquello de “no me quieras tanto y dáme de comer”. Las sociedades laborales, y la escuela es una de ellas, está llena de equilibrios entre la realida y la apariencia, la sinceridad y la hipocresía, el abrazo y la puñalada, la verdad y la mentira, entre lo correcto y lo incorrecto. Son trazos de la sociedad que vivimos que impregnan nuestras aulas y salas de profesores y, siendo así, son actitudes humanas que transmitimos incluso de forma inconsciente pero, puesto que somos así, ¿no deberíamos esforzarnos en desterrar estos comportamientos y actuar con coherencia con nuestros alumnos y compañeros?. La respuesta la dejo en el aire de nuestros pensamientos, de cada uno de nuestros pensamientos, porque si no tendríamos que concluir que cuando traspasamos el umbral cada mañana nos disfrazamos del personaje que nos toca representar pero que, a pesar de todo, nuestros alumnos y compañeros no dejan de vernos como unos simples actores.
dimarts, 27 de maig del 2008
Conveni col•lectiu de l'ensenyament privat
Referència: DOGC núm. 5139 - 27/05/2008
Departament: Educació
RESOLUCIÓ TRE/1531/2008, de 30 d'abril, per la qual es disposa la inscripció i la publicació del Conveni col•lectiu de treball per al sector de l'ensenyament privat de Catalunya per a l'any 2007 (codi de conveni núm. 7900575). (Pàg. 40725)
dilluns, 26 de maig del 2008
Rodolfo Chikilicuatre
Constatar que la actuación de Rodolfo Chikilicuatre en el festival de Eurovisión 2008 ayudó a que fuera el programa emitido por una sola cadena más visto en los últimos seis años y que el minuto de oro fuera su actuación con 13.873.000 espectadores y un 78,1% de cuota de pantalla da, más que pensar, que reflexionar sobre el tema. Ante estos datos más de uno, y de dos, debería ser honrado y decir: ¡está bien, lo admito, yo también lo ví!.
La primera reacción ante el fenómeno Chikilicuatre podría ser de sentir vergüenza porque tal cantidad de gente haya visto un espectáculo de tan bajo nivel cultural representando a España. La segunda reacción podría ser pensar que hasta 47 millones todavía nos quedan 33 milones de españoles que no lo vieron. De todas formas yo diría que el objetivo de este montaje se ha cumplido más que de sobras, ¿qué buscaban sino una audiencia monstruosa cuando el concurso había entrado en una fase de decadencia en los últimos años?. Y está claro que la España de la pachanga y de la pandereta continua funcionando bien pero, ¿saben qué?, mucho hablar de la horterada pero es el programa que barrió en audiencias. Siempre podremos consolarnos diciendo que cualquiera que se tome demasiado en serio el tema corre el riesgo de parecer ridículo.
Cierto que hay un gran público que considera que el concepto Chikiliquatre demuestra inteligencia y humor, aparte de un montaje de mercadotecnia brutal que ha hecho que gente que hacía muchos años que no veía el festival de Eurovision lo haya visto y que piensa que quien siente vergüenza de este montaje le falta sentido del humor. Otros consideran que el festival es una estafa y que se han reído de nosotros durante años y ahora nos hemos reído nosotros del festival y que se ha enviado el candidato perfecto para un festival tan vulgar. Y por si faltaban argumentos el sábado quedó bien claro que Rodolfo Chikilicuatre quedó en mejor posición que los representantes españoles de los últimos cuatro años.
Mucho me temo que los únicos espabilados aquí han sido los de la productora El Terrat. Hace tiempo que Buenafuente y otros se están forrando a nuestra costa con todos los frikis que fabrican para consumo nuestro. Ellos hacen de sus frikis su bandera transgresora de tal forma que se llega a considerar progre a Chikilicuatre.
Y mientras tanto la escuela, ¿qué?. Pues nada, como siempre, predicando los valores sociales, la solidaridad, el compañerismo, el altruísmo, el esfuerzo, el estudio, la constancia, las normas, los hábitos, el respeto, ……
divendres, 23 de maig del 2008
Convocatòria d'estades de formació pel professorat de FP
Referència: DOGC núm. 5137 - 23/05/2008
Departament: Educació
RESOLUCIÓ EDU/1491/2008, de 19 de maig, de convocatòria de concurs públic per a la concessió d'estades de formació en empreses i institucions al professorat de formació professional dels centres educatius sostinguts amb fons públics per al curs 2008-2009. (Pàg. 39883)
Termini: fins al 27 de juny de 2008
dimecres, 21 de maig del 2008
Correcció d’errada convocatòria dels Premis Catalunya d'Educació
Referència: DOGC núm. 5135 - 21/05/2008
Departament: Educació
CORRECCIÓ D'ERRADA a la Resolució EDU/1423/2008, de 8 de maig, per la qual s'obre convocatòria pública per a la concessió dels Premis Catalunya d'Educació, de reconeixement social a mestres, professores, professors, centres educatius i institucions impulsores de l'escola catalana, corresponents a l'any 2008 (DOGC núm. 5132, pàg. 37659, de 16.5.2008). (Pàg. 39064)
Termini: de dos mesos comptats des de l'endemà de la publicació d'aquesta Resolució al DOGC
dilluns, 19 de maig del 2008
Calendari escolar del curs 2008-2009
Referència: DOGC núm. 5133 - 19/05/2008
Departament: Educació
ORDRE EDU/228/2008, de 14 de maig, per la qual s'estableix el calendari escolar del curs 2008-2009 per als centres educatius no universitaris. (Pàg. 38020)
Aquesta Ordre serà d'aplicació a tots els centres educatius no universitaris de Catalunya, públics i privats, llevat d'aquells que per la seva singularitat tinguin un calendari específic autoritzat.
diumenge, 18 de maig del 2008
Convocatòria dels Premis Catalunya d'Educació
Referència: DOGC núm. 5132 - 16/05/2008
Departament: Educació
RESOLUCIÓ EDU/1423/2008, de 8 de maig, per la qual s'obre convocatòria pública per a la concessió dels Premis Catalunya d'Educació, de reconeixement social a mestres, professores, professors, centres educatius i institucions impulsores de l'escola catalana, corresponents a l'any 2008. (Pàg. 37659)
S'estableixen tres categories del premi:
a) Premi Marta Mata a mestres, professores o professors que per la seva trajectòria personal i professional han excel•lit en l'exercici de la seva tasca docent.
b) Centres educatius que imparteixen ensenyaments de règim general o especial degudament autoritzats pel Departament d'Educació i que han dut a terme experiències reeixides d'innovació pedagògica.
c) Institucions que han contribuït al procés de construcció d'una escola catalana de qualitat al servei de la societat catalana i que s'han distingit per la defensa de l'educació i els seus valors.
Termini: fins l'11 de juliol de 2008
dissabte, 17 de maig del 2008
Bases i convocatòria del Concurs d'Oratòria en diverses llengües
Referència: DOGC núm. 5132 - 16/05/2008
Departament: Educació
ORDRE EDU/219/2008, de 7 de maig, per la qual s'aproven les bases reguladores i es convoca el Concurs d'Oratòria en diverses llengües per al curs 2007-2008. (Pàg. 37654)
S'estableixen tres categories del premi:
Categoria a de discurs en català, castellà i una llengua estrangera curricular que es cursi en el centre.
Categoria b de discurs en català i en dues llengües estrangeres curriculars que es cursin en el centre.
Categoria c de discurs en català, en una llengua estrangera curricular que es cursi en el centre, i en una llengua familiar o d'origen que es dugui a terme al centre en horari extraescolar.
Termini: la presentació de sol•licituds s'iniciarà l'endemà de la publicació d'aquesta Ordre al DOGC i finalitzarà el 23 de maig del 2008.
dimarts, 13 de maig del 2008
Del PGS al PQPI
Efectivament, del PGS al PQPI ens hem passat la major part d’aquest curs escolar i encara és hora que el departament d’Educació tregui el decret que regula els nous PQPI. A les alçades que estem del mes de maig a més d’un i de dos els hi sembla que ja fem tard.
Per l’esborrany que s’ha pogut llegir del futur decret val a dir que per aquest viatge no calia fer mudança. Es reprodueix força el mateix model del Programa de Garantia Social vigent tot introduint l’opció de poder obtenir el Graduat en Ensenyament Secundari. Pel demés marejar a la comunitat educativa amb aquest canvi la veritat és que no calia i menys quan s’està fent tard i malament. La Generalitat de Catalunya continua omplint-se la boca, i la propaganda, de polítiques socials progressistes però en el cas del futur Programa de Qualificació Professional Inicial ens diu que treurà una convocatòria conjunta dels Departaments d’Educació i Treball per tal d’autoritzar i dotar econòmicament els PQPI del proper curs. És a dir, Educació autoritza i Treball subvenciona. És a dir, Educació treu els PQPI de l’etapa de secundària obligatòria i s’estalvia haver de concertar o pagar aquesta formació. La pregunta és la següent: si les formacions que subvenciona Treball són per majors de 16 anys, què fem als nostres centres amb aquells alumnes menors d’aquesta edat però que ja han desconnectat o que no poden seguir el ritme del dia a dia escolar?. No ens havien dit que els PQPI serien com uns itineraris que ajudarien a la diversificació curricular?.
La comunitat educativa està perplexa davant la situació actual doncs sap que els PGS ja no es faran el proper curs però el decret dels PQPI encara no s’ha publicat i això fa que els centres no informin sobre un tema que desconeixen com acabarà sent. Tocar de peus a terra hauria de ser el lema de la Generalitat, escoltar els dubtes i neguits de moltes famílies que en aquests moments no saben com afrontar el fracàs escolar dels seus fills doncs encara no poden informar-se sobre una opció formativa prou vàlida pels seus fills. És pot ser més lent i negat?.
En moltes ocasions el ritme de l’Administració Pública no té res a veure amb el ritme de la societat a la que diuen que estan servint. Fa molt de temps que se sap que el proper curs entraran en vigor els PQPI, tant costava fer les coses bé?. Tot s’ha de fer a correcuita?. No en saben de planificar?.
dissabte, 10 de maig del 2008
Bases i convocatòria de diversos programes destinada als centres educatius
Referència: DOGC núm. 5128 - 09/05/2008
Departament: Educació
ORDRE EDU/201/2008, de 30 d'abril, per la qual s'aproven les bases generals de la línia d'ajuts i subvencions destinada als centres educatius, les bases específiques dels programes que la integren, i s'obre la convocatòria pública per a l'any 2008. (Pàg. 36148)
Beneficiaris: Poden optar als ajuts i subvencions dels diferents programes els centres educatius i les escoles de Catalunya que imparteixin ensenyaments no universitaris, en els termes previstos a les bases específiques de cada programa.
Programa A: subvencions als centres i escoles d'ensenyament no universitari de Catalunya que compten amb grups escolars de música o dansa, per participar en intercanvis o trobades.
Programa B: subvencions a centres educatius de Catalunya, per a la realització d'intercanvis escolars entre alumnes de centres educatius del domini lingüístic del català i l'occità.
Programa C: selecció de projectes de centres educatius per participar en un pla experimental de llengües estrangeres.
Termini: d'un mes a comptar des de l'endemà de la publicació d'aquesta Ordre al DOGC, sense perjudici que les bases específiques de cada programa n'estableixin un altre.
dissabte, 3 de maig del 2008
El trist adéu del batxillerat nocturn
De sobte i sense avisar el Govern de la Generalitat acaba de donar l’ordre de no deixar matricular cap alumne més a primer de batxillerat en el seu règim de nocturn. La decisió s´ha pres sense comunicar-la prèviament a les direccions dels centres afectats. Va ser mitjançant una trucada de telèfon el divendres 25 d´abril. M’imagino la sorpresa del professorat, pre exemple, de l’institut Lluís de Peguera de Manresa que està celebrant el 50è aniversari del batxillerat nocturn o la dels professors de l’institut Investigador Blanxart de Terrassa que porten des del 1970 oferint aquesta opció de batxillerat.
El Departament d´Educació, dirigit per un socialista, ha començat el procés de tancament de tots els batxillerats nocturns públics de Catalunya, i preten substituir-los per una oferta d´educació a distància. Així doncs els alumnes que el proper curs hagin de repetir primer curs o que vulguin començar el primer de nocturn hauran de fer-ho mitjançant l´Institut Obert de Catalunya, l’ICO, i de forma no presencial.
Voler treure el batxillerat nocturn sembla una decisió injusta, i una vergonya, per a tots aquells que cada tarda renuncien al seu lleure després de la seva jornada laboral per anar al seu institut i intentar millorar la seva formació acadèmica. Dia rere dia s’esforcen, tot compaginant el treball amb els estudis, per assolir una formació superior que els permeti millorar laboralment. I la decisió aquesta la prenen els mateixos que s’omplen la boca parlant de progressisme i de polítiques d’esquerres, és una decisió que va directament contra els que no han pogut obtenir el títol de batxillerat per diversos motius. Sembla que no els importi gaire el futur de moltes persones que volen tornar a estudiar.
L’argument de que l’ICO suplirà aquesta modalitat no s’aguanta per enlloc doncs la presencialitat en el món educatiu té una sèrie de virtuts que no podem obviar. No tothom és capaç de fer un curs no presencial via internet, molta gent necessita de la rutina, de la constància, d’anar cada dia al seu centre i que els professors els hi proporcionin els temes, els exercicis, i els hi facin les explicacions pertinents. Estudiar de forma no presencial requereix d’un autodomini i constància que no tothom té i només cal fer una ullada al nombre d’abandonaments d’aquests tipus d’estudis per entendre-ho. Sense oblidar, també, que no tothom gaudeix d’accés a internet ni té la mateixa facilitat per moure´s per la xarxa.
Molts estudis assenyalen que patim, com a societat, d’una manca de nivell formatiu, suprimir el règim nocturn del batxillerat col•labora a perpetuar i cronificar aquest dèficit. La formació d´adults requereix de diversificació i de mitjans i si no es faciliten aquests el país se´n ressentirà.
dijous, 1 de maig del 2008
Bases i convocatòria de diversos programes
Referència: DOGC núm. 5122 - 30/04/2008
Departament: Educació
ORDRE EDU/186/2008, de 21 d'abril, per la qual s'aproven les bases generals de la línia d'ajuts i subvencions destinada a les entitats i associacions, les bases específiques dels diversos programes que la integren, i s'obre la convocatòria pública per a l'any 2008. (Pàg. 34052)
Beneficiaris: les entitats sense ànim de lucre, les associacions de mares i pares d'alumnes, i d'altres associacions, federacions i confederacions d'associacions, en els termes previstos a les respectives bases específiques.
Programa A: ajuts a les associacions de mares i pares d'alumnes de Catalunya, llevat de les de la ciutat de Barcelona, per a l'organització de l'activitat Escoles Obertes al Juny i/o Setembre.
Programa B: subvencions a entitats que duen a terme actuacions a favor de l'alumnat amb necessitats educatives especials derivades de discapacitats físiques, psíquiques o sensorials, greus trastorns de la personalitat o malalties greus, i als seus familiars.
Programa C: subvencions a les associacions de mares i pares d'alumnes per a l'organització del servei d'acollida matinal d'infants, en els centres educatius sufragats amb fons públics de Catalunya, llevat els de la ciutat de Barcelona, que imparteixen educació infantil i/o primària per al curs 2008-2009.
Programa D: subvencions destinades al finançament d'activitats i al funcionament de federacions i confederacions d'associacions de pares d'alumnat, i d'associacions, federacions i confederacions d'associacions d'alumnat de centres educatius no universitaris.
Programa E: subvencions a entitats sense ànim de lucre per a la realització de programes i actuacions de formació de persones adultes amb necessitats educatives especials derivades de discapacitats físiques, psíquiques o sensorials.
Programa F: subvencions a associacions i organitzacions professionals d'ensenyants , i a altres entitats amb personalitat jurídica pròpia i sense finalitat de lucre directament vinculades al món de l'ensenyament, per a la realització d'activitats de formació permanent adreçades al professorat de nivell no universitari i per a despeses de funcionament, informació i difusió.
Termini: d'un mes a comptar des de l'endemà de la publicació d'aquesta Ordre al DOGC, sense perjudici que les bases específiques de cada programa n'estableixin un altre.
dilluns, 28 d’abril del 2008
Bases i convocatòria per a la realització d'activitats de formació i perfeccionament en llengües estrangeres
Referència: DOGC núm. 5120 - 28/04/2008
Departament: Educació
ORDRE EDU/172/2008, de 15 d'abril, per la qual s'aproven les bases generals de la línia d'ajuts i subvencions destinada al professorat, les bases específiques del programa d'ajuts per a la realització d'activitats de formació i perfeccionament en llengües estrangeres, i s'obre la convocatòria pública per a l'any 2008. (Pàg. 33000)
Termini: 15 dies naturals a comptar des de l'endemà de la publicació d'aquesta Ordre al DOGC.
diumenge, 20 d’abril del 2008
X Congreso Interuniversitario de Organización de Instituciones Educativas
Juan José González López del Departamento de Didáctica y Organización Educativa de la Universidad de Barcelona nos transmite la siguiente información sobre el X Congreso Interuniversitario de Organización de Instituciones Educativas (X CIOIE) “Organizaciones Educativas al Servicio de la Sociedad”.
Web: www.cioie.com
Fechas: 11, 12 y 13 de diciembre de 2008.
El X Congreso Interuniversitario de Organización de Instituciones Educativas “Organizaciones Educativas al Servicio de la Sociedad” (11-13/XII/2008) pretende resaltar, por una parte, el carácter instrumental de las organizaciones educativas respecto a la realidad y necesidades de la sociedad donde se sitúan y, por otra, destacar su compromiso con el desarrollo de una sociedad más justa, equitativa y solidaria.
El congreso, de carácter internacional e interuniversitario, se caracteriza por ir más allá incluso en esa reflexión y considerar a las organizaciones educativas como un pivote de transformación, siempre y cuando intervengan desde una perspectiva ética, abierta y comprometida. Es así cuando apuestan por un funcionamiento democrático en sus objetivos, procesos y fines, fomentan la reflexión y el pensamiento crítico, actúan de manera inclusiva y no sólo integradora, son competentes y no competitivas, dialogantes y comprometidas con el entorno y la mejora social.
.- Objetivos.
El X CIOIE se constituye en una actividad académica de carácter internacional de referencia dentro del área de la Didáctica y la Organización Escolar que reúne con carácter bianual al colectivo docente e investigador de las universidades españolas y extranjeras vinculado con este ámbito de conocimiento y también a profesionales de la dirección, gestión y supervisión de instituciones y servicios educativos.
En esta ocasión, el encuentro pretende alcanzar los siguientes objetivos generales y desarrollando las correspondientes líneas prioritarias de trabajo:
• Analizar y debatir la realidad y perspectivas de las organizaciones educativas al servicio de la sociedad actual.
• Conocer y valorar los estudios e investigaciones relacionadas con la naturaleza y desarrollo de las organizaciones educativas al servicio de la mejora social.
• Fomentar el intercambio de experiencias sobre dirección, organización y gestión de los sistemas e instituciones de formación.
• Impulsar la presentación y promoción de nuevas líneas de trabajo relacionadas con la organización y desarrollo de las instituciones de formación.
.- Líneas prioritarias:
• La organización y desarrollo del sistema educativo u otros sistemas formativos.
• Organización y dirección de instituciones educativas.
• La enseñanza-aprendizaje de las materias relacionadas con la organización de las instituciones educativas.
.- Organizan:
Universidad Autónoma de Barcelona
Universidad de Barcelona
dimecres, 16 d’abril del 2008
Operación Triunfo y los valores
Aquellas personas que estos días hayan visto la selección de los concursantes del programa televisivo de Operación Triunfo se habrán dado cuenta, ¡espero!, del trato infligido por el jurado de selección a un sinfín de ilusionados aspirantes. En muchas ocasiones se les ha ridiculizado, herido en sus sentimientos, se les ha descalificado, menospreciado y una larga retahíla de adjetivos con tal de garantizar el espectáculo y la cuota de pantalla. Lo sorprendente de todo ello es la reacción pasiva, callada y dócil de la mayoría de los aspirantes a concursantes.
Viene ésto a cuento por las situaciones que muchas veces nos toca vivir en nuestros centros educativos con temas tan sensibles como la vestimenta de los alumnos, los “piercings”, los castigos e incluso las observaciones que hacen los profesores a los alumnos. ¿A quién no le ha estallado una crisis por considerar, el alumno o sus padres, que el tono o lo dicho por el profesor no tenía el suficiente grado de corrección?. Por éso, sorprende ver cómo los aspirantes a un concurso de televisión tragan carros y carretas ante los comentarios despectivos de tres personas, como sorprende la facilidad de ciertos alumnos y padres en montar un cirio por cualquier tema con la excusa de que “a mí nadie me habla así”. Sin embargo esas mismas personas callan ante las humillaciones que les infligen en un concurso de televisión. Veamos otro ejemplo.
La forma de vestir es la expresión de “mi” libertad personal y como tal la entienden muchos de nuestros alumnos y los educadores sabemos que pedir una vestimenta correcta desencadena conflictos desagradables con los alumnos y sus padres. Es fácil recordar ciertas modas y sus correspondientes conflictos como los tangas que se veían, los pantalones caídos que dejan ver las bragas o los calzoncillos, las camisetas que enseñan mucho pecho, las gorras, los piercings, los pantalones rotos que enseñan más que tapan, las camisetas que en vez de poner PUMA ponen PUTA, ..... Ante según qué modas, cuando los centros educativos han querido hacer cumplir la norma de que hay que asistir al colegio con la vestimenta adecuada, los conflictos con los alumnos y sus padres han sido una constante ante la argumentación de “que yo me visto como quiero y el cole no es nadie para decirme nada”. Éstos mismos son los que cada semana se visten como quiere el portero de la discoteca de moda porque, si no, saben que no les dejarán entrar a bailar. Es más, el portero de la discoteca tiene un criterio tan subjetivo que un día entras y otro día no aunque vayas vestido igual. ¡Y no pasa nada!. A pocos se les ocurre montar el escándalo que montarían en su colegio.
¿Dónde estamos?. O no hemos llegado o nos hemos ido, pero la verdad es que no estamos. Tal vez todo sea tan simple como que es una cuestión de intereses. Quizás nos interesa más Operación Triunfo y la discoteca de moda que lo que podamos recibir, como sociedad, de un centro educativo. Es el viejo axioma que dice que aquello que todos tienen, la escolaridad, no tiene valor y aquello que pocos pueden tener, ser concursante de Operación Triunfo, tiene mucho más valor. Acabáramos pues, así todo es una cuestión de valores.
divendres, 11 d’abril del 2008
Correcció d’errada convocatòria formació en sectors prioritaris i emergents adreçada a aturats
Referència: DOGC núm. 5109 - 11/04/2008
Departament: Treball
CORRECCIÓ D'ERRADA a la Resolució TRE/555/2008, de 26 de febrer, per la qual es regulen i convoquen les subvencions per a 2008 i 2009 d'accions de formació en sectors prioritaris i emergents, adreçades a treballadors/es en situació d'atur, amb l'objectiu de facilitar l'adquisició de competències professionals requerides per a l'exercici d'una ocupació (DOGC núm. 5081, pàg. 16459, de 29.2.2008). (Pàg. 28063)
divendres, 4 d’abril del 2008
Convocatòria ajuts a alumnat per a la realització de pràctiques en altres països
Referència: DOGC núm. 5103 - 03/04/2008
Departament: Educació
RESOLUCIÓ EDU/930/2008, de 25 de març, per la qual s'obre la convocatòria per a la concessió d'ajuts a alumnat que cursa ensenyaments postobligatoris en centres de Catalunya, per a la realització de pràctiques en empreses o institucions d'altres països durant l'any 2008. (Pàg. 25635)
Termini: 20 dies hàbils a comptar de l'endemà de la data de publicació d'aquesta Resolució al DOGC.
dijous, 3 d’abril del 2008
Bases generals i específiques i convocatòria d'ajuts i subvencions per a les famílies i l'alumnat
Referència: DOGC núm. 5103 - 03/04/2008
Departament: Educació
ORDRE EDU/137/2008, de 26 de març, per la qual s'aproven les bases generals de la línia d'ajuts i subvencions destinada a les famílies i l'alumnat i les bases específiques dels diversos programes que la integren, i s'obre la convocatòria pública per a l'any 2008. (Pàg. 25622)
Tres línies d'ajuts i subvencions adreçada a les famílies i l'alumnat:
Programa A. Ajuts a l'alumnat amb necessitats educatives especials derivades de condicions personals per discapacitats psíquiques, motrius o sensorials, matriculat en centres educatius sostinguts amb fons públics, per a l'assistència a convivències escolars.
Termini: a partir de l'endemà de la publicació d'aquesta Ordre al DOGC, i fins al 5 de juliol de 2008.
Programa B. Ajuts a joves que realitzen plans de transició al treball
Termini: des de l'endemà de la publicació d'aquesta Ordre al DOGC fins al 30 de maig de 2008.
Programa C. Subvencions a l'alumnat d'educació secundària per a l'assistència a cursos de llengües estrangeres a diversos països.
Termini: 20 dies naturals a comptar des de l'endemà de la publicació d'aquesta Ordre al DOGC.
dimecres, 2 d’abril del 2008
Les funcions del tutor
Fa uns dies molts pares hem rebut les notes que els tutors dels nostres fills ens han fet arribar o ens han entregat. Donem per fet que cada grup classe ha de tenir un tutor i ens estranyaria si alguna vegada ens diguessin que un grup d’alumnes no té el seu corresponent tutor. Les funcions dels tutors queden recollides en les tasques d’entrevistar als alumnes i als seus pares, en detectar i fer el seguiment de les dificultats d’aprenentatge, en coordinar les activitats de reforç, en promoure la participació dels pares, en fer l’orientació de l’alumne pel que fa als itineraris acadèmics i professionals, en facilitar la participació i un clima adient dins de l’aula i en portar a terme el pla d’acció tutorial bàsicament.
És evident que per poder fer totes aquestes tasques el tutor hauria de tenir certes qualitats com ara tenir el coneixement i la metodologia per ensenyar la matèria, tenir la capacitat de motivar als alumnes, certa pràctica en dinàmica de grups, coneixement psicopedagògic de l’alumne al seu càrrec i saber escoltar. Però la realitat ens indica que molts tutors pateixen mancances en les diverses tècniques tutorials, que no tenen prou temps per poder dedicar-se als seus alumnes i als seus pares, que existeix una manca de coordinació amb la resta del professorat, que no disposen gairebé de recursos al seu abast i que són dipositaris d’excessives tasques i funcions a desenvolupar.
Sorprèn encara que en la formació del professorat hi hagi tant poc temps dedicat a la figura del tutor i les seves funcions, seria bo dedicar crèdits específics a la formació de tutors doncs malauradament no tothom acaba fent formació de reciclatge sobre aquest perfil professional. Tots hem sentit les apostes que es fan a final d’un curs escolar sobre qui serà el tutor que li tocarà al nostre fill el proper setembre i les opinions venen molt marcades en funció dels possibles candidats. El dia en que se’ns comunica el nom del tutor s’acostuma a dir dues expressions: “bé, sí, molt bé, m’agrada” o “a la vida et trobes de tot, així que endavant”.
Les direccions pedagògiques haurien de ser curoses i posar de tutors a aquells que realment estan qualificats per a fer aquesta funció, i no caure en el parany de que treure-li la tutoria a un professor és castigar-lo, és degradar-lo als ulls dels companys. En aquest sentit no sempre s’actua amb criteris pedagògics i s’acaba pagant amb una manca d’atenció educativa a les necessitats de cada alumne.
dimarts, 25 de març del 2008
Las preinscripciones escolares
Empiezan en estos días un continuo de períodos de preiscripciones y de matriculaciones escolares que ya anticipan el próximo curso escolar y una vez más, de nuevo, nuestros poderes públicos no saben estar a la altura deseada. Y lo peor de todo es que los ciudadanos de a pie lo vivimos con resignación y aceptación. Pondremos algunos ejemplos.
El 1 de marzo en el Diari de Terrassa salía una página entera de publicidad en la cual el Ayuntamiento de Terrassa recomendaba, con la excusa de las jornadas de puertas abiertas, a los padres que han de preinscribir a sus hijos los colegios o institutos públicos de la ciudad. También recomendaba algunos centros de titularidad municipal, pero ninguno del ámbito privado concertado o privado. Ante este hecho habría que recordarle al Ayuntamiento que lo es de todos los ciudadanos de la ciudad y que ello incluye, también, a los centros privados concertados y a los privados. Es cierto que algunas personas, instaladas en la resignación y en la aceptación, se descuelgan con la observación de que el Ayuntamiento sólo tiene la obligación de promocionar los centros públicos (!). En tal caso habrá que recordar, por obvio, que los centros públicos son de titularidad de la Generalitat y no del Ayuntamiento, que los únicos de titularidad municipal, que no pública, son los municipales (valga la redundancia) con lo cual en el supuesto reduccionista del tema nuestro consistorio sólo debería publicitar sus centros pero no los del gobierno autónomo. O publicita todos los centros de la ciudad que para éso es el Ayuntamiento de toda la ciudad, o publicita sólo los de titularidad municipal. Y decir, por último, que en el anuncio constaba el logotipo de la Oficina Municipal de Escolarización, lo que debe dejar muy tranquilos y relajados a los directores de los centros concertados y privados sobre la imparcialidad de este organismo municipal.
Otra de las falacias que nos endosan diariamente es el desprecio al artículo 27.1 de nuestra Constitución que dice, textualmente, que se reconoce la libertad de enseñanza, pero nuestros políticos nos acotan esta libertad mediante la zonificación de la ciudad y el discurso perveso de que libertad de enseñanza no implica libertad de elección de centro y obviando que la Declaración Universal de los Derechos Humanos en su artículo 26.3 dice que los padres tendrán derecho preferente a escoger el tipo de educación que habrá de darse a sus hijos. Cabe remarcar aquí que la educación se da en los centros educativos y ¿cómo se puede escoger el centro que se quiere con total libertad si se restringe la opción de elección mediante la zonificación de la ciudad?. Otra forma de restringir la opción de elección es poniendo trabas a la construcción de nuevos centros por parte de la iniciativa privada o a las ampliaciones de líneas. En el caso de Terrassa el discurso público, tanto del concejal de Educación como del Alcalde, sólo es superado por el cinismo que demuestran en sus conversaciones privadas.
dimecres, 19 de març del 2008
Modificació normes de preinscripció i matrícula per al curs 2008/09
Referència: DOGC núm. 5093 - 18/03/2008
Departament: Educació
RESOLUCIÓ EDU/758/2008, de 7 de març, per la qual es modifica la Resolució EDU/349/2008, de 8 de febrer, per la qual s'aproven les normes de preinscripció i matrícula de l'alumnat als centres educatius, per al curs 2008-2009, en els ensenyaments sufragats amb fons públics d'educació infantil, d'educació primària, d'educació secundària obligatòria, de batxillerat, de formació professional, artístics, d'esports, d'idiomes o de formació de persones adultes. (Pàg. 21961)
dimarts, 18 de març del 2008
Convocatòria proves pel certificat de formació instrumental i pel GES (majors de 18 anys)
Referència: DOGC núm. 5093 - 18/03/2008
Departament: Educació
RESOLUCIÓ EDU/757/2008, de 3 de març, per la qual es convoca la realització de proves específiques per a l'obtenció del certificat de formació instrumental i per a l'obtenció del títol de graduat en educació secundària per a persones majors de 18 anys. (Pàg. 21954)
Inscripció: del 14 al 21 d'abril de 2008, ambdós inclosos.
Prova de certificat de formació instrumental: el 28 de maig de 2008.
Proves de graduat en educació secundària: el 28 i 29 de maig de 2008.
dimarts, 11 de març del 2008
Convocatòria ajuts per a l'aprenentatge actiu d'idiomes
Referència: DOGC núm. 5088 - 11/03/2008
Departament: Educació
RESOLUCIÓ EDU/657/2008, de 14 de febrer, per la qual s'obre convocatòria per a l'atorgament d'ajuts a centres educatius públics i privats concertats d'educació secundària de Catalunya per a l'aprenentatge actiu d'idiomes durant el curs 2007-2008. (Pàg. 19436)
Dotació: per alumne oscil•larà entre els 450 euros i els 1.500 euros, segons la qualitat del projecte presentat i la tipologia del centre.
Termini de presentació de sol•licituds: d'un mes des de l'endemà de la publicació d'aquesta Resolució al DOGC.
dilluns, 3 de març del 2008
L’esforç de la superació
L’actitud contemplativa d’una part del nostre professorat els porta a valorar poc l’esforç per a superar-se d’una part important dels seus alumnes. Moltes vegades tenim en el cap la imatge de l’alumne perfecte i això ens impedeix poder gaudir de l’alumne imperfecte que assisteix a la nostra classe, a les nostres explicacions. Estem tant pagats d’un model ideal que la realitat de vegades se’ns fa molt difícil de pair.
Avui aquest blog vol fer un homenatge a aquells alumnes imperfectes que s’esforcen dia rere dia per tal de superar-se com a estudiants i com a persones. El vídeo que es pot veure a continuació vol transmetre un missatge d’esperança i de confiança: no defalliu, perquè la recompensa està a l’abast!.
dissabte, 1 de març del 2008
Convocatòria formació en sectors prioritaris i emergents adreçada a aturats
Referència: DOGC núm. 5081 - 29/02/2008
Departament: Treball
RESOLUCIÓ TRE/555/2008, de 26 de febrer, per la qual es regulen i convoquen les subvencions per a 2008 i 2009 d'accions de formació en sectors prioritaris i emergents, adreçades a treballadors/es en situació d'atur, amb l'objectiu de facilitar l'adquisició de competències professionals requerides per a l'exercici d'una ocupació. (Pàg. 16459)
Dues línies d'actuació:
1. Accions formatives prioritàries per cobrir les necessitats formatives de diferents sectors productius incloses en el Catàleg de Qualificacions Professionals de Catalunya.
2. Accions prioritàries per cobrir les necessitats formatives de diferents sectors que permetin l'impuls de noves ocupacions relacionades amb activitats emergents, noves demandes socials, noves tecnologies i gestió respectuosa del medi ambient.
dijous, 28 de febrer del 2008
Convocatòria programa Forma i Contracta
Referència: DOGC núm. 5080 - 28/02/2008
Departament: Treball
RESOLUCIÓ TRE/541/2008, de 22 de febrer, per la qual es convoquen les subvencions del programa Forma i Contracta per a la realització d'accions de formació amb compromís de contractació adreçades a treballadors en situació d'atur al 2008. (Pàg. 15922)
Objectiu: accions de formació amb compromís de contractació adreçades a treballadors en situació d'atur
dilluns, 25 de febrer del 2008
Convocatòria proves d'escola oficial d'idiomes curs 07-08 per a l'obtenció del certificat de nivell intermedi
Referència: DOGC núm. 5077 - 25/02/2008
Departament: Educació
ORDRE EDU/65/2008, de 14 de febrer, per la qual es regula la convocatòria de les proves d'escola oficial d'idiomes per al curs 2007-2008 per a l'obtenció del certificat de nivell intermedi. (Pàg. 14614)
dissabte, 23 de febrer del 2008
Convocatòria de les proves d'escola oficial d'idiomes
Referència: DOGC núm. 5075 - 21/02/2008
Departament: Educació
RESOLUCIÓ EDU/415/2008, de 13 de febrer, per la qual es regula la convocatòria de les proves d'escola oficial d'idiomes per al curs 2007-2008, per a l'obtenció del certificat d'aptitud. (Pàg. 13983)
dijous, 21 de febrer del 2008
Solidaridad, ¿un valor en alza?
Vivimos en una sociedad que hace gala de la solidaridad como uno de sus valores estrella. Difícilmente encontraremos una persona que se reconozca como insolidaria y, evidentemente, ningún político dirá que no lo es.
Pero me temo que la reflexión profunda sobre el tema nos puede deparar unas conclusiones difíciles de verbalizar. ¿Realmente somos solidarios?. ¿La sociedad que construímos día a día es solidaria de verdad, o sólo lo parece?. Las sociedades avanzadas disponen incluso de mecanismos preestablecidos que se ponen en marcha ante una catástrofe en cualquier parte del planeta, así ante un tsunami o un terremoto se activan los procedimientos estándard para enviar equipos humanos y recursos materiales y económicos de forma inmediata a las zonas afectadas. A continuación, se despliegan campañas de recaudación para que la gente pueda hacer sus aportaciones individuales. La respuesta acostumbra a ser positiva y exitosa lo cual nos induce a pensar que somos una sociedad solidaria. Y éso es bueno.
Me gustaría rememorar ahora la cartelera de un centro docente cuando, hace ya muchos años, trabajaba los valores humanos, entre ellos el de la solidaridad. El tema de esa cartelera se titulaba “La solidaridad del agüelo” y en los dibujos que la componían se veía un hombre mayor con su nieto. ¿Qué es la solidaridad, agüelo? pregunta el niño. La solidaridad es dejarle la goma de borrar al de la mesa de al lado, le responde su abuelo. He de confesar que, muchos años después, aún me sigue impactando la sencillez con que define el concepto solidaridad. Me gusta, y mucho, porque acostumbramos a llenarnos la boca de grandes conceptos e ideas etéreas y lejanas, pero cuando aterrizamos en lo concreto, en lo visible, entonces actuamos de forma contraria.
Es muy fácil ser solidario con los negros del Africa, o las víctimas del terremoto de Guatemala o los supervivientes del tsunami asiático pero qué difícil es serlo con el pobre con el que nos cruzamos cada día en la calle, o cómo nos disgusta ver a ese grupo de inmigrantes pobremente vestidos en la plaza de nuestro barrio y ya no digo nada del compañero de clase que tiene dificultades de aprendizaje y siempre nos pide ayuda a la hora de hacer los deberes. Solidarios sí, pero a distancia. Aquí las distancias cortas son malas pues la miseria, las desgracias, cuanto más lejos mejor y si puede ser por la tele mientras cenamos entonces es lo ideal. El concepto de solidaridad deviene así un ente abstracto que no impregna nuestra vida cotidiana, es algo que está allá, lejos, fuera de nosotros, de nuestro círculo más inmediato. Cuando se materializa en nuestro entorno entonces nos incomoda, nos hastía, nos cansa, nos despreocupamos de ello y recurrimos a la sordina de nuestra conciencia social y nos decimos, y repetimos, que para estos casos ya están los Servicios Sociales del Ayuntamiento, que si no trabaja es porque no quiere porque quien quiere bien que encuentra, que si es tonto yo no tengo la culpa y vaya a clases de refuerzo pero que a mí me deje en paz de una vez que yo sí que estudio, que no cuesta nada ir vestido decentemente y no con esas ropas que desmerecen el entorno de la zona comercial y que ya está bien que cada vez que paso por esta calle me tenga que acercar su mano pidiendo una limosna por caridad. ¡Ya está bien, hombre!.
La conclusión es que lo que está en alza es un falso valor de solidaridad a distancia pero que en realidad no somos una sociedad más solidaria ahora que antes, al contrario. En cuanto le vemos la cara a lo que nos incomoda nos encerramos en nosotros mismos y autojustificamos nuestra forma de actuar para seguir disfrutando de una conciencia más o menos limpia que nos permita vivir nuestro día a día con un mínimo de dignidad.
dimecres, 20 de febrer del 2008
Mòduls econòmics concerts educatius
Referència: DOGC núm. 5073 - 19/02/2008
Departament: Educació
RESOLUCIÓ EDU/367/2008, de 7 de febrer, per la qual s'estableixen els mòduls econòmics de les despeses de funcionament dels concerts educatius per a l'any 2008. (Pàg. 12986)
dimarts, 19 de febrer del 2008
Convocatòria proves d'accés als Cicles Formatius
Referència: DOGC núm. 5072 - 18/02/2008
Departament: Educació
RESOLUCIÓ EDU/354/2008, de 8 de febrer, per la qual es convoquen les proves d'accés als cicles formatius de grau mitjà i de grau superior de formació professional específica, les proves de caràcter general dels ensenyaments de règim especial d'esports que condueixen a l'obtenció de les titulacions oficials de tècnic/a d'esport i tècnic/a superior d'esport i a les formacions esportives de nivell 1 i de nivell 3, corresponents a l'any 2008. (Pàg. 12576)
Dates: La prova d'accés a grau mitjà es farà el dia 7 de maig de 2008 i la prova d'accés a grau superior els dies 15 i 16 de maig de 2008.
dilluns, 18 de febrer del 2008
Normes de preinscripció i matrícula per al curs 2008/09
Referència: DOGC núm. 5072 - 18/02/2008
Departament: Educació
RESOLUCIÓ EDU/349/2008, de 8 de febrer, per la qual s'aproven les normes de preinscripció i matrícula de l'alumnat als centres educatius, per al curs 2008-2009, en els ensenyaments sufragats amb fons públics d'educació infantil, d'educació primària, d'educació secundària obligatòria, de batxillerat, de formació professional, artístics, d'esports, d'idiomes o de formació de persones adultes. (Pàg. 12547)
diumenge, 10 de febrer del 2008
Correcció d’errades Programa d'Aprenentatge Permanent de la Unió Europea: convocatòria 2008-2010
Referència: DOGC núm. 5066 - 08/02/2008
Departament: Educació
CORRECCIÓ D'ERRADES a l'Ordre EDU/490/2007, de 17 de desembre, per la qual es dóna publicitat del marc general que regirà en les convocatòries descentralitzades del Programa d'Aprenentatge Permanent de la Unió Europea, per al període 2007-2013, i s'obre la convocatòria corresponent al període 2008-2010 (DOGC núm. 5037, pàg. 57446, de 28.12.2007). (Pàg. 10329)
Estructura: El PAP té una durada de set anys (2007-2013) i està estructurat en els quatre subprogrames sectorials següents:
Comenius: adreçat a l'ensenyament escolar.
Erasmus: adreçat a l'educació superior.
Leonardo da Vinci: adreçat a la formació professional.
Grundvig: adreçat a l'educació de persones adultes.
dijous, 7 de febrer del 2008
Societat subvencionada, societat subordinada
La societat actual que estem construint entre tots comença a mostrar signes evidents de cansament mental molt preocupants. Encara no sabem quant però en algun moment hom haurà de posar l’aturador a aquest desgavell de funcionament social. I la medicina que haurà de prendre el malalt serà bastant amarga.
Estan convertint el nostre estil de vida en una subvenció permanent i imprescindible de tal forma que ja incorporem al nostre llenguatge certes paraules d’una forma inconscient i permanent. Així davant l’anunci de donar 210 euros mensuals per llogar un pis podem llegir les opinions de la gent del carrer que expressen que “tota ajuda és bona”, que “aquestes ajudes haurien de ser més grans doncs el cost de la vida està molt alt”, que “ja era hora que el govern donés aquesta ajuda doncs els preus dels pisos estan pels núvols” ...... I el mateix podríem dir sobre els 2.500 euros per nadó, pels 400 euros de l’IRPF i un munt d’ajudes més.
Al poder ja li va bé aquesta situació, és més, la potencia i l’amplifica amb un munt de subvencions de tot tipus i, així, ens subvenciona la cultura, l’educació, l’esport, una diversitat immensa de cursos per a tot tipus de col•lectius socials, la renovació de la caldera, el lloguer del pis, el canvi de cotxe, la festa major del barri, cert tipus de beques escolars, la reforma de la façana de casa, la ...... I quantes més menys lliures serem. Una imatge molt aproximada del que intento explicar aquí ho vaig escriure, el desembre de l’any 2006, en aquest mateix blog en l’escrit titulat Vergonya.
I de mica en mica, a poc a poc, anem incorporant al nostre vocabulari paraules i expressions com “es que si no fos per la subvenció no el podríem comprar”, “sort que et donen l’ajuda que sinó ...”, “ens haurien de donar més ajuda per arribar a final de mes” ....... L’altra accepció lingüística que guanya terreny és la de reclamar la gratuïtat de les coses: “els llibres de text haurien de ser gratis” (veure ¿Libros gratuítos?. No, gracias. Me explico. de maig de 2007), “l’ortodòncia hauria de ser gratis”, “el lleure hauria de ser gratis” .... Aquest vocabulari nostre sembla l’inspirador màgic de la clau que posa en marxa la màquina de fer diners.
Per postres la societat demana als seus docents que preparin als seus fills per a una societat competitiva, que els hi proporcionin aquelles competències professionals i socials necessàries per fer front amb garanties d’èxit el seu futur personal i professional. Mentrestant, el poder, en plena subhasta pública i desvergonyida, els hi ofereix coses i serveis de forma gratuïta o milers d’ajuts que els hi ocasionaran una sensació de ser uns receptors permanents, amb dret a tot, per l’únic motiu d’haver nascut en aquesta la nostra societat.
El dia que ens adonem que una societat subvencionada és una societat subordinada, i menys lliure, haurem fet un gran pas per recuperar la nostra iniciativa personal. Les subvencions i els ajuts creen clientelisme i temences i afavoreixen que qui es mogui no surti a la foto mai més.
diumenge, 27 de gener del 2008
La opinión del profesorado
En noviembre pasado se publicó el estudio patrocinado por la Fundación Hogar del Empleado (FUHEM), y realizado por el Instituto de Evaluación y Asesoramiento Educativo (IDEA), “La opinión del profesorado sobre la calidad de la educación”.
El estudio está realizado en centros de la Comunidad de Madrid y refleja aspectos interesantes de lo que piensan los docentes actuales. En este sentido los docentes creen que el contexto educativo que más influye en los alumnos es la familia por delante incluso de la escuela. Consideración en la que las familias coinciden, no así el alumnado que atribuye más importancia a la escuela. Todo ello a pesar de que casi la totalidad de los docentes cree que la familia delega sus responsabilidades en exceso en la escuela y que considera que las familias no prestan suficiente atención a los estudios de sus hijos.
Una mayoría de los docentes encuestados creen que el sistema educativo español es peor que el del resto de los países de la Unión Europea y tres de cada cuatro consideran que la educación ha empeorado en los últimos años. Tampoco creen que la educación actual prepare para el futuro adecuadamente.
La etapa mejor valorada por los docentes es la Educación Infantil y la peor la Educación Secundaria Obligatoria (ESO) y dentro de la educación secundaria post-obligatoria, la Formación Profesional es mejor valorada que el Bachillerato.
La preparación del profesorado es el factor que los docentes consideran más importante para la calidad de la enseñanza. Le sigue en importancia la calidad de las relaciones interpersonales entre los distintos sectores de la comunidad escolar. Considerando que el orden y la disciplina influyen mucho en la calidad de la educación. Asimismo el profesorado considera que hay una buena comunicación con las familias y un adecuado grado de participación de los estudiantes pero ni los padres ni el alumnado coinciden con esta opinión.
Los profesores dan también mucha importancia a contar con un equipo directivo eficaz y a la mejora de los medios de los que han de disponer los centros.
La mayoría del profesorado cree que en los tres últimos años han aumentado los conflictos en los centros escolares. El alumnado, en cambio, no cree que hayan aumentado. En este sentido, los docentes reconocen que en los centros escolares hay algunos profesores que están amedrentados por los estudiantes y también admiten que en ocasiones algunos profesores insultan a los estudiantes. La inmensa mayoría del profesorado opina que se debería ser más duro con los alumnos conflictivos y creen que es bueno que la dirección pueda tomar medidas incluso de expulsión cuando se producen conflictos sin pasar por la comisión de convivencia.
Finalmente los docentes no se sienten valorados por la sociedad ni por la Administración. No obstante, cuatro de cada cinco docentes dice que no cambiaría de profesión y cree que hay que tener vocación para ser profesor. Una proporción importante de docentes participa habitualmente en actividades de formación.
dijous, 17 de gener del 2008
Les habilitats socials com a nova forma d’hipocresia
Com a professionals de l’educació defensem que la formació dels nostres alumnes no és només l’ensenyament dels diferents conceptes de les diverses matèries i els procediments associats a aquestes. Incorporem al nostre discurs les diferents terminologies dels valors, actituds i normes i per fer-les més efectives les arrodonim amb conceptes com les competències i les habilitats socials. I amb aquest embolcall ens diem a nosaltres mateixos que estem formant persones i, a més a més, els hi diem als nostres alumnes i als seus pares, amb total convenciment, que l’important en aquest món és ser persona per sobre fins i tot de ser un bon estudiant. I moltes vegades les contradiccions comencen tot just entrar en la sala de professors.
Segurament a la pregunta de ¿què t’estimes més, una persona que domini molt bé les diferents habilitats socials però no faci prou bé la seva feina o que sigui sincera, es comporti com és realment i sigui un bon professional?. La majoria de vegades la resposta serà dir que s’escolliria la persona genuïna, és a dir a aquell que es comporta com realment és doncs el que realment importa en el món laboral és tenir bons professionals i saber respectar les característiques individuals de cadascú. I molts, mentre contesten, menteixen.
En les nostres organitzacions educatives prima molt més tenir unes bones habilitats socials que no pas ser un bon professional. En les reunions s’entén molt malament que hi hagi qui defensi una postura contrària a l’oficial, que hi hagi qui posi en dubte un company o tingui un punt de vista contrari a la de la direcció del centre. Per contra, la persona que intervé per ressaltar les virtuts i l’encert de l’opinió oficial serà ben vista i considerada. I fins i tot, es destacaran els seus aspectes positius com les seves habilitats socials per treballar en grup.
En totes les organitzacions hi ha veritables especialistes en el tema de les habilitats socials, són aquells que mai contradiran al seu superior diguin el que diguin fins i tot si l’exposició final d’aquest contradiu la inicial. El superior sempre té la raó i aquest, evidentment, se sent molt més a gust amb aquests que li fan la pilota que no pas amb el que li porta la contrària malgrat pugui tenir millors arguments professionals. Les organitzacions acostumen a ser molt endogàmiques i poc receptives a les crítiques, malgrat el crit de guerra de qualsevol grup de treball de que “dins del grup ens ho podem dir tot a la cara però quan sortim per la porta l’acord final el defensarem tots”. La majoria de vegades a qui té la gosadia de portar la contrària en una reunió l’acabem crucificant malgrat de portes en fora defensi l’acord pactat.
Les habilitats socials s’utilitzen sovint com la nova forma d’hipocresia de la nostra societat: “és que noi ets poc hàbil”, “necessites ser més receptiu”, “no es poden dir les coses tan cruament”, “has de saber trobar la forma de dir-ho sense que ningú s’ho prengui malament”, “has de saber triar el moment adequat” ... i molts consells més. I mentrestant el trepa, l’hipòcrita, l’hàbil socialment, el que no es mulla mai malgrat estigui caient el diluvi universal, anirà pujant els esglaons que porten a dalt de tot. I el professional, el que dóna el seu parer basat en l’experiència i la formació, el que es mulla encara que només caiguin quatre gotes, a aquest el mirem malament i l’arraconem allà on no ens pugui molestar més.
Això sí, públicament direm el que hàbilment i socialment sabem que s’espera de nosaltres. El mateix ens passa amb els nostres alumnes, el nostre discurs va per una banda i la nostra realitat per una altra.
divendres, 4 de gener del 2008
La lección magistral de Steve Jobs
Adjuntamos en dos videos la conferencia pronunciada por Steve Jobs, CEO de Apple y Pixar Animation, en la Universidad de Stanford.
Recomendamos poder dedicar unos minutos a oir sus reflexiones en voz alta.
dissabte, 29 de desembre del 2007
Convocatòria anticipada d'escoles taller
Referència: DOGC núm. 5037 - 28/12/2007
Departament: Treball
RESOLUCIÓ TRE/3843/2007, de 27 de desembre, per la qual s'obre convocatòria anticipada per a la concessió de subvencions per al desenvolupament de projectes relatius al Programa d'escoles taller durant els anys 2008-2009. (Pàg. 57580)
Termini: finalitza el dia 31 de gener de 2008, aquest inclòs
divendres, 28 de desembre del 2007
Programa d'Aprenentatge Permanent de la Unió Europea: convocatòria 2008-2010
Referència: DOGC núm. 5037 - 28/12/2007
Departament: Educació
ORDRE EDU/490/2007, de 17 de desembre, per la qual es dóna publicitat del marc general que regirà en les convocatòries descentralitzades del Programa d'Aprenentatge Permanent de la Unió Europea, per al període 2007-2013, i s'obre la convocatòria corresponent al període 2008-2010. (Pàg. 57446)
Estructura: El PAP té una durada de set anys (2007-2013) i està estructurat en els quatre subprogrames sectorials següents:
Comenius: adreçat a l'ensenyament escolar.
Erasmus: adreçat a l'educació superior.
Leonardo da Vinci: adreçat a la formació professional.
Grundvig: adreçat a l'educació de persones adultes.
dijous, 27 de desembre del 2007
Coses que es diuen poc sobre l’educació
Està de moda parlar d’informes sobre el sistema educatiu que posen en dubte la categoria professional dels docents dels nostres centres. La veritat és que tothom s’atreveix a fer afirmacions sobre la nostra feina fins i tot de forma airada i cridanera. Molts ho hem pogut comprovar fa pocs dies quan hem donat les qualificacions del primer trimestre als pares dels nostres alumnes.
Tothom diu la seva i moltes vegades de forma alegre i poc reflexionada. Aquests dies d’activitat no acadèmica he tingut l’oportunitat de llegir l’informe-anuari de l’estat de l’educació a Catalunya 2006-2007 elaborat per la Fundació Jaume Bofill i coordinat per Ferran Ferrer i Bernat Albaigés. La lectura reposada et fa veure que hi ha certs aspectes importants que no han estat recollits perls mitjans de comunicació ni pels tertulians setciències.
M’agradaria destacar d’aquest estudi diverses consideracions:
.- que mentre a Espanya la despesa pública en educació no universitària representa el 3,01% del PIB, o a la Unió Europea, el 3,9%, a Catalunya és netament inferior, amb un percentatge del 2,22 % l’any 2005. Representa un dels nivells més baixos de l’Estat espanyol i de la Unió Europea. Passat a diners vol dir que el País Basc (5.381,6 €) i Navarra (4.694,0 €) inverteixen més de 1.000 € més per estudiant que Catalunya (3.543,9 €), i la magnitud d’aquesta diferència no sembla explicar-se únicament per l’existència del concert econòmic o pel nivell de riquesa, sinó per altres factors relacionats amb la prioritat sociopolítica de l’àmbit educatiu. La conclusió és clara: Catalunya se situa a la cua de les comunitats autònomes i dels països europeus pel que fa a la despesa pública en educació.
.- que a Catalunya la taxa de repetició a 6è de primària és molt baixa (1,5%), clarament per sota de la mitjana estatal (5,9%). Aquesta comprensivitat en la promoció als ensenyaments obligatoris contrasta amb la selectivitat del moment de la graduació en ESO doncs Catalunya compta amb la segona taxa de graduació més baixa de l’Estat espanyol a l’ESO (69,6%), sis punts percentuals per sota de la mitjana espanyola (75,3%). Potser seria millor tenir més cura del seguiment i evolució dels nostres alumnes i, si és necessari, fer-los repetir a edats més tempranes i no esperar a l’ESO quan molts dels problemes dels nostres alumnes ja s’han fet cronificat i són més difícils de resoldre’ls.
.- que pel que fa als processos d’accés a l’exercici de la professió docent en centres públics, no sembla que el sistema d’interinatges i oposicions actual sigui el millor sistema per aconseguir docents que es trobin a gust en la seva professió i acabin sentint-se premiats i reconeguts per la important tasca que duen a terme. La carrera docent està plantejada com una contínua carrera d’obtenció de punts cara a posicionar-se millor envers a la resta de docents el dia, per exemple, d’aconseguir plaça definitiva en una escola. Cal reflexionar molt seriosament sobre aquest aspecte així com sobre la manca de coherència en voler desplegar l’autonomia de centres a partir d’unes direccions no professionalitzades i això últim també és extensiu als centres privats.
dissabte, 15 de desembre del 2007
Instruccions per tal que l'alumnat que pateixi malalties prolongades pugui rebre atenció educativa domiciliària
Referència: DOGC núm. 5029 - 14/12/2007
Departament: Educació
RESOLUCIÓ EDU/3699/2007, de 5 de desembre, per la qual s'aproven les instruccions per establir el procediment per tal que l'alumnat que pateixi malalties prolongades pugui rebre atenció educativa domiciliària per part de professorat del Departament d'Educació. (Pàg. 53747)
Beneficiari: Alumne que cursa ensenyament bàsic i que, pel fet de patir una malaltia prolongada, no pot assistir al centre educatiu per un període superior als 30 dies.
dimecres, 12 de desembre del 2007
PISA: los dogmas de sus interpretaciones
En los últimos meses, años diría, es cada vez más frecuente desayunarse con decenas de informes sobre la realidad de nuestro sistema educativo. Estudios que se utilizan como armas arrojadizas contra el sector educativo sin ningún tipo de miramiento y más con la intención de hacer mal que con el objetivo de ayudar a mejorar la situación. Ante esta situación me asaltan los siguientes interrogantes:
.- los tertulianos, y los opinadores de los medios de comunicación, cuándo se leen estos estudios, ¿por la noche?. Me sigue sorprendiendo la capacidad de análisis que tienen algunos pocas horas después de difundirse un estudio. A otros nos cuesta tiempo, días incluso, poder leernos e interpretar un estudio de la extensión del PISA, por ejemplo.
.- los opinadores comparan entre sí los dos estudios PISA, el del 2003 i el del 2006, cuando los objetivos de ellos no son los mismos. Se reconoce, incluso con la boca pequeña, pero se acaba dictaminando que hemos bajado respecto del año 2003,. Pero, ¿no habíamos quedado que eran difícilmente comparables?.
.- todo el mundo acepta que una parte importante de la integración de los inmigrantes vendrá a través del sistema educativo, y seguramente ello será cierto, pero parece que muchos opinadores tienen una imágen idealizada del estudiante acabado de llegar a nuestro sistema educativo como aquel que ya nos proviene de una escolarización en su país de origen y, muchas veces, éso no es cierto. Por lo tanto los déficits educativos de origen de estos alumnos se reflejan en las pruebas y estudios sobre el sistema educativo.
.- todavía nadie nos ha dicho si una puntuación de 515 y otra de 498, en el estudio PISA, es significativa estadísticamente. Porque, en el caso de no serlo, acabar en la posición 12 o 26 de la lista de países se convierte en una mera clasificación ordinal.
.- las interpretaciones de los diferentes estudios ponen en jaque la labor educativa de los docentes o la asignación de recursos al sistema educativo, pero casi nunca nos interpretan el rendimiento de los alumnos dentro de su horario escolar cuando resulta que se han ido a dormir a las tantas de la madrugada o nos llegan el lunes a las aulas después de un fin de semana de marcha en la que algunos prácticamente no han pisado su hogar paterno. ¿Cómo queremos que rindan escolarmente cuando familiarmente se les consiente una forma de vida tan desestructurada?. ¿Rendiríamos nosotros en nuestro trabajo si lleváramos el ritmo de vida de algunos de nuestros alumnos?. Con toda probabilidad, no.
Tal parece que todos, políticos y sociedad, no hacemos más que planear por la superficie de la realidad que nos rodea.
dijous, 6 de desembre del 2007
La crisi educativa i els rols en l’educació
(El següent escrit és una col·laboració d'en Francesc Portalés)
Qualsevol aportació en el tema d’ensenyament requereix preguntar-nos, d’una manera bastant simple, les qüestions d’on som actualment i cap on volem anar. Aquests dies els diferents informes que van sortint ens responen clarament a la primera qüestió. Paraules com: suspens, orelles de burro, esvorancs, mediocritat, caiguda lliure del sistema, etc., posen al seu lloc al sistema educatiu del nostre país. Com sempre escoltem les diferents causes que ens han portat fins aquesta realitat: manca de finançament, formació del professorat, etc. No serè jo qui posi en dubte aquestes causes.
Des del meu punt de vista, però, n’hi ha una altra tant o més important que aquestes, si tenim clar que volem anar cap a una educació de qualitat, amb igualtat d’oportunitats, i que tingui com a eix fonamental l’interès suprem de l’alumne: la recuperació dels “rols” de tots els que intervenen en el procés educatiu.
En els últims temps ens han portat a identificar dos mots que no són iguals: ensenyar i educar.
Ensenyar és comunicar a algú (una ciència, un art, coneixences, una habilitat, etc.) donant-li lliçons, explicacions, etc., mentre que educar és un terme més genèric que el d’ensenyament, i inclou aquest darrer, a més d’altres aspectes del comportament humà, tals com els hàbits personals i socials, els de cultura i civilització, i en definitiva de creixement humà i integració a la societat. Per contra, considerem l’ensenyament com l’ajut que la societat, a través de les escoles de tota mena, dóna als nois per tal que adquireixin coneixements, adoptin actituds i desenvolupin aptituds que contribueixin al seu creixement humà, i de retruc, al millorament de la societat.
Pel que fa a les responsabilitats, correspon en primer grau i de forma no delegable als pares, tutors o responsables legals la tasca d’educar els seus fills.
Pretendre que d’altres institucions o fins i tot l’Administració es faci càrrec de l’educació dels nois i noies és no tan sols irreal, sinó que falta a un dels principis bàsics com és el dret i deure dels pares a decidir com educar els seus fills. Massa vegades els mestres es troben en comeses que no els corresponen en absolut, tals com prendre responsabilitat sobre aspectes educatius en infants que no són “treballats” per aquells que en són responsables.
El que és realment important en tot ensenyament és l’aprenentatge. Tots els sistemes més sofisticats del món seran inútils si no aconsegueixen que els nois aprenguin. La millor combinació, sens dubte, és la de l’acord i complicitat entre les escoles i les famílies per a presentar un discurs homogeni i coherent en aspectes que ultrapassen els propis de l’ensenyament i entren dins el camp de l’educació.
Cal, també, tenir en compte allò que els tècnics expliquen amb mots molt senzills: els estudiants de més de dotze anys, desenvolupen els seus estudis com una forma de treball. Cal tenir present, per tant, que per estudiar i reeixir dels dotze al setze anys, són necessàries dues condicions: que el noi/noia pugui i vulgui .
Si la llei no preveu que els alumnes que no compleixin les condicions anteriors tinguin una altra sortida, del tipus taller-escola, o bé aprenents d’ofici, continuarem com fins ara : la seva inserció en les escoles seguirà essent un aparcament personal, i també una baixada generalitzada de nivell, ja que el treball d’estudi se’n veu ressentit.
Aquesta problemàtica s’ha de resoldre amb solucions noves, que permetin que cadascú trobi el seu lloc: l’estudiant que treballa en els estudis, i el noi que treballa en la seva preparació pel món laboral. Heus ací el punt essencial de l’ensenyament professional que s’ha d’abordar ja amb tota fermesa.
Amb la mateixa fermesa que cal abordar i diferenciar els diferents rols:
• Els pares han de responsabilitzar-se de les seves funcions educadores.
• Els alumnes s’han d’instal•lar en la cultura de l’esforç.
• L’escola ha d’ensenyar mitjançant els mestres, i aquests han de tenir el prestigi, reconeixement social i autoritat que necessitin per dur a terme la seva tasca.
• L’administració ha de posar els mitjans que facin possible la qualitat.
I tots plegats hem de treballar amb complicitat per fer una bona criança d’aquests cadells humans que són els nostres fills i/o alumnes i fugir de la cultura de la indulgència.
Francesc Portalés i Claramonte
Membre del Consell Escolar de Catalunya i Secretari General FE-USOC
dissabte, 1 de desembre del 2007
Emilio Calatayud: reflexiones en voz alta
Por su valor testimonial adjuntamos en dos videos la intervención que realizó Emilio Calatayud Pérez, juez de menores de Granada, en una tertulia educativa hace algunos meses.
Recomendamos poder dedicar unos minutos a oir sus reflexiones en voz alta.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)