Selecció d'IES d’ensenyaments artístics o especialitzats per ser inclosos en el Projecte de qualitat i millora contínua

Referència: DOGC núm. 5410 - 30/06/2009

Departament: Educació

RESOLUCIÓ EDU/1781/2009, de 22 de juny, per la qual es convoca concurs públic per a la selecció d'instituts d'educació secundària que imparteixen ensenyaments professionals, artístics o especialitzats, per ser inclosos, a partir del curs 2009-2010, en el Projecte de qualitat i millora contínua. (Pàg. 52404)

Enllaç: http://www.gencat.cat/diari/5410/09163056.htm

Convocatòria per a impartir la formació per a les proves d'accés als cicles formatius i relació de centres

Referència: DOGC núm. 5408 - 26/06/2009

Departament: Educació

RESOLUCIÓ EDU/1763/2009, de 12 de juny, per la qual es fa pública la relació de centres que imparteixen la formació per a les proves d'accés als cicles formatius durant el curs de 2009-2010, i s'obre la convocatòria del procés d'autorització d'aquesta formació per a centres que no depenen del Departament d'Educació. (Pàg. 51209)

Termini: 10 dies hàbils a comptar des de l'endemà de la publicació d'aquesta Resolució al DOGC

Enllaç: http://www.gencat.cat/diari/5408/09160029.htm

Convocatòria subvencions del Programa de Qualificació Professional Inicial per al curs 2009-2010

Referència: DOGC núm. 5408 - 26/06/2009

Departament: Treball

RESOLUCIÓ TRE/1757/2009, de 19 de juny, per la qual es convoquen les subvencions del Programa de Qualificació Professional Inicial adreçades prioritàriament a treballadors/ores en situació d'atur per al curs acadèmic 2009-2010. (Pàg. 51260)

Termini: 20 dies naturals comptats a partir de l'endemà de la publicació d'aquesta Resolució al DOGC.

Enllaç: http://www.gencat.cat/diari/5408/09169147.htm

Convocatòria programes de qualificació professional inicial curs escolar 2009-2010

Referència: DOGC núm. 5408 - 26/06/2009

Departament: Educació

RESOLUCIÓ EDU/1758/2009, de 22 de juny, per la qual s'obre la convocatòria d'autorització per impartir els programes de qualificació professional inicial corresponents al curs escolar 2009-2010. (Pàg. 51205)

Termini: 20 dies naturals comptats a partir de l'endemà de la publicació d'aquesta Resolució al DOGC.

Enllaç: http://www.gencat.cat/diari/5408/09162047.htm

Preu màxim menjadors escolars per al curs escolar 2009-2010

Referència: DOGC núm. 5402 - 17/06/2009

Departament: Educació

RESOLUCIÓ EDU/1642/2009, de 9 de juny, per la qual es determina el preu màxim de la prestació del servei escolar de menjador dels centres educatius de titularitat del Departament d'Educació, i el preu de l'ajut individual de menjador escolar per a l'alumnat escolaritzat fora del seu municipi de residència en centres educatius privats concertats, d'acord amb la planificació feta al mapa escolar per al curs escolar 2009-2010. (Pàg. 48748)

Enllaç: http://www.gencat.cat/diari/5402/09142018.htm

La regulació de les ludoteques

El Govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat el Decret pel qual es regulen les ludoteques, moltes de les quals s’havien constituït amb la ferma voluntat de fer d’escoles infantils al•legals. Benvingut sigui el citat Decret.

La Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola defineix la ludoteca com un centre d’esbarjo on es guarden jocs i joguines per a la seva utilització i préstec. Tanmateix l’Institut d’Estudis Catalans defineix la ludoteca com a centre d’educació en el lleure que fomenta l’activitat lúdica dels infants per mitjà de joguines, jocs didàctics, i d’altres. Així doncs una ludoteca mai ha de suplantar les funcions d’una escola infantil car la seva finalitat és el lleure de l’infant.

Aquesta regulació ha aixecat polseguera en el sector de les ludoteques, que se sent atacat i incomprès per part de la Generalitat, i que veu perillar el futur dels seus negocis. Negocis, val a dir, prou legítims, legals i honrats com el que més. Ara bé, la finalitat actual d’una part prou important de ludoteques tots sabem que no és la que hauria de ser. No és un argument vàlid, per part dels representants de les ludoteques, dir que aquest Decret no respon a la demanda social de manca de places de guarderies o, millor dit, d’escoles infantils. I no és vàlid perquè el que s’està regulant són les ludoteques i no pas les escoles infantils que ja fa molts anys que estan regulades. El que passa és que la inoperància de la Generalitat, en aquest tema, ha portat a creure a la gent que una ludoteca és igual a una escola infantil més barata. El propi nom del negoci diu què és un lloc on podem portar als infants a jugar i a que s’ho passin bé però no un lloc on aparcar o guardar nens. També Port Aventura és un espai lúdic i a ningú se li acudeix deixar els nens vuit hores al dia any rere any.

Una altra queixa del sector és que la regulació no l’hagi feta el Departament d’Educació i sí el Departament de Governació i Administracions Públiques. Sembla evident que al no ser un servei educatiu formal el que ofereixen les ludoteques el Departament d’Educació no té res a dir en aquest assumpte.

Fa por, també, l’argumentació que fan alguns pares en els mitjans de comunicació queixant-se per aquesta regulació que consideren que va contra els seus interessos personals i econòmics. Llegir que la titulació, i per tant la formació, és el de menys en aquests casos i que l’important és poder tenir col•locada la criatura en un lloc encara que no reuneixi les condicions ens indica que, en la nostra societat, hi ha pares que no assumeixen les seves responsabilitats paternes amb el mínim de seny necessari. Aquests arguments constaten que hi ha pares més preocupats en “guardar” els seus fills més que en contribuir a la seva educació. Com a societat civil ens hem d’alegrar d’aquest regulació però, alhora, cal exigir al Govern de la Generalitat la creació, o la facilitat de crear, moltes més places d’escoles infantils. No pot ser que moltes famílies visquin amb el neguit de no disposar d’una plaça escolar pel seu fill. Aquest és un dels grans dèficits que el tripartit, sis anys desprès, no només no ha millorat sinó que l’està empitjorant.

Revisió salarial de les escoles d'educació especial

Referència: DOGC núm. 5392 - 03/06/2009

Departament: Treball

RESOLUCIÓ TRE/1506/2009, de 13 de maig, per la qual es disposa la inscripció i la publicació de l'Acord de revisió salarial per al 2009 del Conveni col•lectiu de treball del sector d'escoles d'educació especial de la Comunitat Autònoma de Catalunya (codi de conveni núm. 7900215). (Pàg. 44557)

Enllaç: http://www.gencat.cat/diari/5392/09138004.htm

Currículum i prova del títol de tècnic/a d'esport en l'especialitat d'atletisme

Referència: DOGC núm. 5391 - 02/06/2009

Departament: Educació

DECRET 85/2009, de 26 de maig, pel qual s'estableix el currículum i es regula la prova d'accés específica del títol de tècnic/a d'esport en l'especialitat d'atletisme. (Pàg. 44263)

Enllaç: http://www.gencat.cat/diari/5391/09140003.htm

Convocatòria dels premis extraordinaris de batxillerat del curs 2008-2009

Referència: DOGC núm. 5388 - 27/05/2009

Departament: Educació

RESOLUCIÓ EDU/1455/2009, de 20 de maig, per la qual s'obre la convocatòria per a la concessió dels premis extraordinaris de batxillerat del curs 2008-2009, i s'estableix el procediment per a la realització de les proves corresponents. (Pàg. 43125)

Inscripció: del 15 al 26 de juny de 2009

Proves: es realitzaran el dia 8 de setembre de 2009

Enllaç: http://www.gencat.cat/diari/5388/09140048.htm

Calendari escolar del curs 2009-2010

Referència: DOGC núm. 5387 - 26/05/2009

Departament: Educació

ORDRE EDU/263/2009, de 19 de maig, per la qual s'estableix el calendari escolar del curs 2009-2010 per als centres educatius no universitaris de Catalunya. (Pàg. 42877)

Enllaç: http://www.gencat.cat/diari/5387/09139117.htm

Bases i convocatòria plans d'ocupació i actuacions de la xarxa d'orientació

Referència: DOGC núm. 5379 - 14/05/2009

Departament: Treball

ORDRE TRE/235/2009, de 8 de maig, per la qual s'estableixen les bases reguladores i s'obre la convocatòria per al 2009 per a la concessió de subvencions per a la realització dels plans d'ocupació i per a les actuacions de la xarxa d'orientació per a l'ocupació. (Pàg. 39440)

Enllaç: http://www.gencat.cat/diari/5379/09127010.htm

Proves als ensenyaments superiors de disseny

Referència: DOGC núm. 5376 - 11/05/2009

Departament: Educació

RESOLUCIÓ EDU/1289/2009, de 4 de maig, per la qual es convoquen les proves d'accés als ensenyaments superiors de disseny i s'estableix el procediment d'admissió per al curs 2009-2010. (Pàg. 38061)

Enllaç: http://www.gencat.cat/diari/5376/09124099.htm

Proves ensenyaments superiors de conservació i restauració de béns culturals

Referència: DOGC núm. 5376 - 11/05/2009

Departament: Educació

RESOLUCIÓ EDU/1288/2009, de 4 de maig, de convocatòria de la prova d'accés als ensenyaments superiors de conservació i restauració de béns culturals per al curs 2009-2010, i s'estableix el procediment d'admissió per al curs 2009-2010. (Pàg. 38056)

Enllaç: http://www.gencat.cat/diari/5376/09124097.htm

Proves de tècnic d'esport de nivells 1 i 3 d'Era Val d'Aran

Referència: DOGC núm. 5376 - 11/05/2009

Departament: Educació

RESOLUCIÓ EDU/1278/2009, de 28 d'abril, per la qual es convoquen les proves d'accés de caràcter general als ensenyaments d'esports que condueixen a l'obtenció de les titulacions oficials de tècnic/a d'esport i tècnic/a superior d'esport i a les formacions esportives de nivell 1 i de nivell 3, corresponents a l'any 2009, d'Era Val d'Aran. (Pàg. 38013)

Enllaç: http://www.gencat.cat/diari/5376/09119036.htm

Bases i convocatòria del Premi Participa a l'Escola

Referència: DOGC núm. 5370 - 30/04/2009

Departament: d'Interior, Relacions Institucionals i Participació

ORDRE IRP/205/2009, de 16 d'abril, per la qual s'aproven les bases reguladores del Premi Participa a l'Escola i se n'obre la convocatòria pública per a l'any 2009. (Pàg. 35569)

Termini: finalitzarà el dia 31 de juliol de 2009

Enllaç: http://www.gencat.cat/diari/5370/09105036.htm

Bases i convocatòria beques de desplaçament i de residència pels ensenyaments postobligatoris

Referència: DOGC núm. 5367 - 27/04/2009

Departament: Educació

ORDRE EDU/194/2009, de 15 d'abril, per la qual s'aproven les bases que regeixen la concessió de beques de desplaçament i de residència, destinades a l'alumnat que cursa determinats ensenyaments postobligatoris en centres educatius de Catalunya sostinguts amb fons públics i resideix en comarques amb baixa densitat de població, i s'obre la convocatòria de concurs públic per al curs 2008-2009. (Pàg. 34647)

Termini: d'un mes a comptar de l'endemà de la publicació d'aquesta Ordre en el DOGC.

Enllaç: http://www.gencat.cat/diari/5367/09068205.htm

Prova d'avaluació de l'educació primària

Referència: DOGC núm. 5365 - 23/04/2009

Departament: Educació

RESOLUCIÓ EDU/1037/2009, de 16 d'abril, de convocatòria de la prova d'avaluació de l'educació primària corresponent al curs 2008-2009. (Pàg. 33589)

Enllaç: http://www.gencat.cat/diari/5365/09106013.htm

Proves d'accés als ensenyaments de grau superior de dansa

Referència: DOGC núm. 5365 - 23/04/2009

Departament: Educació

RESOLUCIÓ EDU/1032/2009, de 15 d'abril, per la qual es convoquen proves d'accés als ensenyaments de grau superior de dansa per al curs 2009-2010. (Pàg. 33581)

Inscripció: del 4 de maig al 5 de juny de 2009

Enllaç: http://www.gencat.cat/diari/5365/09086083.htm

Bases i convocatòria dels premis de la Mostra de produccions audiovisuals escolars

Referència: DOGC núm. 5364 - 22/04/2009

Departament: Educació

ORDRE EDU/191/2009, de 14 d'abril, per la qual s'aproven les bases reguladores per a la concessió dels premis de la Mostra de produccions audiovisuals escolars adreçada als centres educatius d'ensenyament no universitari de Catalunya i s'obre la convocatòria pública per al curs 2008-2009. (Pàg. 33173)

Termini: finalitza el dia 15 de maig de 2009

Enllaç: http://www.gencat.cat/diari/5364/09105012.htm

El catalán en los patios

“Dos niños hablando en el recreo no tienen por qué causar sospecha. Pero sí la generan si no se expresan entre ellos en catalán. Por ejemplo, si hablan en castellano pueden llevarse la reprimenda de los vigilantes del patio del colegio. No es una exageración, ni siquiera una anécdota. Es la reglamentación de la Generalitat de Cataluña, que considera que la zona de recreo está incluida en el espacio escolar y, por lo tanto, sujeta a la normativa lingüística”. De esta forma iniciaba ayer la noticia “Colegios de Cataluña imponen el catalán incluso en los patios” el diario digital La voz libre, que en otro párrafo llega a decir “no basta con que se estudie, sino que, además, se hable tanto en la vida profesional como privada”. Por la noche tuve ocasión de ver la tertulia Veo El Mundo, de la cadena digital Veo7, donde también se habló de esta noticia en parecidos términos.

Cíclicamente sale, una y otra vez, este asunto como tema recurrente (véase Telemadrid, El Mundo y los ciudadanos de segunda) que llena muchas páginas y horas de comentarios no siempre mesurados y pensados. Esta vez parece ser que un letrero-pancarta en la zona previa al patio del colegio Betánia, de Cornellá, con el lema “Al pati parlem en català” (“En el patio hablamos en catalán”’) ha sido el desencadenante de una nueva polémica interesada con comentarios tan impactantes como el siguiente: “Yo propongo a Montilla y a todos los políticos nacional-socialistas-catalanistas que lleven a sus hijos a ese patio del colegio de Cornellá y comprueben qué es un campo de concentración infantil, donde ni para hablar hay libertad. Al menos los nazis dejaban expresarse en su idioma”. Este comentario está realizado por un tal Anónimo, es decir, por alguien que tiene a bien no identificarse, antiguamente decíamos “lanzar la piedra y esconder la mano”. Ante el letrero-pancarta se puede reaccionar de dos formas muy diferentes, en positivo o en negativo.

La reacción positiva me lleva, en primer lugar, a pensar que la traducción al castellano de la forma verbal "parlem" puede ser ambigua pues tanto puede ser indicativo como imperativo de una realidad. No es lo mismo “en el patio hablamos en catalán”, que sugiere una recomendación, que “en el patio hablemos en catalán” que puede sugerir imposición. La reacción positiva también me lleva a pensar que el patio es donde mejor se puede practicar el catalán ya que en las aulas muchas veces se prioriza el silencio. Positivamente podría pensar que, al ser Cornellá una zona de mucha emigración de distintas procedencias, el patio es donde mejor se pueden relacionar los alumnos y que puede ser una forma de irse introduciendo en una de las lenguas de la sociedad que los acoge. Si no nos escandalizamos cuando en las clases de inglés se exige que se hable únicamente en esa lengua, ¿por qué nos escandalizamos cuando en Cataluña se solicita que los alumnos utilicen una de sus lenguas?

La reacción positiva me lleva a entender que recomendar hablar en catalán no implica, forzosamente, prohibir hablar en castellano. Quizás lo que se busca es facilitar la integración de los diferentes colectivos emigrantes para que utilicen una lengua común, el catalán, que propicie la relación entre todos ellos y deshaga la tentación de juntarse en el patio por nacionalidades o comunidades lingüísticas. Positivamente pienso que la escuela sólo pretende que se hable en una lengua común, seguro que busca que todos sus alumnos tengan algo en común lejos de cualquier imposición y con la finalidad de que se entiendan entre ellos.

De la reacción negativa ya se ha hablado en otros medios y por lo tanto la obviaremos aquí.

Para acabar, tan sólo decir que si se produce un abuso pues que se actúe sobre ello, pero que inferir de un hecho concreto la generalización de una situación como mínimo sugiere que lo que se pretende es vender más diarios o aumentar las audiencias televisivas. La noticia es referente a una escuela mientras que el titular habla de centros en plural. Titular que lo primero que me sugirió fue la imagen de los profesores que vigilan los patios corriendo detrás de los alumnos para así poder sancionarlos si cometían la osadía de hablar en castellano. Y como ésto no es así, doy fe de que mis compañeros y yo nunca hemos corrido detrás de ningún alumno en el patio, no puedo más que estar de acuerdo con la señora Elvira Fuentes, de la Asociación por la Tolerancia de Cataluña, de que forzar a los niños a hablar catalán en los patios atentaría contra la privacidad de sus conversaciones. Evidentemente.

Ajuts per a tasques d'atenció a l'alumnat durant el curs escolar 2007-2008

Referència: DOGC núm. 5358 - 14/04/2009

Departament: Educació

RESOLUCIÓ EDU/936/2009, de 6 d'abril, de convocatòria per a la concessió d'ajuts al professorat i al personal laboral dels centres educatius del Departament d'Educació que realitza tasques d'atenció a l'alumnat, i que ha participat en activitats educatives realitzades fora dels centres durant el curs escolar 2007-2008. (Pàg. 30275)

Termini: serà de 20 dies naturals a comptar de l'endemà de la publicació d'aquesta Resolució al DOGC.

Enllaç: http://www.gencat.cat/diari/5358/09093029.htm

Hesíode

"No tinc cap esperança en l'avenir del nostre poble, si aquest ha de dependre de la frívola joventut dels nostres dies. No hi ha dubte que és desconsiderada i esbojarrada com no ho havia estat mai.

Quan jo era jove, ens ensenyaven els bons costums i el respecte envers els nostres pares, però el jovent d'avui en dia pretén saber-ho tot més bé que ningú i, en escoltar-la, sembla més avançada que nosaltres."

Hesíode (segles VIII -VII abans de Crist)

Especificacions tècniques dels itineraris personals d'inserció

Referència: DOGC núm. 5356 - 08/04/2009

Departament: Treball

RESOLUCIÓ TRE/904/2009, de 24 de març, per la qual es dóna publicitat a les especificacions tècniques per al desenvolupament d'itineraris personals d'inserció. (Pàg. 29733)

Enllaç: http://www.gencat.cat/diari/5356/09069091.htm

Proves d'accés als ensenyaments artístics superiors d'art dramàtic

Referència: DOGC núm. 5353 - 03/04/2009

Departament: Educació

RESOLUCIÓ EDU/853/2009, de 24 de març, per la qual es convoquen proves d'accés als ensenyaments artístics superiors d'art dramàtic per al curs 2009-2010. (Pàg. 28279)

Enllaç: http://www.gencat.cat/diari/5353/09069125.htm

Convocatòria dels Premis Catalunya d'Educació

Referència: DOGC núm. 5353 - 03/04/2009

Departament: Educació

RESOLUCIÓ EDU/854/2009, de 16 de març, per la qual s'obre convocatòria per a la concessió dels Premis Catalunya d'Educació, de reconeixement social a mestres, professores, professors, centres educatius i institucions impulsores de l'escola catalana, corresponents a l'any 2009. (Pàg. 28284)

Termini: dos mesos a comptar des de l'endemà de la publicació d'aquesta Resolució al DOGC

Enllaç: http://www.gencat.cat/diari/5353/09071169.htm

Convocatòria del Concurs d'Oratòria en diverses llengües

Referència: DOGC núm. 5349 - 30/03/2009

Departament: Educació

RESOLUCIÓ EDU/791/2009, de 12 de març, per la qual s'obre la convocatòria pública del Concurs d'Oratòria en diverses llengües, per al curs 2008-2009. (Pàg. 26787)

Termini: de 20 dies lectius des de l'endemà de la publicació d'aquesta Resolució al DOGC

Enllaç: http://www.gencat.cat/diari/5349/09071078.htm

Bases i convocatòria de selecció de centres com a centres formadors

Referència: DOGC núm. 5347 - 26/03/2009

Departament: Educació

ORDRE EDU/122/2009, d'11 de març, per la qual s'aproven les bases per a la selecció de centres educatius sostinguts amb fons públics com a centres formadors d'estudiants en pràctiques dels graus de mestre i del màster de professorat i se n'obre la convocatòria per al període 2009-2013. (Pàg. 26074)

Termini: d'un mes a partir de l'endemà de la publicació d'aquesta Ordre en el DOGC

Enllaç: https://www.gencat.cat/diari/5347/09070129.htm

El màrqueting de la jornada de portes obertes

La imatge dels centres escolars és una qüestió important i alhora delicada. És tant important que malgrat tots els esforços que es fan no s’aconsegueix superar del tot la imatge negativa que la societat té d’aquests. És evident que els centres han fent els dies previs al període de preinscripció esforços per ser escollits pels pares. I, curiosament, quants més mecanismes administratius per distribuir la matrícula posa l’Administració més necessitat de comunicar millor el què fan tenen els centres educatius. Segurament és la necessitat d’esvair la impressió d'alguns pares que potser tenen menys confiança pel fet que portaran els seus fills a un centre educatiu perquè els ha tocat per normativa. Així doncs, cada any es reprodueixen les jornades de portes obertes amb l’objectiu d'aconseguir matrícula. Però el màrqueting és una cosa molt diferent de la comunicació.

La comunicació dels centres educatius es plasma, de forma molt evident, en la imatge física d’aquests. Aspectes visibles com l’edifici, els rètols, la neteja, el logotip, la lluminositat de les aules, el gimnàs, els laboratoris, ... diuen i comuniquen molt més del que un es pot imaginar. Altres aspectes com la tipografia de les comunicacions escrites amb els pares, l’edat dels professors, l’ambient a les hores d’entrada i sortida del col•legi així com la classe social dels alumnes, el titular del centre, .... comuniquen molt més que un dia de portes obertes per molt que aquest s’hagi preparat tenint en compte tots els detalls. El màrqueting de la jornada de portes obertes posa l'accent en el producte que es vol vendre, la matrícula, i per això n’ha de cantar les virtuts i buscar la satisfacció dels pares. Però compte amb el que es diu, doncs es treballa amb un producte difícil de vendre i no es pot assegurar el resultat de que tothom aprovarà.

És cert, també, que els mitjans de comunicació no ajuden gaire i que les notícies educatives són esporàdiques i escasses, a no ser que aquestes facin referència a fets excepcionals i habituals, cosa que contribueix a formar una imatge desenfocada de la realitat dels nostres centres educatius. Es fa complicat lluitar contra els tòpics del fracàs escolar, del malestar docent i de les agressions que es produeixen en els nostres centres. També amb els tòpics de l’inici i del final del curs escolar que, any rere any, es difonen pels mitjans de comunicació. En paraules dels autors Armentia i Caminos (2003): “Com més negatives siguin les conseqüències d'un fet, més possibilitats té de convertir-se en notícia, com més cruent i insòlit és l'espectacle, més gran és el seu valor noticiable”. Sense oblidar, també, que l'educació ja fa anys que s’utilitza com a argument per a la confrontació política.

Sembla evident que si pràcticament ningú no parla bé dels centres educatius correspon a aquests donar-se a conèixer, tant per captar nous clients, mitjançant el màrqueting de la jornada de portes obertes, com per mantenir el seu posicionament en la societat mitjançant una bona comunicació.

Per cert, i ja per acabar, quina gran pensada que ha tingut el Departament d’Educació en el tema de les matriculacions. Si detecten que els pares han falsejat les dades d’inscripció castigaran els seus fills, al final del proper curs, amb un canvi obligat d’escola. Per què han de penalitzar els fills un cop aquests ja s’han adaptat al centre i als companys?. Quina culpa tenen els fills del que fan els pares?. I per què no sancionen els pares?.

Prova específica als sis cursos dels ensenyaments professionals de dansa

Referència: DOGC núm. 5343 - 20/03/2009

Departament: Educació

RESOLUCIÓ EDU/702/2009, de 10 de març, de convocatòria de la prova específica d'accés als sis cursos dels ensenyaments professionals de dansa per al curs 2009-2010. (Pàg. 23390)

Enllaç: https://www.gencat.cat/diari/5343/09069087.htm

Proves específiques als ensenyaments professionals de música

Referència: DOGC núm. 5343 - 20/03/2009

Departament: Educació

RESOLUCIÓ EDU/704/2009, de 6 de març, per la qual es convoquen les proves específiques d'accés als ensenyaments professionals de música per al curs 2009-2010. (Pàg. 23393)

Enllaç: https://www.gencat.cat/diari/5343/09068201.htm

Preinscripció i matrícula a l'Institut d'Educació Secundària Obert de Catalunya

Referència: DOGC núm. 5339 - 16/03/2009

Departament: Educació

RESOLUCIÓ EDU/632/2009, de 5 de març, per la qual s'aproven les normes de preinscripció i matrícula a l'Institut d'Educació Secundària Obert de Catalunya per al curs 2009-2010. (Pàg. 21729)

Enllaç: https://www.gencat.cat/diari/5339/09062019.htm

Proves d'accés de grau superior del Liceu

Referència: DOGC núm. 5338 - 13/03/2009

Departament: Educació

RESOLUCIÓ EDU/618/2009, de 9 de març, per la qual es convoquen les proves d'accés als ensenyaments de grau superior de música del centre autoritzat de grau superior de música del Liceu, de Barcelona, per al curs 2009-2010. (Pàg. 21356)

Enllaç: https://www.gencat.cat/diari/5338/09063184.htm

Proves d'accés de grau superior de l'Escola Superior de Música de Catalunya

Referència: DOGC núm. 5338 - 13/03/2009

Departament: Educació

RESOLUCIÓ EDU/617/2009, de 6 de març, per la qual es convoquen les proves d'accés als ensenyaments de grau superior de música de l'Escola Superior de Música de Catalunya per al curs 2009-2010. (Pàg. 21353)

Enllaç: https://www.gencat.cat/diari/5338/09063186.htm

Mòduls econòmics dels concerts educatius per a l'any 2009

Referència: DOGC núm. 5338 - 13/03/2009

Departament: Educació

RESOLUCIÓ EDU/619/2009, de 22 de gener, per la qual s'estableixen els mòduls econòmics de les despeses de funcionament dels concerts educatius per a l'any 2009. (Pàg. 21360)

Enllaç: https://www.gencat.cat/diari/5338/09049188.htm

Proves lliures per a l'obtenció del certificat de formació instrumental i del graduat

Referència: DOGC núm. 5337 - 12/03/2009

Departament: Educació

RESOLUCIÓ EDU/608/2009, de 4 de març, per la qual es convoca la realització de proves lliures per a l'obtenció del certificat de formació instrumental i per a l'obtenció del títol de graduat en educació secundària obligatòria per a persones de més de 18 anys. (Pàg. 21070)

Enllaç: https://www.gencat.cat/diari/5337/09063171.htm

Convocatòria d'accions de formació en àrees professionals prioritàries

Referència: DOGC núm. 5336 - 11/03/2009

Departament: Treball

ORDRE TRE/84/2009, de 5 de març, per la qual es modifica l'article 13.1 de l'Ordre TRE/338/2008, de 4 de juliol, i es convoquen les subvencions per a la realització d'accions de formació d'oferta mitjançant plans formatius en àrees professionals prioritàries per a l'any 2009. (Pàg. 20391)

Termini: 15 dies naturals a comptar de l'endemà de la publicació d'aquesta Ordre al DOGC.

Enllaç: https://www.gencat.cat/diari/5336/09063132.htm

Bases generals, específiques i convocatòries pels centres públics

Referència: DOGC núm. 5336 - 11/03/2009

Departament: Educació

RESOLUCIÓ EDU/602/2009, d'11 de març, per la qual s'aproven les bases generals i específiques que regulen diversos programes i els projectes que els integren que han de dur a terme centres educatius dels quals és titular el Departament d'Educació, i s'obre la convocatòria de selecció per a l'any 2009. (Pàg. 20370)

Bases generals: L'objecte d'aquestes bases és regular el procediment de selecció de projectes d'innovació educativa, projectes de biblioteca escolar PuntEdu, un espai d'aprenentatge i coneixement, i projectes d'un pla experimental de llengües estrangeres, que duran a terme centres educatius dels quals és titular el Departament d'Educació.

Els programes i projectes que regula aquesta Resolució són els següents:

Programa H: projectes d'innovació educativa.

Termini: 20 dies naturals comptats a partir de l'endemà de la publicació d'aquesta Resolució al DOGC.

Programa I: projectes de biblioteca escolar PuntEdu, un espai d'aprenentatge i coneixement.

Termini: d'un mes, a comptar a partir de l'endemà de la publicació d'aquesta Resolució al DOGC.

Programa J: projectes de centres educatius per participar en un pla experimental de llengües estrangeres.

Termini: de 20 dies naturals a comptar a partir de l'endemà de la publicació d'aquesta Resolució al DOGC.

Enllaç: https://www.gencat.cat/diari/5336/09058021.htm

Bases generals, específiques i convocatòria dels programes que les integren

Referència: DOGC núm. 5336 - 11/03/2009

Departament: Educació

ORDRE EDU/85/2009, d'11 de març, per la qual s'aproven les bases generals de les línies de subvenció del Departament d'Educació, les bases específiques dels programes que les integren, i s'obre la convocatòria pública per a l'any 2009. (Pàg. 20289)

Bases generals: L'objecte d'aquestes bases és regular el procediment de concessió de subvencions adreçades als centres educatius, al professorat, a les famílies i a l'alumnat, a les diverses entitats i associacions, i als ajuntaments, per a la realització d'activitats pròpies en l'àmbit competencial del Departament d'Educació.

Es convoquen per a l'any 2009:

.- Línia de subvencions adreçada als centres educatius.

Programa A. Subvencions destinades a l'escolarització d'infants de zero a tres anys.

Programa B. Subvencions per al finançament de despeses de personal dels serveis de menjador, esbarjo i transport dels centres educatius concertats d'educació especial.

Programa C. Subvencions per al suport a l'acollida i l'aprenentatge de la llengua catalana, destinat a l'alumnat estranger de nova incorporació.

Programa D. Subvencions per al finançament d'activitats complementàries de l'alumnat amb necessitats educatives específiques.

Programa E. Subvencions als centres educatius sostinguts amb fons públics que imparteixen ensenyaments obligatoris per al foment de la reutilització de llibres de text i material curricular.

Programa F. Subvencions als centres i escoles d'ensenyament no superior de Catalunya que compten amb grups escolars de música o dansa, per participar en intercanvis o trobades.

Programa G. Subvencions a grups d'alumnat, que cursa ensenyaments postobligatoris en centres d'ensenyament secundari de Catalunya, per a la realització de pràctiques en empreses o institucions d'altres països durant l'any 2009.

Programa H. Selecció de projectes de centres educatius per participar en projectes d'innovació educativa.

Programa I. Selecció de projectes de Biblioteca escolar .puntedu., un espai d'aprenentatge i coneixement, duts a terme per centres educatius.

Programa J. Selecció de projectes de centres educatius per participar en un pla experimental de llengües estrangeres.

Programa K. Subvencions a centre educatius d'educació secundària de Catalunya, per a l'aprenentatge actiu d'idiomes durant el curs 2008-2009

.- Línia de subvencions adreçada al professorat.

Programa A. Subvencions al professorat de nivell no universitari i als cossos d'inspecció, per a la realització d'activitats de formació i perfeccionament en llengües estrangeres i per altres activitats de formació.

.- Línia de subvencions adreçada a les famílies i a l'alumnat.

Programa A. Subvencions a l'alumnat amb necessitats educatives especials derivades de condicions personals per discapacitats psíquiques, motrius o sensorials, matriculat en centres educatius sostinguts amb fons públics de Catalunya, llevat els de la ciutat de Barcelona, per a l'assistència a convivències escolars realitzades durant el curs 2008-2009.

.- Línia de subvencions adreçada a entitats i associacions.

Programa A. Subvencions a les associacions de mares i pares d'alumnes, llevat les de la ciutat de Barcelona, per al foment de la participació en activitats extraescolars als centres educatius sostinguts amb fons públics de Catalunya.

Programa B. Subvencions a entitats que duen a terme actuacions a favor d'alumnes i persones adultes amb necessitats educatives especials derivades de discapacitats físiques, psíquiques o sensorials, o malalties greus, i als seus familiars.

Programa C. Subvencions a les associacions de mares i pares d'alumnes de Catalunya, llevat de les de la ciutat de Barcelona, per a l'organització de l'activitat .Escoles Obertes al Juny i/o Setembre any 2009.

Programa D. Subvencions destinades al finançament d'activitats i al funcionament de federacions i confederacions d'associacions de mares i pares d'alumnes, i d'associacions, federacions i confederacions d'associacions d'alumnes de centres educatius no universitaris.

Programa E. Subvencions a les associacions de mares i pares d'alumnes per a l'organització del servei d'acollida matinal d'infants, en els centres educatius sufragats amb fons públics de Catalunya, llevat els de la ciutat de Barcelona, que imparteixen educació infantil i/o primària per al curs 2009-2010.

Programa F. Subvencions a associacions i organitzacions professionals d'ensenyants, i a altres entitats amb personalitat jurídica pròpia i sense finalitat de lucre directament vinculades al món de l'ensenyament, per a la realització d'activitats de formació permanent adreçades al professorat de nivell no universitari i per a despeses de funcionament, informació i difusió.

.- Línia de subvencions adreçada als ajuntaments.

Programa A. Subvencions als ajuntaments, llevat el de la ciutat de Barcelona, per al foment de la participació en activitats extraescolars als centres educatius sostinguts amb fons públics.

Programa B. Subvencions als ajuntaments, llevat el de la ciutat de Barcelona, per a l'organització de l'activitat .Escoles Obertes al Juny i/o Setembre any 2009.

Programa C. Subvencions als ajuntaments titulars de llars d'infants, llevat el de la ciutat de Barcelona, per a l'escolarització de nens i nenes de 0 a 3 anys que es trobin en situacions socioeconòmiques desfavorides.

Programa D. Subvencions als ajuntaments per a l'organització del servei d'acollida matinal d'infants, en centres educatius sufragats amb fons públics de Catalunya, llevat el de la ciutat de Barcelona, que imparteixen educació infantil i/o primària per al curs 2009-2010.

Terminis: El termini de presentació de sol·licituds, si les bases específiques de cada programa no n'estableixen un altre, és d'un mes des de l'endemà de la publicació d'aquesta Ordre al DOGC.

Enllaç: https://www.gencat.cat/diari/5336/09057097.htm

El síndrome del quemado (burn out)

Desde que Herbert Freudenberger, allá por la década de los años setenta del siglo pasado, relacionase este síndrome con los estilos y formas de vida que había observado en jóvenes voluntarios que trabajaban en una clínica de desintoxicación, mucho se ha escrito sobre la figura del “quemado” en nuestra sociedad. Y, en la actividad educativa, es una expresión muy utilizada y sus consecuencias se reflejan en forma de bajas laborales. El concepto de “quemado” (burn out) se utiliza para hacer referencia a aquellas situaciones de desgaste personal, profesional y de desestabilización sociolaboral derivadas de unas difíciles relaciones interpersonales. Este anglicismo que hemos adoptado para expresar lo que sucede en nuestros hospitales, centros educativos y empresas, expresa estados anímicos como sentirse muy cansado, sobrecargado y con pérdida de ilusión por el trabajo. Estamos hablando de una manifestación palpable de un estrés crónico en el ámbito laboral, al que se pueden ver sometidos los profesionales de la docencia, entre otros, y que desembocará en potenciales problemas fisiológicos, cognitivos i/o emocionales.

En nuestros centros escolares no es difícil compartir tareas y responsabilidades con compañeros que tienen la sensación de sentirse atrapados, o manifiestan una evidente falta de entusiasmo por el trabajo y la vida en general. Lo cual se traduce en docentes con una baja autoestima.

Factores como el cansancio, tanto fisico como emocional, la despersonalización dentro del centro docente así como la falta de realización personal en el trabajo lleva a un desgaste emocional que algunos docentes no saben afrontar adecuadamente. Una vez llegado a este extremo el docente “quemado” evidenciará una pérdida de interés por los alumnos para quienes trabaja y en un distanciamiento psicológico respecto al trabajo docente. Aumentará el absentismo laboral, se sentirá agotado, frustrado y manifestará una pérdida del compromiso profesional. Así mismo, suelen presentar actitudes negativas hacia uno mismo, el trabajo y la vida en general, lo que comporta sentimientos de fracaso personal, falta de competencia profesional, incapacidad para afrontar las tensiones, incapacidad para relacionarse y falta de expectativas e insatisfacción generalizada.

El síndrome del “quemado” es la etapa final a la que llegan las personas sometidas a malas condiciones en su entorno laboral después de haber pasado un periodo de estrés prolongado como consecuencia de no haberse podido adaptar a su entorno y de ver frustradas sus expectativas de poder modificar su situación laboral.

Cierto es que la cantidad de encargos que la sociedad deposita en los centros escolares no ayuda en nada a mejorar este panorama. Vivimos una realidad en que ante problemáticas como las drogas, la sexualidad, la violencia de género, el consumismo, los accidentes de coche, …. las propuestas de solución que oímos en boca de nuestros políticos o adultos es que es en la escuela donde se ha de enseñar a ser buenos consumidores, a saber que las drogas son perniciosas para nuestra salud, que es donde se han de aprender los diversos métodos anticonceptivos, donde se han de enseñar las reglas de urbanidad, el respeto y la igualdad entre sexos y un largo etcétera que no puede, por menos, que dejarnos boquiabiertos. La presión de lo que se le exige a la escuela corre paralelo a la relajación de las formas sociales y del pobre papel educador de los padres en la actualidad. Y, mientras la escuela no aprenda a decir no, mientras la escuela no defina claramente cuáles son sus funciones no nos debería extrañar que el porcentaje de “quemados” siga aumentando.

Proves d'accés als cicles d'arts plàstiques i disseny per als centres de titularitat privada

Referència: DOGC núm. 5333 - 06/03/2009

Departament: Educació

RESOLUCIÓ EDU/551/2009, de 19 de febrer, per la qual es convoquen les proves específiques d'accés als cicles de formació específica de grau mitjà i de grau superior d'arts plàstiques i disseny corresponents a l'any 2009 per als centres de titularitat privada, i se'n defineix el procediment d'execució. (Pàg. 18716)

Enllaç: https://www.gencat.cat/diari/5333/09050133.htm

Proves d'accés als cicles d'arts plàstiques i disseny en els centres de titularitat pública

Referència: DOGC núm. 5333 - 06/03/2009

Departament: Educació

RESOLUCIÓ EDU/550/2009, de 19 de febrer, per la qual es convoquen les proves d'accés als cicles de formació específica de grau mitjà i de grau superior d'arts plàstiques i disseny corresponents a l'any 2009 en els centres de titularitat pública, i se'n defineix el procediment d'execució. (Pàg. 18687)

Enllaç: https://www.gencat.cat/diari/5333/09050131.htm

Normes de preinscripció i matrícula per al curs 2009-2010

Referència: DOGC núm. 5333 - 06/03/2009

Departament: Educació

RESOLUCIÓ EDU/553/2009, de 2 de març, per la qual s'aproven les normes de preinscripció i matrícula de l'alumnat als centres educatius per al curs 2009-2010 en els ensenyaments sufragats amb fons públics d'educació infantil, d'educació primària, d'educació secundària obligatòria, de batxillerat, de formació professional, artístics, d'esports, d'idiomes o de formació de persones adultes. (Pàg. 18735)

Enllaç: https://www.gencat.cat/diari/5333/09057094.htm

Convocatòria programa Forma i Contracta

Referència: DOGC núm. 5329 - 02/03/2009

Departament: Treball

RESOLUCIÓ TRE/479/2009, de 23 de febrer, per la qual es convoquen les subvencions del programa Forma i Contracta per a la realització d'accions de formació amb compromís de contractació per a l'any 2009. (Pàg. 16535)

Termini: fins al 30 de setembre de 2009

Enllaç: https://www.gencat.cat/diari/5329/09051138.htm

Proves d'accés als cicles formatius

Referència: DOGC núm. 5329 - 02/03/2009

Departament: Educació

RESOLUCIÓ EDU/466/2009, de 18 de febrer, per la qual es convoquen les proves d'accés als cicles formatius de grau mitjà i de grau superior de formació professional específica, les proves de caràcter general dels ensenyaments d'esports que condueixen a l'obtenció de les titulacions oficials de tècnic/a d'esport i tècnic/a superior d'esport i a les formacions esportives de nivell 1 i de nivell 3, corresponents a l'any 2009. (Pàg. 16411)

Enllaç: https://www.gencat.cat/diari/5329/09049186.htm

Adolescents “agobiats”

Tothom sap que l’adolescència és el període de la vida que segueix la infància i precedeix l’edat adulta. La qual cosa ens hauria de fer intuir i pronosticar que els nostres joves encara no tenen ni grans responsabilitats ni excessives càrregues socials i familiars a diferència dels adults. Malgrat això cada dia se sent més en boca dels nostres adolescents l’expressió “estic agobiat”. I sembla ser que el nombre d’adolescents aclaparats (“agobiats”) va en augment. Hi ha certs adolescents que tenen la sensació de doblegar-se sota una càrrega excessiva d’obligacions a fer.

No és d’estranyar, doncs, que en els nostres centres quan el tutor d’un adolescent li demana a aquest el motiu de per què ha fet campana tota una setmana la resposta que aconsegueixi sigui semblant a aquesta: “No ho sé, és que estic molt “agobiat” i me n’anava a casa d’un amic perquè necessitava desconnectar i estar sol”. L’aclaparament que pateixen alguns dels nostres adolescents és l’excusa perfecta per justificar la seva manca de responsabilitat i de compromís amb la societat en la que viuen.

Recordo una anècdota que em va passar amb una adolescent. Estàvem parlant del seu rendiment acadèmic i li feia notar que aquest havia baixat respecte el trimestre anterior. De sobte tota esverada em diu: “No ho sé “tio”, és que estic “agobiada” i necessito marxar, necessito fugir. Necessito marxar uns dies on sigui però molt lluny de casa meva”. Li pregunto si hi ha mal rotllo a casa seva. Em diu que és tot, que si els estudis, que si anar al “cole”, que si ajudar a casa, que si els exàmens, que si ..... Bo, fent un resum d’una hora de conversa us diré que aquesta adolescent feia un parell d’anys, des dels quinze, que de divendres tarda fins diumenge vespre no trepitjava casa seva doncs se n’anava a casa d’un amic seu. Tot sorprès li vaig preguntar, ingenu de mi, com podia sentir-se aclaparada a casa seva si tres dies a la setmana no hi era i els altres pràcticament no coincidia amb els seus pares doncs aquests arribaven molt tard a la nit.

Potser el que aquests adolescents anomenen aclaparament sigui més un signe de desorientació. La forma en que, com a societat, eduquem i preparem als nostres adolescents crea desorientació en ells i fa que siguin incapaços de suportar, fins i tot, un mínim d’exigència social. Tot ha de ser immediat. Tot ha de ser fàcil. Tot ha de ser divertit. I si no ho és s’aclaparen fàcilment o, millor dit, no saben orientar-se ni discernir el què és més correcte. La societat, i nosaltres som la societat, no els hi proporcionem les eines adients per a la seva orientació i maduració. Les societats que no assumeixen el seu paper d’educadores creen individus que s’aclaparen molt fàcilment.

Proves d'accés als ensenyaments de grau superior de música

Referència: DOGC núm. 5323 - 20/02/2009

Departament: Educació

RESOLUCIÓ EDU/346/2009, de 9 de febrer, per la qual es regulen les proves d'accés als ensenyaments de grau superior de música. (Pàg. 13763)

Enllaç: https://www.gencat.cat/diari/5323/09035229.htm

El estrés en la docencia

El aumento de la presión sobre la actividad docente, así como la necesidad de adaptación constante a las necesidades específicas de cada uno de los alumnos, tienen un impacto evidente sobre la salud de los docentes que llegan al extremo de provocar trastornos tanto físicos como psíquicos.

El estrés es uno de los factores resultantes de esa presión que afecta a la salud y a la calidad de vida de los docentes y a la de las organizaciones educativas en la que éstos se integran. Las consecuencias del estrés pueden manifestarse en un deterioro psíquico y físico de los docentes, que a la vez repercutirá en las organizaciones educativas en forma de absentismo laboral, abandonos de la profesión, disminución en el rendimiento, pérdida de la calidad docente, ......

Está claro que en toda actividad humana existe, siempre, un cierto nivel de estrés que forma parte, intrínsecamente, de la vida. Ahora bien, en el momento en que se sobrepasa ese nivel y éste deviene intenso o prolongado el cuerpo humano se agota y provoca como respuesta los síntomas del estrés. Por el contrario, un cierto nivel razonable de estrés en la actividad docente ayuda a configurar unas buenas condiciones de rendimiento y de satisfacción personal, lo que va a ayudar a los docentes a mejorar sus perspectivas laborales así como mejorar su nivel de participación en el momento de adoptar decisiones satisfactorias.

El estrés en los docentes surge como consecuencia de las múltiples y diversas demandas que recibe y, también, de las responsabilidades derivadas de su trabajo diario. En el día a día de la actividad docente hay actualmente una excesiva variedad de tareas por asumir que favorecen tanto la incapacidad para delegar en otros como la incapacidad para establecer prioridades en la larga lista de cosas a hacer. Si a todo ésto le añadimos la falta de tiempo para poder hacer revisiones de lo ya hecho vemos como el desempeño y rendimiento del trabajo se resienten. Y reconozcamos también que no siempre la actividad docente disfruta de unos espacios con condiciones adecuadas, o con una correcta distribución del tiempo. Así pues, no es de extrañar que nos encontremos con un bajo nivel de satisfacción en un sector más o menos amplio de nuestros docentes.

Todo ello nos lleva al estrés con sus correspondientes alteraciones en la salud mental y física. Es cuando aparecen la ansiedad, la irritabilidad, la disminución en la capacidad de procesar la información, la incapacidad para tomar decisiones, los cambios en el comportamiento, variaciones en el estado anímico, los trastornos del sueño y los de adaptación. Estos síntomas llevados al extremo provocan la aparición de crisis depresivas que pueden conducir, incluso, al deseo de querer suicidarse. Cuando ésto se manifiesta en los docentes, es cuando la organización educativa también se resiente en su quehacer diario pues sufre las consecuencias en forma de absentismo laboral, de fallos en la comunicación, del deterioro de las relaciones con los otros compañeros y con las familias, .... Por lo que respecta a la salud física, no es extraño ver a docentes con ciertas alteraciones físicas como arritmias, hipertensión arterial, problemas de la piel, trastornos gástricos, ..... Todo ello puede llevar a hábitos nocivos para la salud del docente como puede ser el consumo de somníferos, alcohol, tabaco y analgésicos. Hábitos perniciosos que traen consigo la disminución del rendimiento y el aumento del absentismo laboral.

La escuela hoy en día es la receptora de muchas demandas sociales que exigen respuestas inmediatas y claras. Pero la misma escuela debería entender que si las respuestas que proporciona no son adecuadas y las demandas de la sociedad son excesivas, intensas y prolongadas en el tiempo y superan la capacidad de resistencia y adaptación de sus docentes llegará, inevitablemente, a una situación de estrés. Pero no todo es culpa de la sociedad, la propia escuela debería asumir que hay factores organizacionales que favorecen el estrés y el desgaste profesional de sus docentes. El exceso de control, el bajo nivel de satisfacción por la faena realizada, la falta de promoción laboral, el exceso de trabajo, el autoritarismo, las relaciones que se establecen entre los componentes del claustro, ..... son un magnífico coctel que, una vez agitado, nos da como resultado el estrés.

Experiències d'incorporació i de validació de formació

Referència: DOGC núm. 5312 - 05/02/2009

Departament: Educació

RESOLUCIÓ EDU/134/2009, de 21 de gener, per la qual s'estableixen, amb caràcter experimental, les experiències d'incorporació de nous col•lectius i les experiències de validació de formació en l'àmbit de la formació professional del sistema educatiu. (Pàg. 8975)

Enllaç: https://www.gencat.net/diari/5312/09022115.htm

De carnestoltes i excursions

S’apropa carnestoltes i, un any més, seria bo que els centres escolars es plantegessin quin ha de ser el seu paper respecte a aquesta celebració. És cert que l’escola ha contribuït a la recuperació d’aquesta festa que havia estat censurada i que havia quedat poc més que oblidada. Però un cop assumit això, i en la mesura en què la societat ja ha incorporat aquesta festa com a seva, valdria la pena reflexionar si l’esforç que li suposa a l’escola celebrar-la compensa la inversió de temps que fa en preparar les disfresses de la rua escolar. Són moltes les hores que es dediquen les setmanes prèvies a la rua per tal de que tot llueixi bonic. Des del punt de vista educatiu, val la pena tot aquest esforç?

Potser el temps de les rues escolars ja ha passat i el que caldria més seria ensenyar les arrels d’aquesta tradició per tal que els nostres alumnes, juntament amb les seves famílies, acabin participant més activament a la rua de la seva localitat. Amb el cor a la mà caldria preguntar-se quin és el benefici que treuen els nostres alumnes d’aquesta activitat escolar, més enllà d’aturar un munt de dies l’activitat normal de les matèries a impartir i a banda del gran esforç que suposa la preparació de la rua als mestres i professors. Ningú discuteix que la recuperació del carnestoltes ha estat una contribució social de l'escola més enllà de l’aprenentatge, però que avui dia s’hauria de tenir present més la vessant de l’aprenentatge que no pas la lúdica.

El mateix caldria repensar sobre el tema de les excursions a realitzar. Si en el seu origen va ser l’escola anomenada activa la que incorporà excursions o sortides per conèixer el medi natural i geogràfic, va ser a partir dels anys seixanta en que aquestes van esdevenir unes activitats molt importants dins la formació dels alumnes. Aquestes sortides, aquestes excursions, eren organitzades pels mestres i professors mitjançant gestions telefòniques o, fins i tot, anant-hi abans, un cap de setmana, a preparar-les personalment. Però els últims anys estem assistint a una major professionalització de les activitats i de les sortides escolars, trobant-nos immersos en una competició d’una oferta que el que busca és captar més clients. Així no és estrany veure anunciats programes de cases de colònies que ofereixen tota mena d’activitats i, fins i tot, discoteca a la nit després de sopar. Tot està tan organitzat que moltes vegades el paper dels mestres i professors queda reduït a la d’un espectador qualsevol i fa que no hi participin ni que vetllin pels seus alumnes. I la demanda d’aquests serveis integrals sembla que va en augment.

Des dels centres escolars no s’hauria mai de permetre que els docents no tinguin el paper protagonista a l’hora de dirigir l’aprenentatge dels seus alumnes. Les direccions pedagògiques no haurien de consentir que uns monitors del lleure guiïn les activitats formatives dels seus alumnes i que arribin a anul·lar i, fins i tot, fomentar l’absència dels docents responsables d’aquests. La iniciativa sempre l’han de tenir els docents. En l’altre extrem trobem les excursions o sortides a llocs com Port Aventura, Eurodisney, la platja, els parcs aquàtics i un llarg etcètera que són sortides de caire lúdic que poden fer les famílies amb els seus fills i que no cal que les facin amb l’escola o institut.

Des de l’escola s’ha d’oferir allò que contribueixi a l’aprenentatge i al desenvolupament personal i social dels nostres alumnes i que, en tot cas, no li pot oferir el seu entorn més immediat i no caure en el parany d’uns paquets turístics ben embolcallats però de poca o nul•la capacitat formativa.

Reflejos no inventados de la realidad

En el devenir del día a día de la actividad docente se producen multitud de situaciones curiosas que acaban en el olvido de nuestras memorias. A continuación se exponen cuatro de estas situaciones no inventadas.

.- Reflejo no inventado número 1: Son las nueve y cuarto de la mañana. El horario de clases es de ocho y media a dos menos cuarto. Ante la ausencia en la primera hora de la mañana de una alumna de 17 años se llama, por teléfono, a casa de ésta desde la secretaría del centro escolar.

- Buenos días, ¿es la madre de Fulanita?

- Síííí - responde con media voz la madre al otro lado del teléfono.

- Buenos días, la llamo porque su hija no ha asistido a clase esta mañana. ¿Está enferma?

- No, es que no me ha sonado el despertador esta mañana y no nos hemos despertado a la hora.

- Bueno, no se preocupe – dice la secretaria del centro – a todos nos puede pasar que no nos suene el despertador. Así, su hija vendrá ahora ¿no?

- No, pues no vale la pena ya por lo que queda de mañana.

- ¡Mujer!, hasta las dos menos cuarto todavía queda mucho. Es mejor que venga – replica la secretaria.

- No sé, no sé. ¿Sabe qué?, despertaré a mi hija y que ella decida. Gracias por llamar. Adiós.

- Adiós.

Y, efectivamente, la hija decidió seguir durmiendo.

.- Reflejo no inventado número 2: Silencio absoluto en la clase. El profesor ha considerado dejar la hora de su materia para que los alumnos, de 16 años, pongan al día sus apuntes y repasen la materia. La única condición impuesta por el profesor es que no se puede hablar y que cada uno, de forma individual, haga las tareas propuestas.

Silencio absoluto. Pasan más de treinta minutos y todos los alumnos están en silencio y trabajando. De pronto, y casi gritando, un alumno pregunta:

- Profe, ¿qué hora es?

- Menganito, ahora no es el momento adecuado para esa pregunta – responde sin inmutarse el profesor.

- Pero, profe ¿qué hora es? – continúa casi chillando el alumno.

- Menganito, te repito que ahora no es el momento adecuado para esa pregunta. ¡Calla!. – responde de nuevo sin inmutarse el profesor.

- Yo sólo quiero saber la hora, ¿por qué me tengo que callar?

- Porque no es el momento adecuado – replica secamente el profesor.

- Pero, ¿qué hora es? - insiste levantando más la voz el alumno.

- Menganito, sal un momento de la clase – ordena irritado el profesor.

- Esto es una injusticia. Yo sólo quiero saber qué hora es. No hay derecho, tú me tienes manía – insiste el alumno.

- Sal de la clase – reitera, ya enfadado, el profesor.

El alumno se levanta y sale de la clase con el convencimiento de no haber hecho nada incorrecto.

.- Reflejo no inventado número 3: Iniciado ya el segundo trimestre escolar Zutanita, de 16 años, ha faltado a primera hora de la mañana. Desde la secretaría del centro se llama a casa de la alumna y hablan con la madre.

- Buenos días, su hija esta mañana no ha venido a clase. ¿Está enferma?

- No. Mi hija irá al colegio de 9 a 12 de la mañana cada día.

- ¿Cómo?

- Que mi hija a partir de hoy irá de 9 a 12.

- Pero, oiga señora que el horario de su hija es de 8 de la mañana a las dos de la tarde.

- Sí, bueno, pero ahora hará éste pues me tiene que ayudar en casa.

- Pero esto no puede ser – intenta argumentar la secretaria - ¿no se da cuenta que su hija perderá muchas horas de clase?

- Es que la necesito en casa – replica la madre colgando el teléfono.

.- Reflejo no inventado número 4: Faltan diez minutos para que se acabe la clase y el profesor empieza a recoger los trabajos que ya están impresos y terminados. Merenganita, de 17 años, coge la hoja que acaba de imprimir la impresora y se la entrega al profesor que comienza a leerla rápidamente.

- Repasa la ortografía. Todavía tienes tiempo – le indica el profesor.

Tres minutos más tarde Merenganita le vuelve a entregar la misma hoja al profesor.

- Te he dicho que lo revises que hay muchas faltas de ortografía – le vuelve a decir el profesor.

- Pero, ¿está bien o no? – pregunta la alumna.

- Lo que explicas está bastante bien pero hay muchas faltas de ortografía. Repásalo y me lo entregas – dice el profesor.

- Pero, ¿lo voy a tener que repetir sólo porque tiene faltas? Pues si las respuestas están bien quiere decir que el trabajo está bien.

- El trabajo no está bien porque tiene faltas – insiste el profesor.

- Pues yo no lo repito. Sólo porque tiene faltas quiere que lo repita – se queja Merenganita.

- Revísalo – ordena, enfadado, el profesor.